La por i l'aversió a una senzilla paraula: independència

Fent un cop d’ull als diccionaris i a les enciclopèdies, podrem observar les diferents accepcions que presenta la paraula independència. Diferents, però que contenen una mateixa idea de fons, que és la de dependre d’un mateix per a decidir en tots aquells temes que l’afecten.

Així, referit a les persones, la independència s’entén com un signe d’emancipació, de no-dependència de res ni de ningú, tant des del punt de vista social com econòmic o moral. De la mateixa manera, tant pel que fa a les persones com als territoris, independència significa no tenir cap relació de dependència amb ningú, sigui una personalitat física o jurídica. Políticament, independència significa autogovernar-se i no estat subjecte ni subordinat a cap altre territori.

Si alguna cosa uneix a certa dreta i a certa esquerra és l’aversió i la por, encoberta i disfressada del que vulgueu, a la paraula independència. Aquesta por i aversió, acompanyada de les ambicions polítiques de molts dels seus dirigents, és capaç també d’unir revolucionaris, profetes de la nova política, amb vells socialistes titllats, pels seus propis companys de viatge, de casta i màfia que calia desterrar.  

Una nova mostra d’aquest sentiment capaç d’unir ideologies oposades (?) l’hem viscut a Esplugues de Llobregat.

L’ANC d’Esplugues ha celebrat enguany el seu 5è aniversari. Una de les activitats per commemorar-lo ha estat construir una mena de trencaclosques visual (en teniu fotografies aquí) en què, d’una banda es podia llegir “Esplugues decideix independència” i, de l’altra, s’hi podien veure fotografies de les activitats realitzades durant els darrers anys per part de l’ANC a la població. Es va demanar permís a l’ajuntament per instal·lar el trencaclosques en forma d’exposició a la biblioteca durant el mes d’agost. Així ho vam fer, un cop rebuda l’autorització verbal.

Entre altres, poques, aquesta és la veritat, la regidora no adscrita, Laura Benito, no va perdre el temps i va presentar una instància demanant explicacions i exigint la retirada de l’exposició. El to i el contingut és l’habitual i que els seguidors de partits com Ciudadanos i altres acostumen a repetir com aquells ocells psitaciformes. que es troben a la majoria de zones càlides i tropicals.

No puc dir que em sorprengués aquesta reacció. Estem massa acostumats a les posicions intolerants i obertament anticatalanes de determinades ideologies al servei de l’oligarquia espanyola de sempre. Tot i així, des de l‘ANC es va intentar mantenir l’exposició fins i tot acceptant d’eliminar la paraula independència. Tot va ser inútil i se’ns va demanar que l’exposició estigués fora de la biblioteca abans del dia 13 d’agost.

Si Ciudadanos, i els seus amics o coneguts, volien establir un principi d’acció-reacció i estaven desitjant una resposta activa de l’ANC, ens sap greu, però es quedaran amb un pam de nas. Com a “bons ciutadans” que som retirarem l’exposició. Afortunadament, la independència, que arribarà ben aviat  (i millor que s’hi aneu acostumant, no sigui que us agafi un infart) no depèn ni molt menys d’aquesta exposició.

L’alcaldessa, la senyora Pilar Díaz, (també és l’alcaldessa de tots i de totes, o no?) ens diu en un twit d’agraïment a Ciudadanos per la seva fidel croada antiindependentista, que l’exposició, amb aquest títol, es convertia en un pamflet. Caldria recordar-li a la Sra. Díaz que els pamflets són llibres impresos de molt poques planes, i en què s’ataca violentament algú o alguna cosa. Entenc que ho digui de forma metafòrica, però, en tot cas, està afirmant que “decidir independència” és atacar violentament algú o alguna cosa?

Evidentment, Esplugues (de moment) no ha decidit independència. L’expressió és simplement un desig, totalment legítim, dels que creiem en la independència com la millor eina per construir un país millor, més lliure i amb més justícia social. Un desig que sorgeix arran de l’embrió del que seria l’ANC d’Esplugues i que portava el nom d’”Esplugues decideix” i que va impulsar la consulta sobre la independència a Esplugues el 20 de juny de 2010.

Per acabar dues constatacions i una promesa:

Mentre a Esplugues es retira una exposició per l’ofensa que representa per a uns pocs el seu títol, a Barcelona, els que governen l’ajuntament (BEC i PSC) amb la aquiescència d’altres forces (entre elles Ciudadanos) pretén situar, amb la pobra i trista excusa de la historiografia i la memòria, l’estàtua del dictador Franco davant del Born.

Mentre a Esplugues es retira una exposició per l’ofensa que representa per a uns pocs el seu títol, el regidor del PSC a l’ajuntament de Barcelona,  Daniel Mòdol, s’atreveix a qualificar de “porno nacionalista i provincià” el pal de 17.14 m Cque hi ha al Born en record de la caiguda de Barcelona el 1714.

La promesa... El dia que Catalunya assoleixi la independència (insisteixo, aneu-vos-hi preparant perquè és inevitable i serà més aviat del que alguns voldríeu) l’exposició “Esplugues decideix independència” tornarà a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.

I els primers convidats a la reinauguració de l’exposició sou tots aquells conciutadans, “defensors de la tolerància”  i que “la normalitat hagi tornat” a Esplugues, i que heu interactuat per twitter:

@LauraBe_LLe, @Cs_Esplugues, @FedericoTordo, @julio_roldn, @graciagv2, @PilarDiaz, @JowieToon, @ajesplugues, @_indi46, @VanVasBo

Paraula d'independentista....