En els articles El català i la nació no poden esperat i Crítiques al Pacte Nacional per la Llengua: entre el debat necessari i la desqualificació gratuïta Ja vaig expressar la meva opinió particular del perquè la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) vam signar el Pacte Nacional per la Llengua. Ara és el moment de parlar de continguts, tant dels positius com dels negatius.
El català es troba en una cruïlla crítica. El Pacte Nacional per la Llengua, presentat aquest maig, arriba com un intent necessari de frenar el retrocés que viu la llengua pròpia del país. Amb dades sobre la taula, l’ambició del pacte és clara: sumar 600.000 nous parlants habituals abans del 2030. Aquesta xifra no és gratuïta: es calcula que el català ha perdut 280.000 parlants habituals entre el 2003 i el 2018. És, per tant, un repte majúscul.
Per fer-hi front, La Conselleria de Política Lingüística ha articulat prop de 200 mesures distribuïdes en 21 àmbits, des de l’educació fins a la sanitat, passant per la justícia i el món audiovisual. S’hi destinaran 255 milions d’euros, amb una partida destacada de 100 milions per a Educació i 73 per a Cultura i mitjans en català. També es preveuen cursos de català obligatoris per a funcionaris, el reforç del doblatge i subtitulació audiovisual, i la creació d’una oficina per canalitzar denúncies lingüístiques.
Malgrat la dimensió del pla, el pacte no ha estat subscrit per totes les forces polítiques. El PSC, ERC i els comuns l’han avalat, però Junts i la CUP se n’han desmarcat. Aquesta manca de consens és preocupant. Com es pot protegir el català sense una estratègia conjunta de país?
Altres dades mostren la urgència: només el 6,8% de les sentències judicials a Catalunya són redactades en català, i l’ús social de la llengua entre els joves disminueix a ritme alarmant. El procés participatiu del pacte ha recollit 2.600 propostes, una mostra clara de l’interès ciutadà, però també de la complexitat del repte.
El Pacte Nacional per la Llengua és un pas positiu i necessari. Però sense una aplicació valenta, un suport transversal i mesures legislatives decidides, aquestes dades només quedaran com bones intencions en un full de càlcul. I la llengua no es pot permetre una altra dècada de declivi.
Quines són és aspectes més fluixos del Pacte Nacional per la Llengua?
Evidentment, l'escassa confiança en el partit que governa actualment la Generalitat, el PSC. Anys de mentides i incompliments ofereixen poques garanties. Com a contrapartida, la plena confiança en el Conseller de Política Lingüística i, per què no?, en ERC pel que fa al tema del compliment del Pacte gairebé equilibren la balança.
El Pacte Nacional per la Llengua també és poc ambiciós en quatre àmbits clau que requereixen reformes profundes: l’educació, el món laboral, la sanitat i la justícia. Tot i fer una anàlisi crítica de la situació del català en aquests sectors, el document no concreta com es desplegaran les mesures.
En educació, es proposa renovar el model lingüístic i reforçar la immersió, tot i admetre incompliments. S’esmenta la millora de la formació del professorat, però no s’especifica com es garantirà l’aplicació de la immersió ni què es farà si el Tribunal Constitucional imposa el 25% de castellà. (En aquest punt concret ja vaig expressar la meva opinió en l'article Pacte Nacional per la Llengua, esperant la sentència del Tribunal Constitucional)
En l’àmbit sanitari, es reconeixen dificultats per rebre atenció en català, i es planteja exigir coneixement lingüístic al personal, sense concretar nivells ni mecanismes de control.
Quant al món laboral, s’admet que molts treballadors no tenen competència en català, i que la Generalitat no pot obligar-los legalment a usar-lo, a diferència d’Andorra, perquè el Constitucional espanyol ho prohibeix.
Tot seguit, teniu un quadre resum amb les dades més rellevants del Pacte Nacional:
|
|
Objectiu
principal |
Incorporar
600.000 nous parlants de català abans del 2030. |
Nombre de
mesures |
Prop de 200
mesures organitzades en 21 àmbits, com educació, sanitat, justícia, comerç i
administració pública. |
Pressupost
total |
255 milions
d'euros destinats a diverses àrees, amb especial èmfasi en el sistema
educatiu. |
Distribució del
pressupost |
100 milions per
a Educació, 73 milions per a cultura i audiovisuals, i altres partides per a
justícia, sanitat i altres àmbits. |
Signataris del
pacte |
PSC, ERC,
Comuns i nombroses entitats socials, educatives i econòmiques. Junts i la CUP
no hi han donat suport. |
Mesures
destacades |
Cursos
obligatoris de català per a funcionaris, mesures per incrementar l'ús en
justícia i sanitat, ajudes a mitjans en català, impuls al doblatge
audiovisual i creació d'una oficina de denúncies lingüístiques. |
Reptes
identificats |
Retrocés de
l'ús social del català, especialment entre la joventut i en àmbits com la
justícia, on només el 6,8% de les sentències es redacten en català. |
Opinions
d'experts |
Experts com
Mireia Plana i Magí Camps consideren que les mesures són un bon inici, però
insuficients sense accions legals més contundents, especialment davant la
sentència del 25% de castellà a les aules. |