dimecres, 27 de març del 2024

Correllengua 2024. Conferència a Elna del president Puigdemont. Primeres enquestes eleccions 12-M

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 25 der març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Mercè López, vicepresidenta CAL

Lourdes Escardívol,  professora

Francesc Abad  analista polític

Davantal

Hem de defugir mediocritats i sectarismes. Hem d’allunyar-nos de la resignació i el derrotisme... a vegades fa la impressió que amortitzem massa ràpid algunes conquestes que ens haurien d’estimular a persistir. [...] sóc conscient, també, del desànim, la desmobilització i la pèrdua de confiança d’una part de la població que, esperançada a poder fer possible finalment el somni d’un país lliure i millor, i que va respondre sempre que se li va demanar, s’ha decebut per la nostra incapacitat –la dels partits polítics i la de les organitzacions civils– de culminar aquella esperança. La frustració perquè vam deixar la feina a mitges i perquè en tots aquests anys no hem sabut corregir la desunió i l’enfrontament intern, ha conduït a la fragmentació i la malfiança.”

Aquestes són paraules del president Puigdemont en la conferència del dijous passat, 21  marc, a Elna, a la comarca del Rosselló. Una mica de llum en la foscor independentista. En una intervenció de més d’una hora, el president va dir moltes coses, però si he volgut comença aquest davantal amb aquestes paraules  és perquè crec que res del que va dir serà possible  si no comencem per acabar amb la divisió i l’enfrontament entre independentistes. Prou ja de flagel·lar-nos una i altra vegada i de buscar culpables, botiflers i traïdors. Prou de disparar contra el company de trinxera. Prou d’engegar-nos trets al peu.

Paraules també d’autocrítica. Perquè n’hem parlat abastament de la incapacitat dels polítics, però seria bo que féssim extensiva aquesta incapacitat, com fa el president, a les organitzacions civils que ,també, van cometre els seus propis errors i van renunciar, cas de l’ANC, a tot allò que hi havia preparat des de feia temps.

És evident que allò que tothom destaca del discurs és que el president es presentarà a les eleccions del 12-M i, si és candidat a la investidura, deixaré l’exili definitivament per assistir al ple del Parlament i demanar la confiança de la cambra. I va afegir: “Se suposa que els jutges hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d’amnistia, però si adopten una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré igualment al ple del Parlament si tinc la majoria per ser investit.”

El president no va defugir la realitat de la Catalunya del 2024 i que més enllà de la lluita per la independència caldrà, mentre aquesta independència no arribi, gestionar la migrada autonomia, perquè el país està travessant una de les pitjors situacions econòmiques i socials de les darreres dècades. El president va afirmar que era conscient d’aquestes dificultats, “algunes extremes i urgents de  resoldre. Des de la sequera fins a l’ensenyament, passant per la sanitat, la llengua, el laberint de la burocràcia o l’habitatge.” No podem esperar a la independència i pensar que aquesta serà la solució de tots els problemes. Ho hem dit moltes vegades, cal gestionar bé l’autonomia.

Saber valorar les nostres victòries, no només la de l’1 i el 3 d’octubre de 2017, sinó altres que han vingut posteriorment i que el president també va enumerar. Valorar i gaudir, per què no? de les victòries parcials.

Canviem aquell eslògan d’Espanya ens roba, pel de Madrid ens roba i aprenguem a fer servir el dèficit fiscal com a eina per acostar la gent a la independència.

“Per això ens caldrà molta mobilització, començant per la mobilització a les urnes” van ser les paraules finals del president.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és del Subcomandant Marcos, que va ser portaveu de l’organització armada “Ejército Zapatista de Liberación Nacional”

“La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per aconseguir-la”.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Que passeu una bona Pasqua i, com sempre, que tingueu molt bona feina!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada