Pàgines

dimecres, 8 de març del 2023

Moviment ecolingüista. "El puto C1 de catalán". 28 de maig eleccions municipals

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 6 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Joan Gil i Oliveras, Politòleg de projectes socials. Ecolingüista

Olga Amargant, advocada

Manel Carrasco, activista, exSN ANC

Davantal

Begoña Suàrez, infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron, la del “puto C1” de catalán” ha manifestat que de té por d’anar pel carrer perquè ha rebut moltes amenaces. “He demanat la baixa per estrès i  estic en tractament psicològic” ha dit. Desitgem que les visites al psicòleg l’ajudin a regular el fenomen estructural que semblen patir bona part dels nacionalistes espanyols: la catalanofòbia.

El minutet de glòria de la Begoña al Tik-Tok no és res més, però, que la punta d’un iceberg de grans dimensions. Un iceberg format per la repressió lingüística que l’Estat espanyol exerceix des de fa més de 300 anys; pel nacionalisme genocida d’aquest estat i dels seus col·laboradors, tant de dins com de fora dels Països Catalans; per l’apocament i la feblesa dels nostres polítics i governants i  per la nostra escassa consciència lingüística i les nostres pròpies pors, sobretot a la confrontació.

Són diverses les causes que ens han conduït a la minorització del català en el seu propi territori (només un 36% el tenim com a llengua inicial) i no totes són culpa de l’Estat espanyol. Vegem-ne algunes....

No tenim sobirania. Tampoc sobirania lingüística i la poca que tenim o no la fem servir o la utilitzem malament. A més, tenim un estat a la contra. Torpedina tots els elements estratègics que podrien millorar la situació de la llengua.

La globalització, i una de les seves principals conseqüències: la demografia. En els darrers 20 anys han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents.

Model social i econòmic imperant d’un capitalisme salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Tal com diu l’economista Miquel Puig:  “Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país que té molts universitaris. Tenim una taxa de natalitat baixíssima i una taxa de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la meitat estudien a la universitat. Hi ha una distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”

Tot plegat comporta una segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.

Arran també de les conseqüències que es deriven dels dos punts anteriors, la immigració viu en una situació totalment inestable, tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

Model d’immersió irreal que s’ha anat deteriorant progressivament amb el pas dels anys Retallades educatives que han provocat, entre moltes altres coses, l’eliminació de les aules d’acollida, bàsiques per als infants o joves que arriben al país. 

Referents infantils i juvenils molt escassos amb poca presència a les plataformes digitals.

A Catalunya no hi ha conflicte per la llengua perquè gairebé sempre ens deixem trepitjar els nostres drets lingüístics. Defugim l’enfrontament. Com a dada significativa, només un 12% dels catalanoparlants mantenim el català en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’advocat, polític i activista Mahatma Gandhi:  

Quan em desespero, sempre record que al llarg de la història hi ha hagut dictadors, tirans i assassins i durant un temps poden semblar invencibles, per finalment sempre acaben caient... sempre

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada