Davantal
Pep Mayolas, investigador de l’INH, ha publicat un llarg, interessant i documentat article titulat “1564: L'any que els catalans havien perdut la memòria” en què reflexiona sobre l’estranya inexistència de referents històrics catalans a mitjan segle XVI.
Lluís Orriols i Monset, en el seu
llibre Antoni Viladamor i la seva “Història General de Catalunya escriu:
L’any 1564, els nobles barons de la Cort de Barcelona, cansats de suportar els
malèvols comentaris que gent d’altres terres feien sobre la manca de memòria
històrica catalana, decidiren d’encomanar-ne la redacció a Antoni Viladamor.
Calia començar pel primer poblament de les nostres contrades i seguir amb les
fundacions de les ciutats, els fets d’armes més rellevants i les gestes dels
nostres herois, per a exemple de les generacions futures.
Per què era necessària una nova
crònica que destaqués el paper dels catalans en la història de la mal anomenada
«Corona d’Aragó»? Que no comptaven amb les obres dels cronistes dels segles
XIII, XIV i XV, arxivers o humanistes que, sovint per encàrrec reial, havien
narrat, des de l’òptica, evidentment, catalana, els orígens i les gestes de
Catalunya en relats que anaven del principi dels temps als regnats d’Alfons el
Magnànim o Ferran el Catòlic?
La petició a Vilamador comença a
explicar-ne la necessitat tot dient: “Perquè per falta de històries los fets y
coses antigues del Principat de Catalunya y comtats de Rosselló y Cerdaña
resten oblidats». En Lluís Orriols afegeix que “els comentaris malèvols que
feien la gent d’altres terres eren també a causa de «la manca de memòria
històrica catalana».
Semblaven haver-se perdut, entre
moltes altres,obres com Gesta comitum Barchinonensium que anaven del
primer comte de Barcelona, Guifré d’Arrià, pare de Guifré I el Pelós, fins al
comte Ramon Berenguer IV, la primera versió de les quals va romandre al
monestir de Ripoll fins al 1268, i que el doctor Stefano Maria Cingolani ha
pogut estudiar tan detalladament en els nostres dies? O les Històries e
conquestes del realme d’Aragó e principat de Catalunya compilades per lo
honorable mossèn Pere Tomich, enllestides el 1438, que anaven fins al mandat
d’Alfons el Magnànim.
I les anomenades «Quatre Grans
Cròniques», que, segons la wikipèdia, «formen el millor conjunt historiogràfic
de l’Europa medieval» i, segons Cingolani «el monument més impressionant de la
literatura històrica catalana de tots els temps» i «un dels llegats més
valuosos de la historiografia universal» On eren, l’any 1564, el Llibre dels
fets de Jaume I el Conqueridor, el Llibre del rei En Pere d’En Bernat Desclot,
la Crònica d’En Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós?
Mayola tanca l’article dient que “els
diputats de 1564 es trobaven orfes de cròniques històriques catalanes i patien
els comentaris «malèvols» dels cortesans d’altres terres. Al rovell de l’ou del
Renaixement, se’ns dibuixa una societat principatina en la qual les històries
de Catalunya, si realment s’anaven editant tal com es desprèn dels peus
d’impremta dels exemplars que en l’actualitat es conserven, eren segrestades i
desapareixien. Una vegada assentades
les bases, podem argumentar amb més fonaments la construcció de les falses
Corones de Castella i d’Aragó a la fi del segle XV.
Final
La frase de la
semana del filòsof, periodista i escriptor francés Jean Paul Sartre
La felicitat
no és fer allò que un vol, sinó estimar allò que un fa
Tornem la setmana
que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una
molt bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada