Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 211
Ahir,
6 de desembre de 2022, la Constitució de l’Estat espanyol complia 44 anys. Un
redactat que va donar lloc a l’anomenat “Règim monàrquic del 78”, forjat amb
renúncies, imposicions del franquisme i les amenaces constants dels militars.
Una transició que ens van voler vendre com a modèlica, pacífica i que feia
néixer un Estat plenament democràtic.
El
temps ha anat demostrant la mentida d’aquella pretesa transició democràtica. Ja
molt aviat, amb el cop d’estat perpetrat pel tinent coronel e la Guardia Civil
Antonio Tejero, com a cap visible i amb el suport d’una xarxa militar i civil a
hores d’ara encara força desconeguda.
De
fet, la Constitució del 1978 va ser redactada, aprovada i votada en unes
condicions poc democràtiques.No tots els partits polítics van ser legalitzats
abans de els eleccions constituents, entre ells ERC. El projecte de constitució
va ser modificat, que se sàpiga, almenys quatre vegades com a conseqüència de
la pressió militar. Probablement, la modificació més important de totes és la
que va forçar a reformular l’article 2 introduint-hi el concepte de ‘la
indisoluble unidad de la Nación española, patria común i indivisible’i,
evidentment l’article 8 que remarca: “ Las Fuerzas Armadas, constituidas por el
Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión
garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad
territorial y el ordenamiento constitucional.”
L’article
145, amb l’ull posat en els Països Catalans que prohibeix explícitament la federació
de Comunitats Autònomes. L’article 3 que
no només certifica que el castellà és l’única llengua oficial de l’Estat, sinó
que tots tenim el deure de conèixer-la i el dret de fer-la servir, cosa que no
passa amb les denominades “modalidades lingüísticas de España”. O el tristament
conegut article 155 que va legalitzar el cop d’estat contra la Generalitat
catalana l’octubre de 2017.
El 6
de desembre de 1978, el 58,97% del cens electoral votava sí al projecte de
Constitució. Una Llei de lleis, a la pràctica, impossible de modificar des de
Catalunya. Està prohibit reformar la Constitució amb una Iniciativa legislativa
popular. La reforma ordinària requereix l'aprovació del projecte per una majoria
de 3 cinquenes parts de cadascuna de les cambres. I si la reforma és sobre
determinats Títols o articles es requereix que: primer, ambdues cambres
l'aprovin per majoria de dos terços; aleshores les Corts Generals es dissolguin
i es convoquin eleccions i les noves Corts elegides l'aprovin amb majoria de
dos terços sense modificacions en el text i finalment ha de ser sotmès a
referèndum.
Una
Constitució, doncs, que, sigui quina sigui la majoria independentista a les
eleccions catalanes, sempre serà la gàbia que empresonarà Catalunya.
Final
La
frase de la setmana extreta del llibre
1984 de George Orwell:
“Si
el líder diu que tal cosa no va succeir, doncs no va succeir. Si diu que dos i
dos són cinc, doncs dos i dos són cinc. Aquesta perspectiva em preocupa molt
més que les bombes.”
Us
esperem la setmana que ve aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra
història.
Que
passeu molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada