dimecres, 19 de gener de 2022

El Diari de la LLengua. 17-A, atemptat de bandera falsa? Jordi Cuixart deixa la presidència d'Òmnium. M.Eugènia Gay nova Delegada del Gobierno

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 17 dde gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Raül Garcia Aranzueque,  periodista i escriptor. Editor del Diari de la Llengua  

Lourdes Escardivol, mestra, exSN de l’ANC

Francesc Marco, historiador

Davantal

“Advocat d’en Cocomocho, quina bona peça, inefable, impresentable perillós, element criminal, personatge escassament recomanable, personatge esgarrifós, facinerós, púrria, maula, ex-etarra, llengut, brut i immoral carceller, picaplets o sinistre”. Aquestes són algunes de les expressions amb què , el periodista Alfonso Rojo, director del diari digital “Periodista Digital” , va qualificar l’advocat Gonzalo Boye.

L’Audiencia de Madrid les va considerar injurioses i va condemnar el periodista. Atra bé, el Fiscal del Tribunal Suprem espanyol, José Miguel de la Rosa Cortina, no ho veu de la mateixa manera. Veiem-ne alguns dels arguments: .”Els insults no són prou forts, no tenen prou càrrega per afectar al dret de l’honor del demandant ja que el pes ofensiu és molt reduït. La reiterada expressió etarra o ex-etarra no es pot considerar antijurídica perquè ETA ja fa molt temps que va acabar les seves activitats.”

Justícia espanyola...

La setmana passada, l’ex-comissari José Manuel Villarejo deixava anar aquestes declaracions:

“Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”.

Les incògnites que encara persisteixen sobre els greus atemptats del 17 d’agost de 2017 i la nul·la voluntat d’investigar i esclarir-ne els fets, fan que la possibilitat que els atacs fossin de bandera falsa s’hagi anat estenent durant els darrers anys.

L’ex-comissari continua implicant-t’hi el CNI i assegura que té proves que ho demostren, però que estan protegides per la llei de secrets oficials. I així és... el govern espanyol amb el suport dels jutges de l’Audiencia espanyola mantenen com a secret oficial tota la documentació relacionada amb l’espionatge a polítics independentistes que va engegar l’anomenada “policia patriòtica” el 2012.

El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya i la Fiscalia no va voler procedir en contra de les incompareixences. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

Com escrivia  a La República Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Enguany és l’any Joan Fuster. Commemorem el centenari del seu naixement i 30 anys de la mort del gran filòsof de Sueca. Durant l’any segur que us anirem fent conèixer més d’un dels seus aforismes. Avui aquest:

El que mana vol que els manats sigui dòcils, hem de partir d’aquesta obvietat

Mentre hi hagi un sol represaliat, un sol empresonat, un sol exiliat drs del Vull una resposta continuarem marxant amb el pensament posat en tots ells. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 12 de gener de 2022

Raquel Picolo "Art brut". Es coarta la llibertat d'expressió? 2022, el retorn del president Puigdemont?

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 10 de gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Raquel Picolo, escriptora. Mestra d’escriptura  

Dolors Feliu, jurista

Joan Guarch, membre  de Catalunya Proposa

Davantal

Comencem el 2022 sense poder treure’ns del damunt la maleïda pandèmia, ara, amb el nom d’Omicron. Només al Principat, el total de casos acumulats de contagi s’eleva a gairebé 1 milió quatre-cents mil. i el total de morts voreja les 25.000 persones.  Als Països Catalans s’han registrat més de dos milions tres-cents deu mil casos i més de 35.000 defuncions.

El 2021 no va acabar gaire bé en el tema de llibertat d’idees i d’expressió.

El 27 de desembre passat, el jurista i professor de Dret constitucional a la UPF, López Bofill, feia una piulada en què deia: “S’admet resignadament que morin gairebé 25.000 persones de Covid-19 i ens fa un terror absolut que mori algú com a conseqüència d’un conflicte d’emancipació nacional.”

A causa d’aquesta piulada, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) està estudiant si sanciona al seu professor Hèctor López Bofill. Com ja comença a ser massa habitual, el comunicat de la UPF comença per assegurar que respecten totalment la llibertat d’expressió, ara bé com que les paraules del professor Bofill no es corresponen ni a la visió ni al valors de la UPF cal plantejar-se si es mereix una sanció.  És a dir, un comunicat a l’estil d’aquell que diu “jo no sóc racista, però...” i que es transforma en el “nosaltres respectem i defensem la llibertat d’expressió, no obstant això...”

