diumenge, 14 de juliol del 2024

InformeCAT 2024. Acabada la llengua, acabada la nació. El 6 d’octubre, Palestra i Batista i Roca

LA CLAU de la nostra història Programa 270. Emès l'1 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 271 i darrer de la vuitena temporada.

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’informeCAT 2024. És el tretzè recull anual de cinquanta dades sobre l’estat de la llengua catalana. Com cada any, algunes dades havien estat publicades anteriorment per institucions oficials o per agents privats, mentre que d’altres són fruit d’enquestes i estudis de la mateixa Plataforma per la Llengua i veuen la llum per primer cop. Recull dades dels diferents territoris del domini lingüístic del català classificades en set àmbits temàtics diferents.

De dades, n’hi ha de tota mena, però n’hi ha de molt alarmants. A les Illes Balears, més de la meitat dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, mentre que els que ho fan només en català són poc més de la quarta part. I a Catalunya la realitat no és gaire millor, perquè només un 12% dels joves entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua diària, mentre que entre aquest col·lectiu hi ha un 69% de catalanoparlants habituals i un 85% de castellanoparlants habituals.

També en el món de l'empresa i els serveis les xifres ens són desfavorables. Només el 22,8% de les empreses a Catalunya han ofert formació als seus treballadors per aprendre i perfeccionar el català.

En el món de l’ensenyament es confirma el que ja sabem, que és que molts alumnes catalanoparlants comencen a utilitzar habitualment el castellà en el pas de primària a secundària, mentre que els castellanoparlants no fan aquest canvi de llengua.

Volem, però tancar aquest davantal amb les dades més positives que les trobarem en l’àmbit de la cultura i la tecnologia. Algun exemple, el potent naixement de la plataforma 3Cat, el fet que el català ha esdevingut la quarta llengua amb els 10.000 millors articles de la Viquipèdia, i s'ha convertit també en la llengua del món amb més talls de veu al repositori Common Voice, el projecte col·laboratiu iniciat per Mozilla per crear una base de dades lliure de veus en diferents idiomes usable per programari de reconeixement de la parla.

També cal considerar com a molt positives les dades que fan evidents els principals actius de què el català disposa, encara avui, en aquest moment d’emergència lingüística. Un d’aquest actius és la forta identificació que hi ha entre la identitat de grup i la llengua catalana. Així, a Catalunya el 78,1 % dels catalanoparlants consideren que saber català és molt important per ser català i fins a un 94,3 % que és important en alguna mesura. Una altra dada important i positiva és que a Catalunya el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua a la immigració.

Final

El programa d’avui ha estat el darrer de la 9a temporada de LA CLAU de la nostra història. El nostre agraïment a tots els que l’heu fet possible... Des d’en Víctor Cucurull i Rafael Català a tota la gent d’ETV Llobregat, passant pels nostres convidats, col·laboradors i, evidentment, a tots els que ens seguiu setmana darrere setmana.

Dos-cents setanta-un programes... La frase de la setmana no pot ser una altra que la de Benjamin Franklin: “Un camí de mil milles comença amb un pas”

Si tot va bé, esperem retrobar-nos després de l’estiu. I no cal que us digui que us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un molt bon estiu!


"Sota la figuera". Converses amb Enric Larreula, Jéssica Neuquelman i David Vila i Ros

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 8 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Enric Larreula, escriptor, professor universitari i il·lustrador i és autor de més d’un centenar de llibres d’assaig, d’ensenyament, de poesia i de narrativa per a grans i petits.

David Vila, escriptor i professor i és autor de llibres de narrativa per a grans i menuts, de poesia i d’assaig i reflexió lingüística.

Jessica Neuquelman filòloga, traductora, professora de llengües, activista per la llengua i una enamorada del català.

Davantal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit suspendre el decret de règim lingüístic que va aprovar el Govern el 14 de maig i que fixa el català com a llengua “normalment emprada com a vehicular”. Aquest decret es va aprovar per blindar l’ús del català i evitar la imposició del 25% de castellà, i havia estat recorregut per l’Assemblea per a una Escola Bilingüe, que demanava la suspensió cautelar. El TSJC manifesta que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.

Aquesta mala notícia  pel català en el món de l’educació s’afegeix a les dades negatives de l’InformeCat 2024 que ha publicat recentment La Plataforma per la Llengua. Cinquanta dades sobre l’estat de la llengua catalana als Països Catalans en què, entre altres, reflecteix que només un 12% dels joves entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua diària, mentre que entre aquest col·lectiu hi ha un 85% de castellanoparlants habituals.

Més dades, tres de cada deu metges no saben parlar el català i un de cada deu no l’entén. Només el 22,8% de les empreses a Catalunya donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

Més enllà del Principat hi ha dades molt preocupants com que a les Illes Balears, més de la meitat dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, mentre que els que ho fan només en català són poc més de la quarta part.

No hi ha setmana que els governs del PP i VOX, tant a les Illes com al País Valencià, no ens sorprenguin amb noves mesures en la seva particular croada lingüística contra el català. A les Illes, es pretén crear una oficina anomenada de “les llibertats lingüístiques” que tant els partits de l’oposició com les principals entitats de la societat civil han qualificat com de “L’atac més gran contra la llengua en quaranta anys, o d’una oficina de persecució contra els catalans i els catalanoparlants.”

L’ajuntament d’Elx ha aprovat el Reglament de Cooficialitat Lingüística que pretén reconèixer tant el castellà com el valencià com a llengües històriques.

Encara més.... PP i VOX han presentat “una proposició llei per la qual es regula la llibertat educativa” i que, segons El Tempir d’Elx empeny cap a la irlandització del valencià. Amb aquesta llei, en el millor dels millors escenaris possibles per a la llengua, en les zones valencianoparlants, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim.

Acabem, però, amb una notícia positiva per a la llengua, que també n’hi ha! A les Illes, el “Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua”. Cap col·legi públic no ha decidit participar en aquesta iniciativa de segregació lingüística i només s’hi ha adherit onze centres privats

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... avui em repetiré perquè hem estat parlant de llengua i l’haig de dir:

Això acabarà bé. I si no, és que encara no ha acabat.

Benjamin Franklin deia que "Un camí de mil milles comença amb un pas”. El nostre primer pas va ser l’octubre de 2012 i avui, 8 de juliol de 2024, tanquem la dotzena temporada ininterrompuda d’emissió.

Si tot va bé, el setembre engegarem la que serà la 13a temporada en què celebrarem el programa número 500.

El meu agraïment a tots els que heu fet possible aquestes dotze temporades ininterrompudes de programa. Començant per tots els que en un moment o altre heu format part de l’equip del Vull una resposta. A tots els nostres convidats. A tota la gent que ens heu seguit, ja sigui en directe, ja sigui per les xarxes. I, evidentment , a tot l’equip humà d’aquesta gran televisió que és ETV Llobregat.

Acomiadem el darrer programa de la 12a temporada amb el mateix missatge que, setmana darrera setmana, des de fa set anys. El missatge que ens permet tenir sempre present la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili

Tornem al setembre. Que passeu un bon estiu, cuideu-vos molt i, ja ho sabeu... que tingueu molt bona feina!

dimecres, 10 de juliol del 2024

Les arrels de l'economia catalana. La cacera de bruixes. Desafiament Pere el Gran - Carles d’Anjou


LA CLAU de la nostra història Programa 270. Emès l'1 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès



DAVANTAL

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 270.

El passat 18 de juny es presentava al Col·legi d’Economistes el darrer número de la Revista Econòmica de Catalunya, un monogràfic dedicat a “les arrels de l’economia catalana”. El monogràfic situa aquestes arrels, des del punt de vista dominant, a finals del segle XVII, quan la demanda de vins i aiguardents per part de l’Europa més rica va promoure el conreu de la vinya, l’elaboració de vins i la destil·lació d’aiguardents. L’especialització en aquesta producció va desencadenar tot de canvis que van activar la producció de cereals en algunes comarques, la de teixits de llana en altres, el transport de terra i marítim en unes altres i el comerç en totes.

El monogràfic recull la importància que van tenir la manufactura d’indianes, que va ser clau per al creixement econòmic català del segle XVIII, especialment a Barcelona. També el del sistema financer i el dels empresaris colonials-esclavistes, que van reinvertir els seus guanys a Catalunya.

A principis del segle XIX, el naixement d'una nova burgesia moderna i arriscada va permetre realitzar el canvi econòmic més important en la història contemporània: la revolució industrial, que va fer que Catalunya acabés esdevenint l’anomenada “fàbrica d’Espanya”.

L’època del complet èxit del model industrial s’estén des de 1860 fins a just abans de la guerra, el 1935. Són anys en què el lideratge industrial català arrossega el conjunt de l’economia espanyola i permet nivells econòmics el doble d’alts que els de la mitjana de l’Estat  i, en el primer terç del segle XX, dins del primer quart de les regions de l’Europa Occidental.

A partir de la crisi del 1975 al 1985, i en les successives, s’ha reduït considerablement la importància industrial de Catalunya. Catalunya ha aguantat molt de temps el pols amb Madrid, però tots els poders de l’Estat han anat erosionant les capacitats competitives catalanes en molts camps. S’ha perdut, també, l’històric esperit emprenedor i arriscat de l’empresariat català.

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF escriu un article al diari ARA sobre l’acte de presentació d’aquest monogràfic amb el títol Tornarà el lideratge econòmic català? Carreras explica que el debat posterior va girar a l’entorn d’aquest declivi econòmic, però també es  van posar en relleu les contrapartides que, des de sempre, ha tingut l’economia catalana, la seva resiliència, formada al llarg de la seva història, la continua formació, l’arribada de nou talent i l’atracció de noves inversions, estrangeres o locals.

Carreras tanca l’article dient que “Catalunya, doncs, pateix diversos desafiaments: alguns, fruit del seu dinamisme intern; d’altres, fruit de l’hostilitat estatal; i d’altres, conseqüència de les resistències a una més gran integració europea –una integració que, cal recordar-ho, normalment ens ha afavorit.

Final

La frase de la setmana del cantant i compositor anglès Kurt Smith

El problema és que la gent sap poc, però parla massa.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona setmana!


divendres, 5 de juliol del 2024

Reparació a Puig Antich. La Model com a escenari. La "nova" ANC, en parlem amb la seva vicepresidenta Nohemí Zafra

 

Vull una resposta. 12a temporada. Emès l'1 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats:

Carme Sansa, actriu de teatre, televisió i cinema. Activista social, encapçalant plataformes en contra dels conflictes armats i en defensa dels drets de les dones i de la llengua catalana. Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha tres Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, el Sebastià Gasch per la seva dedicació al "music-hall" català (1978), el Margarida Xirgu (1991), el Premi Crítica Serra d’Or (1998) .

Jordi Panyella, Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ (Angle, 2014, sis edicions). Periodista del Punt Avui especialitzat en l’àrea de tribunals, també ha publicat entre d’altres llibres: ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ (Angle, 2012, dues edicions) i ‘Causa general’ (Angle, 2019, tres edicions).

Nohemí Zafra, Formació en Administració i Finances i llicenciada en Ciències Polítiques amb Postgrau en investigació política i Màster en Participació i polítiques locals. Mediadora en un despatx d’advocatsdes de fa 10 anys. Vicepresidenta de l’ANC.

Davantal

La setmana passada va ser la Nit del Foc, la festivitat de Sant Joan i amb ella la celebració de les fogueres enceses amb la Flama del Canigó. Per això no hi va haver programa del Vull una resposta i no vam poder parlar del fet indignant que es va produir al Parlament Balear el passat 18 de juny.

Com us podeu imaginar ens estem referint a l’espectacle que va promoure el president del Parlament Balear de Vox, Gabriel Le Senne, durant el ple en què es debatia sobre la Llei de Memòria Democràtica Balear, Gabriel Le Senne, que  va estripar una fotografia d'Aurora Picornell i va expulsar dues diputades socialistes.

El fet no ha aconseguit res més que remarcar encara més la figura d’Aurora Picornell, la sastressa, activista política i militant del partit comunista que va ser afusellada la nit del 5 al 6 de gener de 1937 juntament amb les seves companyes del PCE Catalina Flaquer, les seves filles –Antònia i Maria Pascual– i Belarmina González. Les cinc dones conegudes com les Roges del Molinar.

El seu compromís amb les lluites pels drets laborals i per una vida dedicada a la política en favor de les dones, la van situar en el punt de mira del feixisme el 1936. Quan la van afusellar duia un cabdell de fil i una ploma estilogràfica, una representació de la seva vida de cosidora i d’escriptora.

Com passa sovint amb els actes feixistes, l’acte de Vox  només ha aconseguit l’efecte contrari al que buscava i Le Senne ha fet que la recordem i que difonguem la seva història de nou.

Com escrivia Núria Cadenes en un article excepcional que va titular “El somriure de l’Aurora Picornell”, sempre tindrem la sort que ens quedi aquesta fotografia: tan jove, tanta vida als ulls i aquell somriure.

En el Vull una resposta d’avui coneixerem el projecte de reparació a Puig Antich amb la Model om a escenari i també quina serà la nova línia d’actuació de l’ANC.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana seran les que diuen que van ser les darreres paraules d’Aurora Picornell

"Podreu matar homes, dones, infants com el meu que encara no han nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?"

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 21 de juny del 2024

Els museus, espais des d’on canviar la història. La festa popular, Festes.org. La batalla d'Almansa


LA CLAU de la nostra història Programa 266. Emès el 13 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. ^Programa 269

Fa uns mesos, el departament de Cultura va nomenar Manuel Borja-Villel, exdirector de la Fundació Antoni Tàpies, el Macba i el Museu Reina Sofia, com a assessor museístic per aprofundir en el futur dels museus i el seu paper social.

Borja ha presentat les activitats que, a partir d’aquesta setmana i fins al 2026, es desenvoluparan a Catalunya sota el títol genèric de Museu habitat, en el sentit de sentir els museus com a propis. “En èpoques de crisi la societat mira cap al passat per entendre millor el present i veure cap a on anem”, diu Borja-Villel.

L’objectiu de Borja-Villel és “replantejar” l’ecosistema dels museus catalans, a partir de repensar-ne aspectes diversos.  “La investigació militant”, diu,serà una de les claus de tot aquest procés. Un dels interrogants que que cal respondre és què es pot fer per forjar les històries d’aquells de qui no es conserven documents, o que quan existeixen, com és el cas dels esclaus, els redueixen a la seva condició d’esclavatge per sempre. Borja-Villel es fa i ens fa una pregunta clau: “Com s’escriu la història, des d’on s’escriu?”.

El plat fort del programa per al gran públic serà una gran exposició que es podrà visitar, simultàniament, al Museu Marítim, al Palau Moja i als recuperats Tinglados del Port Vell. Cadascuna de les seus abordarà  unes temàtiques concretes. Els Tinglados, per exemple, estaran dedicats a les nocions de “paisatge, desplaçament i identitat” a través del diàleg d’un reguitzell d’obres històriques riquesd’artistes com Isidre Nonell, Colita i Anna Turbau amb unes altres  de contemporànies .

També hi haurà uns altres “assajos expositius”. Al Palau Moja, s’hi podran veure les Variacions Güell, de Jorge Ribalta, i treballs d’artistes com Aline Motta i Oriol Vilanova, entre d’altres. L’assaig del Museu Marítim de Barcelona tractarà temes com l’impacte de la importació de matèries primeres com ara la fusta de Guinea en el disseny de productes i d’arquitectura durant els anys 50 i 60 amb material històric i obres d’artistes contemporanis I el Pavelló Victòria Eugènia acollirà una sèrie d’intervencions artístiques per reflexionar sobre l’impacte en la nostra manera d’entendre el món de les grans exposicions internacionals de les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX.

Final

El 13 de juny passat es van complir 78 anys del naixement de la periodista i escriptora Montserrat Roig. Seva és, doncs, la frase de la setmana:

“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!


dijous, 20 de juny del 2024

MÀTRIA o barbàrie. Trenta veus del feminisme català. Conversa amb Marta Roqueta i Júlia Ojeda


 
Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 17 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

El maig de 1976, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, tenien lloc les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Per primera vegada, després de la dictadura franquista, s’hi van exposar, en un fòrum públic, les reivindicacions i demandes de les dones.

Deu anys després, el 1986, se celebraven les Segones Jornades Catalanes de la Dona. En el marc d’aquestes jornades, s’hi va presentar la ponència Dona i Nació: Feminisme i Nacionalisme de la qual eren autores  Maria Olivares, Carme Maso, Eulalia Duran, Tona Cusi, Ma Mercé Marsal, Sonsoles Sentis. En la introducció s’hi deia:

“Si bé feminisme i nacionalisme tenen en la ment de tothom uns espais prou delimitats, d'abast més o menys generals, ja sigui per subscriure'n les propostes o bé per rebatre-les, en canvi, I ‘àrea en la qual un i altre camp s'interaccionen, és una mena de terra de ningú, d'espai desert on tot, o no res és possible, i, per tant, terreny abonat per a fantasmes, tòpics, prejudicis, inèrcies i rauxes de tota mena. Un espai que nosaltres no controlem és, sens dubte, un espai que lliurem sense combat, a I ‘enemic.”

Aquesta “Terra de ningú” va donar lloc el 2017 el llibre Terra de Ningú perspectives feministes sobre la independència un llibre col·lectiu que se centrava en els 3 eixos de lluita que consideren vitals; la lluita feminista, la lluita anticapitalista i la lluita per l’alliberament nacional, confrontar-los i que parlessin en un espai que era “terra de ningú”, una expressió que va fer servir l’escriptora feminista, Maria Mercè Marçal als anys 80 que, segons les editores, “segueix sent actual.

El 8 de març de 2023, Júlia Ojeda, Marta Roqueta i  Anna Punsoda feien públic el Manifest per un feminisme nacionalista. Entre altres coses s’hi deia:

“Defensem un projecte polític que basteixi la sobirania de la nació catalana a partir dels principis del feminisme interseccional. Tot relat sobre feminisme, antiracisme, anticolonialisme, drets de la classe treballadora o diversitat funcional que no facin els catalans des d’una mirada pròpia serà fet contra ells a partir de l’espanyolisme i la catalanofòbia. En aquest sentit, defensem la llengua catalana com l’eina més democràtica possible per aglutinar catalans d’orígens diversos i com la via més directa per incorporar-se al dinamisme de la nació.”

A principis d’aquest anys, Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta han tornat a la càrrega amb el llibre Màtria o barbàrie. Trenta veus del feminisme català. Trenta veus de dona nascudes entre el 1985 i el 1995.

En parlem tot seguit amb les nostres convidades. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana és d’una de les nostres convidades, Marta Roqueta...

Que no vingui Espanya a dir-nos qui som, que no vinguin les feministes espanyoles a dir-nos qui som, que no vinguin els homes masclistes a dir-nos qui som. Ens definim nosaltres.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!



dimarts, 18 de juny del 2024

Qui era Hernán Cortés? Els Països Catalans, qüestió de noms?

LA CLAU de la nostra història Programa 266. Emès el 13 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 268.

El proper 21 de juny es compliran 32 anys de la mort de Joan Fuster, l’intel·lectual més important del segle XX, crític, assagista, poeta... Més enllà de la seva gran qualitat literària i filosòfica, amb “Nosaltres els valencians” va engegar una profunda reflexió sobre el País Valencià en què proposava la seva reconstrucció nacional dins del marc dels territoris de parla catalana, que ell va anomenar Països Catalans.

La proposta de Fuster responia a un plantejament ben meditat, ben raonat i ben justificat. Després de “Nosaltres els valencians”, el 1962, Fuster publicava un opuscle titulat “Qüestió de noms” on feia un argumentat desenvolupament de la seva postura sobre com caldria identificar les terres de llengua i cultura catalana. Fent-ne un breu repàs històric escriu:

El 1417, en escriure la seva “Disputa de l’Ase”, fra Anselm Turmeda afirma de si mateix “sóc de nació catalana, nascut a la ciutat de Mallorca” El 1539, l’edició dels primers versos d’Ausiàs March, a la portada del llibre, s’hi pot llegir: el famosíssimo philósofo y poeta», era «cavallero valenciano, de nación catalán». Al Principat, els Consellers de Barcelona, el 1456, celebraran la canonització del valencià fra Vicent Ferrer, tot remarcant que el nou sant és «de nostra nació».

El 1610, el cronista valencià Gaspar Escolano escrivia:

“[...] por más de 300 años han pasado los deste reino (de València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos”.

Deia Fuster: “El nom fa a la cosa... en bona part” i el 1985, Josep Guia escrivia: "A cada cosa li escau un nom, però també és cert que el nom ajuda a fer la cosa"

Les dues afirmacions ens porten a afirmar que cada cosa, una nació, pot existir prèviament sense tenir un nom. Ara bé, si no té un nom, si al llarg dels segles va apareixent sense un nom que la identifiqui clarament, corre el risc de no acabar de fer-se completament que, poc a poc, sense gairebé ni adonar-se’n acabi per desfer-se, per dissoldre’s, Per no existir.

L’octubre de 1978, Fuster escrivia un article titulat “Països Catalans, 1978”

“Els diputats espanyols han decidit que "en ningún caso se admite la federación de comunidades autónomas". La cosa val interpretar-la com un obstacle constitucional a la idea política d'allò que en diem "Països Catalans". Naturalment, si, un dia, el País Valencià, les Illes i el Principat arribaven a federar-se, ni que només fos des d'unes mínimes autonomies respectives, la classe política de Madrid, sofriria una infart nacional.”

Des d’aquest racó de la nació,  remarquem que persistim i persistirem en la nostra intenció de provocar el màxim possible d’infarts nacionals a totes les classes polítiques que calgui.

Final

El dissabte 8 de juny es van complir 75 anys de la publicació de 1984 la novel·la de George Orwell profètica de la societat de la vigilància i del control total. La frase, avui doncs, del periodista i escriptor anglès.

“En una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

divendres, 14 de juny del 2024

Josep Rull president Parlament de Catalunya. Resultats eleccions europees. La UE un projecte fallit

 

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 10 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

                                        Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidat:

Alfons Duran, Manàger, alt directiu, consultor i professor d’escola de negocis. Va estudiar Sociologia, Psicologia i Administració d’Empreses a les universitats de Deusto, Barcelona i Stanford. És Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC). Publica periòdicament articles en el seu web alfdurancorner.com que s’apropa als set milions de visites. Autor de diversos llibres, entre altres Memorial per als desmemoriats, El capitalisme i el seu setè de cavalleria i Querido Paul

Davantal

El 12 de maig passat l’independentisme perdia la majoria que tenia al Parlament de Catalunya des de feia ja uns quants anys. Malgrat aquests resultats, avui l’independentisme ha aconseguit la majoria a la Mesa del Parlament.

Josep Rull és el nou president del Parlament. En el seu discurs d’obertura ha citat Pau Casals i el discurs que va fer a l’ONU el 1971 en rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides: “Sóc català. Catalunya és avui una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra...”

Finalment, la Mesa s’ha constituït amb majoria independentista  amb un preàmbul més que important: la mesa d’edat ha acceptat els vots delegats de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. La legislatura, doncs, comença amb bones notícies per a l’independentisme. Caldrà veure si continuen amb l’elecció del president de la Generalitat.

Aquest cap de setmana, diumenge als Països Catalans, han tingut lloc les eleccions al Parlament europeu. Triomf dels Populars amb 189 escons seguit del Socialdemòcrates amb 135 escons. Com ja s’esperava, augment de l’extrema dreta arreu i en especial a França i a Itàlia. A l’Estat espanyol, guanya el PP seguit de molt a prop del PSOE. Vox en tercer lloc i Sumar superant Podem. empat tècnic entre el PP i el PSOE i ja més distanciats VOX i Sumar. Als Països Catalans, victòria del PP al País Valencià i a les Illes. A la Catalunya del Nord el bloc de la ultradreta ha superat la meitat dels vots amb un 50,78% dels vots totals. Al Principat, victòria contundent del PSC i una nou daltabaix de l’independentisme. Junts i ERC han perdut prop d’un milió de vots en relació a les europees del 2019 (aproximadament 540.000 junts i 460.000 ERC.) L’abstenció és la gran vencedora d’aquestes eleccions. A Catalunya gairebé un 56% País Valencià 47% Illes  60%. Al conjunt de l’Estat 51%

En el programa d’avui parlarem d’aquests resultats, però també volem parlar de l’Europa que Alfons Duran-Pich, en l’article “La Unió Europea: un projecte fallit”, defineix com un “macroestat democràtic i de dret” (tot en minúscules i en cursiva, perquè és pura pantomima).

En parlem tot seguit amb el nostre convidat. Som-hi. Comencem! 

Final

Avui marxarem recordant el company Pep Fort que va morir el passat 7 de juny després de lluitar contra el càncer durant 14 anys. Activista independentista, va ser membre del SN de l’ANC i va ser un dels fundadors de l’associació Donec Perficiam que actualment presidia.

'Donec perficiam' és un lema en llatí que feien servir les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia personal de l’arxiduc Carles III, comandada per Antoni de Peguera i d’Aimeric, marquès de Foix— durant la guerra de Successió del 1714. El lema estava inscrit en la bandera de Santa Eulàlia i significava que els combatents mantindrien la lluita 'fins a reeixir', fins a aconseguir vèncer l’enemic. Era un clam de persistència, de perseverança i de confiança amb la victòria final.

Marxem amb el pensament posat en Pep Fort i en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

divendres, 7 de juny del 2024

24 de juny, la nit del foc. Per què hi havia tants jueus en l'empresa de Colom? Arnau Mir de Tost


LA CLAU de la nostra història Programa 266. Emès el 6 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 267.

S’apropa el 24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc.

Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència. El 24 de juny és la festa més estesa i unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials.

La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.

De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.

La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més del nostre coratge i determinació perquè els Països Catalans som una unitat cultural, històrica, lingüística i nacional, però alhora som també una unitat d'agressió... la que rebem contínuament des de l'Estat espanyol.

“Som història, som present i som voluntat de continuar sent amb alegria. Toquem de peus a terra i, seguint la Flama del Canigó, avancem sense por.” Són paraules de l’enyorat Carles Capdevila que va escriure el missatge de la Flama de 2014.

La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure. Acabem amb un fragment del poema de Joan Maragall... I el crit d’una sola llengua/s’alci dels llocs més distants/omplint els aires encesos/d’un clamor de Llibertat.

Final

La frase de la setmana de l’actor i comediant estatunidenc Groucho Marx:

“Ja em disculparan si els anomeno cavallers, però és que encara no els conec gaire bé. “

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


dimecres, 5 de juny del 2024

Nova etapa a l'ANC. "Obriu pas" convers amb Alfred Bosch. El dificultós camí de l'amnistia.

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 3 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Alfred Bosch, polític, escriptor, acadèmic. Ex conseller d’ Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència durant el govern de Quim Torra. És autor, entre altres, de La Trilogia 1714, Les set aromes del món, premi Ramon Llull de novel·la de l’any 2004, o Inquisitio, premi Prudenci Bertrana de l’any 2006,. Darrerament ha publicar Obriu pas.

Maria Vidal, politòloga

Guillem López, jurista


Davantal

Segon davantal consecutiu sobre l’Assemblea Nacional Catalana. El d’avui ,molt més esperançador i positiu. Dissabte passat, finalment, va acabar el bloqueig i, encara que fos per la mínima que permeten els dos terços, Lluís Llach va ser escollir president de l’ANC. Al seu costa tindrà Nohemí Zafra com a vicepresidenta; l’advocada i jurista Sílvia Ventura com a secretària i Jaume Valls com a tresorer. Potser ens podríem haver evitat, tots plegats, l’espectacle del dissabte 25 de maig.

Esperança i sentit positiu. Les primeres declaracions de Llach com a president van en el camí de la renovació de l’entitat per tal d’adaptar-la al nou context social i polític, partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament. 

Llach ha parlat de millorar la comunicació entre les bases i la cúpula de l’entitat. Darrere de l’eufemisme de “millorar la comunicació” s’amaga que cal enfortir les assemblees de base, avui molt debilitades i allunyades del SN de l’entitat.

Ha dit que no vol ser un “president de piràmide”, sinó que vol una direcció de l’ANC "molt més col·legiada, que no sigui presidencialista". Aquest va ser un dels mals, no volguts, que, ha anat augmentant progressivament al llarg dels anys.  .

També ha comentat que vol col·laborar amb "totes les entitats que tenen la independència en la seva lluita". Perquè, una de les diferències amb el 2012, està en el fet que l’ANC, avui, no és l’única entitat que lluita per la independència. Cal crear sinèrgies i compartir la unitat estratègica i d’acció amb totes les entitats de la societat civil que tenen la independència en el seu marc d’objectius.  

Ha dit que l’ANC s’implicarà en lluites socials i amb col·lectius en dificultats. Així, ens afegirem a la gran protesta de l’agricultura per a “fer costat als agricultors en els seus problemes”. És a dir, l’ANC activarà, el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació” que pràcticament ha restat amagat al calaix durant el passat mandat i que preveu col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

En les properes setmanes anirem sabent més detalls sobre aquesta renovació de l’ANC. Probablement, sigui necessària una Assemblea General Extraordinària  que hauria de tenir com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou Full de Ruta.

En la darrera Assemblea General Ordinària, no es va aprovar, per primera vegada en els anys d’existència de l’ANC cap Full de ruta,. El  SN sortint, prenent unes funcions que no té, va decidir donar per bo El Full de Ruta anterior, que contenia com a proposta estrella la coneguda i polèmica llista cívica. En tombar els associats aquesta proposta ens ha portat a tenir, ara per ara, un Full de Ruta que no serveix per als propers dos anys de mandat.

Desitgem tota la sort i l’encert possibles al nou SN de l’ANC. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units John F. Kennedy

“El canvi és llei de vida. Aquells que només miren al passat o al present, sens dubte, perdran el futur.”

La llei d’amnistia ha començat el seu dificultós camí perquè sigui efectiva. Nosaltres, doncs, continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!