Canal del Vull una resposta al YouTube
Convidats:
David
Vila, escriptor,
professor, dinamitzador lingüístic i "llenguaferit"
Jèssica
Neuquelman, filòloga
i "llenguaferida"
Lourdes
Escardívol,
mestra, ex-SN ANC
Josep
Pinyol,
historiador
Davantal
El 10 de març de 2012,
al Palau Sant Jordi de Barcelona, naixia oficialment l’Assemblea Nacional
Catalana. Era el fruit de la feina feta des del 13 de setembre de 2009 pel
Moviment per la Independència i la Conferència Nacional per l’Estat Propi del
20 d’abril de 2011.
L’ANC es va fundar com
una organització política i social, unitària i absolutament transversal.
M’agradaria remarcar aquesta paraula “transversal”. Entre els associats,
simpatitzants i seguidors de l’ANC hi trobaríem simpatitzants, votants i
militants de pràcticament totes les opcions polítiques de l’independentisme.
Durant el mandat de
l’actual Secretariat Nacional sorgit de les eleccions del maig de 2022,
l’Assemblea ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu
pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha
centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut
un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han
tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica.
L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits
independentistes.
Des de la seva fundació,
l’ANC va intentar sempre, de cara a les diferents eleccions, la creació d’una
candidatura de país. Sempre es va creure que la millor estratègia per guanyar
de manera rotunda unes eleccions al Parlament era presentant una única i
unitària llista independentista. Aquesta és la gran diferència entre la
proposta formulada per l’ANC del 2012 al 2015 i l’actual.
En el full de ruta
2013-2014 dèiem: L’ANC promourà, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i
les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera
necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària
independentista en unes hipotètiques eleccions futures.
Un any després, en el
full de ruta 2014-2015, remarcàvem: El
paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer la constitució d’una candidatura unitària
dels partits i forces socials....
Res a veure, doncs, amb
l’actual proposta de llista cívica de l’Assemblea. L’estratègia d’enfrontament amb els partits
polítics i la possible quarta llista independentista (o cinquena, pensant en
Aliança Catalana) és l’antítesi del que hauria de ser l’Assemblea i del perquè
va ser creada. És l’antítesi de la transversalitat. Representa crear un quart
espai independentista (o cinquè) que aplega o pot aplegar un sector de
l’independentisme, però mai a la totalitat del moviment independentista, que és
molt divers. Converteix l’Assemblea en una organització que fragmenta i
divideix l’independentisme.
Seria una gran paradoxa
que la millor eina de què disposa el moviment independentista, l'eina que va
néixer per aconseguir (i així ho va fer) la unitat del moviment, pugi acabar
esdevenint un element més de divisió entre independentistes.
La independència només
serà possible si hi som tots.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana l’he
trobada en un article de Jordi Barbeta titulat “L’un per l’altre i el país al
desastre”:
Un rei va cridar els seus dos fills i li va dir
al primer: "Demana'm el que vulguis, però tingues en compte que a ton
germà li donaré el doble", i el fill envejós va respondre: "Treu-me
un ull".
Marxem amb el
pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la
presó i l’exili.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada