Confinament, dia 8.
Dia 5 de l’Estat de setge
encobert
Mentre les notícies i les
xarxes van plenes dels missatges de professionals de la sanitat que alerten de
la manca de màscares i de material en general als centres de salut i als
hospitals, el Govern espanyol bloca des de diumenge els estocs i enviaments de
què disposen els productors i els distribuïdors.
Mentre la bona gent fa esforços increïbles perquè tothom estigui ben cuidat i perquè la societat pugui viure al més normalment possible, el cap de l'estat major de la defensa, Miguel Ángel Villaroya (l'Estat espanyol és l'únic al món on els militars apareixen a la televisió al capdavant de la crisi sanitària) defensava i enaltia els "valors militars".
Mentre la bona gent fa esforços increïbles perquè tothom estigui ben cuidat i perquè la societat pugui viure al més normalment possible, el cap de l'estat major de la defensa, Miguel Ángel Villaroya (l'Estat espanyol és l'únic al món on els militars apareixen a la televisió al capdavant de la crisi sanitària) defensava i enaltia els "valors militars".
Ja fa dies que aplaudim tot el personal sanitari. S'ho mereixen i molt! Per la meva banda, crec que també es mereixen un aplaudiment la gent que treballa a les farmàcies, a les botigues d'alimentació, als forns, als supermercats... Funcionaris, treballadors municipals, tota la gent que treballa per mantenir el màxim de normalitat possible en el dia a dia del país. Gràcies a tots i a totes.
Fa temps, vaig publicar al
blog un seguit d’articles sobre els microrelats o microntes: El microrelat (1.Microconte, microficció) i El microrelat (2. Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna). I vaig continuar amb alguns dels microcontes de Joan
Pinyol: Alguns microcontes de Joan Pinyol (1) i Alguns microcontes de JoanPinyol (2).
Vaig conèixer primer els
contes de Joan Pinyol que a ell mateix. Després, i arran de la publicació del
seu llibre”Avi et trauré d’aquí”, vaig
tenir el plaer de conèixer-lo i de compartir un parell de programes d’ETV amb
ell. Un al Vull una resposta i l’altre a LA CLAU de la nostra història.
Des del primer dia del
confinament, Joan Pinyol envia, cada dia, als seus contactes un dels seus
microcontes. Malgrat que alguns ja estan publicats en els articles que us he
citat abans, els aniré compartint amb vosaltres, els que encara em llegiu,
mentre ell me’n vagi enviant.
Per començar, us en penjaré
dos cada dia fins que ens posem al corrent...
PRIMER DIA DEL CONFINAMENT
(DIVENDRES 13 DE MARÇ)
Microconte 1 : Res de nou
Quan l'encuriosit s'acostà a
l'investigador i li preguntà si entre la pols havien trobat res de nou,
l'arqueòleg li respongué que ho lamentava però que no, ja que totes les peces
tretes a la llum tenien més de dos mil anys. Amb la conformitat repartida entre
els dos, l'encuriosit s'allunyà tranquil.
Joan Pinyol (Del llibre
Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna ( Ed. Setimig, 2001)
SEGON DIA DEL CONFINAMENT
(DISSABTE 14 DE MARÇ)
Microconte 2 : Presses
mortals
Assedegadíssim, va entrar a
la cuina i en dècimes de segon va engolir el cul d'aigua que hi havia dins de
l'ampolla de plàstic. Amb tanta celeritat instintiva no va arribar mai a
conèixer, ni tan sols a primera vista, el parell de peixets que la seva germana
acabava de comprar per celebrar el seu aniversari.
Joan Pinyol (Del llibre
Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna ( Ed. Setimig, 2001) www.escriptors.cat/autors/pinyolj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada