Article publicat a Tribuna.cat
Sabíem que passaria. Sabíem
que el primer atac contundent de l’Estat espanyol contra el procés
d’independència es produiria a través de les finances de la Generalitat. Les
“condicions especials” que el govern de l’Estat imposa per prestar diners del
fons de liquidat autonòmic (FLA) suposen, tal com ja s’ha manifestat des de
diversos àmbits polítics i econòmics, una intervenció en tota línia de les
finances de la Generalitat.
Per si no n’hi havia prou, el
ministre Montoro hi ha posat encara més condicions: la Generalitat no rebrà els
diners de l’FLA fins que no “compleixi” les noves condicions imposades
divendres passat des del Consell de ministres espanyol.
Fins aquí res que no poguéssim
esperar. Ara bé, aquest cop tan dur per a l’escassa autonomia catalana ens
agafa encara sense govern. Mentre l’Estat espanyol actua tal com era de
preveure, als catalans ens agafa en una, cada vegada més preocupant, situació
d’inestabilitat política. Una inestabilitat que genera incertesa, dubtes i
inseguretat, no només en àmbits polítics, sinó també en els econòmics i,
sobretot, entre la pròpia societat civil.
L’Estat espanyol, tal com li
pertoca, actua amb un clar “sentit d’Estat”. La raó d’Estat és un aspecte
primordial per a tots els partits polític espanyols. Ho han demostrat en moltes
ocasions, la darrera, quan els líders del PSOE, C’s i Podemos van ser cridats a
la Moncloa per tractar del “perill” que representa la independència de
Catalunya. Tots, absolutament tots, s’hi van presentar perquè l’Estat està per
damunt dels partits.
El procés d’independència
hauria de ser la nostra “raó d’Estat”, aquell punt que hauria d’unir els
partits que van guanyar les eleccions del 27-S. Tanmateix, aquests partits
semblen viure encara en l’etapa autonòmica, oblidant-se precisament de la
Declaració d’inici del procés d’independència que ells mateixos van aprovar el
9 de novembre. Amb la seva actuació durant els darrers dos mesos, no fan més
que demostrar-nos que no saben què vol dir sentit d’Estat, que no saben què
significa la raó d’Estat.
La manca de sentit d’Estat és
un dels nostres talons d’Aquil·les. Segurament hi ajuda el fet que fa més de
300 anys que no en tenim, però si no som capaços d’abandonar la nostra
mentalitat autonòmica i actuar posant la raó d’Estat per damunt d’ideologies i
de programes, serem, per a l’Estat espanyol, un enemic molt fàcil d’abatre.
Els nostres representants al
Parlament, els 62+10, els 72, tenen un mandat molt clar. No hi ha cap mena de
dubte en aquest sentit i molt menys encara després de la Declaració del 9 de
novembre. Cada dia que passa sense que tinguem president, sense que tinguem
govern, sense que aquest pugui aplicar el mandat del Parlament, el procés en
surt debilitat. Si no hi ha acord abans de l’inici de la campanya i de les
eleccions espanyoles, el procés se’n ressentirà profundament. Si no hi ha acord i anem a noves eleccions, el procés
resultarà greument tocat, potser irreversiblement.
S’acosten temps complicats,
durs i difícils. Tots plegats hauríem d’estar preparats per afrontar-los amb
il·lusió i amb convenciment, però sobretot amb coratge. I els nostres
representants el primers.
Fa molt de temps que ho diem:
volem ser un Estat. Comencem, doncs, per tenir sentit d’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada