Pàgines

dimarts, 31 d’octubre del 2023

EL CATALÀ GENUÍ I NO CASTELLANITZAT. Conversa amb Josep M. Virgili

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 30 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Convidats:

Josep Maria Virgili i Ortiga  Catedràtic d'institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Davantal

Han passat tres mesos de les eleccions espanyoles. Més de dos mesos des de la conferència del president Puigdemont en què va anunciar les condicions de Junts per Catalunya per negociar la investidura de Pedro Sánchez. El rellotge no s’atura i la data del 27 de novembre és cada dia més a prop.

Investir o no investir Pedro Sánchez? Crec que la resposta a la pregunta la trobarem si analitzem que és el millor per al moviment independentista. Què és el que ens fa avançar, i en millors condicions, cap a la independència.

Els membres del Consell de la República van votar majoritàriament de promoure el bloqueig a la investidura, si bé és cert que només hi van participar un 4,5% del cens, és a dir, 4.021 vots d'un total de 90.484 possibles. Toni Comín , però, ja va advertir que "Qui negocia són els partits, no el Consell, i la consulta no vincula els partits".

Fem una mica de política ficció i suposem que l’amnistia, que Sánchez va defensar davant el Comitè Federal del PSOE  “por el interés de España y en defensa de la convivencia entre españoles” és suficientment àmplia i beneficia tots els represaliats de procés d’independència. Suposem també que s’acaba acceptant un mitjancer internacional amb coneixements i prestigi que serveixi per guiar el procés, tant pel que fa a l’estratègia com al contingut. Suposem també que.  concessions per part de l’Estat espanyol sobre rodalies i dèficit fiscal. Si tot això esdevingués una realitat, seria bo per l’independentisme investir com a president Pedro Sánchez?

Continuem amb la política ficció i imaginem ara què passaria si finalment Sánchez no és investit i l’Estat es veu obligat a repetir les eleccions. Quins en serien els resultats?

Unes noves eleccions espanyoles afavoririen el bipartidisme. És a dir, probablement hi hauria una afebliment de Sumar i de Vox que enfortirien una mica més el PP i el PSOE. Els resultats més possibles podrien ser que, més o menys, es mantingués la situació actual (triomf per la mínima del PP) o que el PP s’aprofités de les concessions del PSOE en les negociacions fallides amb Puigdemont i obtingués uns resultats molt clars que li permetessin formar govern. Tornant a la pregunta anterior: aquesta situació seria bona per a l’independentisme?

¿Cal aprofitar, doncs, l’escletxa que s’ha obert, que ningú podia imaginar el 23 de juliol passat, i aprofitar la debilitat de l’Estat per fer avançar l’independentisme?

Alguns ens direu que si Junts acaba investint Sánchez, augmentarà la divisió en el món independentista... possiblement, però és que si s’acaba blocant la investidura no es produirà també aquesta divisió?

En el programa d’avui, però, no parlarem d’investidura, parlarem de llengua des d’una perspectiva  que encara no hem tractat en aquest programa... el de la qualitat lingüística.

En parlem tot seguit amb els nostre convidat. Som-hi Comencem! 

Final

Marxem amb la frase de la setmana de l’escriptor, professor i autor de gran obres d’autoajuda  el nord-americà Napoleon Hill

Posa el peu sobre la por i no et preocupis pel que els altres pensin, facin o diguin

Celebrant la tornada a casa de Valtònyc, continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dijous, 26 d’octubre del 2023

4 anys del Tsunami Democràtic. La història de Catalunya dia a dia. La història real del convent del mar que va desaparèixer. El Penedès, l'inici del comerç d'ultramar

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 240

El 14 d’octubre de 2019, es feia pública la sentència del judici al procés independentista català. La resposta política a les sentències des de les institucions es va limitar als discursos i a animar la gent a mobilitzar-s’hi en contra. La resposta ciutadana va estar liderada per l’ANC, Òmnium i els CDR. Va prendre un especial protagonisme un moviment que va aparèixer a les xarxes un mes abans amb el nom de Tsunami Democràtic.

L’aparició d’aquest nou actor dins del moviment independentista va sorprendre pràcticament tothom. En el seu manifest es presentava com una resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta fonamentada en la lluita no violenta i la desobediència civil.

Ja des del primer moment, l’independentisme de “a peu” va rebre el Tsunami amb opinions per  a tots els gustos, des dels que el veien com la iniciativa que estaven esperant per guanyar la independència, fins als que mostraven clarament el seu escepticisme ja que suposaven que el moviment s’havia gestat en reunions que havien mantingut les forces independentistes amb el president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel. El suport que, immediatament, va rebre de la gran majoria dels polítics independentistes de tots els colors feien augmentar el dubte.

El 14 d’octubre de 2019, el Tsunami va convocar la que seria la seva acció més contundent i espectacular: milers de persones es van mobilitzar i van arribar a col·lapsar l’aeroport del Prat. Uns dies després ho van fet a l’autopista de la Jonquera. Van ser dues accions molt potents, si bé, com van apuntar algunes veus crítiques, Tsunami va desconvocar ambdues accions abans que provoquessin realment problemes importants. Després de l’acció fallida en el clàssic Barça-Madrid del 18 de desembre de 2019, es va produir un llarg silenci fins al 14 de febrer que  va publicar la seva darrera piuladas:

Tsunami Democràtic continuarà proposant accions de protesta noviolenta i de desobediència civil massiva mentre les reclamacions majoritàries de la societat catalana no siguin ateses. Comença la segona onada.

Des de llavors, silenci. La segona onada no ha arribat mai, ni tampoc no hem tingut cap més missatge de Tsunami Democràtic.

Tsunami Democràtic ca ser només un instrument polític per controlar i canalitzar les reaccions ciutadanes post sentència? Algunes realitats semblen reforçar aquesta opinió: Suport de pràcticament tots els polítics. Accions espectaculars, però inacabades. El silenci i la inacció del Tsuami coincideix amb la investidura de Pedro Sánchez. El mateix lema del moviment, “Sit and talk”, mai no havia estat utilitzat ni defensat pel moviment independentista. Mai no ho va fer, ni al carrer ni a les urnes. El “sit and talk” coincidia molt més amb les tàctiques dels diferents partits i polítics independentistes.

Final

La frase de la setmana és d’un personatge de ficció... “El mussol”, l’enemic de superherois com Spider-Man i la Gata..

"El vent bufa molt més fort quan més a prop estàs d’arribar al cim de la muntanya”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

dimecres, 25 d’octubre del 2023

De la consciència a la conducta: Aprendre a mantenir-nos en català amb comoditat. El futur del Consell de la República. Analitzem les darreres enquestes del CIS i del CEO

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 23 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Carles Palau vicepresident de Tallers per la Llengua

Gerard Sesè  Cap de Comunicació Consell de la República

Francesc Abad, analista polític

Demà, 24 d’octubre, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea es reunirà una altra vegada per debatre sobre l'oficialitat del català a les institucions europees, després que la votació s'ajornés al setembre per falta de la unanimitat necessària dels 27 per aprovar-ho.

L’oficialitat de la llengua catalana a la UE és d’una importància transcendental, no solament se’n normalitzaria l’ús dels ciutadans amb les institucions europees, sinó que s’hi haurien de traduir tots els tractats, les directives i el reglament que s’ha publicat i que regulen la vida dels europeus, com també els que es publiquin d’ara endavant.

Amb l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, el català seria inclòs en tots els actes oficials i en tota la simbologia europea, així com la informació de seguretat sobre les joguines. Es podria exigir l’etiquetatge de productes alimentaris i sanitaris en català. També tindria impacte en els procediments judicials a Europa. El carnet de conduir podria ser en català. Es podrien fer en català els exàmens al cos funcionarial de la UE.

Sense l’oficialitat, el català no està inclòs a l’Online Linguistic Support i els estudiants que venen d’Erasmus no poden aprendre’l abans d’arribar. El Registre que gestiona el domini .eu ha de promoure el multilingüisme a la xarxa, però ho entén únicament com a la promoció de les llengües oficials de la UE.

Resumint... L’oficialitat del català a la UE tindria un gran impacte en:

La comunicació entre els ciutadans i les institucions europees. En les comunicacions entre institucions dels territoris de llengua catalana i les institucions europees. En l’etiquetatge, les instruccions o els prospectes. En les sentències i normes. En l’accés als tràmits de la Unió Europea. En els  programes educatius i culturals. En el valor simbòlic del català. En les eines i les noves tecnologies lingüístiques i en l’ocupació laboral.

L’oficialitat del català a la UE, per si sola, però, no solucionarà els problemes de la llengua catalana. Sobretot no posarà remei a la nostra minsa consciència i estranya conducta lingüística que fa que només dos de cada deu catalans siguem capaços de mantenir la llengua en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del valencià Joan Fuster

Per normalitzar el català cal desnormalitzar el castellà.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dijous, 19 d’octubre del 2023

INSTITUCIONS: FEINA A FER (Intervenció a les jornades del REPENSEM-NOS 4. Llengua: eines de futur)

 



Si us canseu de llegir, espero que no, sempre teniu l'alternativa d'escoltar la intervenció 

I si voleu escoltar l'acte complet també podeu fer-ho clicant a REPENSEM-NOS 4 

Les jornades del Repensem-nos d’enguany es van pensar amb l’objectiu de presentar accions concretes que caldria emprendre per revertir la situació actual que viu i malviu la llengua catalana als nostres països.

La nostra tendència habitual és que dediquem molts debats a fer evident com anem de malament i a cercar culpables, -que sempre són els altres...- . Ja havíem dedicat el Repensem-nos 2, amb el títol “Emergència lingüística”,  a exposar i a debatre la gravetat de la situació de la llengua. Per això, enguany, ens proposàvem deixar de plorar i intentar comunicar que sí, que estem molt malament, però que ens en podem sortir si tots plegats si, cadascú des del seu àmbit i des de les seves possibilitats, hi posa el coll, sense prejudicis, heretats i auto assumits, sense pors, convençuts i decidits.

La primera jornada la vam dedicar a la situació de la llengua a l’ensenyament. La segona, a l’ús social de la llengua i la d’avui l’hem titulada “Institucions: feina a fer”.

En la jornada de divendres passat, on fèiem la pregunta “Encara depèn de mi’?” La resposta va ser  contundent... Sí, encara depèn de nosaltres. Si els catalanoparlants som capaços de deixar de ser, en paraules de Ferran Suay, “catalanocallants” o “ catalanoparlants de la secreta”, la situació de submissió lingüística canviarà molt.

No n’hi ha prou, però, que individualment i col·lectiva assumint la nostra responsabilitat. Tampoc no ens podem excusar o defensar dient que no només no tenim un estat que ens sigui favorable, sinó que l’Estat espanyol ens va clarament a la contra i dificulta, quan no impedeix, qualsevol mesura que vulguem tirar endavant per normalitzar la llengua.

Ara bé, no tot és culpa de l’Estat espanyol. És cert que tenim una autonomia molt restringida, que no té una escassa sobirania i que, per tant, tampoc té sobirania lingüística. Malgrat tot, des d’aquesta migrada autonomia, des de les Diputacions, des dels Ajuntaments es pot fer molt més del que s’ha fet fins ara. Hi ha problemàtiques lingüístiques que probablement no es poden solucionar sense disposar d’un Estat propi. Però també és cert que no podem esperar arribar a la terra promesa, la independència, perquè podria passar que tinguéssim, parodiant el titular dels Marges de fa 44 anys, “Una nació amb estat. Un poble sense llengua”.

El primer que hauríem de tenir ben clar, tots plegats, per tant també l’administració, és que per normalitzar el català als Països Catalans cal desnormalitzar el castellà. I això no ho dic jo, això ho deia Joan Fuster l’any 1981 en el seu text “Ara o mai”. La tesi de Fuster era que la llengua catalana, per poder mantenir-se viva, necessitava expandir-se a tots els àmbits socials i no era suficient que revifés com a llengua de cultura.

Afirmava que "Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l'idioma de tothom i practicat per tothom tothora".

Possiblement, avui dia, el català té molt bona salut com a llengua de cultura, però s’ha demostrat, com deia Fuster, que això no significar que l’idioma pugui recuperar automàticament les seves posicions socials i polítiques.

Per normalitzar la llengua cal que aquesta ocupi espais, àmbits, usos...i això significa que els abandoni el castellà. És a dir, desnormalitzar el castellà. Si això l’administració no ho té clar (encara que no ho digui públicament) tindrem mala peça al teler.

M’atreveixo a dir que l’Administració té força clar què ha de fer... o que hauria de fer. Un altre tema és si serà capaç de tirar-ho endavant. A l’espera del Pacte Nacional per la Llengua, del que avui possiblement ens en parlarà el Secretari de Política Lingüística el Sr. Xavier Vila.... i si no li preguntarem... L’any passat el govern va presentar un pla amb un conjunt de 100 accions transversals de política lingüística, batejat com “El català, llengua de país”. Les mesures impliquen tots els departaments de la Generalitat i tenen com a objectiu reforçar el coneixement i l’ús de la llengua en tots els àmbits.

Enguany se’ns ha dit que 51 d’aquestes 100 mesures ja estan en marxa. Van des del sector audiovisual fins a l’àmbit de la formació dels treballadors públics o el departament d’Educació i Salut. Afirmen que 44 d’elles es troben en una fase avançada d’execució. Si la feina es fa i es fa bé, aquest és el camí i cal veure-ho com un canvi de rumb de l’administració.

Feina a fer per les institucions...

Algunes mesures que caldria prendre per part de les diferents administracions. Desconec si alguna es troba entre aquestes 100 accions transversals, tant de bo que sigui així...

El greu problema que a hores d’ara representa el màster per a professorat de llengua catalana. Els mecanismes d’accés permeten, i així està passant des de fa molts anys, que facin aquest màster persones que no hagin cursat ni una sola assignatura de llengua ni de literatura catalanes i, consegüentment, acabi exercint de professor de català a l’ensenyament públic secundari. Les nostres administracions, amb aquesta actuació, transmeten el missatge que no cal una formació específica per a poder ensenyar el català.

Cal activar la inspecció Educativa per tal d’assegurar el compliment de la normativa lingüística als centres educatius del nostre país. Una mesura que no figura entre les 100 accions. Com denunciava la Intersindical “Cada vegada són més els docents que es troben indefensos i fins i tot assenyalats a l’hora de voler fer un ús normal del català als centres educatius, més enllà de ser la seva obligació legal.

La vehicularitat del català no pot ser un acte de voluntarisme ni de militància per part dels professionals, sinó que ha de ser un dret garantit per al conjunt de la Comunitat Educativa.”

Si que hi és entre les 100, la d’avaluar la competència oral dels estudiants de 4t d’ESO. Una bona mesura que cal que es dugui a terme. Ja que molts d’aquests graduats obtenen el nivell C1 de català sense disposar, ni de lluny, de les competències lingüístiques suficients.

Cal garantir un accés real a l’aprenentatge de la llengua per part dels adults. El Consorci per a la Normalització Lingüística fa una molt bona feina, però es troba limitat, lògicament, en alguns punts molt específics.  Ara escombraré cap a casa meva... La CAL, des de fa més de 15 anys, treball i impulsa el projecte Xerrem Junts que promou la creació d’espais socials de trobada i comunicació de persones adultes en català. Hi ha tres nivells, persones que parteixen d’un desconeixement absolut del català, persones que tenen una suficient comprensió, però que no el parlen i finalment, aquells que el parlen però que tenen mancances de fluïdesa o de bagatge lingüístic.

El projecte Xerrem Junts els permet immergir-se en el català oral, mitjançant la conversa col·loquial. És també un projecte polivalent en què el pal de paller és la llengua no formal que en facilita l’adopció per part dels nous parlants. Alhora és un projecte que fomenta la cohesió, un projecte social que atén no de manera exclusiva, però si principalment, col·lectius de baix nivell econòmic i social de barris perifèrics i pobles. Persones que viuen en zones amb baix nivell d’ús del català, que no accedeixen a l’educació formal per motius diversos o que hi accedeixen però necessiten entorns d’ús per practicar-lo. Permet l’accés a la llengua oral i col·loquial en horaris laborals, en horaris escolars.

La coordinació i complementarietat amb el CPNL, que ja es produeix en algunes zones, hauria de ser extensiva a tot el país. Això permetria que allà on no pot arribar el Consorci hi arribés el Xerrem Junts.

Per anar acabant, altres feines a fer de manera telegràfica...

No tot se centra en l’escola, L’entorn i la socialització són molt importants.  Cal, doncs, fomentar i crear espais de socialització en català a través de la Xarxa Associativa Catalana.

La immersió lingüística ha d’anar molt més enllà de l’aula (on de moment, en molts casos tampoc hi és) . El català ha de ser present en el menjador i en totes les activitats extraescolars.

Millorar de manera dràstica les aules d’acollida. Cal també una acollida als familiars i una xarxa d’acompanyament a les persones nouvingudes perquè puguin tenir accés als entorns de socialització.

Millorar i molt la formació de totes les persones implicades en l’acollida.

Acords amb empreses i sindicats per a la formació lingüística a les empreses

Formació lingüística a la Formació Professional i també a l’Educacional.

Incorporar criteris lingüístics tant en les subvencions com en les contractacions públiques de qualsevol mena.

Referents lingüístics per als joves. Plataformes. TV. Finançar creadors de contingut audiovisual i connectar-los a la xarxa.

Àmbit sanitari. Pla de xoc en l’aprenentatge de la llengua de tots els professionals.

Les Administracions han d’assumir la responsabilitat de elaborar les lleis, però sobretot han de fer-les complir i, quan calgui, aplicar les sancions corresponents.  

Deixem, doncs, de buscar i de sentir-nos culpables i posem fil a l’agulla abans que sigui massa tard. Pel que fa a les institucions porten massa anys amagats, tímids, porucs pel que fa a la llengua. Massa anys en què no només han amagat la situació real de la llengua, sinó que fins i tot en alguns casos han arribat a manipular, a mentir sobre la realitat a les escoles, a les universitats i a la societat en general.

Deixeu-me que acabi recordant Maria del Carme Junyent quan ens deia “que el fet que la gent jove parla molt menys català que els seus pares, catalanoparlants d’origen que els han transmès la llengua; que la gent de més de 40 anys, parlen menys català ara que quan érem joves, això són símptomes molt clars d’una llengua en procés d’extinció. Això es pot veure descrit en llengües que ja estan dades i beneïdes, que ja han desaparegut. És el procés canònic de mort de la llengua. Ningú no ho comenta obertament, això. I si ho dius, ets derrotista. Em sap greu, sóc la primera a qui li fot que els fets li donin la raó.”

Malgrat aquesta realitat, i un cop assumida perquè és la millor manera de fer-li front, recuperem la mentalitat i l’actitud positiva i posem-nos a treballar. Com va dir Henry Ford:

Quan tot sembla anar contra teu, recorda que l’avió s’enlaira sempre contra el vent.

La revolta d'Aissó, la primera guerra civil catalana (Notícia de la setmana del programa 240 de LA CLAU de la nostra història)

 

La notícia de la setmana d’avui ens la porta Marc Pons a El Nacional.cat amb el títol “La revolta d’Aissó (826-827) la primera guerra civil catalana.”

Som a Barcelona, fa 1197 anys. Un grup de magnats del país —descendents dels hispanovisigots exiliats des de la conquesta àrab (717-723) al regne dels francs i que havien acompanyat l’exèrcit de Carlemany en la recuperació del país (754-801)— es revoltaven contra l’administració carolíngia del país. Aquest grup oligàrquic estava liderat per Aissó, amb la participació de la família de Berà, el primer comte carolingi de Barcelona. Es van enfrontar als cabalers de la cort d’Aquisgrà. El conflicte es va produir entre el 826 i el 827 i va desbastar els comtats carolingis catalans, si bé va ser tan cabdal per al futur que no es pot explicar la formació de Catalunya sense l’anomenada revolta d’Aissó.

Berà, d’origen visigot, conjuntament amb  Rostany, comte de Girona; i Bel·ló, comte de Carcassona i avantpassat de Guifré el Pilós; serien la representació del poder indígena al territori. Les oligarquies indígenes, interessades a consolidar el domini sobre el territori guanyat i a restaurar el seu aparell productiu, es posicionaven a favor d’una pau llarga amb els àrabs. en canvi, els cabalers de la cort carolíngia, que havien abandonat Aquisgrà a la recerca d’una carrera militar que els havia de proporcionar patrimoni i prestigi, no estaven disposats a abandonar el seu propòsit aventurer.

Després de la mort de Carlemany, va esclatar el conflicte que devastaria els comtats catalans, en un episodi històric que podríem anomenar “La primera guerra civil catalana en què es van enfrontar dos models de govern i que va acabar amb la  victòria momentània dels cabalers de la cort carolíngia amb Bernat de Septimània al capdavant.

L’ambició de Bernat va acabar amb el seu poder. Carles II, nét de Carlemany, va anomenar en el seu lloc Sunifred, fill de Bel·ló i pare de Guifré, que va retornar els comtats catalans a l’obediència d’Aquisgrà. Però el seu fill Guifré, nomenat un quart de segle després (870), convertiria el càrrec en hereditari i seria el fundador de la nissaga Bel·lònida, que va governar Catalunya durant més de cinc segles (870-1410). I el seu besnét Borrell II (947-992), recolliria i sumaria la tradició de personatges tan contraposats com Aissó, Bernat i Guifré i es convertiria en el primer comte independent de Barcelona (987). 

Vuitanta-tres anys de l'assassinat del president Lluís Companys. La història de Catalunya dia a dia. La revolta d'Aissó, la primera guerra civil catalana. Mort i enterrament de Pere el Gran

LA CLAU de la nostra història. Programa 240. Primer programa de la 9a temporada. Emès lel 17 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta a YouTube

Benvingudes i benvinguts a la primera CLAU de la temporada . Programa  239

El passat diumenge es van complir 83 anys de l’assassinat de Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya. L'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol.

Advocat, periodista i polític. La veu defensora dels rabassaires. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Primer president del Parlament català republicà.  Ministre espanyol de Marina... L’1 de gener de 1933, després de la mort de Francesc Macià va ser escollit el 123è president de la Generalitat amb cinquanta-sis vots a favor, sis en blanc i l'abstenció dels diputats de la Lliga. En el discurs d'investidura va pronunciar la seva coneguda frase:  "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.

Protagonista principal dels fets del 6 d’octubre de 1934, va ser condemnat a trenta anys de reclusió al penal situat a El Puerto de Santa María, a Cadis. El 16 de febrer del 1936, amb la victòria del Front Popular a les eleccions a Corts, Companys va ser amnistiat i va recuperar la presidència de la Generalitat.

El juliol de 1936, després que s’aconseguís ofegar el cop d’estat a Catalunya, Companys va presidir la Generalitat durant la guerra espanyola. En els primers mesos, Companys i el seu govern van salvar el patrimoni artístic i les vides de molts eclesiàstics, i van autoritzar una expedició catalana a Mallorca per mirar, sense èxit, d'alliberar l'illa dels militars revoltats.

Després de superar els Fets de Maig de 1937,va ser ratificat com a president pel Parlament de Catalunya . Amb la caiguda de Barcelona el 26 de maig de 1939, Companys es va exiliar la Baule-les-Pins, a la Bretanya. El 13 d'agost del 1940, la Gestapo deté el president a la seva residència i el trasllada a la  presó de La Santé, a París. El 29 de setembre, la Gestapo, el condueix fins a Irún i el lliura la policia franquista.

És torturat als calabossos de Madrid i conduït a Barcelona on l’espera un consell de guerra sense cap mena de garantia i amb una sentència ja escrita. El 14 d’octubre és condemnat a mort i la matinada del dia 15 d’octubre de 1940 és executat al castell de Montjuïc Va voler morir descalç, trepitjant la terra i al crit de “Per Catalunya!”.

Vuitanta-tres anys després, cal seguir honrant la seva memòria, la del president republicà, catalanista i antifeixista que va ser sempre fidel a la frase que va pronunciar el dia de la seva elecció com a president de la Generalitat: "Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República, per la llibertat".

Final

La frase de la setmana de l'empresari Henry Ford

Quan tot sembla anar contra teu, recorda que l’avió s’enlaira sempre contra el vent.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

MONTAÑEZ musicant Josep Vallverdú. Amnistia... continua el sainet de la investidura. Acord de... claredat?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 16 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats:

Jordi Montañez músic i cantautor

Maria Vidal  politòloga

Víctor Cucurull, historiador

El 27 de novembre és la data límit perquè Pedro Sánchez aconsegueix ser investit com a president del Govern espanyol. Ara per ara, si el president Puigdemont, i conseqüentment Junts, no introdueixen rebaixes en els seus plantejaments inicials, la investidura serà fallida i caldrà tornar a convocar eleccions al Congreso espanyol.

Tal com va anunciar el president Puigdemont, les condicions per a la investidura se centren en el que va denominar com un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona de 1714. L’acord es basaria a mantenir la legitimitat del Primer d’Octubre, que només es podria substituir per un referèndum d’independència acordat amb l’Estat espanyol, i la no renúncia a la unilateralitat.

Si ens centrem en la  línia marcada pel president ara fa un mes, en aquests moments estaríem únicament en un marc de prenegociació, ja que abans d’entrar de ple en la negociació final Puigdemont exigia crear unes condicions prèvies, que havien de començar pel reconeixement dels elements que conformen el conflicte amb Catalunya, una llei d’amnistia que acabés amb la repressió judicial i policial i una mediació externa que, des d’un bon començament, garantís la validesa de la negociació.  

Puigdemont també va enumerar quins eren els elements que conformen el conflicte amb Catalunya i que l’Estat havia de reconèixer com a tals: La sentència del 2010 contra l’Estatut; l’incompliment dels pactes, sobretot de les inversions en Catalunya; el dèficit fiscal; el reconeixement de Catalunya com a Nació i, per tant del seu dret a l’autodeterminació; la criminalització del Primer d’Octubre i el reconeixement i el respecte a la legitimitat de l’independentisme.

El president va remarcar que per tirar endavant les negociacions calia crear un mecanisme de mediació, validació i compliment dels acords i que ni tan sols una llei d’amnistia podia resoldre el problema de fons.

Fins ara, i fins on sabem, només es parla d’amnistia i de res més. Es mantindrà ferm Puigdemont en les seves condicions inicials perquè Junts investeix Sánchez com a president del Govern espanyol? Es conformarà, si és que arriba, amb una llei d’amnistia? L’amnistia, desitjable, que permetria acabar amb el patiment de tots els represaliats, podria esdevenir un element desmobilitzador per al moviment independentista?

Quan Puigdemont va parlar d’un acord històric, segurament tenia al cap l’acord de Pasqua de 1998 entre els governs irlandès i britànic. El pensament de Pedro no va més enllà d’un acord d’investidura que li permeti ser president del govern durant, potser, quatre anys més.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor nord-americà Mark Twain

“És molt millor tenir la boca tancada i semblar un estúpid, que obrir-la i confirmar-ho.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 11 d’octubre del 2023

"TORNEM-HO A FER! Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau." Conversa amb Josep Pinyol

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 9 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Josep Pinyol historiador, autor de llibres com “La sobirania nacional”. República Catalana. Declaració Unilateral d’Independència i recentment “Tornem-ho  fer! Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau”

Olga Amargant  advocada

Josep Ferrer, president d'AExRC

Segur que molts de nosaltres hem dit o hem escoltat més d’una vegada la frase “Ho tornarem a fer!” I immediatament ens ha vingut al cap la reflexió “Sí... però com?

El nostre convidat d’avui, l’historiador Josep Pinyol, ens diu com ho podem tornar a fer en el seu llibre “Tornem-ho a fer!” amb un subtítol força aclaridor “Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau”

El llibre d’en Pinyol ens permet repassar de manera analítica com hem arribat fins a la situació actual i ens ofereix unes eines imprescindibles per poder donar resposta a unes quantes preguntes...  sí... però com ho tornarem a fer? Com podem fer que l’actual decepció, frustració, indignació dels independentistes es transformi en una actitud positiva? Com aconseguirem que l’Estat espanyol s’assegui en una taula per arribar a un acord de pau? Què vol dir exactament “un acord de pau?”

A la segona part del llibre ens desgrana com hauríem de plantejar l’escalada per provocar un nou embat, i perquè aquest serveixi definitivament per instaurar la República Catalana.

Escriu Pinyol... Per començar, cal tornar a mobilitzar la gent i per fer-ho cal una estratègia viable per assolir la independència.

Per legitimar davant del món la desobediència de l’independentisme a la legalitat espanyola cal sumar diverses legitimitats: el dret a l’autodeterminació; fer evident la reiterada negativa espanyola a reconèixer aquest dret i, finalment, la voluntat democràtica guanyada a les urnes, expressada en una votació al Parlament. El nou embat per la independència, doncs, s’ha de desfermar després d’una nova majoria independentista en unes eleccions al Parlament de Catalunya.

A partir d’aquí, Pinyol preveu 4 fases en l’embat per fer efectiva la independència:

Celebració sense límits de la victòria electoral.

Defensa no violenta de les institucions en el moment d’aixecar la suspensió de la República.

Aturada de país fins aconseguir un procés internacional de pau.

Negociació d’un acord de pau amb mediació internacional entre Catalunya i Espanya.

Ho podem tornar a fer?...  En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de la militant i teòrica marxista alemanya, Rosa Luxemburg

“Aquell que no es mou no pot sentir les cadenes”.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 4 d’octubre del 2023

Òrrius... un nou Arenys de Munt. Sis anys del Primer d'Octubre a Barcelona. Què ha passat a l'Assemblea Representants del Consell de la República?

   

Convidats:

Lourdes Escardívol mestra

Guillem López  jurista

Manuel Carrasco activista ex SN ANC

El 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt, un poble tranquil, de poc més de 8.000 habitants,  de la comarca del Maresme, va tenir lloc la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya. La pregunta:  “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

Aquesta és la pregunta que ho va trasbalsar tot. Una cadena de despropòsits van precedir la consulta popular. Actuacions ridícules i gairebé esperpèntiques de la justícia i de l’Estat espanyol van voler alterar i enterbolir aquesta manifestació democràtica d’un poble. Els resultats finals del referèndum van ser que 2.569 persones hi van votar afirmativament. 61 van votar que no i 29 ho van fer en blanc. La resta de la història, poc o molt ja la coneixeu...

Ahir, sis anys després del Primer d’Octubre de 2017, de nou, Òrrius, una petita població de 793 habitants, també del Maresme va dur a terme una nova consulta, amb la pregunta “Vols fer efectiva la declaració d’independència proclamada al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017?”

La consulta ha estat impulsada per Ò! República, que va recollir més de dues-centes signatures per demanar-la al consistori. Pocs mesos després de les eleccions municipals, la consulta s’ha fet realitat amb la col·laboració de l’Ajuntament que ha cedit l’espai i l’entitat hi ha posat els voluntaris i el material.

Com ja va passar a Arenys de Munt en el seu moment, també s’ha intentat aturar la iniciativa amb la denúncia formulada per Vox i el PP, que ja veurem fins on arriba i com acaba.

L’objectiu de la consulta és la de reactivar l’independentisme, prenent com a model la conslta d’Arenys de Munt. Segons els organitzadors: “Esperem que aquest acte sigui una manera d’esperonar-nos després d’uns anys endormiscats a conseqüència de la repressió. Animem la resta de pobles a fer això mateix”.

Hi ha votat 2.110 persones, empadronades al municipi i també vingudes de fora. 2.086 han votat sí. 11 persones han votat no, 5 han votat en blanc i 8 vots han estat declarats nuls.

Final

La frase de la setmana, un proverbi hindú, dedicada especialment a la gent d’Òrrius

La caminada més llarga començar amb un pas

Tot recordant la jornada antirepressiva d’ahir Primer d’Octubre, marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!