L'Espill de Jaume Roig (6. Molt més que un llibre misogin)

A l’Espill,  l’autor se serveix de la misogínia general que emana dels seus versos per embolcallar tota la seva obra. Una misogínia que és molt més que un tòpic literari, ja que està sostinguda per la ideologia judeocristiana. Influït, segurament, per aquesta ideologia i per la seva pròpia concepció de la dona i aprofitant-se, a més, del debat establert a l’entorn de la condició femenina, Roig farcirà el seu relat de múltiples històries que destil·laran una profunda aversió vers el sexe femení.

L’Espill és, però i com hem vist, molt més que una simple obra misògina. És també una obra amb un profund sentit moral i alliçonador, una obra que vol distreure, que vol divertir i fer riure; és també una obra que pren partit per una manera determinada de fer i d’escriure literatura a la València del segle XV. 

L’Espill és més, encara. És una obra complexa, en què l’autor hi aboca un munt de referències socials, històriques, culturals i religioses. Una font d’informació impressionant sobre la cultura i la manera de viure de l’època. El tema de les dones, hi apareix com a eix central al voltant del qual es va teixint tot una teranyina  que aplega una gran quantitat d’informació de tot tipus sobre la societat contemporània de l’autor. A través de les pàgines de l’Espill, hi podem veure reflectits aspectes de l’època com l’agricultura, la vegetació o el bestiar; les professions, els costums, els hàbits de la gent; la geografia i les comunicacions i, de manera molt destacada, els metges de l’època, la medicina i la seva pràctica.

La professió de metge de Roig traspua a través del text de l’obra. L’enumeració extensa de malalties i medicaments; la citació de determinats règims alimentaris d’acord amb les teories sobre la salut de l’època; els metges que hi apareixen en determinats episodis i la defensa que Roig fa del gremi al qual pertany; l’amor –la malaltia d’amor- i la sexualitat són vistes a través de la mirada d’un metge medieval; la menstruació i el semen femení; la utilització de la medicina com a metàfora per assimilar el pecat amb malaltia i la religió amb guariment són elements definitoris de la influència que la professió de Roig exerceix damunt de l’obra.

Segurament, parlar de la condició femenina i de com és tractada a l’Espill és, a més d’inevitable, imprescindible. Cal, però, anar molt més enllà i endinsar-se en aquest teixit múltiple que representen els versos apariats de l’Espill per poder captar i interpretar una de les obres cabdals de la literatura catalana del segle XV.