Mercè Rodoreda va escriure entre
1957 i 1964 el recull de narracions La meva Cristina i altres contes. És un
llibre d’una gran unitat, d’estil i també de contingut. En el recull, hi domina
el poder del subconscient i la imaginació. L’autora recrea, a través d’aquests
poders, móns intensament suggeridors en què els personatges estableixen unes
relacions intenses amb els altres universos existents, ja siguin minerals,
vegetals o animals. Aquesta relació fa sorgir en alguns dels contes el tema de
la metamorfosi com a centre metafòric de la intenció de l’autora.
Un bon exemple n’és el conte
La salamandra.
La trama del conte podria
resumir-se en les relacions, més que amoroses, passionals, que manté la
protagonista amb un home casat. Aquestes relacions passionals, il·lícites,
condueixen la protagonista a l’aïllament, a la soledat, al càstig i, també, a
afrontar i assumir les conseqüències de tot. El procés de metamorfosi que
experimenta, d’ésser humà a una salamandra –símbol de la passió -no fa minvar
en res el seu desig amorós que la condueix a reviure, ara com animal, la
situació viscuda abans com a persona.
La història ens narra
l’encontre de la protagonista amb un home del qual sabem molt poc, només que és
casat. Veiem, com ja des del primer moment, la noia se sent atreta físicament
per ell i com la relació que mantenen esdevé, ja des de l’inici, una relació
violenta a causa de l’actitud que mostra l’home. Les trobades a l’estany
continuen fins que són descoberts per l’esposa. A partir de llavors es veuen
obligats a trobar-se en altres indrets.
Arran de ser descoberts per
l’esposa, la protagonista comença a patir un assetjament cada vegada més
insistent per part de la gent del poble. Els seus conciutadans l’aïllen i la
marginen sota l’acusació de bruixa i és objecte de tot un seguit de rituals de
signe estrany i enigmàtic. Ella, però, insisteix a buscar el seu amant, encara
que infructuosament. Experimenta sentiments de soledat, incomunicació i
abandonament. L’assetjament acaba finalment amb la seva crema en una foguera
pública, davant els ulls del seu amant i la seva esposa, així com de la resta
del poble. La protagonista, però, i davant l’esglai de tothom, en el moment de
la crema es transforma en salamandra.
La noia, però, no acaba
d’assumir la seva nova naturalesa. Experimenta, perplexa, la pèrdua de la seva
condició humana. Persisteix, però, en el desig de trobar i veure el seu amant.
Primer, fa una visita a l’estany on el va conèixer i, després, s’instal·la a la
casa de l’home, s’hi fa un niu i hi viu durant un temps.
Un dia, però, l’esposa la
descobreix i la fa fora amb violència. De nou, ara en la seva nova naturalesa,
es repeteixen les persecucions per part de l’esposa, dels nois del poble i, a
més, s’hi afegeixen unes anguiles, éssers que pertanyen al nou món de la
protagonista.
La història finalitza amb un
retorn a l’inici: el salze i el llac, on la salamandra s’enfonsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada