Lanquan li jorn son lonc en mai
m’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,
e quan me sui partitz de lai
remembra·m d’un amor de
lohn
.[1]
Jaufrés Rudels de Blaia si fo mout gentils hom,
princes de Blaia. Et eneamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo
ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha. E fez de leis mains
vers ab bons sons, ab paubres motz
Aquest text és un fragment de la Vida[3]
de Jaufré Rudel, redactada per un autor anònim a mitjan segle XIII. Es
tracta d’una invenció biogràfica, un roman en petit, si bé amb una
important base històrica.
L’únic document històric en què apareix el trobador
Jaufré Rudel va ser descobert per Paul Cravayat i ens permet localitzar-lo en
una genealogia, la dels senyors de Blaia[4]
vinculats per vassallatge als comtes d’Angulema i de Potiou. Aquest document és
la confirmació d’una cessió de terra (Pennouveau) als monjos de Tenaille de
l’abadia de Fontdouce. La cessió la va fer Geraldus de Blavia i els seus fills,
Gauffredus Rudelli i Willelmus Freelandi. El document es creu que data dels
anys 1120-115 i sembla haver-hi una clara identificació entre Gauffredus
Rudelli i el trobador Jaufré Rudel.
Guillaume Freland ostentava el
títol de príncep.[5] A la
seva mort, el va succeir el seu fill, Girard de Blaya, que va tenir dos fills,
els citats Gauffredus Rudelli i
Willelmus Freelandi. Segons Paul Cravayat, Jaufré Rudel era també cosí del seu
senyor Guilhem VI Talhafer, comte d’Angulema.
[1] Rudel, Jaufré. Lanquan li jorn son lonc en mai. (V. 1-4).
[2]
Hem d’entendre-ho com “belles melodies i paraules simples”. Chiarini, G. En el
seu Il Canzoniere di Jaufré Rudel, entén que paubres té un valor
merament denotatiu d’ordre tècnic, oposat a ric (trobar ric, opulència
lèxica).
[3] Les Vides
sobre trobadors van aparèixer el segle XIII. Actualment, n’hi ha uns 110
dels quals 108 són anònims. El text és una mena d’introducció als poemes de
l’autor i es presenten com relats curts, en prosa, que instrueixen el lector
sobre la vida del poeta, el seu estil o les seves fonts d’inspiració. El seu
contingut és més aviat imaginari, encara que amb un cert rerefons històric.
[4]
Blaia, Gironda, a la desembocadura de la Garona, davant de Bordeus.
[5]
L’any 1090, Guillaume Freland és qualificat de “Blaviensium princeps”. (Paul
Cravayat, Les origens).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada