dimecres, 25 de desembre del 2024

El nou Full de Ruta de l'Assemblea Nacional Catalana. Assemblea General del 15 al 19 de gener


Convidats

Nohemí Zafra, vicepresidenta de l’ANC

Josep Pinyol, Membre del SN de l’ANC. Coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs

Davantal

La setmana passada tancàvem el programa desitjant-vos un Bon Nadal i dient que tornaríem el 13 de gener. Avui, doncs, ens podem aplicar alguna de les frases fetes que componen el ric vocabulari de la nostra llengua. Tireu la que més us agradi.

Ara diu blat, ara diu ordi | Ara diu pa, ara diu coca | Cada vegada que va a pixar canvia de pensament | Ser més variable que el temps o Tan aviat diu figues com raïms.

Avui som aquí perquè l’actualitat mana i el programa d’avui no el podíem deixar per al dilluns 13 de gener. Per què? Doncs perquè del 15 al 19 de gener tindrà lloc l’Assemblea General Extraordinària de l’ANC en què caldrà aprovar el nou Full de Ruta de l’entitat capdavantera del moviment independentista.

Des de la tardor del 2017 han passat moltes coses en aquest país. Malgrat que el moviment independentista continua ben viu, hem d’assumir que es troba en hores baixes, abandonat pels partits parlamentaris I amb una Generalitat més autonòmica que mai governada per un president i un partit que té l’objectiu de normalitzar i pacificar el país. Una metàfora que podeu traduir, no només per acabar amb l’independentisme, sinó també, i encara més greu, per desnacionalitzar Catalunya i perdurar aquesta situació de colonialisme encobert.

L’Assemblea Nacional Catalana, com el país, com el moviment independentista, es troba també en hores baixes. Per això és tan important aquest nou Full de Ruta que els socis de l’ANC aprovaran o no els propers 15 al 19 de gener. Un Full de Ruta que primer ha passat el filtre de les Assembles de Base, que han presentat les esmenes que han cregut oportunes i convenients per a millorar-lo.

L’Assemblea ha estat capdavantera durant anys del procés d’independència que ens va portar a l’1 d’octubre de 2017. L’Assemblea continua sent, en potència, en estat latent si voleu, l’entitat que està en condicions de revifar el moviment independentista avui en estat letàrgic. Que ho aconsegueixi o no, dependrà en bona part de la potencialitat, de la credibilitat, de la capacitat d’engrescament del nou Full de Ruta.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana extreta d’un d’aquests llibres motivacionals.

“Potser no siguem on volem ser, però observem com de lluny hem arribat. Tinguem clar què volem. Tinguem clar que ho aconseguirem i, el que és més important, treballem com a dimonis per aconseguir-ho. No som on volem ser, però hi arribarem.”

Avui sí, avui de veritat, tornarem el 13 de gener. Que tingueu un Bon Nadal i un millor any 2025 i, com sempre, que tingueu molt bona feina!

divendres, 20 de desembre del 2024

Sílvia Orriols i l'orriolisme: "Salvar Catalunya"


Aquest article ha estat publicat al núm. 53 de la revista l'Escletxa

En el món polític i mediàtic, és, segurament, la dona de qui més s’ha parlat en els darrers temps, la que ha suscitat més controvèrsia i la que ha originat més sentiments contraposats.

Xavier Torrens és professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Salvem Catalunya. La gestió del nacionalpopulisme català.”

Salvar  Catalunya” és un llibre molt treballat. Converses amb Sílvia Orriols, amb regidors, militants i seguidors o votants dAliança Catalana, assistència a conferències, mítings i un ardu treball de lectura duna més que àmplia bibliografia sobre tot el que està relacionat amb lextrema dreta i la ultradreta, amb el feixisme, el neofeixisme, el neonazisme i molt més. Aquesta bibliografia ocupa set pàgines del llibre. Xavier Torrens ha aconseguit endinsar-se  plenament en el món dAliança Catalana i també en la figura de Sílvia Orriols.

Torrens ens aporta molta informació sobre el perfil de Sílvia Orriols i el seu bagatge polític i, també, del perill que pot representar. El llibre ens permet conèixer la gènesi i els perquès de levolució i la consolidació d’Aliança Catalana.

lvia Orriols

De Sílvia Orriols, Xavier Torrens ens diu que no és una dona que hagi sortit del no res. “És una líder creïble, una treballadora mileurista filla de pagesos, una dona intel·ligent, sorgida del poble i no pas de lelit política econòmica o política del país”. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació, ha sigut militant de Jovent Republicà i dEstat Català, partit amb el qual, el 2004 i en el 7è lloc de la llista, es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu. Després del referèndum de 2017, va començar a participar activament en les protestes contra l'aplicació de l'Article 155. A les eleccions municipals de 2019 a Ripoll va sortit escollida amb 503 vots com a única regidora del Front Nacional de Catalunya.

A les eleccions municipals de 2023, shi va tornar a presentar, aquesta vegada com a alcaldable del nou partit Aliança Catalana, i va ser la força més votada amb 1.559 vots, un 33%, va obtenir 6 regidors i va acabar sent lalcaldessa de Ripoll.

El maig del 2023, mig any després, Aliança Catalana es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya amb l’eslògan “Salvem Catalunya. El partit va obtenir 118.032 vots i dos escons i  Sílvia Orriols va esdevenir diputada del Parlament.

Com es pot explicar lascens meteòric de la líder dAliança Catalana i del seu partit? El 2019 obtenia 503 vots. Quatre anys després, triplicava aquests vots i només mig any més tard el partit obtenia el 3,78% de vots en unes eleccions nacionals... 118.302 ...

Sílvia Orriols i Aliança Catalana... ultradreta, extrema dreta, feixistes?

Torrens explica en el llibre que cap professor de ciència política et dirà que Sílvia Orriols i Aliança Catalana són feixistes. El perquè no ho són ho argumenta analitzant els quatre corrents de l’extrema dreta.

El primer, és un corrent que es coneix com el supremacisme blanc o el nacionalisme blanc. A tothom li ve al cap el Ku Klux Klan. Creuen que la nació és la nació blanca, i és el més semblant a parlar de raça blanca.

El segon, són els anomenats, també, neofeixistes o neonazis, però en aquest cas són nacionalistes radicals, o ultranacionalistes. El cas més conegut seria el de Jean-Marie Le Pen. Són antisemites, i amb la boca grossa o petita continuen venerant Hitler, i serien l’extrema dreta tradicional.

En tercer lloc, hi ha un corrent que aquí no és conegut, el de Javier Milei, llibertarisme de dretes. Un neoliberalisme molt radical, però alhora, en temes morals, de drogues, davortament, pot arribar a semblar molt desquerres.

I el quart, són els nacionalpopulistes, que són nacionalistes radicals que, com a característica, tenen el rebuig de les persones musulmanes, conegut com a islamofòbia, el rebuig de les persones immigrants, conegut com a xenofòbia, i lantielitisme. Sílvia Orriols i Aliança Catalana es trobarien en aquest corrent.

Orriols i Aliança Catalana són racistes?

Són racistes en el sentit de racisme cultural, que és un racisme diferent del racisme biològic. És a dir, el racisme biològic de l’època de Hitler parlava de races biològiques, genètiques. Això ho rebutja Sílvia Orriols. En cap cas parlen de races en el sentit biològic.

El racisme contemporani, excepte en els partits neonazis, és un racisme cultural. Això vol dir que no parlen mai de races. Però consideren que les cultures i les religions han destar en els seus territoris. Per tant, consideren que lIslam ha destar en territori musulmà, però no a Catalunya.

Aliança Catalana el VOX català?

Torrens argumenta que Aliança Catalana no és el mateix que VOX. Hi ha unes diferències entre ambdós partits que són molt remarcables. Per començar, pertanyen a nacions i llengües diferents. Aliança Catalana és antifranquista. Tant Orriols com el partit no són contraris ni a lhomosexualitat, ni a leutanàsia, ni a l’avortament. AC condemna la violència masclista i té una àmplia presència femenina en el partit. En el Parlament Europeu, VOX salinea i forma part del grup Patriotes per Europa; en canvi, AC podria pactar i integrar-se en qualsevol dels tres grups existents (Sobiranistes, Conservadors i Reformistes Europeus i Europa de les Nacions Sobiranes). A més, AC no rebutja el feminisme, ni tampoc la comunitat LGTBI, ni és bel·ligerant amb Israel ni tampoc amb lecologisme.

Els atemptats gihadistes del 17 d’agost de 2017

Malgrat el que molta gent comenta, laparició i ascens dAliança no té una sola causa, no neix dels atemptats terroristes gihadistes del 17 d’agost de 2017. “Si la fortalesa la tragués daquí, -afirma Torrens-  el 2019 no hauria obtingut 500 vots i no hauria estat l’única regidora”. Allò que la fa créixer és la possibilitat de tenir una caixa de ressonància a lAjuntament de Ripoll del 2019 al 2023, en la qual, per primer cop, pot fer el seu discurs.

En el capítol tres del llibre, titulat Narrativa de la ira: l’atemptat gihadista i també en el quatre, Reportatge de la ràbia: el postatemptat, l’autor explica molt bé la radicalització dels joves de Ripoll i com de malament es va gestionar el postatemptat.

Les frases i paràgrafs poden resultar molt crus, però reflecteixen la trista realitat que es va viure i patir a Ripoll.

En comptes dimputar els atemptats explícitament al terrorisme gihadista, es va decidir amagar lislamisme radical com la causa del problema.

La germana dun dels terroristes, Hafida Oubakir va dir: “és obligatori per als homes fer la Gihad, no és un joc....”van prendre el camí de Déu, el de la religió i el de la sunna del profeta. La pau sigui amb ells.

“El nou Imman de la comunitat va dir als pares: Els nois són màrtirs. Han fet la gihad per Al·là.”

A causa daquests fets tan tràgics, en un altre país haurien tancat la mesquita de Ripoll, i aquí l’hem feta més gran.

Aquests capítols tenen una conclusió:  “No es podrà resoldre el problema públic si no sen parla, quan samaga sota les pedres. És una de les raons de laparició d’Aliança Catalana.

La ideologia dAliança Catalana

En el capítol vuit, titulat Les sis emocions i les sis ments pensants de lorriolisme Torrens explicat què i qui podem trobar darrera la ideologia dAliança Catalana. En el seu rerefons ideològic hi trobarem el pensament  del català Daniel Cardona; els francesos Renaud Camus i Alain de Benosit; el nord-americà Steve Banton; lalemany Carl Schmitt i litalià Antonio Gramsci.

On fa forat Aliança Catalana?

En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va obtenir 118.302 vots. Torrens ha analitzat don poden haver vingut aquests vots i conclou que nagafa 62.020 de Junts; 14.295 provinents de vots blancs o nuls; 12.271 de labstenció: 11.209 d’ERC; 5.967 votants nous; 4.144 del FNC; 3.788 de la CUP; 3.024 del PDeCat; 428 de Primàries; 419 de VOX i 1.637 daltres opcions.

Té futur Aliança Catalana?

En el darrer capítol, El futur dAliança Catalana: tallafoc o gasolina al foc? Torrens explica que Orriols va creixent, que la taca doli sescampa. Que el cordó sanitari, fins ara, és més una gasolina al foc que alimenta lorriolisme que no pas altra cosa.

L’autor fa una comparació amb l’evolució en el vot que han tingut altres forces nacionalpopulistes europees.

Chega, partit nacionalpopulista de Portugal ha passat dun diputat el 2019 a 50 diputats el 2024.

Meloni va obtenir el 2018 un 3,7% dels sufragis; quatre anys més tard és primera ministra dItàlia.

Alternativa per Alemanya va entrar per primer cop al Bundestag el 2017 i  el 2024 ja ha estat la segona força alemanya en les eleccions europees

Per la gent corrent el que compta és poder arribar a final de mes i viure segurs a casa i al carrer [...] La pedra angular és el disseny i la implementació de polítiques públiques amb impacte social, especialment en barris populars de treballadors i, també, adreçats a la classe mitjana.

El capítol i el llibre acaben amb aquest paràgraf:

De què o de qui cal Salvar Catalunya. Aquest reportatge, fruit de la investigació dels fets dona les claus al lector per treuren les seves pròpies conclusions. El temps dirà si Aliança Catalana acaba el seu periple a les municipals del 2027 o a les eleccions al Parlament que podrien ser el 2028, o bé entrem en la consolidació del nacionalpopulisme català. L’ocàs dAliança Catalana voldria dir que hem començat a implantar polítiques públiques amb limpacte social que resolen problemes que amenacen la societat.

Lascens o el descens de Sílvia Orriols i Aliança Catalana depèn del poble de Catalunya.