Canal del Vull una resposta al YouTube
Convidats
Alfons Duran, Manàger, alt directiu, consultor i professor d’escola de negocis. Va estudiar Sociologia, Psicologia i Administració d’Empreses a les universitats de Deusto, Barcelona i Stanford. És Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC). Publica periòdicament articles en el seu web alfdurancorner.com que s’apropa als set milions de visites. Autor de diversos llibres, entre altres Memorial per als desmemoriats, El capitalisme i el seu setè de cavalleria i Querido Paul
Davantal
Mentre,
una vegada més, el país patia un nou caos, i aquest enorme, de Rodalies, l’independentisme
parlamentari perdia la majoria que tenia des de feia 9 anys. L’abstenció
d’aquells en què ha pogut més el desencís i la irritació contra els polítics
que la importància de continuar mantenint una Generalitat autonòmica i la
legitimitat dels vots per l a independència ha conduït a una important derrota
a les urnes dels partits independentistes.
La
realitat és que, des de 2017, la pèrdua de vots de l’independentisme ha estat
sagnant. La suma dels partits independentistes en les eleccions del 2015 (les
de Junts xSí) era de 1.966.508 vots i 72 diputats. El 2017 (les del 155) va
augmentar fins als 2.079.340 i 70 diputats. El 2021 comença a actuar
l’abstencionisme i els vots són un total de 1.366.044 vots i 74 diputats. Ahir,
la suma de tots els partits partidaris de la independència va ser 1.360.225
i 61 diputats Inclosa, com no pot ser
d’altra manera, Aliança Catalana
ERC
ha perdut des del 2017 prop de 500.000 vots. Junts prop de 250.000. La CUP prop
de 80.000. Més de 800.000 vots perduts des del 2017.
La
culpa és tan negra que ningú la vol, diu la frase feta. La culpa, però, està
molt repartida. Ningú se’n lliura de la seva pròpia part de culpa en aquest
desgavell en què hem caigut des del 2017. Els partits, els polítics, però també
les principals entitats de la societat civil i, evidentment, la repressió
espanyola, calculada, dura i efectiva.
I
ara què? Tot sembla portar-nos a unes noves eleccions. Un pacte ERC i Junts amb
l’abstenció del PSC apareix com inviable. A més, ERC ja ha dit que no vol
pactar i que passa a l’oposició, esvaint així també la possibilitat d’un nou i
tràgic tripartit. JxCat podria governar pactant amb el PSC, però això seria la
mort definitiva del partit i del president Puigdemont. Altres pactes semblen
també inviables. Les noves eleccions a l’octubre apareixen, doncs en l’horitzó.
Una
reflexió dirigida als abstencionistes, sobretot pensant en aquestes més que
possibles noves eleccions. Si creieu que continuar mantenint la majoria
independentista en una Generalitat autonòmica no és important, només heu de fer
un repàs a les declaracions dels nacionalistes espanyols, mitjans i partits, per entendre que, més enllà del dret que teniu
a no votar per castigar uns partits que no han estat a l’alçada, heu comès,
possiblement, un error important.... o no. Això només el temps ens ho dirà.
Vicent
Partal escrivia avui que “la partida no s’ha acabat”. Evidentment que no ! Aquesta és una partida molt llarga, que fa
segles que disputem i en què hem tingut moltes derrotes i algunes victòries.
Com deia algú, al final tot acabarà bé, i si no, és que encara no s’ha acabat.
Faríem
bé, però, i perquè la partida no es continués allargant i allargant de posar
remei a totes les nostres males decisions. Començant aquest dimarts 14 i fins
al dissabte 18 votant a les eleccions al SN de l’ANC, tot esperant que els que
surtin elegits tornin l’Assemblea al lloc d’on no hauria d’haver marxat mai.
Els partits, si és que no esteu cecs del tot, a adonar-se d’una vegada que la
unitat és l’únic camí. La independència la guanyarem als carrer, si... i al
Parlament... I només la guanyarem si hi som tots.
Final
La
frase de la setmana de José de Sousa Saramago, escriptor portuguès. Premi Nobel
de Literatura l'any 1998.
La derrota té un vessant positiu... mai
no és definitiva.
Marxem
amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que patei la repressió,
la presó i l’exili.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada