Conflicte israelià-palestí: un resum ampliat

El primer ministre primer israelià, David Ben-Gurion, en la proclamació oficial de l'Estat d'Israel , el 14 de maig de 1948, a Tel Aviv

Resum del reportatge de la BBC News

En síntesi, el reportatge mostra com el conflicte israelià-palestí és fruit d’una combinació d’arrels històriques, guerres, ocupacions, desplaçaments massius i reivindicacions nacionals i religioses, i com, tot i els intents diplomàtics i el suport internacional a una solució de dos estats, les posicions actuals continuen molt allunyades i la violència encara domina la realitat.

Context recent i escalada del 2023

El conflicte israelià-palestí ha arribat a nivells de tensió mai vistos en els últims anys. El 7 d’octubre de 2023, el grup islamista Hamàs, que controla la Franja de Gaza, va dur a terme un atac coordinat contra Israel, llançant centenars de míssils i infiltrant-se al sud del país. Aquest atac va causar més de 1.000 morts israelianes i uns 200 ostatges. Com a resposta, Israel va realitzar bombardejos massius sobre Gaza, especialment al nord, provocant milers de morts i desplaçats, principalment palestins.

Aquest episodi és només l’última escalada d’un conflicte que dura dècades, marcat per guerres, ocupacions, moviments de refugiats i un absent acord de pau permanent.

Orígens històrics del conflicte

• A principis del segle XX, el moviment sionista va guanyar força a Europa, impulsat pel antisemitisme i per la necessitat de crear un estat refugiat jueu després del Holocaust.
• Palestina, situada entre el riu Jordà i el mar Mediterrani, és considerada terra sagrada per jueus, musulmans i cristians, i era majoritàriament habitada per àrabs i comunitats musulmanes.
• La immigració jueva i les aspiracions sionistes van generar resistència entre la població àrab local.
• Després de la Primera Guerra Mundial, amb la caiguda de l’Imperi Otomà, el Regne Unit va assumir l’administració de Palestina sota mandat de la Lliga de Nacions. Durant aquest període, els britànics van fer promeses contradictòries tant als jueus com als àrabs, cosa que va agreujar les tensions.
• Aquest clima va desembocar en enfrontaments armats entre grups paramilitars jueus i bandes àrabs locals.

Creació de l’Estat d’Israel i la Nakba (1948)

• El 14 de maig de 1948, es proclama l’Estat d’Israel.
• L’endemà, Egipte, Jordània, Síria i Iraq van envair el territori, iniciant la primera guerra àrab-israeliana.
• Els resultats de la guerra van ser:
• Reducció a la meitat del territori previst per a l’Estat àrab segons el pla de l’ONU.
• Per als palestins, inici de la Nakba (“catàstrofe”): uns 750.000 palestins van ser expulsats o van fugir a països veïns.

Guerres posteriors i ocupació territorial

• 1956 – Crisi del Canal de Suez: conflicte entre Israel, Egipte, França i Regne Unit, resolt per pressió internacional.
• 1967 – Guerra dels Sis Dies: Israel enfronta Egipte, Síria i Jordània i aconsegueix:
• Gaza i Sinaí (Egipte)
• Cisjordània i Jerusalem Est (Jordània)
• Alts del Golan (Síria)
• Uns 500.000 palestins van fugir.
• 1973 – Guerra de Yom Kipur: Egipte i Síria ataquen Israel; Egipte recupera el Sinaí el 1982.
• Egipte i Jordània serien els únics països àrabs que signarien un tractat de pau amb Israel, deixant Cisjordània i Gaza en disputa.

Territoris palestins

• Cisjordània: governada per l’Autoritat Nacional Palestina, amb majoria de la facció Fatah (secular).
• Franja de Gaza: controlada per Hamàs, que no reconeix els acords amb Israel.
• Gaza és bloquejada per Israel i Egipte, amb restriccions al moviment de persones i béns, i és un dels territoris més densament poblats del món.

Obstacles principals per a la pau

1. Jerusalem:
• Israel considera tota la ciutat la seva capital.
• Els palestins volen Jerusalem Est com a capital del seu futur estat.
• La ciutat és sagrada per jueus, musulmans i cristians.
2. Fronteres i territori:
• Els palestins reclamen les fronteres anteriors a 1967.
• Israel les rebutja i considera els territoris ocupats com a “fets consumats”.
3. Assentaments:
• Més de mig milió de colons jueus viuen a Cisjordània i Jerusalem Est.
• Són considerats il·legals pel dret internacional.
4. Refugiats palestins:
• La xifra depèn del recompte; la OLP parla de 10,6 milions, gairebé la meitat registrats a l’ONU.
• Els palestins reclamen el dret al retorn; Israel rebutja per preservar la seva identitat com a estat jueu.

Estat palestí i reconeixement internacional

• La ONU reconeix Palestina com a estat observador no membre des de 2012.
• Més del 70% dels països membres de l’ONU reconeixen Palestina com a estat.
• Tot i això, Palestina no té sobirania plena i depèn de reconeixement internacional per participar en organismes internacionals.

Suport internacional

• Estats Units és el principal aliat d’Israel, amb suport militar, polític i lobby intern pro-Israel.
• Trump va traslladar l’ambaixada a Jerusalem i va afavorir la normalització amb països àrabs.
• Biden manté el suport a Israel però amb una diplomàcia més cautelosa.
• Els palestins compten amb suport de Siria, Iran i Hezbollah, però sense equivalent en força i influència als EUA.

Condicions per a una pau duradora

• Israel hauria de reconèixer un estat palestí sobirà, incloure Hamàs i aixecar bloquejos.
• Els palestins haurien de renunciar a la violència i reconèixer Israel.
• Caldrien acords sobre fronteres, assentaments i refugiats.
• Jerusalem continua sent el punt més difícil: tant els palestins com Israel reclamen la ciutat com a capital.
• Sense resoldre aquest tema simbòlic, és difícil assolir un acord definitiu i durador.