Convidat
Fermí Rubiralta, Llicenciat en història contemporània a la Universitat de Barcelona i doctorat en Ciències Polítiques a la Universitat del País Basc. Autor de diversos estudis sobre els moviments nacionalistes i independentistes català, basc i gallec.
Davantal
El 8 de juliol de 1922, a la seu del CADCI, es va
fundar el primer partit independentista català, el segon més antic d’Europa,
després del Sinn Fein irlandès.
Estat Català no va ser pensat estrictament com un
partit polític, sinó com una plataforma militar i cívica de defensa. Francesc
Macià va ser-ne el seu líder. Treballava per la unitat cívica, social i
política i per a la preparació d’un exèrcit català que consideraven
imprescindible per defensar la independència després de proclamar-la.
Gràcies a la lluita contra la dictadura de Primo de
Rivera, el separatisme va assolir un protagonisme destacat. Des de les accions propagandístiques dels
escamots (dirigits per Cardona i Pagès), passant pel complot de Garraf de
1925, l’atemptat fallit contra Alfons
XIII; l’emissió de l’emprèstit Pau Claris i el viatge de Macià a la URSS, per a
la recollida de fons; i, sobretot, malgrat el trencament entre Macià i Cardona,
l’acte propagandístic internacional que suposà el judici a París el gener de
1927 arran dels fets de Prats de Molló, convertiren la figura de l’Avi en el
símbol de la lluita contra la dictadura.
En el judici de París, tots els detinguts van fer-ne
una defensa totalment política. No van negar mai els fets, sinó que els van
justificar. Aquestes són algunes de les paraules de la defensa dels
encausats...
“Els
conjurats catalans representen la pervivència de l’esperit rebel de la
Catalunya oprimida. Històricament, Catalunya ha resistit sempre violentament a
ésser governada i fins a l’adveniment de la dictadura militar de Primo de
Rivera, passant per l’odiós regnat de Felip V, botxí de les darreres llibertats
catalanes, hom no troba més que pàgines de revolta, de violència i de sang en
la nostra història amb Espanya. [...]va
exposar que l’acció es devia al desig d’assolir una “República Catalana
Independent [...] que anàvem a implantar per la violència, ja que és aquest
l’únic mitjà pel qual Espanya pot entrar en raó”.
Després de l’èxit de la gira americana amb
l’aprovació a l’Havana (1928) del primer text constitucional per a una
República Catalana independent, Macià aprofità el seu carisma per a liderar la
formació d’ERC, i proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931.
Final
La frase de la setmana...Del filòsof danès Søren
Kierkegaard
“Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera
consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que
és veritat."
La setmana que ve el darrer programa de la
temporada. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una mol bona setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada