dimarts, 10 de juliol de 2018

Dones que destaquen a l'Alta Edat Mitjana. 5 (El paper de la dona al segle X)




Les vicissituds de la dona a la Catalunya incipient dels segles IX i X són molt similars a les viscudes per la dona de la resta d’Europa. Algunes d’aquestes dones, malgrat totes les dificultats, van tenir exercir un paper destacat dins la societat de l’època. 

És el cas de Duoda, comtessa de Barcelona i Septimània, que va néixer sobre l’any 803 en una família de l’alta noblesa carolíniga. De llengua materna germànica és possible que es criés al sud de França o a Catalunya.  És autora d’una mena de guia del cristianisme laic, un speculum principis escrit en un llatí no gaire ortodox, de vegades fins i tot incorrecte, si més no segons les normes clàssiques o els patrons literaris de Carlomagne.

Una de les artistes destacades va ser Ende, una il·lustradora de manuscrits del segle X. Va treballar a la Península ibèrica  i se la considera l’autora, conjuntament amb Emeteri, de les miniatures que il·lustra el Beatus de Girona, manuscrit que es conserva a la catedral de la ciutat.

Alguns historiadors han descrit el personatge com a home. Per esvair qualsevol dubte només cal anar al manuscrit mateix: El va escriure Senior, presbíter. L'abat Dominic va manar fer aquest llibre. Ende (o En) pintora i servidora de Déu; germà Emeteri i presbíter".[1] 

Durant l’Alta Edat Mitjana, només les dones nobles o religioses gaudien d’una bona educació. D’algunes d’elles ens han arribat documents històrics, com les cartes d’Amalasunta, filla de Teodoric el Gran o l’epigrama escrit per Euqueria, dona del governador de Marsella, un poema que utilitza complexos recursos metafòrics.

El món del celibat i dels monestirs oferia a la dona encara més oportunitats per a l’educació i la literatura. Hi havia dones que exercien el paper de bibliotecàries, escribes o mestres.

En el segle X, Roswitha de Gandersheim, va compondre peces teatrals, llegendes i poemes èpics. Era un canongessa molt familiaritzada amb les obres de Virgili i Terenci, Els seus poemes èpics més destacats són Gesta Ottonis, sobre l’emperador Otó I, i Primordia Coenobii Gandeshemensis en què recordava la fundació del seu monestir i la posterior història fins al 919. La seva obra en prosa més destacada és Gangolf, propera a la llegenda moderna de Faust.[2]





[1] Dins de: http://www.edualter.org/material/mujer/art2.htm
[2]
Tesis doctorales en red. Dins de:
 http://www.tesisenred.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-1124104-170009//fjgr1de2.df (Pàg. 240)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada