Pàgines

divendres, 29 d’agost del 2025

Occident, Hamàs i Israel: qui escriu la història?

 

Totes les guerres representen mort i destrucció, especialment per a la gent més humil, que sovint és qui pateix les conseqüències més greus sense tenir cap responsabilitat en l’origen del conflicte. Els combats no només arrasen infraestructures i habitatges, sinó que destrueixen la vida quotidiana, la convivència i la possibilitat de projectar un futur digne. La guerra a Gaza és un drama humà colpidor que evidencia la vulnerabilitat d’una població atrapada entre interessos polítics i militars que la superen. Un drama humà que va més enllà dels titulars i que ens interpel·la encara que en siguem només espectadors distants. Famílies desplaçades, hospitals col·lapsats, manca d’aliments i d’aigua potable: tot plegat conforma un escenari que va molt més enllà de la batalla armada.

Fa uns dies llegia l’article “Reconèixer allò que no existeix”, de Josep Gisbert, publicat a ElNacional.cat, en què critica durament la reacció d’Occident davant la guerra a Gaza. Segons ell, el relat dominant, que acusa Israel de totes les atrocitats, és fruit d’una manipulació provocada per Hamàs i acceptada acríticament per Europa i altres estats occidentals. Denuncia que les notícies que arriben de la Franja de Gaza provenen exclusivament de Hamàs, sense cap font independent de contrast. A més, culpa Occident i certs països, que, en reconèixer la legitimitat d’un Estat palestí immediatament, “reconeixen allò que no existeix”, un Estat que, al seu parer, mai no ha estat voluntat dels palestins en el seu conjunt, sinó que ha estat rebutjat per figures com Arafat, Abbas i Hamàs mateix. Finalment, assenyala que la solució real vindrà només quan els palestins acceptin el dret d’Israel a existir i abandonin l’odi institucionalitzat cap als jueus.

Fem un breu repàs al fet concret que va desencadenar aquest darrer conflicte que va esclatar amb un atac sofisticat i brutal orquestrat per Hamàs el 7 d’octubre de 2023, anomenat “Operació Inundació de l’Al-Aqsa”. Aquella matinada, Hamàs va llançar més de 5.000 coets cap a Israel i va infiltrar milicians per terra, mar i aire: utilitzant parapents motorizats, vehicles i llanxes, van travessar la frontera i van assaltar comunitats, bases militars i un festival. de música a Re’im, en una de les massacre més tràgiques de la història del país.[1]

Aquest atac va provocar la mort de més d’un miler de persones, majoritàriament civils (altres fonts parlen de 1.200 morts o més), i el segrest de centenars d'ostatges, incloent-hi dones, nens i soldats. Al festival de música, es van recuperar 364 cadàvers, convertint-lo en el punt més sagnant de la matinada fatal. [2]

El sorprenent de l’atac va ser la seva planificació meticulosa durant mesos —fins i tot un any— amb l’objectiu d’aprofitar la inestabilitat política interna d’Israel. Hamàs va ocultar els preparatius mitjançant comunicacions no digitals i va desestimar tota sospita fins al moment de l’atac, agafant completament desprevingut l’exèrcit israelí i desencadenant una devastació que encara avui persisteix.[3]

La realitat que emergeix d’aquest conflicte és complexa i difícil de desxifrar. Tornant a l’article de Josep Gisbert, el relat de fons que podem extreure’n correspon fidelment al que passa sobre el terreny? O, per contra, hem de donar per bona la versió que predomina a Occident? Des de la distància, i amb l’única mirada que ens ofereixen els mitjans de comunicació, resulta impossible atorgar certesa absoluta a cap relat.

Podem resoldre el debat amb afirmacions categòriques? Em ve al cap una frase que deia l’Altíssim a Primera història d’Esther de Salvador Espriu: “Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.”

Així com la veritat es fragmenta, la comprensió que n’obtinguem serà sempre incompleta, parcial. Cal reconèixer aquesta limitació, admetent que cada informació ofereix una engruna de llum —i alhora, una ombra.

Més enllà, però, de debats “filosòfics” potser ens equivoquem si ens centrem únicament en qui és més culpable, en qui recau més responsabilitat o en qui va desencadenar la catàstrofe humana. Aquest debat, legítim però sovint estèril, corre el risc d’amagar l’única veritat tangible: que aquesta guerra, com totes les guerres, deixa al seu pas misèria, mort i destrucció. Famílies desplaçades, hospitals col·lapsats, manca d’aliments i d’aigua, nens que creixen entre la por i la pèrdua… aquest és el rostre autèntic del conflicte.

Tot allò altre —els relats, els posicionaments, les justificacions— potser només serveixen per alimentar debats polítics i legitimar estratègies militars. El sofriment de les víctimes, en canvi, no necessita explicacions: parla per si sol i ens colpeja amb un silenci més punyent que qualsevol discurs. Davant d’aquest silenci, l’única pregunta honesta que ens podem fer com a observadors és fins a quin punt som capaços d’escoltar-lo, perquè potser només des d’aquesta escolta profunda naixerà la possibilitat de construir una pau real i duradora.

P.S. Per qui tingui interès, podeu trobar un resum d'un ampli reportatge de la BBC en aquest article: Conflicte israelià-palestí: un resum ampliat


[1] The Guardian. Guerra entre Israel i Hamàs: què va passar els primers dies i què va causar el conflicte? https://www.theguardian.com/world/2023/oct/08/israel-hamas-gaza-palestinian-territories?utm_source=chatgpt.com 

[2] Swissinfo.ch Deu moments clau des de l’atac de Hamàs contra Israel el 7 d’octubre.. https://www.swissinfo.ch/spa/diez-momentos-clave-desde-el-ataque-de-ham%C3%A1s-contra-israel-el-7-de-octubre/88730738?utm_source=chatgpt.com

 The Guardian. Guerra entre Israel i Hamàs: què va passar els primers dies i què va causar el conflicte? https://www.theguardian.com/world/2023/oct/08/israel-hamas-gaza-palestinian-territories?utm_source=chatgpt.com 

2 comentaris:

  1. Quant dius que Hamas va trevasar la frontera, a quina frontera et refereixes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ho saps tan bé com jo i que la pregunta va per una altra banda... De totes maneres... Franja de Gaza: comparteix una frontera d’uns 51 km, també considerada zona ocupada segons el dret internacional

      Elimina