Canal del Vull una resposta al YouTube
Convidats:
Mercè López, vicepresidenta CAL
Lourdes Escardívol,
professora
Francesc Abad analista polític
Davantal
Hem de defugir mediocritats i sectarismes. Hem
d’allunyar-nos de la resignació i el derrotisme... a vegades fa la impressió
que amortitzem massa ràpid algunes conquestes que ens haurien d’estimular a
persistir. [...] sóc conscient, també, del desànim, la desmobilització i la
pèrdua de confiança d’una part de la població que, esperançada a poder fer
possible finalment el somni d’un país lliure i millor, i que va respondre
sempre que se li va demanar, s’ha decebut per la nostra incapacitat –la dels
partits polítics i la de les organitzacions civils– de culminar aquella
esperança. La frustració perquè vam deixar la feina a mitges i perquè en tots
aquests anys no hem sabut corregir la desunió i l’enfrontament intern, ha
conduït a la fragmentació i la malfiança.”
Aquestes són paraules del president Puigdemont en la
conferència del dijous passat, 21 marc,
a Elna, a la comarca del Rosselló. Una mica de llum en la foscor
independentista. En una intervenció de més d’una hora, el president va dir
moltes coses, però si he volgut comença aquest davantal amb aquestes
paraules és perquè crec que res del que
va dir serà possible si no comencem per
acabar amb la divisió i l’enfrontament entre independentistes. Prou ja de
flagel·lar-nos una i altra vegada i de buscar culpables, botiflers i traïdors.
Prou de disparar contra el company de trinxera. Prou d’engegar-nos trets al
peu.
Paraules també d’autocrítica. Perquè n’hem parlat
abastament de la incapacitat dels polítics, però seria bo que féssim extensiva
aquesta incapacitat, com fa el president, a les organitzacions civils que
,també, van cometre els seus propis errors i van renunciar, cas de l’ANC, a tot
allò que hi havia preparat des de feia temps.
És evident que allò que tothom destaca del discurs és que
el president es presentarà a les eleccions del 12-M i, si és candidat a la
investidura, deixaré l’exili definitivament per assistir al ple del Parlament i
demanar la confiança de la cambra. I va afegir: “Se suposa que els jutges
hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d’amnistia, però si adopten
una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré
igualment al ple del Parlament si tinc la majoria per ser investit.”
El president no va defugir la realitat de la Catalunya
del 2024 i que més enllà de la lluita per la independència caldrà, mentre
aquesta independència no arribi, gestionar la migrada autonomia, perquè el país
està travessant una de les pitjors situacions econòmiques i socials de les
darreres dècades. El president va afirmar que era conscient d’aquestes
dificultats, “algunes extremes i urgents de
resoldre. Des de la sequera fins a l’ensenyament, passant per la
sanitat, la llengua, el laberint de la burocràcia o l’habitatge.” No podem
esperar a la independència i pensar que aquesta serà la solució de tots els
problemes. Ho hem dit moltes vegades, cal gestionar bé l’autonomia.
Saber valorar les nostres victòries, no només la de l’1 i
el 3 d’octubre de 2017, sinó altres que han vingut posteriorment i que el
president també va enumerar. Valorar i gaudir, per què no? de les victòries
parcials.
Canviem aquell eslògan d’Espanya ens roba, pel de Madrid
ens roba i aprenguem a fer servir el dèficit fiscal com a eina per acostar
la gent a la independència.
“Per això ens caldrà molta mobilització, començant per la
mobilització a les urnes” van ser les paraules finals del president.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi.
Comencem!
Final
La frase de la setmana és del Subcomandant Marcos, que va
ser portaveu de l’organització armada “Ejército Zapatista de Liberación
Nacional”
“La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen
adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per
aconseguir-la”.
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és
tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Que passeu una bona Pasqua i, com sempre, que tingueu
molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada