Els capítols CXV al CCXVI que narren les
aventures de Tirant lo Blanc a Constantinoble i també els capítols CDVIII al
CDLXXI, capítols finals del llibre, que ens expliquen la tornada de Tirant a
l’Imperi Grec després de la seva estada al Nord d’Àfrica, contenen els episodis
que ens narren l’adulteri de l’Emperadriu i els seus amors il·lícits amb
Hipòlit, nebot de Tirant.
Tot s’inicia al capítol CCLVIII, Lo principi dels amors d’Hipòlit e de
l’Emperadriu. Els primers encontres entre ambdós personatges resulten els
episodis més agosarats i divertits de la novel·la. Quan l’Emperadriu diu a
Hipòlit que a la nit dorm de bon grat, aquest li respon:
“Si jo estigués prop d’alguna senyora,que em
trobàs en lo seu llit, per gran dormidora que fos no la lleixaria tant reposar
com vostra majestat fa.”[1]
La madura Emperadriu és sol·licitada, doncs,
d’amors per Hipòlit. La dialèctica del jove l’acaba guanyant, sense oposar
gaire resistència, i consentirà que el nebot de Tirant sigui el seu amant:
“La tua molta virtut e condició afable me força
passar los límits de castedat, per veure’t digne d’ésser amat.”[2]
Quan arriba el vespre, fa canviar les cortines,
perfumar l’habitació i el llit. Després de sopar, es retira d’hora, amb
l’excusa que té molt mal de cap. Els metges de la cort li aconsellen que faci
repòs. Ella envia les donzelles a dormir i obra la porta que dóna al terrat per
tal que pugui entrar-hi Hipòlit “estès per lo terrat perquè no pogués ésser
vist per neguna part”. Després, el convida a passar a la cambra:
“Senyora, la majestat vostra m’haurà de perdonar,
que jamés entraré en la cambra fins a tant que lo meu desig senta part de la
glòria esdevenidora.
.../... senyora –dix Hipòlit- no és ara temps de
fer moltes raons, sinó que us deman de molta gràcia e mercè que anem al llit, e
allí aprlarem d’altres negocis que aumentaran lo vostre delit e serà molta
consolació mia.”[3]
L’endemà els sorprèn la donzella Eliseu:
“Véu un home al costat de l’Emperadriu qui tenia
lo braç estès, e lo cap del galant sobre lo braç, e la boca en la mamella”[4]
Eliseu, però, sospita tot el que ha passat. No
aprova el fet i renya l’Emperadriu, mentre el seu marit, l’Emperador, està trucant amb forts cops a la
porta. Hipòlit es desperta i la seva reacció aguditza el to de farsa que pren
la narració:
“.../... e per no ésser conegut, posà lo cap davall la roba e véu la
gran congoixa que la senyora tenia, posà-li lo braç damunt lo coll e féu-la
abaixar davall la roba e demanà-li què era la causa de la gran passió que
tenia.
Ai, lo meu fill! –dix l’Emperadriu-. En aquest
món no es pot atènyer un goig complit.”[5]
Hipòlit, envaït per la por, adopta una actitud infantil
i esclata plorar com si fos un nen
petit. Vol matar-se allí mateix. L’Emperadriu, però, pren la iniciativa i es
comporta com una mare amorosa que vol protegir el seu fill que es troba en
perill. La dicotomia dona-amant, mare-fill pren volada:
“…/…
tornà corrents devers Hipòlit e pres-lo per les orelles e besa’l estretament e
dix-li: -Lo meu fill, per la molta amor que et porte…”[6]
Quan entren l’emperador i els metges,
l’emperadriu els diu que ha somiat en la tornada del seu fill mort i aprofita la
confusió per estar a prop de l’amant, fins i tot en públic. En aquest episodi,
sembla força evident la relació que Joanot Martorell vol establir amb el mite
clàssic de Fedra. Cal pensar que durant el segle XV la història de Fedra i
Hipòlit era molt divulgada i coneguda.
En el capítols finals de la novel·la es
produeixen les morts de Tirant, Carmesina i també de l’Emperador. Tirant pren
un “mal de costat” quan es troba a Andrinòpol, la ciutat on va morir Roger de
Flor. Demana confessió, fa testament a favor d’Hipòlit i mor. Carmesina i
l’Emperador el segueixen, afligits per la mort del cavaller. Després, es
produeix un procés de legitimització de la relació adúltera mantinguda per
Hipòlit i l’Emperadriu. Com que Carmesina havia fet hereva la seva mare i Tirant
havia fet Hipòlit, tots aconsellen que es casin.
Hipòlit, gràcies als seus amors il·lícits, arriba
a ser Emperador. Existeix una gran confrontació ideològica entre el camí
respectuós i cavalleresc seguit per Tirant i la pujada deslleial i oportunista
d’Hipòlit, que arriba al poder comportant-se com a criat, sense respectar els
codis aristocràtics i de les lleis de cavalleria.
Finalment, podem adonar-nos com els episodis que
ens expliquen, amb to de comèdia i de farsa, les aventures amoroses entre Hipòlit
i l’Emperadriu i que semblaven ser secundaris dins de l’obra, esdevenen del tot
importants i decisius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada