Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de febrer del 2025

La poesia de "Safrà" amb Marta Pérez Sierra. Catalunya, el més gran país del món amb Joan Canadell

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 10 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Joan Canadell, enginyer industrial, empresari i polític català, diputat al Parlament de Catalunya i expresident de la Cambra de Barcelona.

Marta Pérez Sierra, filòloga, escriptora i poeta. Ha publicat més de 25 llibres entre poesia, relats i també contes infantils. Ha estat també cocreadora de diversos espectacles poètics. 


Davantal

Un dels nostres convidats d’avui diu que conèixer la pròpia història, la pròpia i veritable història, és clau per a l’autoestima d’un país.

Espanya ho sap molt bé i per això ens ha amagat o fins i tot ens havent una història en què Catalunya i els Països Catalans han estat sempre un país de segona subordinada sempre a una Espanya gran i gloriosa.

La nostra nació ha estat sempre avançada en el progrés. Un país capdavanter, en progrés econòmic, en el científic, humanista i molts altres. Això ens ve de lluny. I cercant un com i un per què ens n’anem al segle XIII. L’escriptor, filòsof, místic, teòleg i professor Ramon Llull es va proposar convertir els infidels, però no per autoritat, sinó amb arguments demostratius o, el que és el mateix, amb el que ell anomena “raons necessàries”. Llull va crear un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social. La ciència i el coneixement eren, per a Llull, un instrument per arribar a Deu. En canvi el catolicisme castellà sempre va creure que per arribar a Deu n’hi havia prou amb la fe incondicional i fonamentalista i amb la repressió inquisitorial.

L’escriptora, poeta i traductora Laia Llobera, referint-se a la nostra segona convidada, diu: “Si penso en una paraula que descriu la teva obra aquesta és, sens dubtes, Safrà, una espècie delicada, càlida i sensual, fràgil en la seva recollida (floreix a trenc d’alba i s’ha de recollir a l’instant, de manera artesanal, ja que es marceix  en un sol dia) i d’aroma intensa i penetrant. El safrà és també una espècie misteriosa , de tocs femenins (de colors violacis per fora i daurats i vermellosos per dins).”

“Passen els anys i em retrobo amb els teus versos i els sento cada cop més savis i valents. Són fidels a la teva essència, escrits sense fissures ni concessions. Lleials a la teva poesia: superba i vibrant. Sincera i humil. Amb nom de dona. Carregada de safrà.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 

FINAL

La frase de la setmana extreta de l’inici del llibre Safrà i que, alhora,  és una frase del Hamlet de Shakespeare en traducció de Josep Mercadé.

Sigues fidel a tu mateix. Llavors se’n seguirà, com de la nit al dia, que no podràs ser fals per a cap home.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

dimarts, 27 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (9.i final... "El fill del forner que feia versos...)


El fill del forner que feia versos...

Tanquem aquest petit viatge, aquest passeig de la mà de Pau Alabajos i el seu llibre Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble. Un passeig per pobles i ciutats que han tingut un paper important en la vida del poeta de Burjassot, sempre acompanyats de la seva poesia.

Us recomano que llegiu el llibre d’Alabajos. Us introduirà en la vida i obra d’Estellés i ben segur ue us esperonarà a endinsar-vos en la seva poesia. 

També podeu visitar el multimèdia de la UOC sobre Vicent Andrés Estellés

I, per animar-vos una mica més, us proposo que visioneu alguns vídeos.

El primer.... Un documental de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua


El poema Els amants recitat per Ovidi Montllor


Ovidi Montllor s'assabenta de la mort del poeta mentre feia un recital


Dani Miquel i Antic, dolçainer, compositor i cantautor valencià, va  compondre una cançó per fer conèixer Estellés als més petits i adolescents. 

Veritat que teniu al vostre poble un carrer dedicat a Vicent Andrés Estellés? Qui és eixe home? Ho sabeu? Doncs eixe home som tots nosaltres.

Vicent, va nàixer a Burjassot, un poble de l'Horta Nord, i va ser aprenent de forner i periodista. Algú vos ha contat que duia ulleres i que va ser el poeta en valencià més important del món?

Li encantava riure, xarrar amb les amigues i els amics i sopar a la voreta de l’alegria.  Li encisava el pimentó torrat, el cine i el café. I encara més, els seus poemes són tan bonics com una flor en primavera. Si el lliges volaràs més alt que els núvols. Si el cantes t’eixiran ales com als ocells.

Ací teniu el nostre homenatge amb aquesta cançó perquè la cantem i la fem volar.

Vicent Andrés “poeta de les llibertats”.

És molt important conéixer el que tenim a casa.

Abraçades i poesia!

... i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre

diumenge, 25 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (8. Benimodo, la Batalla de València. Vila-real, poseu-me les ulleres)


Benimodo...

“Hi ha un període convuls de la nostra història que es coneix com la Batalla de València i que, en honor de la precisió lèxica, més que una batalla fou un exercici de supervivència  i de fermesa per part d’algunes persones que hagueren d’enfrontar-se als atacs covards i recurrents d’alguns altres.”

Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner van patir atemptats amb artefactes explosius. D’altres van haver de suportar pintades, insults i amenaces. D’altres fins i tot pedrades i pallisses.

Uns atacs a Brujassot van fer que Estellés decidís marxar del poble amb la família oi es va instal·lar durant una temporada a Benimodo. Carmina, la filla del poeta ho explica:

“Benimodo era la llum. Allà es pot viure amb naturalitat en valencià, ací a València és impossible. L’havien despatxat del diari, havien vandalitzat el seu bust a Burjassot, al Perelló no ens podíem quedar i vam anar a Benimodo. Per influència de l’Ovidi...”

El poema escollit per al capítol és Benimodo del Mural del País Valencià.

Vila-real...

Arribem al final del recorregut estellesià que ens ha ofert Pau Alabajos. El capítol conclou amb el poema Uns joves (Vila-real). Abans, però, trobarem un poema del recull El gran foc dels garbons. Uns versos que són una reflexió sobre la seva pròpia mort. Estellés que tant va escriure sobre la mort en parlar de la seva pròpia no pot evitar acabar el poema fent ús de la seva coneguda ironia.

Em posareu entre les mans la creu

o aquell rosari humil, suat, gastat,

d’aquelles hores de tristesa i por,

i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l’hora justa vull que a Burjassot,

a la parròquia on em batejaren,

toquen a mort. M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués

al carrer, inquirint: «Que qui s’ha mort?»

I que li donen una breu notícia:

«És el fill del forner, que feia versos.»

Més cultament encara: «El nét major

de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

divendres, 23 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (6. Londres. El Centenar de la Ploma)

Londres... Viatge agredolç d’un Estellés afectat d’arterioesclerosi cosa que li provoca intensos dolors a les cames.

El poema d’aquest capítol pertany al Mural del País Valencià i porta per títol: Retaule del Centenar de la Ploma, vist des de Londres.

Escric, amb molt d’amor

i demorant-me en el que escric,

aquest poema que voldria ésser

el poema febril del País Valencià.

El Retaule del Centenar de la Ploma és un retaule d'estil gòtic internacional de grans dimensions realitzat al voltant de 1400 per Andreu Marçal de Sax i Miquel Alcanyís. Va ser un encàrrec de la companyia del Centenar de la Ploma i que representa la batalla del Puig que va tenir lloc el 1237.

Pere el Cerimoniós instituïa el 1385, amb el nom de Centenar del Gloriós Sant Jordi, una milícia local de cent ballesters que era l’encarregada d'escortar i protegir la Senyera de la Ciutat de València. Popularment, es va conèixer com a Centenar de la Ploma, per la ploma que portaven els ballesters al capell. Va desaparèixer el 1707 amb el decret de Nova Planta.

El fragment del poema que trobareu al llibre, recitat per Pau Alabajos:


Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (7. Gandia, L' inventari clement. Beniarjó, Ausiàs March)

  

Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March

Arribem a Gandia, el poble natal (o no?) d’Ausiàs March. De fet, Gandia, Beniarjó i València es disputen ser el lloc de naixement del gran poeta valencià.

A Gandia reviurem la troballa d’un poemari inèdit d’Estellés. D’aquest poemari, hi trobarem uns versos amb el títol Educadament, Misser Mascó, 17, el poema que tanca el llibre, fins llavors, inèdit, L’inventari clement.

[...]

Sí Mísser Mascó, 17. No és el títol d’un llibre:

És el meu domicili. És el món. És ma casa.

Ma casa és una casa entre altres vint-i-nou.

Sí, Mísser Mascó, 17. És molt més que una adreça;

És, també, més que un llibre: ;és tota la meua obra.

Tota la meua vida entre quatre parets.

I de Gandia a l’altre poble que forma part de la disputa natalícia: Beniarjó.

Alabajos es decideix per Beniarjó per parlar d’Estellés i Ausiàs March: “Una altra raó que pesava en la balança a l’hora de triar aquest títol és que un dels primers poemes d’Estellés escrits en valencià dels quals tenim constància portava un paratext ben significatiu:”

Homenatge a Ausiàs March,

Sinyor de Beniarjó

També serà a Beniarjó on coneixerem la divertida anècdota que es produeix entre Vicent Andrés Estellés i la seva filla Carmina a la Catedral de València davant la làpida/lauda sepulcral d’Ausiàs March.

El poema del capítol és Ací, del Llibre de Meravelles, inspirat, possiblement, en el passeig que va tenir Estellés amb Carmina:

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.

D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,

envers la catedral. Carrer de Cabillers,

la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys

d'Ausiàs March, perplexa amb la vivacitat

dels poetes locals, de l'Horta de València.

Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,

el puny com una pedra, insistint foscament.

I s'en tornava a casa, irritant . en silenci,

barallant l'epigrama ple de dificultats,

unes banalitats del tot insuportables.

Un dia es va morir com es mor tot el món.

Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,

vàrem llegir la lápida. I seguírem, després,

pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.

I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.

Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.

Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura

d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,

que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.

El carrer de la Mar, el de les Avellanes.

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.

Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.

De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà

de la Seu em contava com referen el cos

d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d'ossos.

Un migdia de llum exasperada, anàrem

a Beniarjó; collires unes flors en un marge:

les volies deixar en aquelles ruïnes.

Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem

Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,

amb el fill bord creixent-li; retornàrem després

a Gandia; tu duies les flors a la mà.

En eixir de Gandia les llançares a l'aire,

a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.

Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,

la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua

com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.

La visita a Beniarjó es tancarà amb un poema dedicat a aquest poble

dimecres, 21 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (5. Xàtiva. M'aclame a tu. La memòria històrica)

Xàtiva... El poemari Llibre de Xàtiva obre aquest capítol...

“Tot el llibre (Llibre de Xàtiva) és un admirable exercici de memòria democràtica, és un antídot contra la desmemòria històrica i l’alzheimer polític...” (em sembla meravellosa aquesta definició: alzheimer polític...).

Possiblement, M’aclame a tu sigui, sinó el més conegut, un dels més coneguts del poeta. Pau Alabajos ens explica el sentit d’aquet poema que ell considera com el més rotund al·legat anrtifeixista.

M’aclame a tu, mare de terra sola.

Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

 

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m’agafe a tu, os que més estimava

i cante el jorn del matí il·limitat.

 

El clar camí, el pregon idioma,

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum,

sempre, a la nit, il·luminant, enterc,

un bell futur, una augusta contrada!

 

Seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el solc i seràs la collita,

seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l’amor i la ferocitat.

 

Seràs la clau que obre tots els panys,

seràs la llum, la llum il·limitada,

seràs confí on l’aurora comença,

seràs forment, escala i·luminada!

 

Seràs l’ocell i seràs la bandera,

l’himne fecund del retorn de la pàtria,

tros esquinçat de l’emblema que puja.

 

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels béns que em retornaves sempre.

El 2017,quan l’Ovidi hauria complert 75 anys, Vilaweb va publicar un article que incloïa vint versions de M’aclame a tu. El recull l’obre l’Ovidi amb una esplèndida versió que correspon al concert d’homenatge a Raimon al Palau Sant Jordi el 1993 amb l’acompanyament d’un altre gran de la música: Toti Soler. Després hi trobarem la del mateix Pau Alabajos, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra,Feliu Ventura, Joan Reig i un llarg i esplèndid etcètera.

I no us podeu perdre la versió d’Alfred Tapscott amb la cantant Mireia Vives, la Unió Musical de Llíria, l’acordionista Cati Plana i la incorporació final de la Rumba Cuomo de Perpinyà. L’audiovisuals pertany a la primera edició dels premis El Temps de les Arts. El vídeo i les interpretacions us posaran la pell de gallina.

Alabajos completa el capítol amb el poema Els afusellats que pertany al llibre, molt extens i de llarg títol, Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. Un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista.

La visita a Xàtiva es clou amb el poema "La veu d’un poble" en homenatge a Raimon.

dimarts, 20 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (4. Mallorca, l'amor en majúscules. Alcoi, l'Ovidi. Roma, la pèrdua. Sueca, Joan Fuster)

 

Mallorca

Alabajos fa una parada a Mallorca on Estellés ens diu que no és home de banyar-se al mar; de contemplar-lo, sí, rotundament: “Em pense que hi deu haver poques coses més dignes de ser contemplades que la mar, fins i tot aquesta mar tan bruta del Perelló. A Mallorca era distint, amb aquella aigua neta, com rentada, que es podia veure a determinades cales,”

El poeta associa Mallorca amb els moments feliços viscuts amb la família. En el poema Postal compara la catedral de Palma amb l’amor incommensurable que sent per la seva dona, la Isabel:

[...]

No gosava tocar-te. Et mirava, només,

amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca

[...]

Alcoi

De Mallorca ens n’anem a Alcoi. Un capítol que ens parla de l’estreta relació que hi va haver entre Estellés i Ovidi Montllor.

Alabajos escull un llarg poema del Mural del País Valencià, una carta d’amor al seu gran amic Ovidi i també una descripció d’Alcoi, aquella ciutat de costeres i ponts i música de telers. El títol ja ho diu tot:

HOMENATGE, INDIGNAMENT PRECIPITAT,

FET EN VERS I EN PROSA,  UN GERMÀ, A UN AMIC,

A UN COMPANY: OVIDI MONTLLOR

[...]

mire Alcoi el teu poble

        (les millors peladilles del món

        els trabucs millors per a la festa

el cafè licor més explosiu escolte)

[...]

Roma

Tot seguit ens arribem fins a Roma. Ens introduirem en Coral romput i coneixerem uns dels moments més difícils que va haver de viure Estellés: la mort de la seva àvia i, un dia abans, la mort de la seva primera filla, Isabel.

“La meua primera filla va morir la matinada següent a l’enterrament de la meva àvia per via paterna. Total dos dies seguits vàrem haver d’anar al forn on el meu pare treballava, a comunicar-li, un dia, la mort de sa mare, i l’altre, a fer-li saber que la seva única neta havia mort.”

Sueca


I abans d’arribar a Xàtiva, farem parada a Sueca on, evidentment, ens trobarem amb el gran Joan Fuster. El poema escollit per a aquest capítol forma part  del llibre “Canten els pobles” del
Mural del País Valencià. En el poema Sueca, Estellés descriu el paisatge de Sueca i, en els darrers versos, apareix Joan Fuster:

[...]

Com assajar, per darrera vegada,

el text, amarg , del consueta antic.

Escolta, ací, Joan Fuster; raonen

les veus que arriben del carrer, perdudes,

el vent, festiu, amb la cortina. Coses .

[...]

Xàtiva ens espera...

dimarts, 13 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (1. Burjassot)

Us proposo un petit viatge per la poesia i la vida de Vicent Andrés Estellés i, alhora, per aquells indrets que van ser importants per al poeta de Burjassot. Un viatge que farem
a través de la lectura del llibre de Pau Alabajos
La veu d’un poble.

Espero que aquest petit viatge us animi a, per una banda, llegir La veu d’un poble i, a partir d’aquí, a aprofundir una mica més en l’obra poètica d’Estellés.

L’autor

Pau Alabajos és llicenciat en Filologia Catalana. Imparteix tallers didàctics en instituts de secundària i universitats sobre la Nova Cançó i sobre poesia de Vicent Andrés Estellés. Ha publicat dos textos teatrals, Hotel Fontana i El tocadiscos de Joan Fuster.

La seva música sempre ha estat lligada a la poesia de Vicent Andrés Estellés. Ha publicat tres discos amb cançons inspirades en els versos del poeta de Burjassot: Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, Ciutat a cau d’orella i Una granota viva a la butxaca.

Coincidint amb el centenari del naixement d’Estellés, ha estrenat un espectacle teatral-musical titulat Arbres de pols, inspirat en un poema homònim del Llibre de meravelles.

El llibre

La veu d’un poble és la primera biografia de Vicent Andrés Estellés. L’obra fusiona cròniques, relats i poemes fonamentals que ens acompanyen per la vida del poeta de Burjassot. Defineixen el panorama artístic i sociocultural del segle XX al País Valencià, la relació entre la cultura valenciana i la identitat col·lectiva. Reivindica la memòria històrica a través de la música i la poesia.

Vicent Andrés Estellés és, evidentment, la figura central del llibre, però, alhora, és també un homenatge a la cultura valenciana.

El llibre està estructurat en 16 capítols. Cadascun té el nom d’un poble o ciutat que ha estat important en la vida del poeta. Els espais físics son fonamentals per definir l’obra d’Estellés. Els pobles, les ciutats ens permeten intentar visualitzar, tot passejant amb el poeta, la València de la dictadura i la post franquista.

El viatge

Comencem aquest viatge pel poble on neix el poeta: Burjassot, a l’Horta de València. La família d’Estellés està molt vinculada a l’ofici de forner que descriu molt bé en el seu poema “L’ofici” del Llibre de meravelles:

Lo jorn sencer tostemps sospir. (Joan Timoneda)


Venies d'una llarga família de forners

i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,

i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,

i fer el rent, en caure el dia, com el feien,

i a mitjanit anar al forn per a pastar,

creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,

i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,

ficar el cap al forn, aquell infern de flames

que olia intensament als matins del Garbí,

pujar a l'alcavor, aquell calor humit.

I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,

i alegre, a les paneres, i tripular el forn,

fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.

Tu series forner, com ho foren els teus.

I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,

nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.

una amarga enyorança per a tota la vida

et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid

senyal de ganiveta que no pots oblidar.

Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,

els arraps en la carn, aquells dies salvatges

quan entraves el feixos de pinassa en el forn.

Com podrem llegir en el llibre d’Alabajos, el forn és un espai importantíssim en la vida d’Estellés. És on mor assassinat el seu avi i on rep dues notícies molt tràgiques en la seva vida. Estellés ho explica en un fragment del seu llibre de memòries Tractat de maduixes que s’inclou en aquest primer capítol del llibre.

El capítol de dedicat a Burjassot es complementa amb el poema “Declaració de principis X” del Mural del País Valencià. Un poema dedicat a la seva mare i, per extensió, a totes les mares de l’horta.

Un fragment de Coral romput en què el poeta defineix la relació amb el seu pare i on recorda els seus temps de joventut.

I, finalment, un altre text del Mural del País Valencià que vol ser un homenatge al seu veí, Julià Llopis, que li va obrir la porta al món de la cultura.

dimecres, 10 de maig del 2023

La poesia de Marta Pérez. L'enquesta del CEO del mes d'abril de 2023. Les "super illes" de Barcelona

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 8 de maig de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats

Marta Pérez Sierra, filòloga, escriptora i poeta. Ha publicat diversos llibres de poesia , de relats, contes infantils i ha participat en unes quantes obres col·lectives. També ha creat diferents espectacles poètics.

Ha guanyat diversos premis literaris. El darrer el premi “25 d’abril” villa de Benissa 2023.

Francesc Abad, analista polític

Guillem López, jurista

Davantal

Aquest darrer cap de setmana ha tingut lloc, a Corbera d’Ebre, l’acte central del Correllengua 2023 que, a partir d’ara, recorrerà les terres dels Països Catalans. L’acte central del Correllengua s’ha fet a Corbera d’Ebre perquè ha volgut incloure un doble homenatge. D’una banda, al personatge central d’enguany, el poeta i artista Joan Brossa i , de l’altra, a la lleva del biberó, la mobilització que va afectar 30.000 nois nascuts el 1920.

Correllengua 2023... Llengua, cultura i llibertat. Hi ha un lligam indestructible entre aquests tres conceptes i encara més en el cas de Catalunya i dels Països Catalans. No pot haver-hi ni cultura sense llengua, ni llengua ni cultura sense llibertat., Llengua cultura i llibertat... Indestriables, indestructibles.

Us versos de Joan Brossa ens diuen que “La llibertat va vestida de dol/Dessota les estrelles” En aquest país, la llibertat s’ha vestit de dol massa vegades. El feixisme va néixer a l’Europa d’entre guerres, entre el 1918 i el 1939. El feixisme, però, no és res més que una de els formes que adopta el totalitarisme, que ha existit sempre i que és el principal enemic de la llibertat, de les llibertats.

La Guerra Civil va ser una guerra contra el feixisme i per la llibertat. En el cas de Catalunya va ser també una guerra per les nostres llibertats... les lingüístiques, les culturals, les socials i les nacionals. La Batalla de l’Ebre va ser un dels episodis més cruents d’aquella guerra. Durant 115 dies, les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, El baix Ebre i la Terra Alta van ser l’escenari de la mort i la destrucció. La batalla va arruïnar pobles i camps amb un total de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. Corbera d’Ebre va quedar destruïda a causa dels bombardejos, d’artilleria i de la Legió Còndor alemanya i l’aviació italiana.

Corbera d’Ebre és el poble de la Memòria. Els carrers i cases en runes del Poble Vell són un testimoni mut de la violència feixista i de les brutals conseqüències de la guerra. Un poble que l’any 1938 tenia 500 cases, 400 de les quals van ser tocades per les bombes. El Centre d’Interpretació 115 dies, ubicat a Corbera, recull el testimoni d’un dels veïns, l’Enric Torné: “… Una de les coses que més em va impressionar de la guerra va ser l’arribada puntual cada dia i a la mateixa hora dels bombarders alemanys. Tant era així que programàvem la nostra vida en funció dels horaris en què venien els avions. Passaven diverses vegades al dia… Hi havia tants aparells que el sol no es veia, tot quedava a les fosques.

El feixisme ha existit sempre. Amb altres noms, diferents règims polítics i econòmics. El feixisme existeix avui i existirà sempre. Aquesta és una realitat que cal tenir molt en compte per evitar que ens devori amagat darrere les seves múltiples màscares. El monstre del totalitarisme a vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques. El monstre que nosaltres patim com a país està desbocat i no ha parat de créixer. S’ha sofisticat en les formes, s’ha adaptat als nous temps. S’ha sabut ocultar en els emboirats i tenebrosos espais de l’estat més profund.  

Avui, però, parlarem de poesia, de la poesia de Marta Pérez d’una poesia que ens diu que “Sóc tots els nusos / d’aquest braçalet / que amaga un país /d’olor de mar i llum / anterior als tirans / i les guerres.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!               

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units Theodore Roosevelt

“Fes tot el que puguis, amb el que tinguis, siguis on siguis”

Com ja és habitual en aquest programa marxem sempre pensants en la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Avui ho farem amb el vídeo “Actua contra la repressió. Nosaltres acusem”

Us deixem amb el vídeo i tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!