Pàgines

dimarts, 18 de juny del 2024

Qui era Hernán Cortés? Els Països Catalans, qüestió de noms?

LA CLAU de la nostra història Programa 266. Emès el 13 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 268.

El proper 21 de juny es compliran 32 anys de la mort de Joan Fuster, l’intel·lectual més important del segle XX, crític, assagista, poeta... Més enllà de la seva gran qualitat literària i filosòfica, amb “Nosaltres els valencians” va engegar una profunda reflexió sobre el País Valencià en què proposava la seva reconstrucció nacional dins del marc dels territoris de parla catalana, que ell va anomenar Països Catalans.

La proposta de Fuster responia a un plantejament ben meditat, ben raonat i ben justificat. Després de “Nosaltres els valencians”, el 1962, Fuster publicava un opuscle titulat “Qüestió de noms” on feia un argumentat desenvolupament de la seva postura sobre com caldria identificar les terres de llengua i cultura catalana. Fent-ne un breu repàs històric escriu:

El 1417, en escriure la seva “Disputa de l’Ase”, fra Anselm Turmeda afirma de si mateix “sóc de nació catalana, nascut a la ciutat de Mallorca” El 1539, l’edició dels primers versos d’Ausiàs March, a la portada del llibre, s’hi pot llegir: el famosíssimo philósofo y poeta», era «cavallero valenciano, de nación catalán». Al Principat, els Consellers de Barcelona, el 1456, celebraran la canonització del valencià fra Vicent Ferrer, tot remarcant que el nou sant és «de nostra nació».

El 1610, el cronista valencià Gaspar Escolano escrivia:

“[...] por más de 300 años han pasado los deste reino (de València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos”.

Deia Fuster: “El nom fa a la cosa... en bona part” i el 1985, Josep Guia escrivia: "A cada cosa li escau un nom, però també és cert que el nom ajuda a fer la cosa"

Les dues afirmacions ens porten a afirmar que cada cosa, una nació, pot existir prèviament sense tenir un nom. Ara bé, si no té un nom, si al llarg dels segles va apareixent sense un nom que la identifiqui clarament, corre el risc de no acabar de fer-se completament que, poc a poc, sense gairebé ni adonar-se’n acabi per desfer-se, per dissoldre’s, Per no existir.

L’octubre de 1978, Fuster escrivia un article titulat “Països Catalans, 1978”

“Els diputats espanyols han decidit que "en ningún caso se admite la federación de comunidades autónomas". La cosa val interpretar-la com un obstacle constitucional a la idea política d'allò que en diem "Països Catalans". Naturalment, si, un dia, el País Valencià, les Illes i el Principat arribaven a federar-se, ni que només fos des d'unes mínimes autonomies respectives, la classe política de Madrid, sofriria una infart nacional.”

Des d’aquest racó de la nació,  remarquem que persistim i persistirem en la nostra intenció de provocar el màxim possible d’infarts nacionals a totes les classes polítiques que calgui.

Final

El dissabte 8 de juny es van complir 75 anys de la publicació de 1984 la novel·la de George Orwell profètica de la societat de la vigilància i del control total. La frase, avui doncs, del periodista i escriptor anglès.

“En una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada