Scrabble en català, eina de país. L'amnistia... llei-trampa?

Vull una resposta. 12a. Temporada. Emès el 29 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Armand Sanmamed president de la FISC (Federació Internacional Scrabble enCatalà)

Núria Vilajeliu, , tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista

Davantal

Ahir diumenge, Vilaweb publicava una interessant entrevista amb l’advocat Gonzalo Boye.

L’advocat ha estat el negociador, per part de Junts per Catalunya, de la llei d’amnistia. Fins ara, Gonzalo Boye no havia fet cap declaració sobre el text actual de la llei. Ahir, però, advertia de la gran esquerda que presenta ara per ara el text de la llei. Una esquerda, afirma Boye, que pot produir una gran inundació si d’aquí a demà dimarts el PSOE no accepta les esmenes que demanen de retirar la referència al terrorisme.

Si el text queda com ara, ens diu Gonzalo Boye, no només intentaran fer-hi entrar les 26 persones del Tsunami i els encausats de l’operació Judes, sinó que l’advocat alerta que poden haver-hi jutges que miraran de rescatar llistes de persones (segons Boye, ha vist 50 o 60 nomes de persones) que un dia van ser investigades ii que corren el perill de tornar a ser introduïdes en la causa. Si les manifestacions del Tsunami són considerades terrorisme, es podrien arribar a exigir responsabilitats per aquest delicte a qui ells volguessin d’entre els centenars de milers que hi van participar.

El PSOE tampoc ha acceptat que se suprimeixi la referència a l’exclusió dels delictes de traïció o contra la independència de l’Estat espanyol. Segons afirma Gonzalo Boye, aquesta esmena és d’una gran rellevància, ja que n’està convençut que, una vegada aprovada la llei, es reobrirà, per exemple la famosa trama russa del procés. Les conseqüències podrien ser que qualsevol que hagi tingut una actuació internacional, que critiqués coses que passaven per part de les autoritats espanyoles podria ser acusat d’alguns dels delictes del capítol segon en matèria de traïció.

Això ho deia Boye ahir, doncs bé, abans del que ell vaticinava, el jutge Aguirre ha reactivat la trama russa de Vólkhov per dinamitar l’amnistia amb els delictes de traïció. Avui, un dia abans que el congrés espanyol validi el text final de la llei d'amnistia.

Digueu-li inversemblant, rocambolesc, kafkià, esperpèntic o estrafolari, però potser en Boye té raó quan diu que esstem cometent un error quan pensem només en el president Puigdemont, en Marta Rovira o en els vint-i-sis del Tsunami. En l’esquerda de la llei hi caurem tots. Si obren aquesta esquerda, hi entrarem tots, i el dia de demà, tots terroristes. I els partits a què pertanyen els dirigents d’aquesta suposada trama terrorista es veuran enfrontats a una possible il·legalització. La història d’Espanya ho demostra: allò que no s’aconsegueix per la via parlamentària, s’aconsegueix per via judicial.

Caldria votar no a aquesta llei-trampa d’amnistia?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del poeta, novel·lista i dramaturg irlandès Oscar Wilde

“No visquis donant tantes explicacions... Els teus amics no les necessiten, els teus enemics no se les creuen i els estúpids no les entenen.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Solidaritat Catalana. La història de Catalunya dia a dia. Canigó 1883. La llegenda pirinenca de Jacint Verdaguer. Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrere

LA CLAU de la nostra història. Programa 250. Emès el 23 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 250.

L’ANC ha convocat una consulta als seus associats per tal que decideixin si volen impulsar o no una llista cívica les properes eleccions al Parlament de Catalunya.  La votació serà telemàtica i es durà a terme entre l’1 i el 14 de març d’enguany.  

El primer gran moviment unitari català en unes eleccions (i potser l’únic fins ara) es va produir el 1906 amb el nom de Solidaritat Catalana. Va esdevenir un dels moviments cívics i polítics de major transcendència de principis del segle XX a Catalunya. Va unir diversos grups polítics: com la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, part d'Unió Republicana, els Republicans Federals, el Partit Carlí i el Partit Integrista.

Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions, de la qual demanaven la derogació. El programa polític comú que van elaborar es coneix com a "Programa del Tívoli", ja que va ser llegit al teatre del Tívoli el 14 d'abril de 1907.

Les eleccions es van celebrar el 21 d'abril de 1907 i  la Solidaritat Catalana va triomfar arreu de Catalunya, amb un total del 67” dels vots i 41 escons dels 44 que s’elegien.

Per trobar un exemple de llista cívica, però no unitària, hem d’anar a les eleccions al Parlament de Catalunya  del 28 de novembre de 2010. Solidaritat per la Independència, també anomenada Solidaritat Catalana per la Independència es va presentar com a coalició en aquestes eleccions. En les llistes de les quatre circumscripcions apareixien noms molt coneguts de la societat civil com, entre altres,  Alfons López Tena, Utriel Beltran, Isabel-Clara Simó, Hèctor López Bofill, Santiago Espot, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Joan Laporta, Francesc Xavier Segura, Santiago Vilanova o Anna Arqué.

La coalició va obtenir un 3,28% dels i quatre escons. Es va tornar a presentar a les eleccions del 2012, però ja no va obtenir cap representació.

Final

La frase de la setmana d’Audre Lorde, escriptora afroamericana, feminista i activista pels drets civils

L’opressió no té gènere, ni raça, ni classe. Però la resistència tampoc té límits.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Les competències sobre immigració. Analitzem l'enquesta del CIS. La llista cívica de l'ANC

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 22 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Maria Vidal politòloga

Francesc Abad, analista polític

Manel Carrasco, activista, ex-SN ANC, 

Davantal

Enguany es compliran cent anys de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit. Aquells que poc el coneixen (probablement molts d'ells arran del disc “Res no és mesquí” de Joan Manuel Serrat) pensaran que era un poeta d’ideologia bàsicament anarquista amanida amb algunes gotes de socialisme. En paraules de Jordi Bilbeny “caldria canviar diametralment la visió d'un Salvat baladrer, anarcoide, sense ideologia de cap mena, embadalit pels pits i les cuixes de quatre senyoretes, conformista i amant de les causes perdudes.”

És cert que el Salvat més jove, els dels primers versos, és socialista i espanyol. Humo de fàbrica, del 1918, ens presenta un poeta que escriu en castellà, de llengua i bagatge cultural espanyol. Aquests inicis centrats en un Salvat anarquista, socialista, sindicalista i espanyol, evolucionen, primer, cap a un catalanisme cultural i, més endavant cap a un independentisme declarat.

Llengua i identitat nacional són dos conceptes indestriables. El canvi definitiu en la ideologia salvatiana, com no podia ser d’altra manera, vindrà, doncs, de la mà del canvi d'idioma. Josep Pla, en referència a Salvat, escriu: “Salvat es transforma a mesura que va deixant l’escriptura en castellà per adoptar un català ple de naturalitat i desproveït de tota petulància acadèmica.. L'adopció del català li provà positivament, li donà una visible salut mental".

A partir d’aquí, abandona el pseudònim de Gorkiano.. Apareixerà el manifest Missió per Catalunya, on En Salvat comença a utilitzar expressions com el "jou de Castella", "Espanya no existeix com entitat unida", "el ferro al cint no pesa; pesa l'esquella innoble que el manso porta al coll".

Tota l'obra poètica d'En Salvat respira aquesta lluita d'amor al país i al seu alliberament nacional. Així a Poemes en Ondes Hertzianes (1919)  hi trobarem aquest senyal : "I encara un estel brilla/ i duc el tomahawk sota l'aixella" A L’irradiador del port i les Gavines s’obre amb un “Canto a la lluita”. A les Conspiracions, una incitació a la lluita armada: Prenem els estris de viure en combat.../ fendim les ones, tal guerrers d'abans. El 1922, Salvat escriu:  “l'ideal de la llibertat precedeix el fet de l'alliberació. Ara hem d'ésser nosaltres [perquè ho som i ho volem, un Estat que reneix tot i espolsant-se el llot de les polaines. Aquesta terra erma castellana ens dóna dret a això, i per la voluntat en serem lliures. Però cal voluntat. Si no ve un temps heroic no podrem deslligar-nos-en: pesen com un cos mort, com lo que són".

I com una petita mostra més, la seva Cançó futura... Guerra la guerra, fem-nos soldats:/Serà la terra pels catalans/...Duem estrella i penó barrat/...Serà la terra pels catalans/Gent castellana. L’allau no us val!

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Tancarem el programa d’avui com l’hem començat, amb uns versos d’en Joan Salvat-Papasseit, del poemari Vibracions que traspuen també l’independentisme del seu autor:

"A aquella estrella nua tan a prop de la lluna/ li servo un gran amor/ car volia escapar-se i la vigilen molt".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

Immigració i catalanitat. La història de Catalunya dia a dia. El cas SCALA, 46 anys. La barretina, imatge tòpica del català

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 249. Emès el 16 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 249.

La setmana passada, i fruit d’un pacte entre el PSOE I JuntsxCat, es va obtenir el compromís del govern espanyol de delegar a la Generalitat les competències d’immigració. El pas des del punt de vista autonòmic és molt important, malgrat que encara no sabem com i quan es produirà aquest traspàs de competències. De moment, només tenim una promesa (assumida públicament, això sí, pel PSOE) i un escrit no oficial.  .

L’any 1900 Catalunya tenia prop de dos milions d’habitants. Les onades migratòries de la dècada de 1920 i la dels anys 60 i 70, amb persones  procedents majoritàriament de l’interior de la península, expliquen el creixement de la població catalana fins als coneguts sis milions. En els darrers 20 anys, l’arribada contínua de nous ciutadans provinents d’arreu del món han disparat la demografia catalana fins ben a prop dels vuit milions d’habitants.

Actualment, i en dades del 2022, a Catalunya hi viuen prop de tres milions de persones nascudes fora del nostre país. Segons les darreres dades, Guissona, a la comarca de la Segarra, és una de les que presenta un percentatge més alt de persones vingudes de fora, un 51%  A la capital del país, Barcelona, el percentatge és d’un 44%.

En ple segle XXI, la immigració comporta un seguit de reptes per a tots els països que en són receptors. A Catalunya, encara més, principalment perquè no disposem d’un Estat propi, ni tampoc cap competència que ens permeti aplicar polítiques pròpies per fer front a tots els reptes, sanitaris, educatius, socials, lingüístics i nacionals que comporta.   

Reptes lingüístics i nacionals... En l’article “Immigració i catalanitat” Agustí Colomines defineix, de manera sintètica, el fet de ser català i que es basa en la llengua, els costums i les tradicions.  Segons Colomines: “Per a mi, el problema no és que els catalans no tinguin fills i els primers naixements a Catalunya aquest 2024 hagin estat de parelles immigrades, sinó com fer que aquests nous ciutadans de Catalunya, que en la seva partida de naixement es dirà que són espanyols, adoptin la catalanitat.”

Mantenir la identitat nacional catalana dependrà exclusivament de la nostra capacitat de transmetre la catalanitat (entesa, com hem dit abans, en la llengua, la cultura i les tradicions) als nouvinguts i als nascuts, ja al país, de pares de fora. Que siguem capaços d’aconseguir que adoptin la catalanitat, que facin del català la llengua comuna de relació al país, en depèn la continuïtat de la Nació catalana.

Final

La frase de la setmana del poeta, novel·lista i dramaturg irlandès Òscar Wilde

“Sovint mantinc llargues converses amb mi mateix, i sóc tan intel·ligent que, de vegades, no entenc res del que dic.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!

"Entre nosaltres", conversa amb David Vila i Jessica Neuquelman. La llista cívica de l'ANC fragmenta l'independentisme?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 15 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

David Vila, escriptor, professor, dinamitzador lingüístic i "llenguaferit"

Jèssica Neuquelman, filòloga i "llenguaferida"

Lourdes Escardívol, mestra, ex-SN ANC

Josep Pinyol, historiador

Davantal

El 10 de març de 2012, al Palau Sant Jordi de Barcelona, naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. Era el fruit de la feina feta des del 13 de setembre de 2009 pel Moviment per la Independència i la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 20 d’abril de 2011.

L’ANC es va fundar com una organització política i social, unitària i absolutament transversal. M’agradaria remarcar aquesta paraula “transversal”. Entre els associats, simpatitzants i seguidors de l’ANC hi trobaríem simpatitzants, votants i militants de pràcticament totes les opcions polítiques de l’independentisme.

Durant el mandat de l’actual Secretariat Nacional sorgit de les eleccions del maig de 2022, l’Assemblea ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Des de la seva fundació, l’ANC va intentar sempre, de cara a les diferents eleccions, la creació d’una candidatura de país. Sempre es va creure que la millor estratègia per guanyar de manera rotunda unes eleccions al Parlament era presentant una única i unitària llista independentista. Aquesta és la gran diferència entre la proposta formulada per l’ANC del 2012 al 2015 i l’actual.

En el full de ruta 2013-2014 dèiem:  L’ANC promourà, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.

Un any després, en el full de ruta 2014-2015, remarcàvem: El paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials....

Res a veure, doncs, amb l’actual proposta de llista cívica de l’Assemblea.  L’estratègia d’enfrontament amb els partits polítics i la possible quarta llista independentista (o cinquena, pensant en Aliança Catalana) és l’antítesi del que hauria de ser l’Assemblea i del perquè va ser creada. És l’antítesi de la transversalitat. Representa crear un quart espai independentista (o cinquè) que aplega o pot aplegar un sector de l’independentisme, però mai a la totalitat del moviment independentista, que és molt divers. Converteix l’Assemblea en una organització que fragmenta i divideix l’independentisme.

Seria una gran paradoxa que la millor eina de què disposa el moviment independentista, l'eina que va néixer per aconseguir (i així ho va fer) la unitat del moviment, pugi acabar esdevenint un element més de divisió entre independentistes.

La independència només serà possible si hi som tots.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana l’he trobada en un article de Jordi Barbeta titulat “L’un per l’altre i el país al desastre”:

Un rei va cridar els seus dos fills i li va dir al primer: "Demana'm el que vulguis, però tingues en compte que a ton germà li donaré el doble", i el fill envejós va respondre: "Treu-me un ull".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

"Si la història l'escriuen els vencedors, és forçós, doncs, que hi hagi una altra història". La història de Catalunya dia a dia. Aquells catalans, deliberadament ocultats, que van fundar el Reial Madrid. El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 248, emès el 9 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a la primera CLAU de la nostra història del 2024. Programa 248

“La història l’escriuen els vencedors” una frase molt coneguda que alguns atribueixen a George Orwell i altres a Winston Churchill. Blai Bonet, el poeta mallorquí clau en la renovació poètica a la Mallorca de postguerra, en els primers versos del seu poema “Retrat i autoretrat” diu: “Els vencedors són els que escriuen la Història./ És forçós, doncs, que hi hagi una altra Història...”

La historiografia oficial ens explica un fenomen extraordinàriament curiós i que en els estudis de literatura catalana l’anomenaven la “Decadència”.  A final del segle XV i començament del XVI, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. De sobte, però, després de l’extraordinària producció catalana, en quantitat i en qualitat, del segle XV, sense cap mena de transició, el català desapareix de les gran obres literàries i és substituït pel castellà. El període comprès entre els segles XVI i XVII l’anomenen “El Siglo de Oro espanyol” i coincideix amb l’auge polític i militar de la Castella imperial.  

Quin sentit té que, en el moment de màxima expansió de la llengua i la cultura catalanes, en el moment més esplendorós, desapareguessin totes les obres de prestigi escrites en català i tothom es passés al castellà?

Potser podrem tenir la resposta en dos exemples: el Tirant lo Blanc i la Bíblia Valenciana.

El Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i acabada per Martí Joan de Galba es va publicar per primera vegada a València el 20 de novembre de 1490. El 1511, a Valladolid, es publica la versió castellana. Martí de Riquer explica que en aquesta versió no figura el nom del traductor o traductors. Igualment, a cap lloc ni en la portada ni en el colofó, es fa constar que l'autor de la novel·la és Joanot Martorell ni es menciona el continuador Martí Joan de Galba. Per als lectors castellans, doncs, el Tirante el Blanco va aparèixer com una novel·la anònima i, el que és més greu, tampoc es fa constar a cap lloc que és una traducció d'una altra llengua. Durant dècades, aquesta obra va passar com pertanyent a la literatura castellana. Què hauria passat si no s’haguessin trobat els originals catalans?

La Bíblia Valenciana es va acabar d’imprimir el 1478. El català es va convertir així en la quarta llengua del món en tenir una Bíblia impresa després de la Bíblia Vulgata en llatí (1448), i les traduccions alemanya (1466) i italiana (1471). La  La Santa Inquisició, però, va començar una investigació adduint que hi havia en el text moltes heretgies. Després d'un llarg procés es considerà responsable d'aquesta Bíblia a Daniel Vives i aquest acabà empresonat i s'ordenà cremar tots els exemplars. El procés de persecució fou tan gran que s'arribà a dubtar de l'existència d'aquesta Bíblia durant segles. En el segle xix, però, es va descobrir un Saltiri incunable imprès a Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia Valenciana.

“Els vencedors són els que escriuen la Història./ És forçós, doncs, que hi hagi una altra Història...”

Final

La frase de la setmana extreta de la sèrie televisiva “Anatomia de Grey”

"No importa que anem envellint. Sempre ensopegant, Sempre fent-nos preguntes. Eternament joves.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!

L'Informe independent sobre el "Lawfare" a Laura Borràs. Comissió d'investigació dels atemptats gihadistes del 17-A

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 8 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta a YouTube

Convidats:

David Ros, economista, membre de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes i del Col·lectiu Maspons i Anglasell. Professor a l’Institut Nacional d’Administració Pública i formador de secretaris i interventors a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Agustí Carles, jurista, advocat de Drets, un dels impulsors de la querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per l'operació Catalunya. Advocat de Javier Martínez.

Javier Martínez, pare del nen assassinat en l’atemptat de les Rambles el 17-A

Davantal

No per no esperades, no deixen de sorprendre les esmenes a la totalitat a la Proposició de Llei Orgànica d’amnistia presentades pel PP i Vox. Es debatran el proper dimecres al Congrés espanyol i, malgrat que segurament no tindran cap recorregut, alguns dels punts d’ambdós documents revelen una vegada més l’esperit antidemocràtic i anticatalà dels dos partits polítics.

El PP planteja la creació d’un nou delicte, el de “deslleialtat constitucional” que permetria  castigar aquelles autoritats i funcionaris que promoguessin la desobediència a les lleis o l’incompliment de resolucions judicials per tal d’intentar perjudicar la unitat d’Espanya. En aquest sentit, demanen que es tipifiquin com a delicte les declaracions d’independència i els referèndums o consultes il·legals, i promou la dissolució de les organitzacions o persones jurídiques que incorrin en qualsevol d’aquests delictes.

Fonts del PP ja donen per fet que l’esmena no tirarà endavant, però adverteixen que en cap cas representarà el final del procés, sinó que serà precisament l’inici de la campanya política, social i legal que emprendrà, en paraules del diputat Miguel Tellado per tal de: “rearmar l’estat i frenar i revertir el dany que els independentistes i el PSOE està fent al país”.

En la mateixa línia, i una mica més enllà, s’expressa VOX. Proposa la recuperació del delicte penal de sedició i, també, un nou delicte que castigui amb un mínim de sis anys de presó i un màxim de  deu “els que negociïn amb condemnats, processats o sostrets de l’acció de la justícia per delictes contra la constitució, ordre públic, traïció i la independència de l’Estat i la pau i la defensa nacional.” L’esmena insisteix en la il·legalització dels partits separatistes que “amenacin la unitat d’Espanya i l’ordre constitucional”.

Al Vull una resposta d’avui parlarem de dos temes judicials summament importants. D’una banda, l’informe elaborat David Ros i Isidrè Llucià, membres del col·lectiu independent de juristes Maspons i Anglasell, en què s’analitza, fonamentant-se en la Llei de contractes del servei públic, la sentència contra Laura Borràs. La conclusió dels experts és que “el cas de la presidenta Laura Borràs és un cas d’ús i abús tergiversat del dret.

D’altra banda, parlarem amb l’advocat Agustí Carles sobre la Comissió d’investigació sobre el dret a saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i cambrils del 17 d’agost de 2017. Comptarem amb la presència d’una de les persones que més ha lluitat per desvetllar la veritat sobre aquells atemptats: Javier Martínez, el pare del nen de tres anys assassinat al 17 d’agost de 2017 a les Rambles de Barcelona.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

Ahir ens va deixar el director de cinema Ventura Pons, un home professionalment i personalment compromès amb el cinema català i en català. Compromès amb la llengua i el seu país. Ell acostumava a dir:

Per fer les coses s'hi ha de creure

Comencem un nou any i continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!