dissabte, 13 d’abril del 2024

Aureli Argemí. 40 anys del MNACTEC . La plaga de la llagosta (1686-1688)

 
LA CLAU de la nostra història. Programa 260. Emès el 27 de març de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 260

“Com em dic? Depèn. Si l’interlocutor és un familiar o un agent de l’autoritat, el meu nom oficial és Ignasi. Altrament em dic Aureli, el més usat per la majoria de gent que em tracta. El primer és el nom de pila baptismal; el segon correspon al que vaig rebre a Montserrat, en el moment d’entrar al noviciat del monestir per fer-me monjo, als disset anys.”

Dilluns de Pasqua ens deixava Aureli Argemí, a l’edat de 88 anys. Definir l’Aureli no és gens fàcil, intel·lectual, teòleg, activista cultural, lingüístic i polític: lluitador incansable per les nostres llibertats i també per les de totes les nacions sense estat. Defensor radical de la pau, fundada en el respecte als drets inalienables, com el de l’autodeterminació. Treballador infatigable per la cooperació internacional al desenvolupament.

Va ser monjo de Montserrat i va ser secretari de l’Abat Aureli Maria Escarré durant el seu exili del 1965 al 1968. Va formar part de la comunitat de Cuixà a la Catalunya del Nord.

El 1974 va ser el fundador del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) per tal de promoure el coneixement i reconeixement no solament de la realitat nacional catalana, sinó també de les minories nacionals d'arreu del món en general i europees en particular.

El CIEMEN va ser una entitat acollidora d’entitats en un temps en què Òmnium semblava una mica endormiscat. David Mundet diu que “gràcies a Argemí i al CIEMEN, el bloc de pisos del qual funcionava com un hotel d’entitats, situat al car­rer Rocafort de Barcelona, es possibilità que durant anys moltes associacions poguessin tirar endavant els seus projectes i objectius.”

El 1981 va impulsar la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, Cultura i Nació Catalanes. El 1986 el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El 1988 va promoure la creació de la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental. El 1990 va ser un dels promotors de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles i el 1996 de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

També va ser el 1996, en la diada de Sant Jordi, que va formar part del grup impulsor de la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua. El 2005 va ser cofundador de  la PDD i el 2011 va ser un dels impulsors de l’ANC.

El passat mes de novembre va publicar el llibre “La llavor sembrada” que, malgrat que té com a subtítol “Memòries”, l’Aureli ens deia que  era un llibre pensat més com “un testimoniatge d’un període de la nostra història col·lectiva que no pas com unes memòries individuals”

El seu llibre, “La llavor sembrada” acaba amb aquestes paraules: Ignoro on han anat a parar moltes llavors, quantes en terres fèrtils, quines s’han perdut a la vora del camí o en sòl erm. Però sé del cert que la llavor ha estat sembrada.

Final

La frase de la setmana de la cantant, compositora i activista estatunidenca Joan Baez

“La veritat no es pot amagar eternament. La llum sempre acaba emergint.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada