Aquest article ha estat publicat al núm. 53 de la revista l'Escletxa
En el món polític i mediàtic, és,
segurament, la dona de qui més s’ha parlat en els darrers temps, la que ha suscitat més controvèrsia i la
que ha originat més sentiments contraposats.
Xavier Torrens és professor de
Ciència Política a la Universitat de Barcelona i autor del
llibre "Salvem Catalunya. La gestió del nacionalpopulisme català.”
“Salvar Catalunya” és un llibre molt treballat. Converses amb Sílvia Orriols,
amb regidors, militants i seguidors o votants d’Aliança Catalana, assistència a conferències, mítings i un ardu
treball de lectura d’una més que àmplia
bibliografia sobre tot el que està relacionat
amb l’extrema
dreta i la ultradreta, amb el feixisme, el neofeixisme, el neonazisme i molt més. Aquesta
bibliografia ocupa set pàgines del
llibre. Xavier Torrens ha aconseguit endinsar-se plenament en el món d’Aliança Catalana
i també en la figura de Sílvia Orriols.
Torrens ens
aporta molta informació sobre el perfil de Sílvia Orriols i
el seu bagatge polític i, també, del
perill que pot representar. El llibre ens permet conèixer la gènesi i els perquès de l’evolució i
la consolidació d’Aliança Catalana.
Sílvia
Orriols
De Sílvia Orriols,
Xavier Torrens ens diu que no és una dona
que hagi sortit del no res. “És una líder creïble, una
treballadora mileurista filla de pagesos, una dona intel·ligent,
sorgida del poble i no pas de l’elit política econòmica o política del país”. Diplomada
en Biblioteconomia i Documentació, ha sigut militant de Jovent Republicà i d’Estat Català, partit
amb el qual, el 2004 i en el 7è lloc de la
llista, es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu. Després del referèndum de 2017, va començar a participar
activament en les protestes contra l'aplicació de l'Article
155. A les eleccions municipals de 2019 a Ripoll va sortit escollida amb 503
vots com a única
regidora del Front Nacional de Catalunya.
A les
eleccions municipals de 2023, s’hi va
tornar a presentar, aquesta vegada com a alcaldable del nou partit Aliança Catalana,
i va ser la força més votada
amb 1.559 vots, un 33%, va obtenir 6 regidors i va acabar sent l’alcaldessa
de Ripoll.
El maig del
2023, mig any després, Aliança Catalana
es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya amb l’eslògan “Salvem
Catalunya”. El partit
va obtenir 118.032 vots i dos escons i Sílvia
Orriols va esdevenir diputada del Parlament.
Com es pot
explicar l’ascens meteòric de la líder d’Aliança Catalana
i del seu partit? El 2019 obtenia 503 vots. Quatre anys després, triplicava
aquests vots i només mig any més tard el
partit obtenia el 3,78% de vots en unes eleccions nacionals... 118.302 ...
Sílvia Orriols i Aliança Catalana...
ultradreta, extrema dreta, feixistes?
Torrens
explica en el llibre que cap professor de ciència política et dirà que Sílvia Orriols i Aliança Catalana
són feixistes. El perquè no ho
són ho argumenta analitzant els quatre corrents de l’extrema dreta.
El primer, és un
corrent que es coneix com el supremacisme blanc o el nacionalisme blanc. A
tothom li ve al cap el Ku Klux Klan. Creuen que la nació és la nació blanca, i és el més semblant a
parlar de raça blanca.
El segon, són els
anomenats, també, neofeixistes o neonazis, però en aquest
cas són nacionalistes radicals, o ultranacionalistes. El cas més conegut
seria el de Jean-Marie Le Pen. Són antisemites, i amb la boca grossa o
petita continuen venerant Hitler, i serien l’extrema dreta tradicional.
En tercer
lloc, hi ha un corrent que aquí
no és conegut,
el de Javier Milei, llibertarisme de dretes. Un neoliberalisme molt radical,
però alhora, en temes morals, de drogues, d’avortament, pot arribar a semblar molt d’esquerres.
I el
quart, són els nacionalpopulistes, que són nacionalistes
radicals que, com a característica,
tenen el rebuig de les persones musulmanes, conegut com a islamofòbia, el
rebuig de les persones immigrants, conegut com a xenofòbia, i l’antielitisme. Sílvia Orriols i Aliança Catalana
es trobarien en aquest corrent.
Orriols i
Aliança Catalana són racistes?
Són racistes
en el sentit de racisme cultural, que és un racisme diferent del racisme biològic. És a dir, el racisme biològic de l’època de Hitler parlava de races biològiques, genètiques. Això ho rebutja Sílvia Orriols. En cap cas
parlen de races en el sentit biològic.
El racisme contemporani,
excepte en els partits neonazis, és un racisme cultural. Això vol dir que no parlen mai de
races. Però consideren
que les cultures i les religions han d’estar en els seus territoris.
Per tant, consideren que l’Islam ha d’estar en territori musulmà, però no a Catalunya.
Aliança Catalana el VOX català?
Torrens argumenta que Aliança Catalana no és el mateix que VOX. Hi
ha unes diferències entre ambdós partits que són molt remarcables. Per començar, pertanyen a nacions i
llengües diferents. Aliança Catalana és antifranquista. Tant Orriols
com el partit no són contraris ni a l’homosexualitat, ni a l’eutanàsia, ni a l’avortament.
AC condemna la violència
masclista i té una àmplia presència femenina en el
partit. En el Parlament Europeu, VOX s’alinea i forma part del grup Patriotes per Europa; en canvi, AC podria pactar i
integrar-se en qualsevol dels tres grups existents (Sobiranistes,
Conservadors i Reformistes Europeus i Europa de les Nacions Sobiranes). A més, AC no rebutja el feminisme, ni tampoc la
comunitat LGTBI, ni és bel·ligerant amb Israel ni tampoc amb l’ecologisme.
Els atemptats gihadistes del 17 d’agost de 2017
Malgrat el que molta gent
comenta, l’aparició i ascens d’Aliança no té una sola causa, no neix dels atemptats terroristes
gihadistes del 17 d’agost de 2017. “Si la fortalesa la tragués d’aquí, -afirma Torrens- el 2019 no hauria obtingut 500 vots i no
hauria estat l’única regidora”. Allò que la fa créixer és la possibilitat de tenir una
caixa de ressonància a l’Ajuntament de Ripoll del
2019 al 2023, en la qual, per primer cop, pot fer el seu discurs.
En el capítol tres del llibre, titulat Narrativa de la ira:
l’atemptat gihadista i també en el quatre, Reportatge de la ràbia: el postatemptat, l’autor explica molt bé la radicalització dels joves de Ripoll i
com de malament es va gestionar el postatemptat.
Les frases i paràgrafs poden resultar molt
crus, però reflecteixen la trista realitat que es va viure i patir a Ripoll.
“En comptes d’imputar els atemptats explícitament al terrorisme gihadista, es va decidir
amagar l’islamisme radical com la causa del problema.”
“La germana d’un dels terroristes, Hafida
Oubakir va dir: “és
obligatori per als homes fer la Gihad, no és un joc....”van prendre el camí de Déu, el de la religió i el de la sunna del profeta. La
pau sigui amb ells.”
“El nou Imman de la comunitat va dir als pares: Els
nois són màrtirs. Han fet la gihad per Al·là.”
“A causa d’aquests fets tan tràgics, en un altre país haurien tancat la mesquita de Ripoll, i aquí l’hem feta més gran.”
Aquests capítols tenen una conclusió: “No es podrà resoldre el problema públic si no se’n parla, quan s’amaga sota les pedres. És una de les raons de l’aparició d’Aliança Catalana.”
La ideologia d’Aliança Catalana
En el capítol vuit, titulat Les sis emocions i les sis
ments pensants de l’orriolisme Torrens explicat què i qui podem trobar
darrera la ideologia d’Aliança Catalana. En el seu
rerefons ideològic hi trobarem el pensament del català Daniel Cardona; els francesos
Renaud Camus i Alain de Benosit; el nord-americà Steve Banton; l’alemany Carl Schmitt i l’italià Antonio
Gramsci.
On fa forat Aliança Catalana?
En les darreres eleccions
al Parlament de Catalunya va obtenir 118.302 vots. Torrens ha analitzat d’on poden haver vingut aquests vots i conclou que n’agafa 62.020 de Junts; 14.295 provinents de vots blancs o
nuls; 12.271 de l’abstenció: 11.209 d’ERC; 5.967 votants nous; 4.144 del FNC; 3.788 de la
CUP; 3.024 del PDeCat; 428 de Primàries; 419 de VOX i 1.637 d’altres opcions.
Té futur Aliança Catalana?
En el darrer capítol, El futur d’Aliança Catalana: tallafoc o gasolina al foc? Torrens explica que
Orriols va creixent, que la taca d’oli s’escampa. Que el cordó sanitari, fins ara, és més una gasolina al foc que
alimenta l’orriolisme que no pas altra
cosa.
L’autor fa una comparació amb l’evolució en el vot que han tingut altres
forces nacionalpopulistes europees.
Chega, partit nacionalpopulista de
Portugal ha passat d’un diputat el 2019 a 50
diputats el 2024.
Meloni va obtenir el 2018
un 3,7% dels sufragis; quatre anys més tard és primera ministra d’Itàlia.
Alternativa per Alemanya va entrar per primer cop
al Bundestag el 2017 i el 2024 ja ha
estat la segona força alemanya en les eleccions europees
“Per la gent corrent el que compta és poder arribar a final
de mes i viure segurs a casa i al carrer [...] La pedra angular és el disseny i la
implementació de polítiques públiques amb impacte social, especialment en barris
populars de treballadors i, també,
adreçats a la classe mitjana.”
El capítol i el llibre acaben amb aquest paràgraf:
“De què o de qui cal “Salvar Catalunya”. Aquest reportatge, fruit de la investigació dels fets dona les claus al
lector per treure’n les seves pròpies conclusions. El temps dirà
si Aliança Catalana acaba el seu
periple a les municipals del 2027 o a les eleccions al Parlament que podrien
ser el 2028, o bé entrem en la consolidació del nacionalpopulisme català. L’ocàs d’Aliança Catalana voldria dir que
hem començat a implantar polítiques públiques amb l’impacte social que
resolen problemes que amenacen la societat.
L’ascens o el descens de Sílvia
Orriols i Aliança Catalana depèn del poble de Catalunya.”
