LES CLAUS DE BAUDOLINO
Especial.
Si tens pressa o avui no et ve de gust llegir gaire, aquí tens...
El resum
Baudolino i els Reis Mags: de
l’Evangeli a la llegenda
L’episodi dels Reis
Mags és un exemple especialment clar de com una tradició pot créixer molt
més enllà del text que li dona origen. L’únic Evangeli que en parla és el de Mateu,
que explica que uns «mags d’Orient» van seguir una estrella fins a trobar Jesús
i li van oferir or, encens i mirra. El text, però, no diu quants eren,
no els presenta com a reis i tampoc no en proporciona els noms.
El nombre de tres
es va consolidar probablement per associació amb els tres presents, tot i que
les primeres tradicions cristianes representaven un nombre variable de Mags. En
algunes tradicions orientals, fins i tot, es va imposar el nombre de dotze.
Igualment, la identificació amb reis va sorgir posteriorment a partir de la
interpretació de passatges bíblics com el Salm 72 i Isaïes 60.
Els noms Melcior,
Gaspar i Baltasar tampoc no provenen de l’Evangeli, sinó d’una tradició
desenvolupada al llarg dels segles. Altres tradicions cristianes els van
atribuir noms diferents.
Aquest procés és
precisament el que fa que els Reis Mags siguin especialment interessants dins
de Baudolino. Eco mostra com un nucli textual molt breu pot
generar interpretacions, aquestes interpretacions poden convertir-se en
tradició i, finalment, la tradició pot adquirir l’aparença d’una veritat
establerta.
L’interès d’Eco no
consisteix simplement a distingir entre realitat i llegenda. La qüestió és més
profunda: com neixen les llegendes i com arriben a formar part de la
realitat cultural d’una societat?
Els Reis Mags són,
així, un exemple perfecte del mecanisme que recorre Baudolino: quan
els textos deixen buits, els homes els omplen amb històries; i, si aquestes
històries perduren prou temps, poden acabar convertint-se en tradició.
Si, en canvi, ets dels que gaudeixen de perdre una estona entre llibres, història, llegendes i les trifulgues de Baudolino, tens...
LA GUIA COMPLETA
Baudolino i els Reis Mags: de l’Evangeli a la llegenda
Quan parlem dels Reis
Mags, hi ha una pregunta que sembla tenir una resposta evident: quants
eren? Tres, és clar. I sabem fins i tot com es diuen: Melcior, Gaspar i
Baltasar. Però si obrim l'Evangeli de Mateu i busquem aquestes dades,
descobrirem una cosa sorprenent: no hi són.
L'únic Evangeli que
parla dels Mags és el de Mateu. En el segon capítol explica que, després del
naixement de Jesús, «uns mags d'Orient» van arribar a Jerusalem perquè havien
vist la seva estrella i volien adorar el «rei dels jueus». Després es van dirigir
a Betlem i van oferir a Jesús or, encens i mirra.¹
I aquí s'acaba,
pràcticament, la informació que ens proporciona el text evangèlic.
Mateu no diu
quants Mags eren. Tampoc no diu que fossin reis. I encara menys ens
proporciona els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar.
Per què, doncs, en coneixem tres?
El nombre tres
sembla haver-se imposat progressivament a partir dels tres presents que
ofereixen a Jesús: or, encens i mirra. La correspondència era atractiva i fàcil
d'entendre: tres presents, tres personatges. Però durant els primers segles del
cristianisme no existia una tradició única sobre el seu nombre. Les
representacions antigues mostren quantitats diferents: n'hi ha de dos, tres,
quatre i fins i tot vuit.²
I hi ha una dada
especialment interessant: en algunes tradicions orientals es va imposar el
nombre de dotze.³
Això significa que
el «tres» que avui ens sembla una dada indiscutible és, en realitat, el
resultat d'una evolució de la tradició cristiana.
I eren realment reis?
Tampoc això ho diu
Mateu.
El terme grec que
utilitza l'evangelista és magoi, que podem traduir per mags, savis
o persones relacionades amb el coneixement dels astres. No són presentats
explícitament com a monarques.
La identificació amb
els reis apareix posteriorment, a partir de la interpretació d'altres
textos bíblics. Entre els passatges que van contribuir a aquesta interpretació
hi ha el Salm 72, que parla dels reis que portaran presents al rei
messiànic. També Isaïes descriu les nacions que acudiran amb riqueses i
presents.⁴
La tradició
cristiana va anar unint aquestes referències fins a construir una imatge molt
més definida: aquells savis vinguts d'Orient van acabar convertits en reis
que representaven els pobles del món que reconeixen Crist.
I els noms?
Aquí el procés és
encara més revelador.
Melcior, Gaspar i
Baltasar no apareixen en l'Evangeli. Són noms que la tradició cristiana va anar atribuint als Mags amb el pas
dels segles.
La tradició llatina
els documenta almenys des de l'alta edat mitjana, mentre que altres tradicions
cristianes orientals conservaren noms diferents. Les fonts siríaques, per
exemple, ofereixen altres noms, i també ho fan les tradicions armènies.⁵
La tradició
occidental, però, acabarà consolidant els tres noms que avui coneixem: Melcior,
Gaspar i Baltasar. Aquesta és també la tradició que recull la Santa Seu
quan parla dels Reis Mags.⁶
De l'Evangeli a la llegenda
El que resulta
fascinant és observar el procés.
Primer tenim un text
molt breu:
uns mags → d'Orient
→ una estrella → Jesús → or, encens i mirra.
Després apareixen
les interpretacions:
eren tres → eren
reis → tenien noms → venien de diferents terres → representaven els pobles del
món.
I, finalment, la
tradició acaba presentant aquesta construcció com una història perfectament
establerta.
Aquí és on els Reis
Mags encaixen perfectament amb Baudolino.
Eco està fascinat
precisament per aquest mecanisme. El protagonista de la novel·la viu en un món
en què els textos antics deixen buits que els homes intenten omplir. Quan falta
una dada, apareix una interpretació. Quan la interpretació es repeteix, es converteix
en tradició. I quan la tradició és acceptada durant prou temps, pot arribar a
adquirir l'autoritat d'una veritat.
Baudolino és un
mestre en aquest art d'omplir els buits de la història.
I per això els Reis
Mags són tan importants en el capítol 10. No es tracta simplement d'una
curiositat religiosa. Eco ens està mostrant com neix una llegenda.
El que diu l'Evangeli i el que hi hem
afegit
Aquesta distinció és
fonamental per llegir Baudolino.
L'Evangeli
proporciona un nucli inicial. La tradició posterior el desenvolupa,
l'interpreta, l'amplia i el transforma. Amb el temps, les noves aportacions
poden quedar tan integrades en l'imaginari col·lectiu que ja ningú no recorda
exactament d'on provenen.
I aquí apareix la
pregunta que Eco ens vol fer:
Quan una història
inventada és creguda durant segles, continua sent una invenció o es converteix
en una realitat cultural?
No és una pregunta
menor.
Perquè la tradició
dels Reis Mags ha produït una realitat cultural extraordinàriament poderosa.
Avui milions de persones els imaginen com tres reis, amb tres noms i tres
camells, arribant de terres llunyanes guiats per una estrella. Gran part
d'aquesta imatge no prové directament de l'Evangeli de Mateu, sinó de
segles de construcció cultural.¹ ⁵
I això és exactament
el que interessa a Eco.
No tant descobrir si
una història és falsa, sinó entendre com una història arriba a ser creguda.
A Baudolino,
aquesta pregunta serà cada vegada més important. Perquè el protagonista
aprendrà que, de vegades, inventar una història no és el final del procés:
és només el començament.
Notes
1. Evangeli segons Mateu, 2,1-12.
El text parla de «mags d'Orient», de l'estrella que els guia i dels tres
presents —or, encens i mirra—, però no especifica el nombre dels Mags ni els
identifica com a reis ni en dona els noms. (Vaticà)
2. Catholic Encyclopedia, «Magi».
La font assenyala que l'Evangeli no indica el nombre dels Mags i que les
representacions paleocristianes mostren nombres diversos: dues, tres, quatre i
fins i tot vuit figures. La tradició del nombre tres probablement es va
relacionar amb els tres presents. (Nou Advent)
3. Catholic Encyclopedia, «Magi».
La mateixa font assenyala que la tradició oriental afavoria el nombre de dotze
Mags, mentre que Occident va consolidar progressivament el nombre de tres.
(Nou Advent)
4. Vegeu Salm 72,10-11 i Isaïes
60,1-6. Aquests textos van tenir un paper important en la interpretació
cristiana posterior de l'episodi dels Mags i en la seva identificació amb reis
que reconeixen el Messies. Joan Pau II també relaciona l'episodi de Mateu amb
aquests textos de l'Antic Testament. (Vaticà)
5. Catholic Encyclopedia, «Magi».
La font recull les variants dels noms segons diferents tradicions: la llatina,
amb Gaspar, Melcior i Baltasar, i altres tradicions siríaques i armènies
amb noms diferents. (Nou Advent)
6. Benet XVI, discurs a la
Jornada Mundial de la Joventut de Colònia, 18 d'agost de 2005. El papa afirma
explícitament que, «segons la tradició», els noms dels Mags en grec eren Melcior,
Gaspar i Baltasar, distingint així la tradició dels noms del relat de
Mateu. (Vaticà)
