Pàgines

divendres, 22 de desembre del 2023

Número 51 de L'ESCLETXA, la revista de la llengua i la cultura catalanes

Ja podeu llegir el nou número de la revista de la llengua i cultura catalanes L'ESCLETXA

Enllaços 

Índex

- El drac del Riberal . La CAL Opina – Jaume Marfany

- La croada contra l'amnistia. Aprofundint – Xavi Tedó

- Homenatge i escalf a la Catalunya del Nord en els XXI Premis Nacionals Joan Coromines. CAL – Meritxell Bayarri

- Estem tots/totes tocats/tocades de l'ala o... Estem totis tocatis de l'ala? Racó de pensament – Jaume Marfany

- L’Escola Príncep de Viana de Lleida introdueix el català a les famílies amb l’ajuda del Xerrem Junts  CAL – Meritxell Bayarri

- Dedlejar o morir. Racó de pensament – Jaume Marfany

- Montserrat Roig. El cant de la joventut. Racó de cultura – Marc Bega


dijous, 21 de desembre del 2023

La Generalitat compleix 664 anys. L'any Taüll, 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. El Penedès, l'inici del comerç d'ultramar, conversa amb Joan Santacana i Àngels Santacana

LA CLAU de la nostra història. Programa 247. Emès el 19 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Avui, 19 de desembre de 2023, la Generalitat de Catalunya compleix 664 anys. Va ser el 19 de desembre de 1359 que es va constituir la Diputació del General, predecessora de la Generalitat de Catalunya.

En aquells temps, s’estava disputant la Guerra dels dos Peres, un dels episodis de la primera guerra civil catalana, entre el 1356 i 1375. Les decisions importants al nostre país es prenien a les Corts, el rei no podia prendre cap decisió per si sol. El 1359, el rei va demanar, doncs, una aportació econòmica per tal de sufragar les despeses que ocasionava la guerra. A les Corts celebrades el 19 de desembre de 1359 es va crear un organisme que es dediqués a recaptar i gestionar els diners per  aquest objectiu.

Pere III el Cerimoniós va anomenar-la Diputació del General perquè, segons ell, representava el “general de Catalunya, ara congregat a la Cort que celebrem a la vila de Cervera”, és a dir a la totalitat dels seus habitants. Efectivament: va ser a l’actual capital de la Segarra que van celebrar-se les Corts en què va néixer la futura Generalitat. A més, durant aquestes sessions es van escriure els estatuts de la nova institució i es van decidir les funcions de cada diputat.

Es van nomenar quatre diputats per cada un dels braços governants del país /l’eclesiàstic, el militar i el civil) i quatre consellers per cada braç. Els escollits integraven la Diputació del General i tenien plenes competències per aprendre decisions amb la mateixa validesa que les Corts. És a dir, es convertien en la màxima autoritat de Catalunya. El primer president va ser Berenguer de Cruïlles que va governar del 1359 al 1362.  Al llarg d’aquests 664 anys d’història, la Generalitat ha tingut 132 presidents.

A principis del segle XV, a més de competències econòmiques, va adquirir atribucions de defensa i govern i, posteriorment, polítiques. De fet, era la institució encarregada de vetllar que la monarquia respectés les constitucions i els drets de Catalunya. Durant la guerra civil catalana (1462–72), la Generalitat va encapçalar l’oposició al rei Joan II.

Dos anys després de la desfeta del 1714, la Generalitat, com les altres institucions del país, van ser abolides pel nou règim borbònic mitjançant el Decret de Nova Planta (1716). Això va suposar la fi d’una organització política i jurídica pròpia a Catalunya.

Final

La frase de la setmana de l’escriptor i acadèmic nigerià Chinua Achebe:

“Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, la història de la cacera glorificarà sempre el caçador”

El programa d’avui ha estat el darrer de l’any 2023. Tornarem el 9 de gener per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un molt Bon Nadal i un millor any 2024!

 


dimecres, 20 de desembre del 2023

40 anys d'ETV Llobregat. Conversa amb el seu director Frederic Cano


Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Frederic Cano, periodista, director i fundador d’ETV Llobregat, president del grup Televisions Digitals Independents

Davantal

El juny de 1983, fa més de 40 anys i unes mesos abans que TV3,  ETV, la més nostra de totes, va fer la seva primera emissió.

Durant els primers anys, va anar fent emissions esporàdiques, mentre buscava un lloc estable on ubicar el seu centre emissor i millorar la senyal de televisió. Va ser el 21 de setembre del 1986 quan va iniciar les seves emissions regulars, i sense interrupcions. A poc a poc es va anar consolidant amb programes i notícies de proximitat, inicialment a Esplugues de Llobregat.

Un punt significatiu en la història de la cadena va arribar l’any 1995, quan va informar de primera mà dels successos al conflicte dels Balcans. Dos equips de l’emissora es van desplaçar a Sarajevo per portar els aliments recollits a Esplugues de Llobregat..

La televisió s’aniria consolidant i al 2001 va engegar el nou centre emissor, que va permetre l’extensió de la cobertura. El 2003 s’inauguren les noves instal·lacions molt més àmplies i modernes.

Si ETV va ser una de les primeres televisions comarcals de Catalunya, l’any 2006 amb la concessió de la TDT-Local, va obtenir la tercera millor puntuació de tots els projectes de televisions locals presentades a Catalunya, i com no el millor projecte per al Baix Llobregat. L’expansió es consolida.

ETV va incorporar altres mitjans com a grup de comunicació audiovisual: l'any 2007 es crea E-digital, el primer diari digital del Baix Llobregat. Aquest mateix any, ETV amb tot un conjunt de televisions d'arreu de Catalunya van crear dues noves plataformes de televisió privades: Televisions Digitals Independents (TDI) i l'Associació de Mitjans de Proximitat (AMP). El 2008 conjuntament  amb altres emissores crea el grup d’emissores de ràdio Emissores Catalanes Audiovisuals de Proximitat. L’abril del 2010 va néixer el setmanari 30º del Baix Llobregat i l'Hospitalet. També existeix, des de 2013, la pàgina web de la cadena.

Recentment ha creat el Grup ETV Terramar amb canals de referència al Baix Llobregat, Garraf, Penedès, Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà.

En parlem amb el nostre convidat... Som-hi. Comencem!

Final

Darrer programa de l’any... La frase de la setmana d’avui seran uns versos de Roc Casagran que ens serveixen per desitjar- vos que tingueu un Bon Nadal

És Nadal i pensaré en tu,/ I pensaré a pensar-te cada dia,/ Que ets tu qui em fa com sóc i potser ignores/ Que sense tu no hi ha Nadal possible.

I avui, més que qualsevol altre dia, marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem el dilluns 8 de gener . Que tingueu un Bon Nadal i, com sempre, molt bona feina!


divendres, 15 de desembre del 2023

L'origen del Tió de Nadal. La història de Catalunya dia a dia. El bandolerisme a Catalunya. La immigració occitana a la Conca de Barberà

LA CLAU de la nostra història. Programa 246. Emès el 12 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 246.

Al nostre país, les festes de Nadal pròpiament dites comencen la nit de Nadal (24 de desembre) i duren fins el dia de Reis (6 de gener), aquestes ja tenen un inici litúrgic, l’Advent que, enguany, va començar el diumenge 3 de desembre i s’acabarà el dia 24,  la Nit de Nadal. Alguns potser coneixeu l’Advent a través del modern calendari de xocolatines, una mostra més de la comercialització de les festes nadalenques. En el cristianisme, però, l'advent s'associa amb la vinguda de Jesucrist, el 25 de desembre. Té una durada de quatre setmanes i se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Cada setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.

Una de les tradicions més celebrades, sobretot per la mainada, és la de fer cagar el Tió. La cerimònia de fer cagar el tió (i no pas com massa gent diu ara el “cagatió”) és una tradició molt arrelada a Catalunya que també se celebra a Andorra, Aragó i Occitània.

El caràcter de celebració infantil de fer cagar el tió, amaga al darrere antigues pràctiques ritual dirigides a propiciar l'abundància, la fertilitat i la cohesió familiar al bell mig de l'hivern. El tió, tros de soca robusta que es feia cremar al foc de la llar, simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família. Hom creu que el tió està habitat per les animetes o esperits dels avantpassats o que en el seu interior hi visquin petits follets, o algun geni del bosc, ja que el tió és també un símbol de les velles divinitats pairals. Sigui com sigui, sempre està habitat per esperits benèfics capaços d’allunyar als dimonis i esperits malèfics durant aquestes festes. Se’l considera un protector de la casa.

Antigament, el tió de Nadal s’havia d’encendre amb les restes del vell tió. Així es perpetuava, sempre vi, el foc de la llar domèstica, venerat en un altre temps com un veritable déu.

Modernament, cal treure el tió el 8 de desembre, tapar-lo amb una manta perquè no passi fred i se l’ha d’alimentar cada dia. Al Tió li agrada menjar el mateix que als animals de peu rodó: garrofes, carabassa i fruita o verdura de poc valor. La Nit de Nadal farem cagar el Tió donant-li cops de bastó, alhora que se li canta una cançó tradicional. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all o una ceba.

Avui, que som a 13 dies del Nadal, es bo recordar les nostres tradicions, abans que siguin literalment devorades per personatges aliens, com el panxut de barbassa  blanca i vestit de vermell que, imposat pel màrqueting, ens arriba cada Nadal en un trineu tirat per uns animals tan nostrats com són els rens.

Final

La frase de la setmana, avui que hem parlat de bandolers, està extreta  del número 26 de la revista Nosaltres Sols, publicada el 3 d’octubre de 1931

“Avui, els bandolers van vestits d’etiqueta i maniobren amb tota la impunitat”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dijous, 14 de desembre del 2023

Els represaliats de segona. L'amnistia una victòria de l'independentisme? Octuvre víctima també del Pegasus

 

Convidats:

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Francesc Abad,  analista polític

Víctor Cucurull, historiador


Davantal

Hi ha una frase aplicada a la recuperació de la memòria històrica i al reconeixement dels represaliats i exiliats a causa de la Guerra Civil espanyola que diu : “L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots”

Arreu del món, escampar la desmemòria i l’oblit entre la població és una de les armes més utilitzades pel feixisme i per les dictadures, entre altres.. Sovint, fan forat en la ment de moltes persones predisposades ja d’inici a, el que en diuen, “passar pàgina” és a dir a oblidar, ja sigui pel patiment sofert, per la recerca de la tranquil·litat, de la comoditat o, simplement per pura inconsciència i ignorància.

Ahir diumenge, va tenir lloc a Vilafranca del Penedès l’acte unitari “Contra la repressió feixista. Resistir és vèncer” organitzat conjuntament pel Grup de suport Sas absolució i la Plataforma Antirepressiva de  Barcelona.

En l’acte hi van participar, a més de Juan Manuel Olarrieta, advocat penalista basc, l’activista Adrià Sas, detingut el 2020 i que el 2020 va ser condemnat a res anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un delicte de lesions lleu, Els fets es van produir l’1 d’octubre de 2018, al voltant del Parlament de Catalunya en  el primer aniversari del referèndum sobre la independència de Catalunya. Actualment resta a l’espera del recurs que ha de resoldre el Tribunal Suprem.

També hi era Òscar Campos membre de la campanya antirepressiva 21 raons i un dels querellants contra la infiltració policial a Girona.

Represaliats de l’Operació Judes, pendents de judici des de fa més de quatre anys als quals se’ls vol processar per terrorisme. Un total de dotze encausats als quals se’ls demanen un total de 248 anys de presó. Les acusacions populars els demanen condemnes que van entre els 8 i els 33 anys de presó..

Nil Soler i Clara Sants que seran jutjats el proper 13 de desembre pels enfrontaments que es van produir en una parada de Vox a Vilafranca del Penedès.

Per mi, que intento conservar una mentalitat positiva, la sala era mig buida i no puc evitar tenir la impressió que la gran majoria dels represaliats comencen a caure en el procés de desmemòria i d’oblit. Els activistes d’ahir a Vilafranca només son una mostra de la gran quantitat de víctimes de la repressió de l’estat, majoritàriament joves, i que estan vivint des de fa anys amb l’espasa de Damòcles en forma de judici, condemna, inhabilitació o de repressió econòmica.

“L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots” De nosaltres depèn que la frase acabi esdevenint i una realitat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Un proverbi xinès:

“La persona que diu que no es pot fer, que és impossible, no hauria d’interrompre la persona que ho està fent.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó o l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

dijous, 7 de desembre del 2023

1981, la detenció de 23 independentistes. La història de Catalunya dia a dia. El mestratge de Joan B. Cuya. Mataró al segle XIX

LA CLAU de la nostra història. Programa 245. Emès el 5 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 245

3 de desembre de 1981... Vam conèixer la notícia a primera hora del matí. S’acabava de produir una de les accions repressives més importants contra l’independentisme català. 23 militants independentistes són detinguts de matinada i els és aplicada la llei antiterrorista que havia estat aprovada pocs mesos abans al Congrés espanyol. Van ser detinguts independentistes a Esplugues, de Llobregat, Barcelona, Manresa,  Reus i València.

Va ser una operació va ser muntada amb espectacularitat i contundència. La policia va retenir les famílies fins a primeres hores del matí per tal que no avisessin ningú i a manera d’ostatges.

Han passat 42 anys.. Encara recordo molt bé, però, la mobilització popular que es va originar en contra d’aquestes detencions. Va ser realment espectacular, tenint en compte l’època i la situació política. Existeix un vídeo titulat “Esplugues, 10 dies de llluita” que recull les mobilitzacions de resposta a aquestes detencions a Esplugues del Llobregat, que va realitzar una vaga i diverses accions en protesta per la detenció de Marcel Caselles (veí de la població) i la resta d'independentistes

Els detinguts van restar incomunicats i sotmesos a durs interrogatoris i a tortura. Finalment, van ser posats en llibertat 19 d’aquestes persones sense càrrecs, i dos dels detinguts al País Valencià van ser alliberats sota fermança. Pere Bascompte i Jaume Llussà van ser empresonats, acusats de pertànyer a Terra Lliure.

Avui, 42 anys després, volem recordar aquelles persones, lluitadors i lluitadores, que en moments molt difícils arriscaven diàriament la llibertat i fins i tot la vida perquè aquest país pogués avançar en el camí de la seva llibertat.

Aquests són els seus noms. Alguns, malauradament, ja no podran veure aconseguit el seu ideal:

Els militants d'IPC: Mait Carrasco (Barcelona), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Carles Castellanos (Barcelona), Josep Vicent Just (València), Teresa Lecha (Barcelona), Maria Llum López (Barcelona), Josep Mariné (Reus), Daniel Pérez (València), Blanca Serra (Barcelona), Eva Serra (Barcelona).Simó Aguilar (València), militant del Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV).

Els independentistes Jaume Llussà i Pere Bascompte (Manresa), Eduard Aleu (València), Pere Anguera (Reus), Maria Alicia Corachan (València), Lluís Font de Rubinat (Reus), Clara Galovart (Manresa), Josep Oliveres (Manresa), Lluïsa Parra (València) i Pilar Sala (a Manresa). 

Final

La frase de la setmana del Dalai-lama, que significa oceà de saviesa, és el títol de l'autoritat suprema del Tibet i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà.[

“Quan perdis, no perdis mai la lliçó”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimarts, 5 de desembre del 2023

Evelí Adam, artista i activista cultural. Anna Arqué, portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC) Conferència al Parlament Europeu "Peaceful Agreements or Bloody Papers?"

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 4 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats:

Anna Arqué, consultora i activista política. Portaveu pels Països Catalans de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC)

Evelí Adam,  artista i activista cultural


Davantal

Crec que va ser en Vicent Partal que, en un dels seus editorials, va escriure que el pacte polític signat entre Junts i el PSOE no era un pacte típic de qualsevol democràcia europea, sinó que tenia l’estructura, la tècnica i la narrativa d’un acord de pau. I que, en aquest sentit, va molt més enllà de qualsevol cosa signada abans i no es pot comparar amb res del que hàgim vist fins ara.

Un acord de pau és un acord entre dues parts en conflicte, en general entre els països o governs, que posa fi formal mitjançant l'elaboració de documents on s'estipulen els acords arribats en la negociació de la pau.

De cara a un futur a més llarg termini, el punt més important del pacte se centra en el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol que s’intentarà resoldre en la taula de negociació entre ambdós partits. Junts no reconeix el marc constitucional espanyol i, per aquest motiu, les reunions tindran lloc fora del territori espanyol. La primera va tenir lloc dissabte passat a Suïssa.

Aquest punt és el primer que ens fa veure aquest pacte com un acord de pau. L’altre punt important és sens dubte, la figura del mediador, o mediadors, internacionals. Les converses seran coordinades i verificades pel Centre per al Diàleg Humanitari Henry Dunant, que ja va fer de mediador entre ETA i el PSOE. El mediador serà Francisco Galindo Vélez un diplomàtic amb una llarga carrera dins l’Organització de Nacions Unides,  ambaixador a l’estat francès, entre el 2010 i el 2015 i a Colòmbia més tard. Durant l’estada a Colòmbia va participar activament en les negociacions entre les FARC i el govern colombià, i va fer de verificador per a les Nacions Unides del compliment dels acords signats a l’Havana entre el govern i la guerrilla.

Alguns opinadors i tertulians habituals han criticat la manca de transparència d’aquestes negociacions. Potser caldria recordar-los que el treball dels mediadors en conflictes internacionals es basen en uns principis com la Imparcialitat. El mediador no pren part a favor o en contra dels posicionaments de les parts; tampoc no en té, d'interès directe o indirecte en la solució del conflicte. La confidencialitat. El contingut de tot el que les parts diguin o expressin dins del procés de mediació és secret i no es pot fer servir fora de la mediació i la voluntarietat. Les parts en conflicte han de partir d'un punt inicial d'acord: volen donar l'oportunitat a la mediació per gestionar el seu conflicte. Això implica que, en qualsevol moment, una de les parts pot retirar-se i donar per acabada la mediació.

Només el temps ens dirà si aquestes negociacions ens conduiran a ratificar la nostra decisió expressada en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 o si només seran una demostració més de la intransigència colonitzadora de l’Estat espanyol.

Final

La frase de la setmana de l’inventor i home de negocis estatunidenc Thomas Alva Edison

“L’autèntic valor d’una idea es troba a fer-la servir”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria..." Deu anys sense Joana Raspall


Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.

Fa deu anys, el 4 de desembre de 2013 ens deixava l'escriptora, poeta, lexicòloga i bibliotecària Joana Raspall.

El 2006, quan tot just començava a fer televisió, vaig tenir l'honor i el plaer de poder entrevistar-la en el programa CAL parlar de llengua que llavors fèiem a ETV Llobregat.  Llavors, Joana Raspall tenia 93 anys i vam poder tenir una conversa de 50 minuts en què vam repassar la seva vida i una bona part de la seva obra. Em van impactar fortament la seva extraordinària personalitat i la seva gran capacitat intel·lectual i sempre he recordat aquells minuts d'una de les més intenses i agradables converses que he pogut mantenir.

Avui, deu anys després de la seva mort, vull recordar-la amb un dels seus poemes més emblemàtics Endavant!  

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!


dilluns, 27 de novembre del 2023

Homenatge a la Catalunya del Nord en els XXI Premis Nacionals Joan Coromines

 


Sentit homenatge a l’activisme per la llengua de la Catalunya del Nord en els XXI Premis Nacionals Joan Coromines

• La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i Aire Nou de Bao homenatge els batlles encausats per portar el català als plens municipals

• Nicolas Garcia demana el suport dels ajuntaments bretons i corsos per portar el debat a l’Assemblea Nacional Francesa

Aquest dissabte 25 de novembre, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i l’entitat Aire Nou de Baó han fet un homenatge a la Catalunya del Nord i al seu activisme per la llengua catalana en la vint-i-unena edició dels Premis Nacionals Joan Coromines.

El Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà ha acollit, de 15 a 18 hores, aquesta celebració que ha guardonat Blanca Serra, Pere Manzanares, Berenguer Ballester, l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català) i Ampli Productora pel seu compromís en la normalització de la llengua, cultura i nació catalanes.

Al llarg de la celebració també s’ha fet un homenatge als cinc batlles de la Catalunya del Nord que aquest mes d’abril varen ser jutjats al Tribunal Administratiu de Montpeller per haver modificat el reglament del seu consistori per tal que el regidor que així ho desitgés, pogués parlar en català als plens municipals.

“Hem fet una cosa senzilla, com és parlar la nostra llengua al nostre país”, ha explicat Marie Costa, batllessa d’Els Banys, que ha demanat el suport del màxim de gent possible en aquesta lluita, ja que “simbòlicament és molt important”.

Per la seva banda, Nicolas Garcia, batlle d’Elna, ha subratllat la importància que més ajuntaments, com els bretons i els corsos, també se sumin a la iniciativa per tal de portar el debat a l’Assemblea Nacional Francesa.

Qui també ha assistit a la celebració ha estat Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts i Lliures per Europa, i Lluís Puig, exconseller de Cultura i actual responsable d’acció cultural i difusió del Consell de la República. En una breu intervenció, Ponsatí ha afirmat que la Catalunya del Nord és un exemple de com mantenir viva la nació en situacions adverses.

Durant l’acte de lliurament de premis, Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, ha fet un parlament en el qual ha remarcat el compromís i la disposició del govern de Catalunya de continuar treballant per a la normalització de la llengua catalana.

Bernat Casals, president d’Aire Nou de Baó, ha recordat el dret i el deure de parlar català sempre i amb tothom mentre que Jaume Marfany, president de la CAL, ha destacat que la Catalunya del Nord és terra d’acollida i de refugi.

Aquest 2023 fa vint-i-una edicions que la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) organitza els Premis Nacionals Joan Coromines en record al gran filòleg i lingüista. La present edició ha estat coorganitzada per Aire Nou de Bao, una entitat al servei de la llengua i la cultura catalanes al municipi rossellonenc de Bao.

Des d’ambdues associacions s’ha decidit guardonar Blanca Serra per la seva intensa i dilatada lluita per la llengua catalana i la llibertat dels Països Catalans; a Pere Manzanares per la seva trajectòria política i cultural, amb més de 40 anys d’iniciatives a favor de la llengua catalana en el territori nord-català; a Berenguer Ballester per la seva perseverança a favor de la llengua catalana en els mitjans d’informació de la Catalunya del Nord, a l’APLEC pels 40 anys promovent l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes, i a Ampli Productora pels continuats continguts de producció multimèdia i audiovisual en llengua catalana i referits a temàtiques culturals i esportives del territori nord-català.

divendres, 24 de novembre del 2023

"Valenti Almirall. Quan tot va començar" Conversa amb Josep Maria Figueres

LA CLAU de la nostra història. Programa 244. Emès el 21 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Convidat:

JOSEP MARIA FIGUERES, historiador, professor titular d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’ha especialitzat en l’estudi del periodisme al qual ha dedicat mig centenar de llibres dels que destaquen les dues grans monografies sobre el Diari Català i La Veu de Catalunya.

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 243

«Lo programa del catalanisme en totes ses manifestacions no pot ésser més que un: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les per los suaus i dolços llaços de l´afecte que la germanor fa nàixer»

La frase anterior és del llibre Lo catalanisme, de Valentí Almirall, periodista i polític, publicat el 1886. Valentí Almirall, va néixer el 1841 a Barcelona i se’l considera el pare del republicanisme federalista d’esquerres, per tant del catalanisme d’esquerres. Amb poc més de 24 anys, durant el seguit de pronunciaments que es van produir en la dècada dels seixanta del segle XIX, Almirall va participar en l'alçament del 1865, que va fracassar, cosa que el va dur a exiliar-se a Occitània.

Indultat al cap d’uns mesos, va tornar a Barcelona on va començar a freqüentar els ambients progressistes i del Partit Democràtic, al nucli del qual van forjar-se les idees federalistes. La Revolució de 1868, que va provocar la fugida de la reina i l'inici del Sexenni Democràtic, va representar un canvi radical per a Valentí Almirall. Havia pres part en la revolta col·laborant en la redacció del 'Boletín Oficial de la Revolución', periòdic clandestí, a més de participar, el 28 de setembre, en l'ocupació de l'ajuntament de Barcelona. Tres dies després, amb l'èxit del cop arreu d'Espanya confirmat, la Junta Revolucionària el va nomenar regidor.

Es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal i va proposar-se estudiar els sistemes polítics de Suïssa i els EUA. Mentre a Espanya es discutia la Constitució del 1869 i Prim buscava nou rei per a Espanya, Almirall va fundar el Club dels Federalistes i va escriure les 'Bases para la constitución del Estado en Cataluña' i un bon nombre d'articles, cada vegada més crítics amb el Govern.

El triomf electoral a Catalunya en les eleccions constituents no va sorprendre ningú. Però a la resta d'Espanya, on de federalistes n’hi havia ben pocs, el partit va quedar en quart lloc.

Dins del partit, els anomenats “intransigents” amb Almirall al capdavant, van promoure el 1869 el pacte de Tortosa entre catalans, aragonesos, valencians i balears que establia un full de ruta per assolir una república federal. Va fundar el diari 'El Estado Catalán', perquè fos el portaveu de les idees "intransigents". El diari propugnava la transformació de l'Estat espanyol , unitari i centralitzador,  en un de federal respectuós amb les diverses cultures de l’estat. També va assolir la publicació del “Diari Català” el primer escrit íntegrament en la nostra llengua.

El 9 d’octubre de 1880, s’inaugura el Primer Congrés Catalanista, organitzat per Almirall. El Congrés va representar el punt d’arrencada de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, d'una comissió per vetllar pel dret civil propi i del Centre Català, d’on van sorgir iniciatives de tota mena: diaris, revistes, plataformes per crear escoles perquè "les criatures perden los millors anys de sa infància escoltant explicacions en una llengua que no entenen", el Segon Congrés Catalanista (1883), el Memorial de Greuges (1885) —origen de les Bases de Manresa— i un intent de crear un partit polític propi. El lema del Centre era diàfan: "Catalunya, i avant!".

Motius de salut van fer que Almirall anés abandonat la primera línia del catalanisme, fins a la seva mort el 1904. Encara va tenir temps, però, d’escriure llibres cabdals com: 'Lo catalanisme' i 'Espanya tal com és'.

Final

Frase de la setmana extreta de “Lo catalanisme” de Valentí Almirall:

La nació espanyola sols en duas cosas va avuy al davant de las de Europa, y aquestas duas cosas son: lo deute del Estat y 'ls oficials generals de son exércit.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu molt bona setmana!

dimecres, 22 de novembre del 2023

Premis Coromines 2023: Homenatge a la Catalunya Nord. SAGA, el saló del gaming en català

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 20 de novembre de 2023 per ETV Llovbregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al Youtube

Convidats:

Pep Ribas, conseller delegat CAL

Mireia Plana, vicepresident Plataforma per la Llengua

Davantal

En el davantal de la setmana anterior, parlàvem, arran de les manifestacions i concentracions contra el pacte d’investidura i, especialment, en contra de la llei d’amnistia, de l’España de charanga i pandereta, de l’España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste.

La crispació i l’odi que traspuen les constants concentracions de l’extrema dreta i de la “dreta extrema”, ens ha ofert tot un seguit d’imatges esperpèntiques, ridícules, inversemblants, més pròpies de la bufonada o del teatre grotesc que no pas d’una manifestació de protesta.

Des de resar el rosari contra l’amnistia i per la unitat d’Espanya fins al senyor que colpeja un fanal amb un pal que, si ens hi fixem bé, és un pal adequat al seu estatuts economicosocial... un pal de golf... fins a la imatge que sobresurt d’entre moltes... la senyora de la plaça de Sant Jaume, una dona rossa, ulleres fosques i una bossa de mà agafada al braç i embolicada amb la rojigualda llençant un crit esfereïdor més propi d’una possessió diabòlica que demana amb urgència un exorcista de reconeguda experiència.

És cert que tot això ens fa riure i més encara quan totes aquestes imatges són aprofitades pels programes d’humor per parodiar-les i ens provoquen un esclat de rialles.  Faríem bé, però, que després del riure ens prenguéssim molt seriosament l’extrema dreta, el feixisme en tots les seves cares, que són múltiples i diferents. 

En el programa d’avui ens oblidarem per uns moments d’aquesta ridícula, però perillosa España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste. Avui parlarem amb dues entitats que treballen per la llengua catalana, que volen una llengua viva en una nació lliure. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua, la CAL, la de Llengua, Cultura i Llibertat i amb la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana havia de ser del mestre Joan Coromines. Estan extretes de la carta que Coromines va enviar a Jorge Semprún, ministre de Cultura del Govern d'Espanya, després de rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas

L'única nació meva, i la meva única llengua, a les quals reto incondicional obediència i homenatge són la nació i la llengua catalanes

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 17 de novembre del 2023

El lawfare. La història de Catalunya dia dia. Via Laietana, 43, la gola del llop. Els aixecaments realistes i el trienni liberal (1820-1823)

 


La CLAU de la nostra història. Programa 243. Emès el 14 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 243

La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra que consisteix a utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o obtenir una victòria política. 

La paraula combina els termes law (llei) i warfare (guerra). La traducció seria “guerra jurídica”.  Entre les tàctiques més habituals del lawfare estan la d’obrir processos sense proves, influir i sembrar la confusió entre ‘opinió pública o blocar els intents dels implicats per recórrer les acusacions i defensar els seus drets.

Aquesta “guerra jurídica” es desenvolupa mitjançant un ús il·legítim del Dret intern o internacional per fer mal a l’adversari polític, desprestigiant-lo i desacreditant-lo, tant des del punt de vista de l’opinió pública com també paralitzant-lo políticament i financerament i immobilitzant-lo judicialment. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en la divulgació de la informació vinculada a aquestes guerres jurídiques, ja que influeixen decisivament en l’opinió pública.

Els casos principals reconeguts com a lawfare s’han donat especialment a l’Amèrica Llatina. Alguns exemples

La presidenta del Brasil Dilma Rousseff el 2016. L’expresidenta i llavors senadora argentina Cristina Fernández de Kirchner el 2017. Un dels casos amb més repercussió va ser e l’expresident del Brasil Lula da Silva. El 2018 va ser condemnat per acceptar suborns, corrupció i blanqueig de capitals i el 2021 la Cort Suprema va anul·lar les sentències.

A Europa, coneixem el cas de l’opositor rus Alexéi Navalni, acusat de corrupció al Govern de Vladimir Putin. El 2020, Navalni va sobreviure a un enverinament que li va provocar un coma i pel qual va estar ingressat durant cinc mesos en un hospital alemany.

A l’Estat espanyol, el lawfare s’ha fet servir com una estratègia més de repressió contra el moviment independentista català. Des del 2010, l’Estat espanyol ha anat preparant-se per aplicar el Lawfare, ha anat adaptant progressivament les regles del joc. Principalment, ho ha fet amb dues lleis: La Llei orgànica del 2015 de Protección y Seguridad Ciudadana (més coneguda com la Llei mordassa) i la Llei orgànica del 2015 de reforma de la Llei del Tribunal Constitucional amb l’objectiu que aquest tribunal pogués executar les seves pròpies sentències. Ambdues lleis ampliaven considerablement el poder dels jutges.

La llei d’amnistia pactada entre el PSOE i Junts preveu una comissió d’investigació  que és la que haurà de determinar quins són els casos de lawfare que s’han produït durant aquests darrers anys i com se’ls ha d’aplicar la llei d’amnistia.

Final

La frase de la setmana extreta d’Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll

“Si camines prou, sempre arribaràs en algun lloc.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

 

dijous, 16 de novembre del 2023

El pacte d'investidura PSOE-JUNTS

 


Convidats:

Francesc Abad,   analista polític

Josep Ferrer, president d’AExRC

Josep Pinyol, historiador. Autor del llibre “Tornem-ho a fer!”

Davantal

El pacte PSOE-Junts ha creat una certa divisió d’opinions dins del moviment independentista. No analitzarem el contingut del pacte en aquest davantal, d’això ja s’encarregaran els nostres convidats. Un sector de l’independentisme veu aquest pacte com una claudicació més, com un altre engany, com una altra traïció que no condueix a res. Probablement és aquella part de l’independentisme que sembla estar convençut que ser un estat independent és molt més fàcil del que alguns creuen. La seva posició és clara... com que els partits independentistes actualment tenen majoria al parlament (68 diputats  d’un total de 135) n’hi ha prou amb aixecar la declaració d’independència del 2017 i tot fet.

Veient, però les reaccions a Madrid i a les Espanyes, sembla força evident que els espanyols són més conscients que nosaltres del que acaba de pactar el PSOE i estaria bé que reviséssim el nostre propi relat.

Ho hem estat veient aquestes darreres nits a Madrid; ahir també a la Puerta del Sol, a la plaça de Sant Jaume i moltes altres ciutats de l’estat. Hem estat veient aquella España de charanga i pandereta, aquella España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste; hem estat veient l’enfrontament entre una España que muere i otra España que bosteza.

L’España vieja i tahúr, l’España que muere, l’Espanya del PP, l’Espanya franquista, la neofranquista, la falangista, la d’extrema dreta, la nazi,,, amb els seus jutges, els seus militars, els seus guàrdies civils, la seva policia, els seus intel·lectuals, els seus mitjans de comunicació... estan enrabiats, enfurismats... es pugen per les parets, se’ls regira la bilis, surten de polleguera, treuen foc pels queixals i demanen tornar a la seva Espanya, la de charanga i pandereta, la del NO-DO, l’Espanya en blanc i negre.

L’España que bosteza... L’interior del PSOE és un conflicte permanent entre la vella guàrdia i els barons enfrontats obertament a Sánchez i els seus partidaris. Sánchez haurà d’intentar governar una Espanya ingovernable. L’Estat es debilita cada vegada més.

Compartim l’opinió del periodista Tatxo Benet de Mediapro que ha escrit:

Només per aquest clima de “guerra civil” (entre cometes) en el que a partir d’ara viurà Madrid, paga la pena l’acord  que Puigdemont ha estat capaç d’arrancar. La divisió de l’estat aflebeix el mateix estat i deixa Catalunya en una posició idònia per arrencar drets que mai hauria d’haver perdut. La classe política espanyola en aquests moments està “groggy” i en mans de les faccions mes ultres i radicals. Espero que els nostres polítics sàpiguen aprofitar l’avantatge que acaben d’obtenir.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Martin Luther King

Si no pots volar, corre. Si no pots córrer, camina. Si no pots caminar, gateja, però no deixis d’avançar mai cap al teu objectiu.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!