LES CLAUS DE BAUDOLINO
Les deu tribus perdudes d’Israel: el somni de Rabí Salomó
Si tens pressa o avui no et ve de gust llegir gaire, aquí tens...
El resum
Les deu tribus perdudes d’Israel: el somni de Rabí Salomó
La
llegenda de les deu tribus perdudes d’Israel neix d’un fet històric: la
conquesta assíria del Regne del Nord l’any 722 aC i la deportació d’una part de
la seva població. La incertesa sobre el seu destí va alimentar, amb el pas dels
segles, la creença que les tribus no havien desaparegut, sinó que continuaven
existint en algun territori remot i desconegut. Relats com els d’Eldad ha-Dani
van contribuir a consolidar aquesta tradició.
Eco
incorpora aquesta llegenda a Baudolino a través de Rabí
Salomó, que interpreta la recerca del Preste Joan com una possible
oportunitat per retrobar les tribus perdudes. Per a ell, el viatge no és una
simple aventura, sinó la possibilitat de recuperar una part del seu poble i de
la seva història.
La
llegenda es relaciona també amb el Sambatió, el riu mític que
separaria les tribus de la resta del món. Eco uneix així tres tradicions —les
deu tribus, el Preste Joan i el Sambatió— fins a construir un univers
llegendari coherent, en què cada relat sembla confirmar els altres.
El més
interessant és que Eco no es limita a explicar una llegenda, sinó que
reflexiona sobre el poder de la creença. Una història pot ser
llegendària i, tanmateix, produir conseqüències reals si les persones hi
creuen. Per això les deu tribus representen una de les grans preguntes de Baudolino: què
és més poderós, allò que existeix o allò que els homes creuen que existeix?
La
tradició bíblica parla de les dotze tribus d’Israel, descendents
dels fills de Jacob. Després de la divisió del regne, el Regne del Nord va ser
conquerit pels assiris l’any 722 aC i una part de la seva
població va ser deportada. Amb el temps, aquest fet històric va donar origen a
la llegenda de les deu tribus perdudes d’Israel.¹
La
incertesa sobre el seu destí va alimentar la imaginació durant segles. Es va
començar a creure que les tribus continuaven existint en algun lloc remot del
món. Relats com els d’Eldad ha-Dani, un viatger jueu del segle IX, van
contribuir a consolidar aquesta tradició i a situar aquestes comunitats en
terres llunyanes i desconegudes.²
A Baudolino,
Eco recupera aquesta llegenda i li dona un protagonista: Rabí Salomó.
Quan coneix el projecte de Baudolino i els seus companys de trobar el Preste
Joan, hi veu la possibilitat de retrobar les tribus perdudes. Per a ell, el
viatge no és una simple aventura, sinó l’esperança de recuperar una
part del seu poble.³
La
llegenda es relaciona també amb el mític riu Sambatió, que, segons
la tradició, separava les tribus de la resta del món.⁴
Així,
Eco entrellaça les tribus perdudes, el Sambatió i el Preste Joan en un mateix
mapa imaginari. El somni de Rabí Salomó resumeix una de les grans idees de la
novel·la: una història pot ser llegendària i, tanmateix, produir
efectes reals quan els homes hi creuen.
Si, en canvi, ets dels que gaudeixen de perdre una estona entre llibres, història, llegendes i les trifulgues de Baudolino, tens...
LA GUIA COMPLETA
Les deu tribus perdudes d’Israel: el somni de Rabí Salomó
Entre les moltes llegendes que conflueixen en el món fabulós de Baudolino,
n'hi ha una que té una significació especial: la de les deu tribus perdudes
d’Israel. Per a Umberto Eco, aquesta tradició és molt més que una
curiositat medieval. És un exemple perfecte de com una incertesa històrica pot
convertir-se, amb el pas del temps, en un relat, una esperança i finalment en
una realitat imaginada.
I, dins de la novel·la, aquesta llegenda adquireix un rostre concret: Rabí
Salomó.
De les dotze tribus a les deu tribus perdudes
Segons la tradició bíblica, el poble d’Israel estava format per les
descendències dels dotze fills de Jacob, anomenat també Israel. Després de la
mort de Salomó, el regne es va dividir en dos: el Regne d’Israel, al nord, i el
Regne de Judà, al sud.
L’any 722 aC, els assiris van conquerir el Regne del Nord i van
deportar una part de la seva població. A partir d'aquest fet històric es va
desenvolupar, amb el temps, la tradició de les deu tribus perdudes d’Israel.¹
La història, però, és molt més complexa que la llegenda. Les tribus no
van desaparèixer necessàriament de manera sobtada ni van emigrar totes juntes
cap a un territori desconegut. Hi hagué deportacions, reassentaments i
processos d'assimilació. Però el fet que el seu destí quedés envoltat
d'incertesa va alimentar durant segles la imaginació.
I quan la història deixa un buit, la llegenda acostuma a ocupar-lo.
El misteri es converteix en esperança
Amb el pas dels segles, va començar a circular la idea que les deu tribus
no havien desaparegut, sinó que continuaven existint en algun lloc remot del
món.
On?
Aquesta era la gran pregunta.
Algunes tradicions les situaven a Pèrsia, d'altres a Àsia central, a
l'Índia o en territoris encara més llunyans. Un dels testimonis més coneguts és
Eldad ha-Dani, un viatger jueu del segle IX que afirmava procedir de la
tribu de Dan i que parlava d'unes comunitats jueves situades en terres
remotes.²
La llegenda creixia a mesura que augmentava la distància.
Com més desconegut era el territori, més fàcil resultava imaginar-hi un
poble misteriós.
I així les deu tribus perdudes van anar ocupant un lloc en el gran mapa imaginari de l'Orient medieval.
Rabí Salomó entra en escena
És aquí on Eco introdueix Rabí Salomó en la història.
Quan Baudolino i els seus companys expliquen que estan buscant el regne
del Preste Joan, el rabí reacciona immediatament. Ell coneix una
tradició segons la qual, en algun lloc de l'Extrem Orient, les deu tribus
perdudes continuen vivint separades de la resta del poble jueu. En el text
de la novel·la, Eco fa que Salomó expliqui aquesta tradició a Baudolino i
relacioni el misteriós regne oriental amb les tribus desaparegudes.³
Per a Rabí Salomó, per tant, el viatge no és simplement una aventura.
És una possibilitat de retrobament.
Allà on Baudolino veu un món meravellós, Salomó veu una oportunitat
històrica i espiritual.
Allà on els altres imaginen riqueses, monstres o aventures, ell imagina el
seu poble perdut.
I això és fonamental per entendre el personatge.
El Preste Joan de cadascú
Un dels grans encerts d'Eco és que el regne del Preste Joan no
significa el mateix per a tots els protagonistes.
Per a Rabí Salomó, pot ser el lloc on viuen les deu tribus d'Israel.
Per a Abdul, està relacionat amb el seu somni amorós i amb la princesa
que busca.
Per a altres companys, pot ser el lloc on trobar el Grial o altres
meravelles.
I per a Baudolino és, sobretot, un món que encara està per descobrir.
La documentació de la Biblioteca dell'Archiginnasio de Bolonya ho
assenyala explícitament: les deu tribus disperses d'Israel són precisament el
motiu pel qual Rabí Salomó decideix seguir el grup en el seu viatge cap a
Orient.⁴
Això ens permet entendre que el Preste Joan és, en realitat, una mena de mirall.
Cadascú hi veu reflectit allò que desitja trobar.
El Sambatió: la frontera impossible
La tradició de les tribus perdudes incorpora també un dels elements més
fascinants de la llegenda: el riu Sambatió.
Segons diverses versions, les tribus viuen més enllà d'un riu
extraordinari que durant sis dies arrossega pedres amb una força impossible de
superar. Però durant el sàbat el riu s'atura.
I aquí apareix la paradoxa perfecta: els jueus no poden aprofitar aquest
moment per travessar-lo perquè el sàbat els impedeix emprendre el viatge.
El riu es converteix així en una frontera pràcticament infranquejable.⁵
Eco aprofita aquesta tradició quan, molt més endavant, Baudolino i els
seus companys arriben al Sambatió. I és precisament Rabí Salomó qui es troba
davant del dilema: si el riu s'atura durant el sàbat, la llei religiosa li
impedeix aprofitar aquell moment per travessar-lo.
La llegenda, que havia servit per explicar per què les tribus no havien estat trobades, es converteix així en un obstacle físic dins de l'aventura.
Una llegenda dins d'una altra llegenda
Aquí apareix una de les grans habilitats d'Eco.
El Preste Joan és una llegenda.
Les deu tribus perdudes són una altra llegenda.
El Sambatió és una tercera llegenda.
Però Eco les uneix.
I, quan les posa juntes, sembla que es confirmin mútuament.
Si les deu tribus existeixen, necessiten un territori.
Si existeix aquest territori, potser forma part del regne del Preste
Joan.
Si existeix el regne, cal explicar per què ningú no hi ha arribat.
I aleshores apareix el Sambatió.
Cada llegenda proporciona una explicació per a l'altra.
Així es construeix un món coherent a partir d'elements que, individualment, són fantàstics.
Rabí Salomó i el poder de creure
Rabí Salomó és també important perquè representa una actitud diferent de
la de Baudolino.
Baudolino és capaç d'inventar una història sense saber si és certa.
Salomó necessita creure que pot ser certa.
El seu desig té una dimensió molt més profunda: trobar les tribus
perdudes significa recuperar una part del poble d'Israel que la història ha
separat de la resta.
Per això la seva participació en el viatge té una càrrega emocional que
no tenen necessàriament les fantasies dels altres.
El regne del Preste Joan no és per a ell simplement una terra
d'aventures.
És una promesa.
Una font que Eco va utilitzar
Aquesta connexió entre el Preste Joan i les deu tribus no és una invenció
arbitrària d'Eco.
La Biblioteca dell'Archiginnasio de Bolonya conserva documentació sobre
les fonts que van contribuir a la construcció de Baudolino. Entre
aquestes fonts hi ha el llibre ** Le terre leggendarie **, de Lyon
Sprague de Camp i Willy Ley, que Eco havia editat en italià amb el títol Le
terre leggendarie. El volum contenia capítols dedicats tant al Preste Joan
com a les deu tribus disperses d'Israel. La mateixa Biblioteca assenyala
que aquest material va ser determinant perquè Rabí Salomó decidís seguir els
viatgers cap a Orient.⁶
Això és molt interessant perquè ens permet veure com treballava Eco.
No inventava un món medieval des de zero.
Recollia textos, tradicions i llegendes i els feia dialogar.
El somni de Rabí Salomó
Per això crec que podem parlar del «somni de Rabí Salomó».
El seu somni no és simplement trobar una terra desconeguda.
És trobar els qui s'han perdut.
La seva recerca té una dimensió identitària: recuperar les deu tribus
significa imaginar que una comunitat dispersa encara pot retrobar els seus
orígens.
I això dona al personatge una dimensió molt humana.
Perquè, darrere de totes les discussions teològiques i de totes les
fantasies geogràfiques, hi ha una pregunta molt senzilla:
I si els que pensàvem que havíem perdut per sempre encara fossin en algun
lloc esperant que els trobéssim?
Aquesta esperança és probablement la força que mou Rabí Salomó.
Quan la llegenda arriba a la història
Però Eco introdueix una ironia encara més profunda.
Rabí Salomó busca una realitat que probablement no existeix tal com ell
la imagina.
Baudolino inventa històries sobre aquesta realitat.
I, tanmateix, el seu invent pot acabar produint conseqüències reals.
És el mateix mecanisme que Eco explora amb el Preste Joan:
una història pot ser falsa i, alhora, tenir efectes veritables.
La creença pot moure persones.
Pot provocar viatges.
Pot crear expectatives.
Pot modificar decisions.
Pot construir una determinada visió del món.
Les deu tribus perdudes són, per tant, un exemple perfecte de la gran
pregunta de Baudolino:
Què és més poderós: allò que existeix o allò que els homes creuen que existeix?
La gran ironia final
El lector modern sap que les deu tribus perdudes són sobretot una
construcció llegendària.
Però Eco ens demana que, durant una estona, mirem el món amb els ulls
de Rabí Salomó.
Per a ell, les fonts antigues, els relats dels viatgers, les tradicions
jueves i les notícies sobre el Preste Joan formen un conjunt que pot tenir
sentit.
No disposa de la nostra cartografia.
No disposa de la nostra arqueologia.
No disposa dels nostres sistemes de verificació.
Té llibres, testimonis i tradicions.
I confia en ells.
Aquesta és la gran lliçó que Eco ens proposa.
No hem d'intentar ridiculitzar la mentalitat medieval; hem d'intentar
comprendre-la.
Perquè només així podem entendre com una llegenda va poder arribar a tenir tanta força.
Les deu tribus perdudes dins de Baudolino
La seva trajectòria dins de la novel·la pot resumir-se així:
Les dotze tribus d'Israel
↓
La divisió del regne
↓
La conquesta assíria
↓
La deportació
↓
El misteri de les deu tribus
↓
Eldad ha-Dani
↓
La llegenda del Sambatió
↓
Rabí Salomó
↓
El Preste Joan
↓
El viatge cap a Orient
I aquí és on les deu tribus deixen de ser simplement una història
bíblica.
Es converteixen en un somni.
El somni d'un home que creu que, en algun lloc remot del món, encara
existeixen els qui un dia es van perdre.
I potser aquesta és la raó per la qual Rabí Salomó és un dels personatges
més entranyables de l'aventura de Baudolino.
Ell no busca simplement una terra fabulosa.
Busca una part perduda del seu món.
Notes bibliogràfiques
1. Sobre la formació
històrica de la tradició de les deu tribus i la seva evolució posterior, vegeu Zvi
Ben-Dor Benite, The Ten Lost Tribes: A World History, Oxford
University Press, 2009. L'autor analitza com el problema històric de les tribus
del Regne del Nord es va convertir en una de les grans llegendes geogràfiques i
religioses de la història jueva. (Biblioteca Bologna)
2. Sobre Eldad
ha-Dani, vegeu Richard Gottheil i Isaac Broydé, «Eldad Ben Mahli Ha-Dani», Jewish
Encyclopedia. La tradició atribuïa a Eldad el coneixement directe de
comunitats descendents de les tribus perdudes.
3. Umberto Eco, Baudolino,
capítol 11. En el text, Rabí Salomó explica a Baudolino que les tradicions
jueves situen les deu tribus en una terra remota d'Orient i recorda el relat
d'Eldad. La novel·la converteix aquesta tradició en el motiu pel qual Salomó
decideix unir-se al grup. (Philosophy)
4. Biblioteca
dell'Archiginnasio de Bolonya, Album «Baudolino». La institució assenyala
que el llibre Le terre leggendarie, de Lyon Sprague de Camp i Willy Ley,
contenia un capítol sobre «Les tribus disperses» i que les deu tribus són
precisament el motiu pel qual Rabí Salomó decideix seguir el grup cap a Orient.
(Biblioteca Bologna)
5. Sobre la llegenda
del Sambatió i la seva vinculació amb les deu tribus, vegeu l'article
«Sambation, Sanbation, Sabbation, Sambatyon» de la Jewish Encyclopedia.
La tradició va convertir el riu en una frontera sobrenatural que separava les
tribus de la resta del món.
6. Sobre les lectures
que van contribuir a la construcció de Baudolino, vegeu també la
documentació de la Biblioteca dell'Archiginnasio de Bolonya, que explica
que Eco havia treballat amb Le terre leggendarie i que aquest llibre
contenia capítols dedicats al Preste Joan, Sindbad i les deu tribus disperses.
(Biblioteca Bologna)
Bibliografia bàsica
- Ben-Dor Benite, Zvi. The Ten Lost Tribes: A World
History. Oxford: Oxford University Press, 2009.
- Eco, Umberto. Baudolino. Milà:
Bompiani, 2000.
- Eco, Umberto. Sulla letteratura. Milà:
Bompiani, 2002.
- Gottheil, Richard; Broydé, Isaac. «Eldad Ben Mahli Ha-Dani». Jewish
Encyclopedia.
- Sprague de Camp, Lyon; Ley,
Willy. Le terre
leggendarie. Milà: Bompiani, 1962.
