L'escola catalana (davantal de La clau de la nostra història)

Davantal de La clau de la nostra història

El dret a l'educació és un dret humà fonamental inclòs en el Protocol de la Convenció Europea de Drets Humans. Obliga a tots els països signants a garantir-lo. A nivell mundial, garanteix aquest dret el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides.

Katarina Tomasevski, de les Nacions Unides, resumeix el dret a l'educació en quatre principis, coneguts com les 4 A per les seves sigles en anglès: 

L'educació ha de ser possible, fet que vol dir que l'Estat assumeix el pagament dels professors i infraestructures per tal que tots els infants puguin accedir a una educació bàsica.

Accessible a tots els sectors, sense diferències de classe o gènere.

Acceptable o amb un contingut rellevant, no discriminatori, de qualitat i impartit per professionals preparats.

Adaptable, perquè evolucioni segons les necessitats de la societat en cada moment.

Catalunya ha estat sempre en primera línia del món educatiu. 

Des de la universitat medieval, amb la fundació de la Universitat de Lleida a principis del segle XIV.

Al Renaixement, amb la gran figura de Joan Lluís Vives que ja va proposar tenir en compte les característiques individuals de cada alumne en els plans d’estudi.

Les escoles parroquials de l’època moderna que alfabetitzaven els infants de diferents classes socials.

Francesc Ferrer i Guàrdia, considerat un dels pares de l’Escola Nova, basada en l’aprenentatge pràctic, tenint en compte la psicologia de cada nen.

Alexandre Galí, amb una gran activitat educativa: mestre de minyons, mestre de mestres, promotor d'iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l'educació, historiador de la cultura...

La Mancomunitat de Catalunya que aposta clarament per una política  educativa de qualitat.

L’impuls a l’educació en català i l’avanç en coeducació de l’època republicana, excessivament breu i tallada de soca-rel pel franquisme.

Durant els anys foscos del franquisme cal destacar les escoles creades a l’entorn de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El 1978, unes 80 escoles van crear el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana, pioners en la recuperació de l'ús del català a l'escola i de la tradició pedagògica d'escola activa d'abans de la guerra civil espanyola. Alhora van ser el nucli dels  Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

La història de l’escola catalana és un bon reflex de la història del nostre país. I la llengua amb què es construeix i transmet el coneixement ens permet expressar la nostra particular visió del món. De la llengua pròpia, part essencial de la nostra personalitat i identitat col·lectiva, n’hem fet l’eina de cohesió i de convivència.

Avui, a La clau de la nostra història parlarem de l’escola catalana. Ens anirem a mitjans segle XVIII perquè, a Catalunya, quan es parla de pedagogia a l'època moderna i contemporània s'ha de parlar necessàriament de Baldiri Reixac i de la seva obra, publicada el 1749 “Instruccions per l'ensenyança de minyons”, un compendi universal propi de la Il·lustració.