Punt i final a la controvertida proposta del
Secretariat Nacional (SN) de l’ANC d’impulsar una Llista Cívica per la
Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La divisió de les bases ja s’havia fet força
evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat: Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 (48,16%). No:
3.758 (49,45%). En blanc: 181 (2,38%).
L’actual SN de l’Assemblea va sorgir de les
darreres eleccions celebrades el maig de 2022. Durant tot aquest mandat, el SN
ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va
ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat,
bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic
missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a
objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat
acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.
Aquesta línia d’actuació va produir una
trencadissa mai no vista en el si del SN. L’Assemblea s’havia anat debilitant a
partir de 2017. Canviar el crit d’independència pel de llibertat presos
polítics en va ser el primer símptoma. L’enorme parèntesi que va significar la
pandèmia va empitjorar la situació i va
fer accelerar la davallada. En aquests darrers dos anys, en comptes de superar
aquesta inestabilitat i recuperar la força perduda, ha estat precisament el
contrari.
Tot plegat arrenca el mateix dia de les eleccions
dels càrrecs del Secretariat Nacional. El pacte a què s’havia arribat el dia
abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va
trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat.
Després d’aquest actitud, si més no deslleial amb el que s’havia acordat, fins
i tot es va intentar que en Pesarrodona retirés la seva candidatura a la
vicepresidència, cosa que no es va aconseguir i que va acabar amb aquella mena
de “solució” salomònica de repartir-se la vicepresidència, ’un any en Jordi
Pesarrodona i un any l’Uriel Bertran. Una “solució”, per cert , que no està prevista de cap manera ni en els
estatuts ni en el reglament de règim intern.
L’obsessió per la llista cívica ha fet deixar de
banda completament el punt 3.3 del full de ruta Estratègia de confrontació i el
punt 4 Àmbits de confrontació en què el full de ruta proposava cinc àmbits de
confrontació en els quals no s’ha fet pràcticament res. Sense oblidar que també
es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats,
una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament. La Conferència del
Moviment Civil Independentista, mal organitzada, no ha servit per a res.
El SN de l’Assemblea ha demostrat no tenir
contacte amb la realitat de les bases. Ha tingut diversos avisos que o bé no ha
sabut interpretar o bé els ha obviat conscientment.
El primer avís és múltiple....Les dimissions
continuades, nombroses i conflictives, en el si del SN. La desaparició de
moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen són
pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. Les múltiples
dimissions van obligar a convocar unes eleccions parcials, celebrades el 13 i
17 de juliol del 2023, per cobrir fins a 22 places vacants, que va ser
impossible cobrir en la seva totalitat.
Segon avís... El full de ruta 2023-2024 rep fins
a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els anys
de vida de l’ANC. El full de ruta definitiu s’aprova amb aquests resultats Sí
867 (75,92%). NO 203 (17,78%) BLANC 72 (6,3%). L’enorme abstenció de l’ordre d’un
98% i un full de ruta aprovat només per un 2% (aproximadament) de socis era un símptoma
inequívoc que el carro anava pel pedregar.
Tercer avís.... Es produeix el mes
de juliol de l’any passat quan el SN decideix ser part activa en unes eleccions
fomentant l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol.
Es llença a fer una consulta als associats
amb la pregunta “Estàs
d’acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l’Assemblea promogui
l’abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del sí a la
independència del Primer d’Octubre?”. En la consulta, van participar-hi 3.773
socis (més que en la del full de ruta) i la proposta del SN és rebutjada amb
els següents resultats: 2.253 (59.71%) en contra de la proposta. 1.459 (38,67%)
a favor i 61 (1,62%) vots en blanc. La participació torna a ser baixíssima i no
arriba ni al 10%.
Finalment, aquests dies de març s’ha consumat la
debacle de l’actual SN. Malgrat els més de 70 actes organitzats en poc més de
20 dies arreu del país per cantar les excel·lències de la llista cívica. Malgrat
que el SN no ha organitzat cap debat entre els partidaris d’una i altra opció. Malgrat
que els partidaris del NO no hem disposat de les mateixes condicions internes
per defensar aquesta postura (no hem tingut accés al web de l’Assemblea; no hem
pogut enviar missatges a tots els socis mitjançant el correu electrònic o
Telegram) El resultat final torna a ser decebedor per a un SN que s’ho ha jugat
tot a la carta de la llista cívica.
L’Assemblea afronta ara noves eleccions al SN que
haurien de servir per passar pàgina i obrir una nova etapa. Si no vaig errat,
del 25 març al 8 d'abril serà el termini de presentació de candidatures; del 14
al 18 de maig hi haurà les votacions i el mateix 18 els resultats provisionals
i el 25 els definitius.
Caldria que el nou SN comencés el seu mandat convocant
una Assemblea General Extraordinària que hauria d’incloure com a punts
principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou
full de ruta .
Els estatuts de l’ANC van ser elaborats pensant
en una associació que havia de durar un màxim de 3 a 4 anys. En portem dotze.
Els Estatuts han quedar obsolets i cal canviar-los per adaptar l’ANC al context
i situació actuals partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i
negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament.
El nou full de ruta ha de ser també innovador i ha
de permetre recuperar l’Assemblea com la millor eina de què encara disposem per
avançar en el camí de la independència i de la República Catalana.
Alguns punts que caldria tenir en compte:
Cal refer la unitat estratègica i d’acció (ara
malmesa) amb les principals entitats de la societat civil. L’ANC ha de
prioritzar tornar a ser pal de paller de la societat civil, però amb la
inclusió i treballant conjuntament amb tots aquells grups i entitats (petites o
grans) que tenen com a objectiu la independència.
L'Assemblea ha de seguir tenint el caràcter
d'entitat unitària i aglutinadora de la societat civil, independent de
qualsevol opció electoral, tal com va ser definida en la seva declaració
fundacional i en els seus Estatuts.
Tenir molt en compte que no es pot excloure
absolutament ningú en el camí cap a la independència que només serà possible si
hi som tots.
Activar, modificant el que sigui necessari el punt
3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de
confrontació”. Col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites
sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...
Tanquem aquesta darrera etapa. Reflexionem i
aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, la
millor eina que ha tingut el moviment independentista
