Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 260
“Com
em dic? Depèn. Si l’interlocutor és un familiar o un agent de l’autoritat, el
meu nom oficial és Ignasi. Altrament em dic Aureli, el més usat per la majoria
de gent que em tracta. El primer és el nom de pila baptismal; el segon
correspon al que vaig rebre a Montserrat, en el moment d’entrar al noviciat del
monestir per fer-me monjo, als disset anys.”
Dilluns
de Pasqua ens deixava Aureli Argemí, a l’edat de 88 anys. Definir l’Aureli no
és gens fàcil, intel·lectual, teòleg, activista cultural, lingüístic i polític:
lluitador incansable per les nostres llibertats i també per les de totes les
nacions sense estat. Defensor radical de la pau, fundada en el respecte als
drets inalienables, com el de l’autodeterminació. Treballador infatigable per la
cooperació internacional al desenvolupament.
Va
ser monjo de Montserrat i va ser secretari de l’Abat Aureli Maria Escarré
durant el seu exili del 1965 al 1968. Va formar part de la comunitat de Cuixà a
la Catalunya del Nord.
El
1974 va ser el fundador del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les
Minories Ètniques i Nacionals) per tal de promoure el coneixement i
reconeixement no solament de la realitat nacional catalana, sinó també de les
minories nacionals d'arreu del món en general i europees en particular.
El
CIEMEN va ser una entitat acollidora d’entitats en un temps en què Òmnium
semblava una mica endormiscat. David Mundet diu que “gràcies a Argemí i al CIEMEN,
el bloc de pisos del qual funcionava com un hotel d’entitats, situat al carrer
Rocafort de Barcelona, es possibilità que durant anys moltes associacions
poguessin tirar endavant els seus projectes i objectius.”
El
1981 va impulsar la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, Cultura i
Nació Catalanes. El 1986 el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El
1988 va promoure la creació de la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa
Occidental. El 1990 va ser un dels promotors de la Declaració Universal dels Drets
Col·lectius dels Pobles i el 1996 de la Declaració Universal dels Drets
Lingüístics.
També
va ser el 1996, en la diada de Sant Jordi, que va formar part del grup impulsor
de la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua. El 2005 va ser
cofundador de la PDD i el 2011 va ser un
dels impulsors de l’ANC.
El
passat mes de novembre va publicar el llibre “La llavor sembrada” que, malgrat
que té com a subtítol “Memòries”, l’Aureli ens deia que era un llibre pensat més com “un
testimoniatge d’un període de la nostra història col·lectiva que no pas com
unes memòries individuals”
El
seu llibre, “La llavor sembrada” acaba amb aquestes paraules: Ignoro on han anat a parar moltes llavors,
quantes en terres fèrtils, quines s’han perdut a la vora del camí o en sòl erm.
Però sé del cert que la llavor ha estat sembrada.
Final
La
frase de la setmana de la cantant, compositora i activista estatunidenca Joan
Baez
“La
veritat no es pot amagar eternament. La llum sempre acaba emergint.”
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada