Convidats
Toni Infante, membre de Decidim
Sebastià Frau, advocat i escriptor
Lourdes Escardívol mestra ex SN ANC
Maria Vidal politòloga
Francesc Abad, analista polític
Diumenge 9 de novembre de 2014. Són les 9 del matí. Els col·legis electorals romanen, encara, tancats. Des de fa més d’una hora una munió de gent s’espera a fora. En els seus rostres es reflecteix la il·lusió, el nerviosisme i, per damunt de tot, el convenciment. No hi ha gens de por. La gent xerra, fa bromes, riu... Hi ha les primeres abraçades (avui serà un dia d’abraçades). Per fi, puntualment, s’obren les portes i els primers votants entren al col·legi. Aplaudiments per tot arreu. Des de les meses, des del carrer, entre els propis votants...
Aquestes paraules que acabeu de sentir són l’inici d’una crònica del 9-N.
Dissabte passat se’n van complir 10 anys. L’estat d’ànim actual del moviment
independentista va fer que l’aniversari passés amb més pena que glòria.
Crec que mai no s’ha donat la importància que va tenir i, sobretot, que
podria haver arribat a tenir aquell acte del 9-N, el primer gran acte de
sobirania. La primera gran acció de desobediència civil. Fem-ne una mica de
memòria...
El 13 de setembre de 2014, l’Assemblea va aprovar en plenari la Declaració
d’Arenys. La part més important i destacada era que, després del 9-N, calia convocar eleccions immediatament i
“Preparar una candidatura d’ampli consens polític i social que concorri a
aquestes eleccions amb un punt programàtic únic: la declaració d’independència
i l’inici del procés constituent.”
Va costar molt convèncer el president Artur Mas que aquesta era l’única via
perquè en unes properes eleccions el resultat fos inqüestionable. Finalment, el
president va recollir una gran part de la proposta de l’ANC en la seva
conferència del 25 de novembre que es va titular “Després del 9N: temps de
decidir, temps de sumar”.
Les parts més importants d’aquella conferència us les resumeixo amb les
mateixes paraules del llavors president de la Generalitat:
“La fórmula que us proposo és configurar una llista que compti amb el
suport dels partits polítics que s’hi vulguin sentir representats.”
“Aquesta llista la configuraran persones representatives de la societat
civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció
de l’Estat a Catalunya, i persones proposades pels partits polítics implicats.
Una llista mixta o combinada (partits polítics-societat civil).”
“Tots els integrants d’aquesta llista acceptarien no repetir en les
eleccions següents. El mandat parlamentari seria curt, màxim un any i mig des
de la constitució del nou Parlament i l’elecció del President de la Generalitat.”
Vuit dies després, Oriol Junqueras feia la seva conferència en què
desmuntava tots els arguments del president Mas i impedia tota possibilitat de
construir una llista única de l’independentisme.
Els mesos posteriors van ser decebedors. Uns i altres van acabar fent-li el joc a l’Estat espanyol, van dilatar la data de les eleccions, van impedir la candidatura unitària. Va ser un autèntic calvari arribar al mal menor que és el que va va ser la candidatura de Junts pel Si (bàsicament una coalició entre Convergència i ERC amb alguns afegitons). Vam permetre que l’Estat i les organitzacions unionistes poguessin prendre aire i recuperar-se.
I va ser a partir de llavors que l’Assemblea va cometre el gran error: deixar
el comandament del procés a mans de la seva baula més feble: els partits
polítics.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana de l’enginyer
aeronàutic ucraïnès Ígor Sikorski que va dissenyar el primer avió de quatre
motors i el primer helicòpter fabricat en cadena. Deia:
Segons algunes reveladores proves de
tècnica aeronàutica, l'abellot no pot volar a causa de la forma i el pes del
seu cos en relació amb la superfície de les seves ales. Però el borinot no ho
sap i per això continua volant.
Marxem amb el pensament posat en la
nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu
molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada