Si us plau, sentit d'Estat

Article publicat a Tribuna.cat

Sabíem que passaria. Sabíem que el primer atac contundent de l’Estat espanyol contra el procés d’independència es produiria a través de les finances de la Generalitat. Les “condicions especials” que el govern de l’Estat imposa per prestar diners del fons de liquidat autonòmic (FLA) suposen, tal com ja s’ha manifestat des de diversos àmbits polítics i econòmics, una intervenció en tota línia de les finances de la Generalitat.

Per si no n’hi havia prou, el ministre Montoro hi ha posat encara més condicions: la Generalitat no rebrà els diners de l’FLA fins que no “compleixi” les noves condicions imposades divendres passat des del Consell de ministres espanyol.

Fins aquí res que no poguéssim esperar. Ara bé, aquest cop tan dur per a l’escassa autonomia catalana ens agafa encara sense govern. Mentre l’Estat espanyol actua tal com era de preveure, als catalans ens agafa en una, cada vegada més preocupant, situació d’inestabilitat política. Una inestabilitat que genera incertesa, dubtes i inseguretat, no només en àmbits polítics, sinó també en els econòmics i, sobretot, entre la pròpia societat civil.

L’Estat espanyol, tal com li pertoca, actua amb un clar “sentit d’Estat”. La raó d’Estat és un aspecte primordial per a tots els partits polític espanyols. Ho han demostrat en moltes ocasions, la darrera, quan els líders del PSOE, C’s i Podemos van ser cridats a la Moncloa per tractar del “perill” que representa la independència de Catalunya. Tots, absolutament tots, s’hi van presentar perquè l’Estat està per damunt dels partits.

El procés d’independència hauria de ser la nostra “raó d’Estat”, aquell punt que hauria d’unir els partits que van guanyar les eleccions del 27-S. Tanmateix, aquests partits semblen viure encara en l’etapa autonòmica, oblidant-se precisament de la Declaració d’inici del procés d’independència que ells mateixos van aprovar el 9 de novembre. Amb la seva actuació durant els darrers dos mesos, no fan més que demostrar-nos que no saben què vol dir sentit d’Estat, que no saben què significa la raó d’Estat.

La manca de sentit d’Estat és un dels nostres talons d’Aquil·les. Segurament hi ajuda el fet que fa més de 300 anys que no en tenim, però si no som capaços d’abandonar la nostra mentalitat autonòmica i actuar posant la raó d’Estat per damunt d’ideologies i de programes, serem, per a l’Estat espanyol, un enemic molt fàcil d’abatre.

Els nostres representants al Parlament, els 62+10, els 72, tenen un mandat molt clar. No hi ha cap mena de dubte en aquest sentit i molt menys encara després de la Declaració del 9 de novembre. Cada dia que passa sense que tinguem president, sense que tinguem govern, sense que aquest pugui aplicar el mandat del Parlament, el procés en surt debilitat. Si no hi ha acord abans de l’inici de la campanya i de les eleccions espanyoles, el procés se’n ressentirà profundament. Si no hi ha  acord i anem a noves eleccions, el procés resultarà greument tocat, potser irreversiblement.

S’acosten temps complicats, durs i difícils. Tots plegats hauríem d’estar preparats per afrontar-los amb il·lusió i amb convenciment, però sobretot amb coratge. I els nostres representants el primers.

Fa molt de temps que ho diem: volem ser un Estat. Comencem, doncs, per tenir sentit d’Estat.