Vull una resposta. 10a temporada. Emès l'11 de juliol de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats:
Màriam Serrà lingüista i escriptora. Presidenta de l’associació Llengua
Nacional
Lourdes Escardívol, mestra. Membre de l’Assemblea de representants del CxRep
Jordi Domingo, jurista
Jordi Roset, empresari. Copropietari de la cadena de carburants Petrolis
Independents. Membre de l'Assemblea de representants del CxRep
Davantal
Enguany
commemorem el centenari del naixement i els 30 anys de la mort del que
probablement ha estat l’intel·lectual més important del segle XX, Joan Fuster.
Nascut
a Sueca, al País Valencià va iniciar el que seria la seva gran carrera
literària amb la poesia i articles sobre
política, qüestions nacionals o crítica literària. És l’època de Narcís, el seu
primer recull poètic, o del poema “Criatura dolcíssima” musicat més tard per
Lluïs Llach.
Va
abandonar la poesia per alternar els estudis sobre història cultural i
lingüística del país, els assaigs de contingut humanístic i la col·laboració
periodística.
En
el programa d’avui volem parlar no tant sobre l’extraordinària obra de Fuster,
impossible de fer-ne ni tan sols una aproximació amb el temps de què disposem.
En centrarem més en altres aspectes que envolten la figura de l’intel·lectual
valencià. El seu profund compromís cívic, social i nacional. El Fuster
contundent en la defensa dels Països Catalans i de la unitat de la llengua
catalana. El del discurs a la plaça de bous de Castelló del 25 d’abril de 1982,
que va acabar amb la frase “o ens recobrem en la nostra unitat, o serem
destruïts com a poble. O ara, o mai!.”
El
Fuster que va saber fer de la ironia un tret marcat i definitori del seu
discurs i de la seva argumentació i que va emprar com a eina per a la crítica
social. El Fuster dels aforismes. El Fuster que va patir els atacs de l’extrema
dreta, el més greu el de l’11 de setembre de 1981 amb dos artefactes explosius
col·locats a les finestres de casa seva que a més van esclatar amb pocs minuts
de diferència per intentar provocar el dany més gran possible.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana de Joan Fuster:
“La violència genera violència Però -no ho oblideu- també
la tolerància genera violència, i el desesper genera violència, i -sobretot- la
veritat genera violència.”
Marxem amb el pensament posat en tota la gent que pateix
la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
La setmana que ve el darrer programa de la temporada. Us
hi esperem. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada