dissabte, 16 de març del 2024

On vas Assemblea? Punt i final a la llista cívica de l'ANC

 

Punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional (SN) de l’ANC d’impulsar una Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat: Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 (48,16%). No: 3.758 (49,45%). En blanc: 181 (2,38%).

L’actual SN de l’Assemblea va sorgir de les darreres eleccions celebrades el maig de 2022. Durant tot aquest mandat, el SN ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Aquesta línia d’actuació va produir una trencadissa mai no vista en el si del SN. L’Assemblea s’havia anat debilitant a partir de 2017. Canviar el crit d’independència pel de llibertat presos polítics en va ser el primer símptoma. L’enorme parèntesi que va significar la pandèmia  va empitjorar la situació i va fer accelerar la davallada. En aquests darrers dos anys, en comptes de superar aquesta inestabilitat i recuperar la força perduda, ha estat precisament el contrari.

Tot plegat arrenca el mateix dia de les eleccions dels càrrecs del Secretariat Nacional. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. Després d’aquest actitud, si més no deslleial amb el que s’havia acordat, fins i tot es va intentar que en Pesarrodona retirés la seva candidatura a la vicepresidència, cosa que no es va aconseguir i que va acabar amb aquella mena de “solució” salomònica de repartir-se la vicepresidència, ’un any en Jordi Pesarrodona i un any l’Uriel Bertran. Una “solució”, per cert , que no està prevista de cap manera ni en els estatuts ni en el reglament de règim intern.

L’obsessió per la llista cívica ha fet deixar de banda completament el punt 3.3 del full de ruta Estratègia de confrontació i el punt 4 Àmbits de confrontació en què el full de ruta proposava cinc àmbits de confrontació en els quals no s’ha fet pràcticament res. Sense oblidar que també es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament. La Conferència del Moviment Civil Independentista, mal organitzada, no ha servit per a res.

El SN de l’Assemblea ha demostrat no tenir contacte amb la realitat de les bases. Ha tingut diversos avisos que o bé no ha sabut interpretar o bé els ha obviat conscientment.

El primer avís és múltiple....Les dimissions continuades, nombroses i conflictives, en el si del SN. La desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen són pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. Les múltiples dimissions van obligar a convocar unes eleccions parcials, celebrades el 13 i 17 de juliol del 2023, per cobrir fins a 22 places vacants, que va ser impossible cobrir en la seva totalitat.

Segon avís... El full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els anys de vida de l’ANC. El full de ruta definitiu s’aprova amb aquests resultats Sí 867 (75,92%). NO 203 (17,78%) BLANC 72 (6,3%). L’enorme abstenció de l’ordre d’un 98% i un full de ruta aprovat només per un 2% (aproximadament) de socis era un símptoma inequívoc que el carro anava pel pedregar.

Tercer avís.... Es produeix el mes de juliol de l’any passat quan el SN decideix ser part activa en unes eleccions fomentant l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Es llença a fer una consulta als associats  amb la pregunta “Estàs d’acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l’Assemblea promogui l’abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del sí a la independència del Primer d’Octubre?”. En la consulta, van participar-hi 3.773 socis (més que en la del full de ruta) i la proposta del SN és rebutjada amb els següents resultats: 2.253 (59.71%) en contra de la proposta. 1.459 (38,67%) a favor i 61 (1,62%) vots en blanc. La participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

Finalment, aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN. Malgrat els més de 70 actes organitzats en poc més de 20 dies arreu del país per cantar les excel·lències de la llista cívica. Malgrat que el SN no ha organitzat cap debat entre els partidaris d’una i altra opció. Malgrat que els partidaris del NO no hem disposat de les mateixes condicions internes per defensar aquesta postura (no hem tingut accés al web de l’Assemblea; no hem pogut enviar missatges a tots els socis mitjançant el correu electrònic o Telegram) El resultat final torna a ser decebedor per a un SN que s’ho ha jugat tot a la carta de la llista cívica.

L’Assemblea afronta ara noves eleccions al SN que haurien de servir per passar pàgina i obrir una nova etapa. Si no vaig errat, del 25 març al 8 d'abril serà el termini de presentació de candidatures; del 14 al 18 de maig hi haurà les votacions i el mateix 18 els resultats provisionals i el 25 els definitius.

Caldria que el nou SN comencés el seu mandat convocant una Assemblea General Extraordinària que hauria d’incloure com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou full de ruta .

Els estatuts de l’ANC van ser elaborats pensant en una associació que havia de durar un màxim de 3 a 4 anys. En portem dotze. Els Estatuts han quedar obsolets i cal canviar-los per adaptar l’ANC al context i situació actuals partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament.  

El nou full de ruta ha de ser també innovador i ha de permetre recuperar l’Assemblea com la millor eina de què encara disposem per avançar en el camí de la independència i de la República Catalana.

Alguns punts que caldria tenir en compte:

Cal refer la unitat estratègica i d’acció (ara malmesa) amb les principals entitats de la societat civil. L’ANC ha de prioritzar tornar a ser pal de paller de la societat civil, però amb la inclusió i treballant conjuntament amb tots aquells grups i entitats (petites o grans) que tenen com a objectiu la independència.

L'Assemblea ha de seguir tenint el caràcter d'entitat unitària i aglutinadora de la societat civil, independent de qualsevol opció electoral, tal com va ser definida en la seva declaració fundacional i en els seus Estatuts.

Tenir molt en compte que no es pot excloure absolutament ningú en el camí cap a la independència que només serà possible si hi som tots.

Activar, modificant el que sigui necessari el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació”. Col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

Tanquem aquesta darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, la millor eina que ha tingut el moviment independentista

divendres, 15 de març del 2024

Quinze anys dels "10mil a Brussel·les". La història de Catalunya dia a dia. "Espill de la vida religiosa" el "bestseller" català del segle XVI. Les dones en la nostra història

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 256

El 7 de març de 2009, faltaven encara sis mesos per a la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt, la capital de Bèlgica, Brussel·les, era l’escenari d’una gran manifestació per la independència. Ha passat a la història com els “Deu Mil a Brussel·les”.

Els artífexs d’aquest primer gran èxit de l’independentisme modern van ser, entre altres, Enric Canela, químic, professor i catedràtic de bioquímica i biologia molecular. Agustí Esparducer, informàtic. Elisenda Paluzie, economista. David Morgades, creador del Bloc Gran del Sobiranisme. Josep Poveda, Pep Anton, M. Teresa Galceran, Xavier Mir... El biòleg i enginyer informàtic Manel Bargalló en va explicar l'experiència al llibre Els herois de Brussel·les.

Com ha passat sovint, hi va haver una forta oposició política, fins i tot s’hi oposava la direcció d’Òmnium. Els partits van passar de tot i només van reaccionar quan es van adonar de la magnitud que havia anat prenent l’acció. Partits i autoritats van passar de no fer-nos cas a participar quan van veure la magnitud de la resposta a 10mil. Més o menys el que també va passar fins a un parell de mesos abans de la gran manifestació del 2012 de l’Assemblea.

M. Teresa Galceran escriu, en referència a aquell dia històric: “I de sobte entraven, per uns carrers laterals, les banderes grogues amb el lleó negre de Flandes i les banderes del Vènet! i les de Còrsega i Sardenya, les  d'Euskadi i les  blaves d'Escòcia, per acompanyar-nos. Allà érem -com diu el poeta- El meu Poble i Jo.”

Arribar a l’1 d’octubre de 2017 no va ser gens fàcil. Els Deu Mil a Brussel·les són una baula d’aquesta llarga cadena que comença a bastir-se fa desenes i desenes d’anys. Des d’aquells temps  de principis del segle XX, en què se’ns ’anomenava “separatistes. Estat Català, Nosaltres Sols, el Front Nacional de Catalunya, el PSAN, l’MDT, Nacionalistes d’Esquerra, el BEAN...

L’independentisme ubicat en l’anomenada “societat civil”...  El CIEMEN, la Crida, Sobirania i Progrés, la PDD, les consultes sobre la independència de Catalunya iniciades el 2009 a Arenys de Munt i culminades a Barcelona el 2011. La Conferència Nacional per l’Estat Propi que va representar el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana.

Han passat 15 anys dels 10mil a Brussel·les. Cal recordar aquela gesta perquè, com va dir el zapatista conegut com el subcomandant Marcos:  “La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per aconseguir-la”.

Final

La frase de la setmana extreta del llibre “Les dones en la nostra història” de Ferran Soldevila

“Però la història no és solament el que escriuen els historiadors. La història són els fets de la humanitat, encara que els historiadors no els escriguin ni els descriguin.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats, noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


dimecres, 13 de març del 2024

"Salvador Puig Antich. Cas obert" , Conversa amb Jordi Panyella

Vull una resposta. 12a temporada. Emès l'11 de març de 2024 per ETV Llobregat, Terramar Barcelona, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragona


Jordi Panyella, periodista d’investigació i escriptor. Autor, entre altres de Fèlix Millet, el gran impostor. Causa general i Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés.

Pep Cruanyes Advocat i historiador català. President de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. Cofundador de la Comissió de la Dignitat

Gerard Sesè  politòleg, actor i cantautor. Cap de comunicació del Consell de la República

Davantal

Demà, 12 de març, si res no ho atura, està previst que el Tribunal Suprem emeti la resolució definitiva al recurs que va presentar Adrià Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte d’agressions a l’autoritat durant el primer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2018 . Si el Tribunal Superior decideix no acceptar cap de les al·legacions, l’Adrià tindrà 10 dies per entrar a presó des del moment que rebi l’ordre executòria.

L’Audiència de Madrid ha emès una ordre de detenció contra Dani Gallardo perquè el tanquin a la presó i compleixi la condemna pels delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat durant una manifestació contra la sentència del procés el 2019 a Madrid.

Els encausats en l’operació Judes, acusats de terrorisme es troben a l’espera del judici. I molts altres represaliats a partir del 2017 viuen amb l’espasa de Dàmocles de la multa, la inhabilitació, el judici o la presó.

Mentrestant seguim pendents de l’aprovació per part del Congreso espanyol de la Llei d’amnistia. Una llei que finalment continua fent referència al terrorisme, però amb un reformulació: s’elimina l’esment al codi penal espanyol, que fa una definició molt àmplia, molt vaga, dels delictes de terrorisme. En l’exclusió per traïció, es manté la referència al codi penal espanyol, però intenta de limitar-ne l’abast amb disposicions del dret internacional. I en la definició de la malversació, conté alguns canvis atenent les recomanacions de la Comissió de Venècia.

En l’apartat negatiu, Alerta Solidària ja ha denunciat que l'amnistia ha deixat fora el delicte de coaccions que afectaria concretament a un condemnat per un delicte de coaccions a 2 anys i quatre mesos després de la visita del rei a la tardor del 2020 i que és conegut com 'En Joan de l'Empordà'.

Anirem seguint el desenvolupament i aplicació d’aquesta llei, sobretot tenint en compte que la decisió final dependrà del jutge de cadascun dels casos.

Avui, recordarem una vegada més Salvador Puig Antich. Ho farem amb Jordi Panyella autor del llibre “Salvador Puig Antic. Cas obert”. Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic 25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets, escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per primer cop en tots aquests anys.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana de Julia Conesa Conesa, activista que va formar part del grup de les 13 dones afusellades en el cementiri de l'Almudena i que han passat a la història com les Tretze Roses. Una frase dedicada, també, a Salvador Puig Antich.

“Que el meu nom no s’esborri de la història”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 8 de març del 2024

La immigració a Catalunya. Carles I sense censura. Conversa amb Jordi Bilbeny

LA CLAU de la nostra història. Programa 256. Emès el 6 de març de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 256

Fa unes setmanes, el diari ARA publicava l’article de Laura Serra “Llengua. Radiografia de la immigració a Catalunya”. Entre altres dades molt interessants, ens deia que avui en dia el 70% de la població viu en llars on algun dels membres ha vingut de fora, siguin avis, gendres o oncles. El 47,5% de la població catalana té el castellà com a llengua inicial, i un gens menyspreable11,6% parla a casa una altra llengua, ni català ni castellà.

En els darrers 20 anys, han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents. Les causes d’aquesta arribada massiva són degudes en molt bona part al model social i econòmic imperant al nostre país que no és altre que el d’un capitalisme salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Tal com diu l’economista Miquel Puig:  “Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país que té molts universitaris. Tenim una taxa de natalitat baixíssima i una taxa de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la meitat estudien a la universitat. Hi ha una distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”

Aquest creixement demogràfic desmesurat per un país partit com el nostre comporta tot un seguit de problemes socials, educatius, sanitaris, d’habitatge i, evidentment lingüístics i culturals. Pel que fa a l’habitatge, s’esdevé una autèntica segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.

Poca gent abandona el seu país si no és per buscar seguretat, feina i unes condicions de vida més favorables. La gran majoria de la immigració viu en una situació totalment inestable, tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

Aquest darrer punt és el que destacaria per damunt de tots: si no hi ha necessitat, no hi ha interès ni motivació. Si el país, l’administració, el món polític, el món empresarial i sindical, la societat civil i nosaltres mateixos individualment com a ciutadans,  no som capaços de crear aquesta necessitar, aquest interès, aquesta motivació, l’immigrant optarà únicament pel castellà i, en el millor dels casos, s’esforçarà només per entendre el català. El nouvingut ve a treballar, a guanyar-se la vida. Vol aconseguir una situació social i econòmica millor i més justa per a ell i la seva família. Si comprova que, per viure a Catalunya, n’hi ha prou amb saber el castellà, no cal dir que optarà per aquest estatus lingüístic.

En cap cas, però, cal culpar la immigració del procés de regressió en què sembla haver entrat el català pel que fa al seu ús social. El fet que la immigració no es decideixi a aprendre i fer servir la llengua del país, no és res més que un altre símptoma d’aquesta preocupant situació sociolingüística que arrosseguem des de fa molt de temps i que no acaba de redreçar-se.

Final

La frase de la setmana del filòsof danès del segle XIX Søren Kierkegaard

“Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dijous, 7 de març del 2024

Repressió, represaliats, amnistia...

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 4 de març de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Garraf Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Adrià Sas, Activista. Represaliat. Membre de la Plataforma antirepressiva de Barcelona

Josep Bustos Solé Membre de la Plataforma antirepressiva de Ponent

Davantal

El passat dissabte 2 de març es van complir 50 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich. N’hem parlat en aquest programa i ho tornarem a fer dilluns que ve amb en Jordi Panyella autor del llibre Salvador Puig Antich, cas obert i amb l’advocat Pep Cruanyes, El cas Puig Antich va passar de la justícia ordinària a la militar amb l’argument que el que va passar el 25 de setembre de 1973 al portal del carrer Girona, núm. 70 era una cas de terrorisme.

Cinquanta anys després, la paraula terrorisme continua present en la justícia espanyola. Els dotze membres del CDR implicats en l'operació Judes estan acusats de pertànyer a una organització terrorista clandestina i estable i els demanen fins a 27 anys de presó. I la setmana passada el Tribunal Supremo va decidir obrir una causa penal per terrorisme contra el president Carles Puigdemont i el diputat del Parlament Ruben Wagensberg pel cas Tsunami.

El setembre de 2021 vam parlar en aquest programa amb Adrià Sas, que a finals de 2020 havia estat condemnat a 3 anys i mig de presó, després que la Generalitat i la Fiscalia mantinguessin la seva acusació, per atemptat a l'autoritat i un delicte de lesions, L’Adrià  havia estat jutjat per l'agressió a dos Mossos d'Esquadra durant el primer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2018, una acusació que ell va negar en tot moment durant el judici.

Gairebé quatre anys després de la sentència i després de diversos recursos, la via judicial s’ha esgotat per a Adrià Sas. El 12 de març el Tribunal Suprem deliberarà sobre el recurs presentat per la seva defensa. El resultat de les deliberacions es faran arribar al TSJC que serà el que notificarà als advocats de Sas la resolució. Si el Tribunal Superior decideix no acceptar cap de les al·legacions, l’Adrià tindrà 10 dies per entrar a presó des del moment que rebi l’ordre executòria.

El cas d’Adrià Sas és un dels molts casos causats per la repressió que l’Estat espanyol ha exercit a partir del 2017. Els acusats en l’operació Judes que ja hem citat anteriorment. El cas de Dani Gallardo que havia d’ingressar a presó la setmana passada i que ha decidit no lliurar-se voluntàriament. Gallardo ja va passar tretze mesos en presó preventiva després d’haver estat detingut durant les protestes a Madrid contra la sentència del procés, i ara el tribunal vol que compleixi els dos anys i onze mesos que li resten per a acabar la pena.

Els coneguts com els “vuit del Rectorat”, per als quals la fiscalia demana penes de fins a 2 anys i mig de presó pel tancament al Rectorat de Lleida en la detenció de Pablo Hasél.

Aquests són només alguns dels casos de la llarga llista de represaliats.   .

En parlem tot seguit amb els nostres convidat. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana extreta de la darrera carta que va escriure Salvador Puig Antich des de la Model.

La nova és escueta: Condemnat a mort. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Tal vegada, i com afirmació del per què he lluitat i que ara, moment de la gran prova, hi crec més fermament. Han portat a terme una venjança irracional. Fàstic, fàstic és el que sento...

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 1 de març del 2024

"Per un final sense final. Sempre amb tu" (Recordant Salvador Puig Antich)

 


Aclariment sobre el títol del post....Aquesta frase és extreta del llibre de Jordi Panyella Salvador Puig Antich, cas obert. És una frase que el periodista troba escrita en un banc de la plaça Puig Antich, al barri de Roquetes. Una plaça sense nom.

Jo no t’he conegut, però et recorde...

UN any més, inexorable, arriba el 2 de març i amb ell el record punyent d’un jove llibertari assassinat per un franquisme que ja agonitzava. Un assassinat sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich van marcar tota una generació.

Puig Antich va ser assassinat enmig de la desesperació i el remordiment de tots aquells que podríem haver fet més. Va ser assassinat enmig de la indiferència de molts que no van fer res.

S’han escrit molts llibres sobre Puig Antich: La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL. Puig Antich, la transició inacabada. Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich. Fins i tot un llibre juvenil publicat per l’editorial Petits tigres amb el títol Salvador Puig Antich. I, evidentment, també hi ha la pel·lícula de Manuel Huerga.

El periodista Jordi Panyella va publicar el 2014 Salvador Puig Antich, cas obert i enguany, amb motiu del 50è aniversari de la mort del militant del MIL, n’ha fet una nova edició amb el subtítol La revisió definitiva del procés. Per a mi el millor llibre dels que he pogut llegir sobre el cas Puig Antich. Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic 25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets, escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per primer cop en tots aquests anys.

Panyella ens fa viure la lluita constant de les germanes de Salvador Puig Antich, una lluita mantinguda durant aquests darrers 50 anys. D’una banda, per mantenir viu el record del seu germà i de l’altra per intentar una i altra vegada que es revisi el judici i la condemna a mort del Salvador, de moment sense èxit. La reobertura del procés, que també reviurem en el llibre, ha estat denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya.

El cas Puig Antich és ple d'irregularitats, mentides, estranys buits, contradiccions i absències des del principi de tot. En Jordi Panyella escriu en el seu llibre:

“Per què el règim feixista tenia tant d’interès  a posar el cas en mans de la justícia titella fàcilment manipulable dels militars. Per què el jutge Nemesio Álvarez va passar per alt la matussera investigació policial. Per què totes aquelles anades i vingudes del policia Timoteo Fernández Santorum en el sumari. Per què les contradiccions en les declaracions dels policies Algar i Rodríguez Álvarez sobre com es va produir el tiroteig. Per què aquella reconstrucció dels fets plena d’oblits. Per què aquella autòpsia absolutament irregular feta en una comissaria. Per què el desinterès  a fer declarar els metges que havien vist el cadàver a l’Hospital Clínic. Per què la denegació de la prova balística als advocats de la defensa de Puig Antich. Per què el jutge va desestimar tants altres testimonis i tantes altres proves de la defensa. Per què l’advocat Condomines em va dir que lamentava no haver pogut enregistrar la conversa que va tenir amb Nemesio Álvarez a la presó Model la nit de l’execució d’en Salvador.”

I conclou.... “Ara tinc clar que la resposta a la gran pregunta d’aquesta història... Qui va matar el policia Francisco Jesús Anguas? Té nom, cognom, pistola i placa de policia.”

He començat aquest post amb uns versos de Vicent Andrés Estellés, Se n’han fet molts de poemes dedicats a Puig Antich. En el llibre de Panyella en descobreixo un que no coneixia. Són uns versos de Josep Miquel Servià, escrits la nit que va precedit a l’assassinat d’en Salvador, davant mateix de la Model.

Panyella ens diu que “son uns versos que van saber captar a la perfecció la tensió asfixiant d’aquella nit, l’electricitat d’aquell moment, la vergonya aliena de l’ambient polític, el buit d’indiferència que es va fer a l’entorn del jove llibertari i antisistema, del qual molts no en van voler saber res. Molta compassió, molta comprensió, però molt poc compromís.”

D’aquí a quatre hores seràs sols un nom:

El d’un mort jove, flamant, reivindicable.

Amb el qual certs polítics sense cor

-que es diuen gent d’esquerra i no han fet res

per treure’t d’un dogal ben previsible-

se’n faran pantagruèlica mengia

per als seus bruts, hipòcrites brams d’ase

Poema complet recitat pel seu autor Josep Miquel Servià

dijous, 29 de febrer del 2024

Els col·legis professionals confirmen l'espoli fiscal. La història de Catalunya dia a dia. Una exposició sobre l'art medieval contra jueus i conversos. El guerriller i aventurer Tomàs Costa, "Misses"

LA CLAU de la nostra història. Programa 255, emès el 28 de febrer de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 255.

Fa molt de temps que es parla de l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans en general i molt en particular el que patim a Catalunya. Durant dècades, i particularment durant els darrers anys en què l’independentisme ha esdevingut majoritari, s’ha denunciat una i altra vegada la injustícia que representa aquest espoli. Durant anys i anys, l’Estat espanyol, els partits unionistes, els mitjans afins han negat una i altra vegada que existeixi cap mena d’espoli.

Dimarts passat, l’espoli ha quedat demostrat, una vegada més, que existeix i aquesta vegada la font que ho demostra fil per randa és el document que han signat fins a una vintena de col·legis professionals catalans, que apleguen els sectors professionals més importants del país.

L’informe consta de vint pàgines, plenes de dades comparatives que demostren abastament l’espoli fiscal que pateix el país. Si anem al quadre dels ingressos aportats per Catalunya a l’Estat i els que en rep, veurem que el dèficit era de 17.049 milions el 2016; 20.196 milions el 2019 i 21.982 milions el 2021.

Pel que fa a les inversions públiques, l’informe demostra clarament que la inversió de l’estat en infraestructures a Catalunya ha estat sistemàticament inferior al seu pes econòmic (% sobre el PIB) i que també ho ha estat per sota del seu pes poblacional.

Les darreres dades del 2021 pel que fa a la inversió pública de l’estat reflecteixen que, mentre que a Madrid  es va executar un 184% del pressupostat i a la resta de l’estat  s’executava un 71%, a Catalunya el percentatge executat sobre el que s’havia pressupostat va ser d’un 36%.

És especialment dura la comparativa amb el País Basc. El seu sistema foral dona, en igualtat de competències uns ingressos per habitants un 84% superiors al sistema comú.. Aquest 84% més d’ingressos permet al País Basc dur a terme unes polítiques molt superiors a les que pot dur a terme Catalunya. Per exemple, en Serveis socials: +169,6%. En Educació: +54,3%. En Infraestructures: +116,8%. En Habitatge: + 71,3 % i en Recerca, Desenvolupament i Innovació +330,3%.

El títol de l’informe ens ho diu tot: Cal gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya.

Final

La frase de la setmana del filòsof francès Jean Paul Sartre

Com tots el somniadors, vaig confondre el desencís amb la veritat

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!