dimarts, 19 de setembre de 2023

Anàlisi i valoració de la manifestació de l'11 de setembre. Els discursos de l'ANC fragmenten el moviment independentista? Negociació investidura Pedro Sánchez

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de setembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Josep Lluís Rodríguez Secretariat Nacional i Coordinador Incidència Política de l'ANC. 

Josep Ferrer president d’AExRC

Francesc Abad analista polític

Davantal

L’11 de setembre els vaig tornar a veure...

Es lleven ben d’hora. Sempre són els primers d’arribar al lloc perquè són els que ho han de preparar tot. S’ajunten en grups i reben les darreres instruccions.  Es col·loquen una armilla de color ben viu i, si és un dia com avui, una gorra perquè hauran de passar motles hores a ple sol.

Cal preparar-ho tot. Banderes, pancartes, domassos, tanques, carpes, cadires... el que calgui.

Quan la gent comença a arribar ells ja són cadascun al seu lloc. Tranquils, amables, gairebé tots amb un somriure còmplice als llavis, atenen la gent, donen indicacions, situen tothom al seu lloc. Amatents, vigilen que tot surti bé.

Quan acaba l’acte, la gent marxa cap a casa... Ells encara tenen feina. Cal recollir tot allò que han muntat a primera hora. Quan l’espai de l’acte ja s’ha buidat de gent, encara els podreu veure amunt i avall per deixar-ho tot com ho han trobat. Avui dinaran o soparan tard.

He tingut l’honor de conèixer-ne molts. Els he vist de totes maneres i en totes les situacions possibles. En paradetes, en actes, en sopars... En manifestacions, en concentracions... Repartint fulls, parlant amb la gent... ordenant, coordinant, vigilant, muntant, desmuntant...Els he vist de bon matí, quan el sol tot just comença a albirar-se i els he vist a plena nit. Els he vist amb fred i amb calor. Sota la pluja i sota un sol de justícia.

Fa molts anys que els veig. Són gent normal, com tu i com jo, però semblen fets d’una altra fusta. Són incansables, incombustibles, resistents, magnífics, extraordinaris.

L’11 de setembre els vaig tornar a veure...

Són la meva gent. Son els voluntaris i voluntàries de l’Assemblea Nacional Catalana. 

Algú, algun dia, d’alguna manera, els reconeixerà públicament tot el que han fet, fan i faran...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Frase de la setmana del filòsof prussià Immanuel Kant

“Veiem les coses, no com son, sinó com som nosaltres”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 6 de setembre de 2023

Conversa amb Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana


Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Dolors Feliu, presidenta de l’ANC 

Davantal

El 10 de juliol d’enguany vam emetre el darrer programa de la 11a temporada del Vull una resposta. Un programa en què vam haver de deixar molts interrogants davant de les eleccions espanyoles que havien de tenir lloc al cap de 13 dies, el 23 de juliol.

Avui, en el primer programa de la que serà la 12a temporada del Vull una resposta, podrem parlar, a pilota passada, des resultats que es van produir i, sobretot, de com van afectar els partits independentistes, que van perdre un total de 660.000 vots, el 28%, respecte als comicis estatals de fa quatre anys.

El partit més castigat va ser ERC que va perdre la meitat dels diputats i també la CUP que no va obtenir representació. Junts va perdre un diputat.

Els partits independentistes tornen a ser claus en la formació del govern espanyol. De moment, ja han arribat a un pacte amb el PSOE i han facilitat que la socialista Francina Armengol sigui la nova presidenta del Congreso de los Diputados. A canvi, el PSOE ha promès demanar i impulsar que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea i que es pugui fer servir amb plena normalitat al Congreso espanyol. També han acceptat crear comissions d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, sobre les clavegueres de l’estat i sobre el cas d’espionatge amb Pegasus. 

Ara veurem què passa a l’hora d’escollir el president del Govern espanyol. Les condicions per un pacte podrien ser l’amnistia i l’autodeterminació.

Abans, però, d’aquí a una setmana, tenim un nou 11 de setembre. Enguany, la manifestació convocada per l’Assemblea serà formada per quatre columnes, que sortiran de quatre punts simbòlics de Barcelona: la Ciutat de la Justícia, l’escola Proa, l’estació de Sants i la seu de l’Agència Tributària.  Les quatre columnes convergiran a la plaça d’Espanya, rebatejada per l’entitat plaça del Primer d’Octubre.

Quatre columnes sota el lema “Via fora”, que anima a defensar el país i les llibertats. La columna de la llibertat. La columna de la llengua. La columna del país i la columna de la sobirania.

En parlem tot seguit amb la nostra convidada. Som-hi. Comencem!

Final

Ahir diumenge, va morir Carme Junyent, lingüista, defensora del català. Especialista en l’estudi de les llengües africanes, de totes les llengües amenaçades en general; i dels processos d’extinció i substitució de les llengües. La trobarem molt a faltar.

L’habitual frase de la setmana avui no pot ser altra que les paraules de Carme Junyent:

Sí en qualsevol situació, ens demanem a nosaltres mateixos “Si ara parlo en castellà és més còmode perquè és la llengua que, en principi, no em portarà problemes.” D’arguments per a canviar d’actitud, per a rebel·lar-se contra aquesta inèrcia n’hi moltíssims: “Quin és el preu que em costa parlar en castellà? Em costa que sempre soc jo qui ha de renunciar a la meva llengua. Em costa que, fent-ho, cedeixo a l’imperialisme lingüístic. Em costa que trenco amb tot allò que m’han transmès. Em costa que cada vegada que NO parlo en català porto la llengua cap a un camí de no-retorn.”

I marxarem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Ens veiem l’11 de setembre als carrers. Que tingueu una molt bona feina!

dimarts, 8 d’agost de 2023

2a Conferència Nacional per l'Estat Propi. Debat del Full de ruta

2a Conferència Nacional per l’Estat Propi

2a fase del debat del Full de ruta,

del 31 de juliol a l’11 de setembre de 2023

Per a posar en marxa la fase final de la 2a Conferència, en l’acte de presentació (Ateneu Barcelonès. 20 de juny) es va prendre el compromís de renovar el web (www.mxi.cat) per facilitar la participació de tots els inscrits, els que ja ho havien fet fins llavors i els que ho fessin fins al proper 11 de setembre, data en la que es tancarà la fase de presentació d’esmenes al projecte de Full de ruta resultant del debat de la primera fase de participació (1-O-2022 a 28-02-2023).

S’han introduït vuit seccions d’informació que permeten seguir l’actualitat del moviment independentista i, especialment, de les activitats, articles i opinions relacionades directament amb els objectius de la 2a Conferència. 

La part més complexa ha estat simplificar el sistema d’inscripció i facilitar la participació en el debat del projecte de Full de ruta, que és l’eix vertebrador de la 2a Conferència. En la pàgina d’inici s’han introduït dos botons, 

un porta directament a la fitxa d’inscripció  i l’altre permet entrar en el projecte de Full de ruta i presentar-hi esmenes en línia. 

A hores d’ara, el web ja està plenament operatiu i, per tant, facilita la inscripció omplint un breu formulari i permet, als inscrits, entrar al’intranet  per veure el projecte de full de ruta i presentar-hi esmenes. La persona inscrita ha d’introduir el seu número de document d’identificació i rep un codi al mòbil. Després d’introduir-lo al web, accedeix al full de ruta i pot presentar esmenes, clicant al botó corresponent. Se li desplega el Full de ruta, que està numerat per paràgrafs, i clicant sobre el botó vermell del paràgraf que vol esmenar, se li obra una fitxa on ja trobarà el text complert del paràgraf que vol esmenar i només haurà d’introduir la seva proposta de nou text i la justificació. El sistema li proposarà inicialment com esmena el text de la ponència per facilitar els canvis que vol introduir a l’entorn del text original. Si el que vol es substituir el text de la ponència, només cal esborrar el text proposat i posar-hi el nou. En el cas de voler eliminar el paràgraf, ha de deixar buit el requadre.  Per introduir un nou punt, cal escriure el nou text a continuació del punt on es vol introduir, deixant un “punt i apart”.

El dia 31 d’agost es reunirà la comissió d’esmenes, que tractarà les esmenes rebudes fins aquell mateix dia i decidirà les que accepta i, per tant, s’incorporaran al text provisional del Full de ruta, les que rebutgi (que passaran a ser esmenes vives que es debatran en l’assemblea de cloenda si la persona que les ha presentat les manté) i les que la mateixa comissió d’esmenes transaccionarà amb la persona, o persones, que hagin presentat esmenes sobre el mateix punt. 

En tot cas, l’11 de setembre es tancarà definitivament la fase d’esmenes i la comissió d’esmenes procedirà de la mateixa manera, per acabar tenint un projecte de Full de ruta que, amb les esmenes vives, es presenti a l’Assemblea final, o acte de cloenda de la 2a Conferència, previst inicialment pel proper 30 de setembre.



"Desbordats i aclaparats, necessitem eines útils i no únicament eslògans" (Algunes reflexions sobre llengua de Jordi Martí i Monllau)

 

Dibuix de Cesc publicat durant la Transició

Formo part d’un grup de Whatsapp integrat per persones relacionades, d’una o altra manera, amb la llengua, des de professorat a sindicalistes passant per activistes i membres d’entitats que treballen per la llengua des de diferents àmbits.

Fa uns dies es va comentaren el grup les darreres notícies relacionades amb la sentència del 25% de castellà a les aules. La més recent que el TSJC obliga una escola de Girona a fer en castellà una assignatura troncal o més i que, precisament, el tribunal ha pres com a suport jurídic la nova legislació educativa pactada pel PSC, ERC, Junts, i els Comuns.

Un dels integrants del grup és en Jordi Martí Monllau, professor de filosofia, membre de la comissió de Llengua de la Intersindical i vocal de Llengua d’aquest sindicat a les Terres de l’Ebre. La intervenció del Jordi em va semblar molt interessant. Les reflexions que va aportar són una barreja de coneixement de la situació, del context polític i social i de la realitat en què ens movem.

Tot i que va ser el típic xat de Whatsapp, és a dir, idees a raig, li vaig demanar permís al Jordi per intentar donar forma a les seves reflexions i publicar-les aquí, al meu blog. Aquí les teniu:

Les darreres sentències preocupen a tothom i la pregunta és com reaccionem. En Jordi entén que la reacció és més que complicada perquè l’ordre de fer en castellà una o més assignatures troncals és una ordre directa del jutge al centre educatiu. L’única reacció possible és desobeir. Ara bé, això només ho pot fer la direcció del centre i si ho fa s’enfronta a l’article 410 del Codi Penal i, si persisteix, en l`acte de desobediència a l’article 411

Si això és així, perquè continuem presentant batalla judicial amb plets i mes plets que en el fons no condueixen a res (i no parlo dels qui poden protagonitzar les famílies dels infants ara obligats a ser escolaritzats en castellà)? Doncs, perquè si la comunitat educativa no es planta no hi ha cap més camí. I realment jo no espero que una comunitat educativa que ha mostrat deixadesa en el manteniment de l'escola catalana es planti davant de la imposició del castellà.

En el moment de l’execució de la sentència del TSJC sobre el mínim del 25%, els sindicats demanaven al govern que es protegís els funcionaris. En cap moment van demanar la insubmissió que, d’altra banda i en el millor dels casos, seria un campi qui pugui i, en el pitjor, tot un seguit d’inhabilitacions i... l’aplicació igualment de la sentència.

L’única solució que podria haver frenat la sentència, hauria estat que una part significativa de la comunitat educativa s'hagués plantat disposada a un torcebraç amb el TSJC fins a les darreríssimes conseqüències. 

Parlem molt de desobediència, però quan ho fem pensem que la desobediència la farà l’altre i així la hi exigim. “Pressionem el govern” diem sovint, però el govern no pot desobeir la llei vigent i pretendre que continua sent un govern.

Però és que no és només el govern i la comunitat educativa que semblen passar de la llengua. Al capdavall, el govern que tenim és una representació fidel de la societat mateixa, una societat que està mancada de consciència lingüística i que no fa el que caldria per normalitzar la situació que pateix el català.

Per això penso que no hem de descartar alternatives que ens permetin mantenir una escola catalana més enllà de l'actual model dit d'immersió lingüística. No perquè jo les vulgui, no, sinó perquè em semblen les úniques que aquesta societat pot assumir.

Quan vam començar a implementar el model de conjunció lingüística, amb el català com a llengua vehicular per defecte, partíem de la base que la Generalitat sempre estaria governada per partits catalanistes (un postulat força gratuït i sobretot contrari a l’evolució demogràfica). Semblava, doncs, que seria el model més avantatjós per al nostre model educatiu. Ara bé, si perdem el govern de les institucions en què es pot acabar transformant? I pensem que la dèria abstencionista actual ho facilita.

Alguns direu que és el mateix si el president de la Generalitat és d’ERC, de Junts, o un president del PSC membre de SCC (Societat Civil Catalana), que al cap i a la fi tots fan el mateix. I això, evidentment, no és cert. No seria igual encara que tinguéssim un poble lluitador, però és que el nostre poble és més “piulador” de frases i eslògans que es dedica a escampar per les xarxes.

El tema del mínim 25% de castellà a les escoles ve de lluny. No es pot anar dient que la culpa de les darreres sentències és atribuïble a la llei aprovada l’any passat pel Parlament, que va tenir el suport del PSC, ERC, Junts  i els Comuns, i que declarava el català com a llengua vehicular a l’escola i establia el castellà com a llengua curricular. Aquesta llei va arribar a partir de diferents sentències anteriors (en especial la que afectava a tot el sistema) i no pas a l’inrevés. Es va veure com un intent d’oposar-se a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que fixava un mínim del 25% del castellà a les aules, encara que segurament estava condemnada al fracàs des del principi. Afirmar el contrari és insistir en el caïnitisme (és a dir en la guerra de tothom contra tothom) que ens devora.

Una vegada havia començat ja el procés d’execució de la sentència no hi havia cap més alternativa que intentar frenar-lo a través d’una llei, malgrat que, com he dit abans, segurament l’únic perquè podia servir era per guanyar temps. Personalment no conec cap altra alternativa viable.

El que sí que va ser un greu error va ser no forçar, quan sí que es podia, la retirada de la demanda del govern espanyol interposada l’any 2015 pel llavors ministre d’Educació del Partit Popular Iñigo Méndez de Vigo.

D’altra banda, per a dir-ho tot, que el principal problema d'aquest poble és que està demogràficament desbordat, aclaparat, en un context de dominació política que no li permet assajar respostes. Estic completament d’acord que no podem rendir-nos. Jo tampoc no vull rendir-me, però demano armes, és a dir, eines útils i no únicament eslògans.

 

dimecres, 12 de juliol de 2023

“1.322. Refugis antiaeris de Barcelona” descobrir el rastre de la Guerra Civil al subsòl de la ciutat

LA CLAU de la nostra història. Programa 239 i darrer de la 8a temporada. Emès l'11 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Convidats:

Ana Sánchez periodista, especialista en comunicació cultural, cinema i memòria històrica.

Xavier Domènech professor de la UAB, especialista en moviments socials i memòries de la república i la Guerra Civil. 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 238 i darrer d’aquesta temporada. Avui, tindrem un programa especial, un monogràfic sobre els refugis antiaeris de Barcelona.

El 30 de març d’enguany es va inaugurar a les galeries 3 i 4 de la Model. Espai memorial, l’exposició fotogràfica 1.322. Refugis antiaeris de Barcelona, organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica, l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat.

A la mateixa ciutat que acabaria convertida en camp de proves per a la Segona Guerra Mundial, també va germinar una nova i extraordinària manera de resistir: la xarxa de 1.322 refugis antiaeris de Barcelona és una obra comunitària extraordinària que entre 1937 i 1939 va salvar milers de vides. Vuit dècades després de ser tapiats, quaranta d'ells han estat fotografiats per primera vegada.

Aquest patrimoni cívic, històric i arquitectònic únic a Europa, amagat a deu metres sota els nostres peus, ens convida a descobrir una altra memòria de la ciutat en temps de guerra: la memòria de la resistència. Refugis comunitaris, privats, de fàbriques col·lectivitzades i de dirigents polítics, com Juan Negrín o Lluís Companys, mostren una Barcelona subterrània i desconeguda.

L’historiador Xavier Domènech, comissari de la mostra, recorda que “els bombardeigs sobre Barcelona són la baula necessària d’una llarga cadena del desenvolupament del terror en termes universals, però la reacció de la ciutadania és un petit cristall singular sobre els valors d’una ciutat, i les seves gents”. L’autora de les fotografies, Anna Sánchez, reivindica “la lluita col·lectiva que simbolitza la xarxa de 1.322 refugis sota els nostres peus, que és també el nostre patrimoni polític, el de la tercera generació: si la reparació demana identificar la repressió, posar noms i cognoms a les víctimes, fotografiar aquests espais de Barcelona és una manera de donar identitat a la resistència, amb la mirada de les netes”.

L’exposició es podrà visitar fins al 31 de juliol d’enguany.

Final

La frase de la setmana... Un proverbi africà

Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món.

El programa d’avui ha estat el darrer de la 8a temporada de LA CLAU de la nostra història. El nostre agraïment a tots els que l’heu fet possible... Des d’en Víctor Cucurull i Rafael Català a tota la gent d’ETV Llobregat, passant pels nostres convidats, col·laboradors i, evidentment, a tots els que ens seguiu setmana darrere setmana.

Si tot va bé, esperem retrobar-nos després de l’estiu. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un molt bon estiu!

dimarts, 11 de juliol de 2023

El càstig als partits independentistes també el 23-J? Què és el feixisme? Aliança Catalana no és feixista. Atrapats a la xarxa

Vull una resposta. Darrer programa de la 11a temporada. Emès el 10 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Alfons Duran-Pich,  Empresari i Analista de política i economia. Llicenciat en Sociologia i Psicologia. Diplomat en Administració d’Empreses. Ex professor d’ESADE. Autor de llibres com: “El Canon del Management”, “Catalunya a la independència per la butxaca”, “Memorial per als desmemoriats”, “El capitalisme i el seu setè de cavalleria. D’Adam Smith a l’economia de casino.”

Recentment, ha publicat el  llibre “Mi querido Paul”. Un llibre totalment diferent a qualsevol dels que hagi publicat fins ara. Una correspondència privada amb el seu amic Paul, que va morir durant la pandèmia. Un llibre difícil de classificar, íntim, personal, provocatiu de vegades....

Ricard Romero de Tejada, sociòleg, politòleg, assagista socialautor de “Porqué hemos llegado hasta aquí”.

Olga Amargant, advocada

El d’avui és el darrer davantal de la 11a temporada del Vull una resposta.

Hauríem pogut parlar de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que retira la immunitat al president Puigdemont. O potser de les controvertides declaracions de Clara Ponsatí criticant l’estratègia de l’exili. O també que la Junta Electoral Central, si, la mateixa Junta que el 2019 va fer retirar pancartes i llaços a set ajuntaments del Baix Empordà, s’ha declarat incompetent  per impedir l’emissió d’un espot electoral que conté ‘El cara el sol’, l’himne de la Falange. O potser que el jutge no ha vist delicte en els atacs de l’expresident del PP Pablo Casado a l'escola catalana i ha arxivat la causa. 

També podríem parlar de com arriba de dividit l’independentisme a les eleccions espanyoles del 23-J, amb els partits que no són capaços ni de posar-se d’acord en algun punt programàtic comú i els votants que es dividiran entre els que continuaran votant els partits, els que es quedaran a casa, els que votaran en blanc i els que votaran nul amb la papereta de l’1 d’Octubre.

El darrer davantal, però, d’aquesta 11a temporada no anirà de cap d’aquests temes. Des de fa més de cinc anys acomiadem sempre aquest programa recordant la gent, tota la gent, que pateix la repressió, la presó i l’exili. Una repressió que mai no es pateix individualment, sinó que també la sofreixen, principalment, la família i els amics.

Aquests represaliats, que algú ha anomenat de “segona”, són molts i la gran majoria anònims, mig o totalment oblidats pels partits i les institucions. Possiblement, les paraules que nosaltres puguem dir serveixen de ben poc, però des del Vull una resposta pensem que no hi ha res pitjor que no mantenir viva la memòria de tota la nostra gent, perquè oblidar la repressió i els represaliats seria sens dubte la pitjor derrota que tots podríem patir.

Un judici més. Una sentència més. L’Audiència de Barcelona ha condemnat tres joves de Granollers a tres anys de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. Els fets van passar el primer d’octubre de 2020,  en el transcurs d’una manifestació amb motiu del tercer aniversari del referèndum d’independència del 2017. Tres anys de presó per haver llançat pedres a una furgoneta de policia.

La repressió que no s’atura...

En el Vull una resposta d’avui girarem la conversa a l’entorn de tres articles d’Alfons Duran-Pich “Memòria per als desmemoriats”. “Un feixisme d’última generació” i “Atrapats a la xarxa”.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Colin Powell, el que va ser el primer secretari d’estat negre dels Estats Units.

No hi ha secrets per l’èxit. Aquest s’aconsegueix preparant, treballant àrduament i aprenent del fracàs.

El programa d’avui ha estat el darrer de l’onzena temporada de Vull una resposta. Des de l’octubre de 2012 fins avui han estat més de 400 programes.

Si tot va bé, el Vull una resposta tornarà el mes de setembre per iniciar la que serà la dotzena temporada en antena. Com cada any, és el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que, en un o altre moment, han fet possible aquests més de 400 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep Pedrol, a tota la gent d’ETV Llobregat i, evidentment, a tots els nostres convidats i als que ens seguiu cada setmana. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.

I marxem un programa més, una temporada més amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa,

Que passeu un molt bon estiu i com sempre... que tingueu molt bona feina!

dimecres, 5 de juliol de 2023

3/4 de mil·lenni del Consolat de Mar. Exposició "Del gòtic al metavers". La història de Catalunya dia a dia

LA CLAU de la nostra història. Programa 237. Emès el 4 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 237.

El Mar és un extens territori que l’home ha volgut dominar des de sempre. El tràfic marítim, el transport per mar de mercaderies i de persones, va anar augmentant a mesura que la humanitat desenvolupava nous i millors sistemes de navegació.

Com més avançava la humanitat, més problemes calia solucionar dins d’aquesta autopista marítima. Al costat, doncs, del transport de productes i de persones, cada vegada més ha calgut regular els drets de navegació, el sobrevol, la pesca, investigacions científiques marines, descobriments miners en els fons marins, protecció del medi ambient marí....

Avui, a la secció de la notícia de la setmana parlarem amb el Cònsol Majori del Consolat de Mar de Barcelona, el Sr. Jordi Domingo. El passat 15 de juny, es va inaugurar al Museu Marítim de Barcelona l’exposició “Tres Quarts de mil·lenni, Consolat de Mar: Del gòtic al metavers.” Una mostra immersiva i didàctica, formada per 12 etapes temàtiques que ens convida a un viatge des del segle XIII fins a l'actualitat, explorant els 750 anys d'història del Consolat de Mar.

750 anys d’història... El 1258, en el regnat de Jaume I, es crea la Carta Consular de Barcelona, la llavor del Consolat  de Mar, l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i al llevant de l'Atlàntic.

El Consolat de Mar de Barcelona s’estendria per tota la costa dels Països Catalans i per tota la Mediterrània  fins a Constantinoble, Tir, Damasc,  Alger, Tunísia, Marroc,  Alexandria, també per l’Atlàntic europeu (Bruges). Les rutes que es van establir van ser molt diverses, com divers era el trànsit, el comerç i els incidents de tota mena (incompliments contractuals, robatoris, impagaments, naufragis, assegurances…) .

Final

La frase de a setmana del poeta, novel·lista i cantant quebequès. Leonard Cohen

Hi ha una esquerda en tot. Així és com entra la llum.

La setmana que ve tindrem el darrer programa de la temporada. Us esperem aquí per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!