Convidats
Joan Canadell, enginyer industrial, empresari i polític català, diputat al Parlament de
Catalunya i expresident de la Cambra de Barcelona.
Marta
Pérez Sierra, filòloga,
escriptora i poeta. Ha publicat més de 25 llibres entre poesia, relats i també
contes infantils. Ha estat també cocreadora de diversos espectacles poètics.
Davantal
Un dels nostres convidats d’avui diu que conèixer la pròpia història, la pròpia i veritable història, és clau per a l’autoestima d’un país.
Espanya ho sap molt bé i per
això ens ha amagat o fins i tot ens havent una història en què Catalunya i els
Països Catalans han estat sempre un país de segona subordinada sempre a una
Espanya gran i gloriosa.
La nostra nació ha estat
sempre avançada en el progrés. Un país capdavanter, en progrés econòmic, en el
científic, humanista i molts altres. Això ens ve de lluny. I cercant un com i
un per què ens n’anem al segle XIII. L’escriptor, filòsof, místic, teòleg i professor
Ramon Llull es va proposar convertir els infidels, però no per autoritat, sinó
amb arguments demostratius o, el que és el mateix, amb el que ell anomena “raons
necessàries”. Llull va crear un sistema filosòfic que denominà Ars, que
integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i
l'ordre social. La ciència i el coneixement eren, per a Llull, un instrument
per arribar a Deu. En canvi el catolicisme castellà sempre va creure que per
arribar a Deu n’hi havia prou amb la fe incondicional i fonamentalista i amb la
repressió inquisitorial.
L’escriptora, poeta i
traductora Laia Llobera, referint-se a la nostra segona convidada, diu: “Si
penso en una paraula que descriu la teva obra aquesta és, sens dubtes, Safrà,
una espècie delicada, càlida i sensual, fràgil en la seva recollida (floreix
a trenc d’alba i s’ha de recollir a l’instant, de manera artesanal, ja que es
marceix en un sol dia) i d’aroma intensa
i penetrant. El safrà és també una espècie misteriosa , de tocs femenins (de
colors violacis per fora i daurats i vermellosos per dins).”
“Passen els anys i em retrobo
amb els teus versos i els sento cada cop més savis i valents. Són fidels a la
teva essència, escrits sense fissures ni concessions. Lleials a la teva poesia:
superba i vibrant. Sincera i humil. Amb nom de dona. Carregada de safrà.”
En parlem tot seguit amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
FINAL
La frase de la setmana extreta
de l’inici del llibre Safrà i que, alhora, és una frase del Hamlet de Shakespeare en
traducció de Josep Mercadé.
Sigues fidel a tu mateix.
Llavors se’n seguirà, com de la nit al dia, que no podràs ser fals per a cap home.
Tornem la setmana que ve.
"Permetre una
injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"
Que tingueu una bona setmana i com sempre,
molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada