D’aquí a uns mesos (6 de
juliol), farà 110 anys del naixement de la pintora mexicana Frida Kahlo Calderón. Els entesos diuen que la seva pintura va desenvolupar-se a partir de
la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el
simbolisme.
Malgrat que alguns dels seus
quadres han estat considerats com a surrealistes, Frida Kahlo deia que “jo mai
vaig ser surrealista. Mai vaig pintar els meus somnis, només vaig pintar la
meva pròpia realitat”.
De fet, André Breton, el
principal impulsor del moviment surrealista el definia com l’art que intenta
expressar el funcionament real del pensament. Moltes de les imatges reproduïdes
en els quadres de Frida Kahol podrien ser interpretades com a imatges
surrealistes, no perquè fossin ni la interpretació de somnis, ni tampoc perquè,
com alguns dels quadres d’André Masson, fossin el resultat de la tècnica de
l’automatisme aplicada a la pintura. Frida pinta la realitat, la seva pròpia
realitat, però el quadre és el resultat de passar aquesta realitat pel sedàs de
la seva ment.
La meva percepció es basa en
l’observació de quadres com Autoretrato en la frontera entre México i los
Estados Unidos (veieu la imatge). En aquesta obra, Frida és evident que
transmet una realitat, l’existència de dos móns molt diferents separats
únicament per una ratlla fronterera. Aquesta realitat, però, la trasllada al
quadre amb un seguit d’imatges aparentment sense gaire sentit, com si realment
fossin expressions pictòriques d’un somni. Una vestimenta no habitual en Frida,
amb un vestit de color rosa i guants blancs; ella mateixa situada, com un
estàtua, en una mena de pedestal i brandant una bandera mexicana; el món mexicà
representat per la vida en forma de plantes i escultures asteques. El sol, la
lluna, un món en contacte amb la natura. El món americà, un món mort, de clors
grisos i blaus, un paisatge dominat per la tecnologia, les fàbriques, la contaminació.
Al bell mig, un generador elèctric que està al costat americà, però que pren la
seva energia de les arrels d’una planta mexicana i, després subministra
electricitat al pedestal on es troba Frida.
Altres quadres de Frida penso
que també transmeten aquesta visió que, si bé no és producte del somni ni,
potser, del subconscient, sí que en podria ser el resultat de passar la
realitat per un filtre, pel sedàs del pensament interior de la pintora. Obres
com Allà cuelga mi vestido en què fa servir la tècnica del collage; Henry Ford
Hospital, Mi nacimiento, Uno cuantos piquetitos, o Mis abuelos, mis padres i
yo.
Podeu veure aquests quadres i molts altres de Frida Khalo aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada