Prou vacil·lacions. Ni un pas enrere! (Comentari de Joan Guarch)

En Joan Guarch és un bon amic amb qui vam compartir moltes hores de feina, algunes discussions i moments extraordinaris a l'ANC. Vam ser companys al Secretariat Nacional i, a hores d'ara, encara compartim objectius i projectes en aquest camí de construcció de la nova República catalana.

M'ha fet arribar unes reflexions a l'entorn del moment polític que estem vivint. Les comparteixo íntegrament i les considero de lectura obligada. Per això, amb el seu permís, les faig públiques en aquest espai digital.

Sóc Joan Guarch, membre del SN de l’ANC, pel Vallès Oriental, del juny del 2013 al maig del 2016 i membre del CP, del març del 2014 amb la Presidenta Carme Forcadell, fins el maig del 2016 amb el President Jordi Sanchez i actualment membre de l’AT de La Llacuna, a l’Anoia.

Vull aportar el meu comentari a la situació actual.

L’ANC ha convocat per aquests dies 24 i 25 un seguit d’actes amb el títol general de: 155, i ara què? La realització dels actes em sembla molt bé però el títol no es gaire afortunat, perquè té el deix encara de pertinença a un estat opressor i si així ens ho pensem, malament per implantar la República. Jo en tot cas diria: 155, ara DI.

El poble català majoritàriament ha anat expressant, des de fa, com a mínim 12 anys, que vol una relació diferent amb Espanya, que vol més autogovern, que vol un sistema de finançament més just, que vol decidir el seu futur, etc i, no sols no rep cap oferiment, sinó que, el 2010, veu retallat el seu Estatut votat i aprovat en referèndum. A conseqüència d’això, finalment, li exposa que ha decidit trencar la relació i la única resposta que rep és, no un interès per saber quines son les raons del descontentament, per posar-hi algun remei, sinó que rep ignorància, repressió judicial, opressió econòmica, brutal repressió policial, empresonament de dirigents ciutadans i finalment amenaça de liquidació de les institucions. Davant d’això no queda cap altra opció que aplicar la DI acordada majoritàriament pel poble l’1-O, i signada pels nostres representants electes.

El nostre govern no pot fer, de cap manera, cap pas enrere.

I el que toca és que el govern posi en marxa totes les estructures d’estat que siguin necessàries i possibles i les que encara no ho siguin, planificar-les per anar-les implementant d’ara en endavant.

Ens hem de presentar, com a poble sobirà (més aviat diria republicà) a tota la ciutadania de Catalunya, especialment a aquells que no estan d’acord o convençuts de la independència del país. Als pobles i ciutadans de la resta de l’EE amb l’advertiment que si triomfa el feixista estat espanyol a Catalunya, els següents en rebre la repressió i les retallades de les seves competències son ells. A Europa, a aquesta indigna UE, que tolera, en contra de les seves pròpies lleis, que un estat seu vulneri tants drets humans bàsics, utilitzi la força policial i amenaci en intervenir les institucions d’una part del seu territori, com en ple segle XIX. I a tot el món perquè, com a país, podem i volem aportar els nostres valors de convivència que, de ben segur, poden aportar llum a les convulses relacions internacionals.

I per això volem el reconeixement internacional de les nacions lliures i demòcrates, i prenem mesures per construir el nou país, posem les nostres forces de seguretat sota el comanament únic del govern català, no reconeixem cap tribunal espanyol, ni les lleis espanyoles només  aquells i aquelles definits en la Llei de Transitorietat i els nomenaments dels nous Tribunals de Justícia catalans. Posem en marxa la recaptació de tots els impostos per la Hisenda Catalana, un nou Banc Públic català, un Procés Constituent per definir de quines lleis ens dotem per construir el nou país, etc, etc, etc...

I si l’EE vol intervenir a Catalunya, estarà atemptant contra un Estat lliure i, per tant sotmès al dret internacional, i no tindrà cap competència ni sobre els mossos ni el seu cap, ni contra cap ciutadà ni sobre cap càrrec electe, ni sobre cap ajuntament, ni sobre els mitjans de comunicació públics, TV3 i CatRadio, ni sobre res de res, com molt bé ja han deixat expressat els propis col·lectius d’aquests mitjans. I de què coi ens serveix parlar d’eleccions que no siguin les constituents d’aquí a mig any, més o menys, perquè l’EE ja no tindrà cap autoritat per convocar-ne, perquè l’autoritat només la té el nostre President i el Parlament elegit en les darreres eleccions del 27S i el govern elegit pels nostres representants al Parlament.

I si l’EE intenta intervenir amb l’exèrcit el rebrem pacíficament i ens hi oposarem, com vàrem fer l’1-O, perquè no hi hem de respondre amb la força, no és la nostra opció, sinó amb la decidida i persistent resistència pacífica i, tot això a cara descoberta, res de govern a la clandestinitat a Perpinyà o Brussel·les, exercim la democràcia, aquesta que ens volen arrabassar.

Si no ens ho creiem i exercim de país lliure, mai aconseguirem ser-ho. I amb la DI ja no formarem part d’Espanya i hem de fer el nostre camí, independentment del que decideixi el país veí, només ens hem de preocupar de defensar el nostre territori i les nostres institucions.

Deixem-nos de vacil·lacions, NI UN PAS ENRERE

Visca la República Catalana, nou estat del món.

La Llacuna, 24 d’octubre de 2017.