Jaufré Rudel (1.El trobador)

Lanquan li jorn son lonc en mai 

m’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,

e quan me sui partitz de lai 

remembra·m d’un amor de lohn

.^[1]

Jaufrés Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et eneamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha. E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz

^[2] 

Aquest text és un fragment de la Vida^[3] de Jaufré Rudel, redactada per un autor anònim a mitjan segle XIII. Es tracta d’una invenció biogràfica, un roman en petit, si bé amb una important base històrica.

L’únic document històric en què apareix el trobador Jaufré Rudel va ser descobert per Paul Cravayat i ens permet localitzar-lo en una genealogia, la dels senyors de Blaia^[4] vinculats per vassallatge als comtes d’Angulema i de Potiou. Aquest document és la confirmació d’una cessió de terra (Pennouveau) als monjos de Tenaille de l’abadia de Fontdouce. La cessió la va fer Geraldus de Blavia i els seus fills, Gauffredus Rudelli i Willelmus Freelandi. El document es creu que data dels anys 1120-115 i sembla haver-hi una clara identificació entre Gauffredus Rudelli i el trobador Jaufré Rudel.

Guillaume Freland ostentava el títol de príncep.^[5] A la seva mort, el va succeir el seu fill, Girard de Blaya, que va tenir dos fills, els citats Gauffredus Rudelli i Willelmus Freelandi. Segons Paul Cravayat, Jaufré Rudel era també cosí del seu senyor Guilhem VI Talhafer, comte d’Angulema.

---

---

[1] Rudel, Jaufré. Lanquan li jorn son lonc en mai. (V. 1-4).

[2] Hem d’entendre-ho com “belles melodies i paraules simples”. Chiarini, G. En el seu Il Canzoniere di Jaufré Rudel, entén que paubres té un valor merament denotatiu d’ordre tècnic, oposat a ric (trobar ric, opulència lèxica).

[3] Les Vides sobre trobadors van aparèixer el segle XIII. Actualment, n’hi ha uns 110 dels quals 108 són anònims. El text és una mena d’introducció als poemes de l’autor i es presenten com relats curts, en prosa, que instrueixen el lector sobre la vida del poeta, el seu estil o les seves fonts d’inspiració. El seu contingut és més aviat imaginari, encara que amb un cert rerefons històric.

[4] Blaia, Gironda, a la desembocadura de la Garona, davant de Bordeus.

[5] L’any 1090, Guillaume Freland és qualificat de “Blaviensium princeps”. (Paul Cravayat, Les origens).