Reinicia i el projecte de Convenció Constituent Ciutadana (3 i últim. Què és la Convenció Constituent?)

8. Què és la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC)?

Un projecte obert, no acabat, que es va fer públic el passat 5 de març, per ser compartit i validat per un nombre importants d'organitzacions i entitats que vulguin contribuir al seu disseny i sumar-s'hi activament al debat sobre el futur immediat del país.

9. Què es pretén amb la CCCC? 

Donar la veu a la ciutadania perquè contribueixi a elaborar un Llibre verd de propostes per un país millor i un Informe Constitucional (amb aquelles que podrien formar part d'una Constitució) que reflecteixin, fruit de la deliberació ciutadana, els grans consensos socials i recollint també els dissensos. Ambdós seran lliurats al Parlament per contribuir a les següents fases del procés constituent.

10. Com s'organitza la Convenció? 

Per aconseguir aquests resultats caldrà una deliberació ciutadana en tot el territori del país (convencions territorials). Aquesta es produirà sobre 14 textos temàtics que seran el fruit de la deliberació prèvia de les organitzacions socials vinculades amb aquests 14 àmbits temàtics (convencions temàtiques).

11. Quin és el seu calendari? 

Encara és un projecte i ho serà fins que no sigui validat per un nombre important d'organitzacions que garanteixin la transversalitat i pluralitat de la Convenció, tant en termes ideològics, com de posicionament en el debat sobre la independència. La seva fase d'execució completa podria tenir una forquilla d'entre 6 i 12 mesos.

12. Un cop comenci la Convenció què farà Reinicia? 

Reinicia ha estat l'origen d’una proposta metodològica que ja hauran fet seva i transformada les organitzacions que conformin la Convenció. Reinicia seguirà, aleshores, com un actor més, un lobby per a la defensa d'un procés constituent coherent amb la visió presentada (Reinicia està degudament registrada, amb el número 2, en la llista pública de lobbies de la Generalitat).   

L'Escletxa, revista de llengua i cultura catalanes

Ja podeu llegir el darrer número de  l'Escletxa, revista de llengua i cultura catalanes, editada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) 

Podeu llegir la revista en línia - Llegeix la revista en línia

I també us la podeu descarregar en PDF - Descarrega l'arxiu PDF

Reinicia i el projecte de Convenció Constituent Ciutadana (2.- Qui som, què defensem?)

Reinicia Catalunya: Set preguntes i set respostes sobre qui som i què defensem.

1. Què és Reinicia Catalunya? 

Una plataforma d'entitats que es va presentar públicament el 29 de maig del 2015 i que porta més d'un any i mig treballant per dissenyar i promoure un procés constituent participatiu. Pensem que la ciutadania ha de ser coprotagonista, juntament amb les institucions i partits, del procés constituent.  

2. Qui forma Reinicia? 

Tretze entitats molt variades. Per ordre alfabètic: Assemblea Nacional Catalana, Drassanes per la República Catalana, El País que Volem, Fundació Llibreria Les Voltes, Grup Promotor de la Convenció Constitucional, Juristes per la Independència, La Consti, La Marxa Som, Òmnium Cultural, Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Súmate, Sobirania i Justícia. 

3. Què tenen en comú? 

Reinicia va néixer amb la voluntat de coordinar totes les entitats que, abans del 2015, havien desenvolupat reflexions o activitats que prefiguraven un procés constituent participatiu, amb metodologies i formats molt diversos (des de l'elaboració d'un esborrany constitucional a debats temàtics recollits en un format wiki). 

4. Totes són independentistes? 

No. Tot i que la majoria sí ho són (el que explica les seves inquietuds per un procés constituent), la seva voluntat no és fomentar un debat exclusivament entre independentistes, sinó comú a tots els que consideren que el poble de Catalunya té el dret a decidir.

5. Què defensa Reinicia? 

Que un procés constituent del segle XXI ha de bastir-se alhora sobre les tres dimensions d'una democràcia equilibrada que permeti una deliberació de qualitat en totes elles. Per això proposa que el procés constituent tingui 4 fases. 

6.Quines són les 4 fases del procés constituent, segons Reinicia?  

1) Democràcia participativa d'iniciativa ciutadana que dóna pas a: 2) Democràcia participativa d'iniciativa institucional. Ambdues precedeixen la fase de: 3) Democràcia representativa amb co-protagonisme ciutadà (comissió mixta formada per polítics i ciutadans) que acaba amb: 4) Democràcia directa (referèndum). Totes aquestes etapes haurien de vincular-se, des del principi, per produir el millor i més democràtic procés constituent possible. (Per més detalls, veieu tríptic informatiu).  

7. Què impulsa Reinicia?

A més de proposar aquest “mapa del procés constituent”, Reinicia vol impulsar la primera fase de democràcia participativa d'iniciativa ciutadana. Per això ha elaborat i proposa el projecte de Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC) que té com a referent fonamental el Congrés de Cultura Catalana (CCC) que es va celebrar ara fa 40 anys.

Propera i darrera entrada: Què és la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya?

Reinicia i el projecte de Convenció Constituent Ciutadana (1.- Una mica d'història)

Sembla imminent l'inici de la primera fase del Procés Constituent de Catalunya.

És important que els ciutadans coneguem quins són els projectes de participació ciutadana que hi ha en aquest moment sobre la taula i que, possiblement, siguin el punt de referència i la base per iniciar la primera fase del Procés Constituent.

Farem tres entrades en aquest blog amb l'objectiu d'informar-vos de què és la Plataforma d'Entitats Reinicia Catalunya, quin és el seu principal objectiu i quin és el seu projecte de participació ciutadana. Ho farem a través d'un document elaborat per la pròpia plataforma. 

Podeu trobar més informació al web de Reinicia

Comencem amb una mica d’història:  

         

Quin és l'origen de Reinicia? La trobada d'unes persones (desembre de 2014) que, a títol personal, tenien la voluntat de posar en comú totes les iniciatives ciutadanes vinculades amb un procés constituent a Catalunya, per reflexionar conjuntament. Fruit d'aquesta reflexió va sorgir un document que va ser lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert (gener 2015), perquè fos transmès a la Comissió d'afers institucionals del Parlament, on es presentaven les 4 fases del procés constituent. 

Què va passar després? Es va convidar a les entitats de procedència d'aquestes persones a que debatessin sobre aquest document i, en cas d'acord, passessin a configurar una plataforma. Naixia Reinicia, que es va presentar a Cotxeres de Sants amb la presència d'una multitud d'organitzacions i partits polítics (maig 2015). Des d'aleshores s'han fet desenes de presentacions i s'ha participat en quatre processos que poden ser un prototip de les convencions territorials (Arenys de Mar, Escola Industrial de Barcelona, Santa Coloma de Farners i Vic). 

En què ha treballat des d'aleshores aquesta plataforma? A dissenyar una metodologia per la fase participativa d'iniciativa ciutadana que hem anomenat provisionalment la Convenció. El document fundacional, signat per les 13 entitats que la conformen, i aquesta metodologia, fou presentat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell (gener 2016), i al públic en general (març 2016). Ben aviat està prevista la compareixença en la Comissió d'estudi del procés constituent.  

Propera entrada: Què és Reinicia en 7 preguntes i respostes

Vull una resposta: La crisi dels refugiats

Diferents fets demostren que cal una millor coordinació institucional per poder gestionar la crisi de refugiats que pateix Europa. Quines polítiques d'estrangeria i migratòries necessitem per garantir la pluralitat cultural que cohesiona una societat? Per què diàriament se segueixen vulnerant drets humans i, malgrat tot, no arriben les respostes correctes per part d'alguns governs? 

En el programa VULL UNA RESPOSTA de divendres passat, 27 de maig, vam analitzar amb la plataforma StopMareMortum quins replantejaments cal impulsar per garantir unes polítiques plenament integradores. 

Convidats:

Toni Borrell, portaveu de la plataforma StopMareMortum

Xavier Bosch, exdirector general d'immigració de la Generalitat

El port de Pals, porta del nou món (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV llobregat el passat divendres 27 de maig de 2016

El port de Pals, porta del nou món

Convidats:

Eva Sans, investigadora i cap d'investigació i recerca del Cercle Català d'Història

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

El port de Pals, porta del nou món (Davantal de La clau de la nostra història)

Planisferi Nàutic de 1573 del cosmògraf portuguès Domingo Texeira. Observeu les barres catalanes

Davantal del programa núm. 18 de La clau de la nostra història

Si busquem en una enciclopèdia la frase “descubrimiento de América” ens trobarem amb una explicació que més o menys dirà:  acontecimiento histórico que comenzó con la llegada a América el 12 de octubre de 1492 de una expedición capitaneada por Cristóbal Colón por mandato de los reyes Isabel y Fernando de Castilla y Aragón, que había partido del puerto andaluz de Palos dos meses y nueve días antes y, tras cruzar el océano Atlántico, llegó a unas islas del continente americano, concretamente las Bahamas.

Els llibres d’història ens parlen d’una conquesta i explotació del nou món per part de Castella i també, encara que en viatges menors, d’Andalusia. Catalunya i la confederació catalanoaragonesa va ser apartada de la colonització d’Amèrica. 

L’any 2012, però, Enric Guillot publicava un llibre titulat "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica.Una història reescrita pels castellans". El llibre enumera una gran quantitat de mapes antics existents a Internet en els quals es poden veure, en indrets diversos dels nous països colonitzats signes i imatges susceptibles de ser identificats amb símbols i colors de Catalunya. Explica que hi ha hagut també suposades manipulacions posteriors per amagar aquest fet al canviar els colors de les senyeres per altres colors de banderes inexistents.

És possible que hagi existit una gran manipulació dels documents històrics?

Era Colom català i el "descobriment" una iniciativa de la Corona d'Aragó?

Si l'almirall no era català i les diverses expedicions eren una empresa de la Corona de Castella, com és que sorgeixen tants interrogants històrics?

Per què en els escrits de Colom apareixen tants catalanismes i "catalanades"?

Com podia passar l’expedició d’En Colom per les Columnes d’Hèrcules si va salpar de Palos de Moguer?

Com és que aquesta ciutat andalusa no tingui ni hagi tingut mai port de mar? Ni que tampoc s’ha descobert que hagués esta mai fortificada quan, segons a tots els gravats de l’època, ens indiquen que Colom va partir d’una vil·la fortificada?

Com és que a tots els mapes de l’època apareix la bandera amb tres o quatre barres?

Per què Colom demana al rei com a recompensa uns càrrecs que només existien a la Corona d'Aragó?

Avui, a La clau de la nostra història ens centrarem en un dels principals episodis d'aquest gran interrogant històric.

Va sortir Colom del Port de Pals? Va ser aquest port i no pas el de Palos de Moguer la porta del nou món?

Si el castellà fos oficial....(4 i últim)

Acabem avui aquest seguit d'articles sobre el que comportaria l'oficialitat del castellà en una república catalana independent. Remarquem que han estat una síntesi del molt bon treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat L’oficialitat lingüística.Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Us en recomanem la lectura.

Què passaria amb l'acreditació lingüística en l’adquisició derivada de la nacionalitat?

- Per accedir a la nacionalitat catalana serà suficient, com a mostra d’integració social, l’habilitat per comprendre i parlar el castellà per poder comunicar-se.

Sobre el dret d'ús (actiu i passiu) en les relacions públiques i privades:

— Dret d’ús actiu (adreçar-se) i passiu (rebre resposta) en castellà en les relacions dels ciutadans amb el parlament, l’Administració i els tribunals. Prohibició de situar el ciutadà en situació menys avantatjosa per l’ús d’una de les llengües oficials davant dels tribunals.

— Dret de ser informat sobre la llibertat de tria entre castellà i català (oferta activa).

— Dret d’obtenir la traducció de sentències en castellà  si es considera que s’afecten drets, interessos o obligacions (exclòs l’àmbit civil).

— Dret d’obtenir resposta de l’Administració en castellà.

Finalment, quins serien els deures dels ciutadans i/o càrrecs públics de coneixement i/o ús de la llengua oficial:

— Obligació dels tribunals de comprendre el castellà, sense intermediació d’intèrpret.

— Les empreses poden ser eximides de l’obligació de bilingüisme, és a dir, podrien fer servir només el castellà, o bé subjectes a criteris flexibles d’ús en llurs comunicacions internes (segons la composició del personal).

— Etiquetatge i instruccions d’ús dels productes haurà d’estar també en castellà

La carta d'afranquiment de Mataró, un tresor de 1485 (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV llobregat el passat divendres 20 de maig de 2016

La carta d'afranquiment de Mataró, un tresor de 1485

Convidats:

Aleix Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme

Carme Balliu, coordinadora del departament de restauració, documents, obra gràfica i fotografia

Àngels Solé, directora del Centre de Recuperació de Béns Mobles de Catalunya

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

La nostra bandera estelada

Si un jutge de Madrid no li posa remei, diumenge la bandera estelada estarà prohibida en un camp de futbol. Una decisió evidentment antidemocràtica, però sobretot una decisió estúpida que acaba produint el contrari del que pretén. Benvinguda sigui en aquest sentit! 

Una decisió, però, també perillosa. Es comença dictant prohibicions en un camp de futbol i es pot acabar amb prohibicions generalitzades. 

Recordo la meva primera estelada. Corrien els anys 70 i, en aquells temps, ens havíem de "construir" de principi a final la nostra bandera. Calia agafar una quadribarrada (tampoc no n'hi havia gaires) i cosir-li el triangle i l'estel, de manera totalment artesana i manual. Segur que moltes de les persones que teniu una edat ho recordareu perfectament.

Ara i avui és bo recordar, doncs, què és i què significa la bandera estelada. Una bandera i el seu simbolisme pel qual tanta gent anònima ha lluitat i ha hagut de patir la repressió dels diferents Estats espanyol i francès al llarg dels anys. 

Vicenç Albert Ballester, a principis del segle XX, dissenya una bandera de combat per a l’independentisme (llavors anomenat separatisme) català. Una bandera nascuda de la fusió de la històrica bandera catalana a la qual s’afegeix un triangle i un estel, similar i segurament inspirat en la bandera de Cuba, país que va lluitar aferrissadament contra l’imperialisme espanyol.

La simbologia de la bandera estelada sembla també força clara. Els colors blau i blanc es relacionen amb els ideals de la Revolució francesa, que són els mateixos colors de la bandera dels EUA. El triangle és la simbologia de la república. El color blau representa la humanitat i al bell mig llueix l’estel blanc, símbol de la llibertat.

Més endavant, l’esquerra independentista representada llavors per al PSAN va canviar els colors per tal d’adaptar-los a la seva ideologia. Així el color de l’estel va passar a ser vermell com a símbol del socialisme. El fons blau va passar a ser primer blanc  i després groc. Els colors no semblen voler tenir cap simbolisme, sinó, per una banda, una manera de ressaltar l’estel vermell i, per l'altra, d’aprofitament de colors a l’hora d’imprimir. 

Aquesta fotografia és de l'estelada més antiga conservada a Catalunya i que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya. L’estelada és del 1915 i només n’ha perviscut el terç superior (80 × 172 cm), format per un triangle blau de cotó amb l’estel blanc al mig sobreposat a una tela quadribarrada i subjectat amb fermalls metàl·lics a pressió.

Diumenge, en un camp de futbol, es vol prohibir un símbol que uneix milions de catalans, que oneja a milers i milers de balcons de ciutadans d'aquest país i que han portat milions de persones al carrer, de la manera més democràtica i pacífica i alhora més revolucionària. I l'hem portada amb il·lusió, amb coratge i... amb un somriure als llavis.

Recordem-ho tots diumenge.....

Si el castellà fos oficial...(3)

Com caldrà exterioritzar els actes jurídics, públics o provats, amb garantia de validesa.

— Les lleis hauran de ser publicades també en castellà.

— Les lleis redactades en castellà tindran exactament el mateix valor jurídic que les redactades en català.

— Qualsevol altra norma, decret, ordenança, que es publiqui en el diari oficial, caldrà que aparegui també en castellà.

— Els reglaments i ordenances municipals es publicaran també en castellà.

— Els anuncis, avisos i altres textos de publicació obligatòria per llei s’hauran de publicar també en castellà.

— Obligació de publicar les sentències en temes d’interès públic també en castellà.

— Determinats documents polítics com propostes, projectes de llei o temes com el retiment de comptes econòmics s’hauran de presentar també redactats en castellà.

— Els topònims en castellà tindrien la mateixa força legal que en català.

— Els comptes anuals o els documents de registre de les empreses podran utilitzar la llengua oficial que vulguin

Si el castellà fos oficial...(2)

Continuem amb el repàs del treball d'Eva Pons... 

En aquest article podrem veure què passaria en l’àmbit de la comunicació dels poders públics amb els ciutadans si el castellà fos oficial.

- Els documents administratius o actes de l’administració estatal adreçats al públic en general haurien d’estar redactats també  en castellà.

- L’expedició administrativa d’actes, certificats, declaracions i autoritzacions en la llengua oficial que demani el ciutadà. L'ús del castellà, dncs, es podria anar perpetuant en aquest punt.

- Les publicacions i comunicacions de les autoritats adreçades al públic en general haurie de ser redactades també en castellà.

- Els rètols, senyals de trànsit i cartells indicadors per al públic, hauran d'estar també en castellà.

- Les dues llengües oficials hauran de tenir la mateixa visibilitat (pel que fa a dimensions de lletra o del propi cartell) en rètols i comunicacions.

- Els anuncis orals dels organismes públics hauran de ser també en castellà.

- Es deterinarà la llengua del procediment administratiu segons quina sigui la llengua triada per la part o persona interessada. Si l’Estat és part en el procés, haurà d’utilitzar, obligatòriament, la llengua triada per l’altra part.

- Els procediments judicials es faran en la llengua oficial que triï la part demandada o acusat.

- Els avisos o notificacions dels tribunals a les parts en el procés o individus (no persones jurídiques) caldrà fer-los en la llengua que triï el destinatari. Si no és coneguda es farà en les dues llengües oficials.

- Tothom tindra dret a obtenir la sentència judicial també en castellà.

- Les autoritats tindran l'obligació de fer l'oferta activa dels serveis també en castellà.

- Tot el material imprès de l’Administració i pàgines d’acollida de llocs Internet haurà d'estar disponible també en castellà.

- En les capçaleres, els sobres, les carpetes, etiquetes o cobertes de fax dels organismes públics han d'estar redactats també en castellà.

- La denominació i inscripcions dels documents personals d’identitat haurà de ser també en castellà. 

I encara n'hi ha més...

Si el castellà fos oficial....(1)

Ja fa unes setmanes, en els articles sobre l’estatus de les llengües en una futura Catalunya independent, us recomanava la lectura d’un excel·lent i documentat treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat L’oficialitat lingüística.Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques.

És un treball magnífic, però les seves 170 pàgines poden ser un petit obstacle a l’hora d’afrontar-ne la lectura. Em permeto, doncs, començar-ne una breu síntesi, especialment la que fa referència a l’Annex “Taula sobre les implicacions de l’oficialitat.”

En general, quan parlem del tema de l’oficialitat o la cooficialitat de la llengua castellana en un Estat independent, habitualment acostumem a fer-ho amb massa lleugeresa i amb un profund desconeixement de la realitat. I és normal. I és lògic. El que implica el terme jurídic de l’oficialitat d’una llengua no és fàcil de conèixer ni es troba a l’abast de tothom.

Eva Pons, en el seu treball, ens fa una extraordinària síntesi de les implicacions del terme oficialitat. Em proposo fer-vos arribar les principals implicacions que, l'oficialitat o cooficilitat del castellà, representaria per a l’administració, per als poders públics, per a l’educació, per al món de la justícia, per al dret d’ús en les relacions públiques i privades i per als deures dels ciutadans sobre el coneixement i ús de la llengua oficial.

Acabava el meu article dient “Només hi ha una cosa que no podem permetre pel que fa al ‘estatuts de les llengües en un Estat independent: l’oficialitat o cooficialitat del castellà.” És l'únic que no podem acceptar de cap manera en una Catalunya independent. I aquest fet no significa en cap cas ni la marginació ni la falta de respecte a cap dels drets que tenen els parlants de la llengua castellana al nostre país.  A partir d’aquí d'aquesta premisa s’obre un ampli ventall de possibilitats que permetrien garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans de Catalunya i, especialment, els de la llengua castellana.  

Que passaria en l’àmbit de la comunicació en i entre els poders públics si el castellà fos oficial?

. 

- Estaria del tot garantit l’ús intern del castellà com a llengua de treball de les administracions i els poders públics.

-  Els funcionaris i empleats públics tindrien el dret a l’ús intern i a treballar en  castellà.

- En les relacions interadministratives es podria fer servir el castellà. 

- Els parlamentaris tindrien tot el dret a l’ús del castellà en les seves tasques parlamentàries.

- Determinats documents parlamentaris com els informes, dictàmens, comunicacions escrites, etc., dels arxius i del butlletí del Parlament haurien d’estar també redactats en castellà.

- Les convocatòries i actes de les reunions dels Consells municipals caldria redactar-les també en castellà.

- Segurament la nova República catalana no tindrà un exèrcit convencional, però si el tingués, els soldats tindrien dret a rebre la formació militar també en castellà.

- La llengua oficial utilitzada pels particulars no condiciona en cap cas la llengua dels informes i actes interns de l’Administració.

Continuarà....

Continua escrivint...

Margarida Prats escrivia referint-se a la poesia de Màrius Torres:

Si establim un paral·lelisme entre el combat del poeta i el combat del lector podem dir que mentre el poeta es val de diverses destreses formals per transformar vivències, imaginacions, desitjos, en poemes, el lector s’ha de valdre de la seva capacitat per detectar els senyals que hi ha deixat el poeta per tal de reconstruir-los, comprendre’ls i interpretar-los. En el cas del poeta el poema és la fita: hi arriba a partir d’un treball de construcció; en el cas del lector, el poema és el punt de partida i d’arribada: se’l troba elaborat, l’ha de deconstruir i tornar a elaborar per gaudir-ne. Aquest prova demana un procés gradual, que variarà en funció de les experiències de cada lector respecte dels textos poètics i del seu coneixement de signes socioculturals. 

Crec que aquesta reflexió val per a la major part de la bona poesia. En aquest sentit us convido a la lectura d'un poema d'un altre Màrius, Màrius Sampere.

Dedicat a tots aquells que, malgrat tot, continuen escrivint:

Continua escrivint, no paris, lliga verbs

amb substantius, això és bo, continua, lliga

substantius amb altres elements subordinats

al seny, no paris, lliga'ls mitjançant l'ordenació,

la severitat, la bellesa i molts d'altres cordills,

que no puguin desfer-se, lliga'ls

a la columna de la màxima verticalitat, del màxim

diàmetre, entre comes i punts

i punts suspensius, lliga'ls ben fort

a l'antiga columna del poema.

Però no n'hi ha prou, continua escrivint, no paris,

i, sobretot, no vulguis

assolir l'última paraula, l'última paraula

no és enlloc, l'última paraula és aquesta: mai. Saps?,

el verb exhaurí Déu, i tu no ets Déu,

doncs no pots exhaurir-te. Vés més enllà,

més enllà del verb i el substantiu i el seny

i la columna, no paris, fes

embogir el poema,

embogiu tots dos

Un poema és la llum que ens permet veure (IX Elegia de Bierville)

En el fons, un poema no és allò que es veu, allò que es llegeix. 

Un poema és la llum que ens permet veure. (Robert Penn Warren)

Entre 1939 i 1942, Carles Riba va escriure les seves Elegies de Bierville que no van poder ser publicades a Catalunya fins al 1951.

L’elegia IX és un cant a la llibertat i també a l’esperança. 

En el seu viatge poètic a la Grècia clàssica contraposa l’eufòria per la victòria de Salamina (batalla naval entre els grecs i l'Imperi Persa que va tenir la Grècia clàssica representava l’ideal de civilització que sempre ressorgeix gràcies a la força de la gent, dels seus ciutadans que són i se senten lliures, capaços de defensar els seus drets davant tots els intents dels bàrbars per acabar amb la seva civilització i tot el que això comporta.

 Glòria de Salamina vermella en el mar a l'aurora!

    Adormits en el vent de Queronea, xiprers!

Esplendor per als ulls o malencònica estampa,

    crit d'arribada o foc sota la cendra d'un nom,

llocs! la meva presència amb cor violent us completa,

    mots! la meva veu assedegada us fa plens.

Si en el meu cos carnal solament un triomf inefable

    va poder-me engendrar contra la nit i el no-res

(entre els braços del pare, oh mare en la llum i en la Gràcia,

    pura presa en el pur començament dels meus anys!),

no calia victòria amb humiliació de reialmes

    ni importava un ponent buit de la fuga i la sang,

perquè fos deixada en el solc incansable dels segles

    la furiosa llavor per al meu ésser civil.

El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin

    com no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un

                                                                    / mateix;

simplement, subtilment, sabessin com no hi ha inútil

    cap esperit, si creix lliure en la seva virtut;

que per poder esdevenir el que volien llurs déus, en la forma

    viva del que eren ja des de l'arrel de llurs morts,

consentissin a fer-se, ells diversos! iguals en les armes,

    persuadits per la llei, ells que es dictaven les lleis,

i a la força més forta que estreny o que inunda, oposessin

    la raó que es coneix i l'escomesa viril.

Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes

    per merèixer l'orgull d'ésser i de dir-vos humans,

jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres;

    sé que no fórem fets per a un destí bestial.

La llibertat conquerida en l'apassionada recerca

    del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,

ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva

    per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;

i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta

    per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

Sí, però l'esperança meravellosa traspassa,

    crida, més real que la tenebra o l'estel

—ossos decebuts i l'heroica pira en el vespre

    desesperat— per a molts sembla d'antuvi una fe;

sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis

    cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.