I per si no volies brou, doncs dues tasses....

El 23 de desembre, el diari ARA havia de publicar un article del seu col·laborador habitual, Xavier Roig i Castelló. El títol: “El nostre idioma no té adversaris”. En la introducció, Roig escriu: “cal definir i tenir clars determinats fets que no es denuncien amb prou rotunditat i claredat.”

Els diferents apartats que desenvolupa són: El bilingüisme és un parany. El català té enemics, no pas adversaris. Una classe política venuda. La immigració. I tot plegat, sense lleis a favor.

El diari ARA, però, va decidir no publicar l’article. Per què? Segons la directora del diari, Esther Vera, “L’ARA ni censura ni mai no ha censurat”. Ara bé... el seu però...(recordeu el “jo no sóc racista, però...) doncs el seu però, és que “els insults debiliten l’argumentació en tots els temes”. És a dir han censurat l’article perquè conté insults. Si encara no l’heu llegit, feu-ho, a veure si considereu que és un article insultant. La deriva del diari és força clara més si tenim en compte que el 3 de juny de 2011, Xavier Roig publicava a l’ARA l’article “Xenòfobs amb Catalunya”, molt similar en el fons i en el redactat al que ara, passat 10 anys, la direcció del diari ha considerat insultant i ha n’ha prohibit la publicació.

“Tots els matins salto del llit i aixafo una mina, La mina soc jo. Després de l’explosió, em passo la resta del dia ajuntant bocins.” Aquestes paraules de Ray Bradbury són l’inici  del llibre  “Art brut” de Raquel Picolo.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana, més que una frase un paràgraf, l’extraiem del final de l’article de Xavier Roig, “El nostre idioma no té adversaris” i que diu així:

Tot això que he enumerat no parla de solucions. Parla d’obstacles que, al meu entendre, si no es tenen explicitats, faran que qualsevol solució que es vulgui implementar sigui incompleta. Cal començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no guanyarem res amb contemplacions. Quan algú, als Estats Units, demana discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant d’un feixista. A Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana.

Avui hem iniciat els programes del 2022. I com des de fa ja més de 4 anys continuem marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. I continuarem fent-ho mentre no siguin tots lliures. Mentre no siguin tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 22 de desembre de 2021

Parlem amb Josep Costa, jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya

Vull una resposta. 10a temporada. Programa núm. 387. Emès el 20 de desembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Josep Costa jurista. Exvicepresident del Parlament de Catalunya

Maria Vidal traductora i politòloga

Josep Ferrer, president Acord d’Esquerres x República Catalana

Guillem López, jurista

Davantal

Dissabte passat va tenir lloc la gran manifestació en defensa del model d’escola catalana. Milers de persones van respondre a la convocatòria de Som Escola sota el lema “Ara i sempre, escola en català”. La manifestació ha tingut un gran ressò en els diversos mitjans de comunicació, amb intensitats diferents, però la majoria amb una molt bona cobertura.

Per això, no ens ha deixat de sorprendre la pràcticament nul·la referència a una de les columnes de la manifestació unitària. Concretament a la que van convocar l’Assemblea Nacional Catalana i la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua i que va sortir del passeig de Sant Joan/València.

Des de l’ANC i des de la CAL es va creure que, abans d’integrar-se a la manifestació unitària, era molt convenient i necessari reivindicar la llengua catalana des d’una perspectiva independentista. Perquè la situació actual de la llengua catalana en general i de la immersió lingüística en particular estan provocades per la política assimiladora de l’Estat espanyol. Una política assimiladora que no entén de règims ni de sistemes polítics, sinó que forma part des de fa segles de l’ADN espanyol.

L’acte de l’ANC i de la CAL era un acte polític i reivindicatiu. Hi van participar, més enllà de les dues entitats convocants, associacions i plataformes tan destacades com USTEC·STEs (IAC), Unió Sindical dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya; la Inteersindical; El SEPEC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; la FNEC, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya o la plataforma Enllaçats per la Llengua.

Les diferents intervencions van ser molt contundents. Des de l’ANC es va manifestar “Deixem de dir que dins l’Estat espanyol podem blindar la immersió, el català a l’audiovisual, les inversions en infraestructures o qualsevol altra cosa sobre la qual legislem al Parlament, o negociem amb el govern de l’Estat. No podem blindar res, només un Estat català ens blindarà. És la independència la que ens garantirà el futur del català i de l’escola catalana“.

Des de la CAL... “Nosaltres som avui aquí per ser fidels al nostre lema: llengua, cultura i llibertat! Som aquí per plantar cara al nacionalisme espanyol, per plantar cara als repressors, per plantar cara als que voldrien que no existíssim. Som aquí per plantar cara al franquisme, als franquistes "reciclats" i al neofranquisme´. Som aquí per plantar cara al feixisme i al neofeixisme. Som aquí per plantar cara a la "quinta columna" inserida als nostres països. I som aquí per dir-los ben alt i ben clar que no podran amb nosaltres, que no han pogut mai, ni amb els militars ni amb la força de les armes i que tampoc no podran amb jutges, lleis i sentències.”

Podria ser aquest és el motiu per no aparèixer als mitjans de comunicació més importants?

El Major Trapero ha estat destituït com a responsable dels Mossos. Sempre el recordarem com el cap de la policia catalana que va fer front amb responsabilitat i amb èxit a l’atemptat del 15 d’agost de 2017.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Avui hem fet el darrer programa de l’any 2021. El programa número 387 del Vull una resposta.

Avui, en lloc de la frase de la setmana us deixarem amb unes imatges que volen ser, com sempre, de record per la gent que pateix la repressió. També, però, de compromís, de reafirmament i, per què no, malgrat tot, de positivisme,

Tornarem el gener per iniciar un nou any. Cuideu-vos molt i us desitgem que passeu el millor Nadal possible i, encara que siguin dies de festa...

Que tingueu una molt bona feina!

 

 

diumenge, 19 de desembre de 2021

"Som aquí per plantar cara..." (Intervenció de la CAL a l'acte polític en defensa de la llengua i del model d'escola catalana)

Us parlo en nom de la CAL, la Coordinadora d'Associacions per la llengua.

Fa anys, el gran Joan Fuster va dir “La llengua no ens la regalarà ningú, ens l’haurem de guanyar dia a dia.”

I aquí estem. Per guanyar una vegada més, un dia més, la llengua.

Aquesta darrera sentència que afecta l’escola Turó del Drac de Canet de Mar no ens pot sorprendre.  Els atacs a la immersió lingüística vénen de molt lluny. Des del 2005 quan el ministeri espanyol en mans del PP denunciava la Generalitat per no aplicar la coneguda com a Llei Wert, que obligava a fer que el castellà fos llengua vehicular a l'escola.

I la sentència del TC de 2010 contra l’Estatut acabava de reblar el clau. A partir d’aquesta sentència els diferents tribunals han fet servir el que s'hi va acabar dient: (i que eliminava la paraula "preferent" referint-se a la llengua catalana en el su ús a l'administració) i que, per tant i segons la jurisprudència, les classes poden arribar impartir-se en un 50% en castellà. 

L’estratègia del nacionalisme espanyol és molt clara, atacar la immersió i la llengua amb l’intent de provocar un enfrontament lingüístic que pugui trencar la convivència al  país.... I s’organitzen... Una desena d’entitats espanyolistes s’ofereixen a recollir i tramitar les peticions de les famílies per executar la sentència del 25% de castellà a les classes.

No tot, però és culpa de l’Estat espanyol. Les nostres administracions també tenen la seva part de culpa i també nosaltres, els catalanoparlants tenim la nostra part de responsabilitat en la situació actual de la llengua. I e tot aix+ò, cal parlar-ne, i molt!

Nosaltres som avui aquí per defensar la immersió lingüística i el model d’escola catalana. Però també som aquí, al costat de l’Assemblea Nacional Catalana, de l'USTEC, de la Inteersindical, de la FNEC, del  SEPC i de moltes altres entitats, per defensar la plena normalitat de la llengua en tots els àmbits, perquè el català sigui d’una vegada per totes la nostra llengua comuna de relació i de cohesió. Perquè ocupi el lloc que li pertoca com a llengua pròpia dels Països Catalans.

Nosaltres som avui aquí per defensar la llengua i la cultura catalanes perquè són els pilars que sostenen la nostra identitat. Sense llengua no hi ha cultura i sense llengua ni cultura no hi ha nació per independitzar.

Nosaltres som avui aquí per ser fidels al nostre lema: llengua, cultura i llibertat! Som aquí perquè des de fa segles la nostra nació lluita en diferents batalles, la de la llengua, la de la cultura, la de la repressió, la de la justícia social, la de la democràcia... Totes són batalles que conflueixen en la nostra batalla principal: la de la independència i la de la República catalana!

Nosaltres som avui aquí perquè sabem que només amb la independència podrem construir un nou país, una nova república on la llengua pugui viure en llibertat, un nou país amb més justícia social, amb més democràcia, un país millor per a tothom.

Som aquí per plantar cara al nacionalisme espanyol, per plantar cara als repressors, per plantar cara als que voldrien que no existíssim. Som aquí per plantar cara al franquisme, als franquistes "reciclats" i al neofranquisme´. Som aquí per plantar cara al feixisme i al neofeixisme. Som aquí per plantar cara a la "quinta columna" inserida al nostres països. I som aquí per dir-los ben alt i ben clar que no podran amb nosaltres, que no han pogut mai, ni amb els militars ni amb la força de les armes i que tampoc no podran amb jutges, lleis i sentències.

Companyes i companys! Som-hi! Amb determinació , amb força, amb coratge. Som-hi!

Llengua, cultura i llibertat! Independència i República!

 

dimecres, 15 de desembre de 2021

L'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP) Analitzem l'enquesta de l'ICPS 2021. L'escola Turó del Drac i el conseller d'educació

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 13 de desembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Irene García Membre de l’Associació d’Estudiants Progressistes AEP. Política Educativa

Lourdes Escardívol, mestra. Membre de l’Assemblea Representants CxR

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Francesc Abad, analista polític

En el darrer programa del passat 29 de novembre, en el nostre davantal habitual, parlàvem de llengua i de la immersió lingüística, arran de la sentència del TSJC d’obligar les escoles a impartir el 25% de les classes en castellà.

El 2 de desembre ens despertàvem amb la notícia que el TSJC obligava l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a fer el 25% de les hores lectives d’una sola classe de P5 en castellà. La denúncia l’havia posada una sola família i la sentència imposava un 50% en castellà, però de manera cautelar només en dictava un quart, mentre no responia al recurs interposat. En concret, ja s’estan fent en castellà tres de les cinc tardes de la setmana i dues hores més en horari de matí la resta de dies.

El conseller d’Educació, Gonzàlez Cambray, va dir, davant de l’escola mateixa i dels pares dels alumnes que Generalitat no té capacitat d’actuar per a defensar la immersió al Turó del Drac. Que no s’hi pot fer res.

Segurament recordareu algunes de les declaracions que els polítics van fer després de les eleccions del 2017. Ens van repetir que necessitàvem un “govern efectiu” (és la denominació que van fer servir) i que entre molts altres objectius hi havia el de defensar la immersió lingüística.

Cada vegada queda més clar que la Generalitat no té cap poder ni polític ni administratiu o ,el té tan minvat, que serveix per a molt poc. Estem governats més que mai per una Generalitat autonòmica, controlada i fiscalitzada al màxim per l’Estat espanyol.

Manllevant les paraules de l’exvicepresident primer del Parlament de Catalunya, Josep Costa: No tenim res del que vàreu prometre. El govern no és efectiu. No estau eixamplant la base. No hi ha diàleg, ni amnistia, ni desjudicialització. Tampoc llengua, ni inversions, ni Rodalies... Només teniu allò que havíeu promès que mai no acceptaríeu: indults a canvi de renúncies.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor, filòsof i polític britànic del segle XVII, Edmund Burke. 

“Les concessions de dèbil són les concessions de la por”

Fins que hi hagi un sol represaliat, un sol empresonat, un sol exiliat des d’aquest programa continuarem marxant amb el pensament posat en tots ells. Perquè els volem a tots lliures. Els volem a tots a cas.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 8 de desembre de 2021

Independentisme: som davant d'una desfeta? (Síntesi de l'anàlisi de Francesc Abad sobre la darrera enquesta de l'ICPS)

Francesc Abad és un molt bon analista polític que, sovint, ens aclareix i ens ajuda a moure'ns amb més agilitat entre les diferents enquestes que van apareixent. Fa uns dies ha fet una extensa i detallada anàlisi de la darrera enquesta ICPS 2021. L’ha titulada “Anàlisi, des del dolor, de les dades preludi de la desfeta que està provocant la rendició d’ERC.”

L’anàlisi d’en Francesc és exhaustiu i molt (molt!) extens.  Intentaré, doncs, fer-vos-en una síntesi amb la intenció que us quedeu amb les dades més importants per tal de poder-hi reflexionar.

L’enquesta de l’ICPS, afirma Abad, “és una enquesta que es porta fent des de fa molt anys, fet que li aporta gran valor. I que sempre ha plantejat les qüestions amb intel·ligència, aportant molta i molt valuosa informació sobre la nostra realitat social i política.”

Com ja és habitual, en Francesc ens adverteix que la part menys interessant de l’enquesta és la projecció de vot que se’n fa i que això és a causa dels greus biaixos que l’afecten.

Per demostrar-ho, fa una comparació entre el que pronosticava l’enquesta sobre les eleccions del 14 de febrer de 2021 (ERC: 21,2% PSC: 13,8%  JxCAT: 9,9%  ECP: 6,8%) i el que va acabar produint-se (ERC: 21,3% PSC: 23,04% JxCAT 20,04% i ECP: 6,8%). Molt infravalorats en l’enquesta PSC (10 punts menys) i JXCAT 10,14 punts menys).

Afirma Abad, que les dades ICPS són el preludi de la desfeta política del nostre país, des d’un punt de vista nacional i de moviment independentista i en diu que la causa principal és la “rendició” d’ERC amagada en el seu gir polític.

En què es basa aquesta anàlisi negativa?

A la pregunta sobre quina hauria de ser la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol, els que responen un estat independent  ha baixat fins al 35,3% (El 2012 era d’un 44,3%).

A la pregunta “què voleu per Catalunya” L’any 2017 un 46,6% deien que independència i un 48,4% que formar part de l’Estat espanyol. Ara, el 2021, la xifra dels que diuen independència ha baixat fins al 39,4% i la dels que volen continuar dins l’Estat ha pujat fins al 52,9%.

Més preguntes... “A vostè com li agradaria que acabés el procés sobiranista?” Els que volen que acabi amb la independència: 2016: 37,8%; 2017: 36,2%; 2021: només un 29,3%-

“Vostè com creu que acabarà el procés sobiranista?” Els que creuen que acabarà amb la independència: 2017: 17%; 2021: únicament un 8% ho creu. La dada més colpidora és que entre els votants de JXCAT encara hi ha un 29,4% que així ho creuen, però entre els d’ERC ja només ho creuen un 9,8%.

Abad diu que una de les claus per entendre què esta passant les trobem quan es creuen les dades de la pregunta “A vostè com li agradaria que acabés el procés sobiranista” amb el record de vot a les eleccions del 14F. Mentre un 84% dels votants de Junts i un 85,7% dels de la CUP diuen que els hi agradaria que acabés amb la independència de Catalunya, només un 52,8% dels votants d’ERC diuen que els hi agradaria que acabés amb la independència. A més, un  43,7% dels votants d’ERC diuen que els hi agradaria que acabés amb un acord amb el Gobierno de España per dotar Catalunya de més autogovern. Els percentatges de només fa tres anys, els del 2018, deien que el 72,4% dels votants d’ERC els agradaria que el procés acabés amb la independència, i només un 25,9% que amb un acord amb l’Estat per tenir més autogovern. És a dir, segons l’anàlisi de Francesc Abad, fa tres anys l’anomenada “rendició” d’ERC encara no havia calat entre el seu electoral.

ERC no perd suports. ERC ni guanya ni perd suports electorats, però ha transformat el seu electorat de clarament independentista a no clarament independentista, cosa que provoca una gran esquerda en la majoria independentista.

Un altre factor d’anàlisi és que el procés no generi una fractura social i derivi en problemes de convivència. Aquest ha estat la formulació més esgrimida per l’unionisme per intentar aturar l’independentisme. Les dades ens diuen que en aquest tram final l’independentisme no ha sabut o no ha pogut respondre a la propaganda i estratègia unionista d’alimentar el conflicte social. Hi ha un 70% d’enquestats que expliciten el seu temor a aquest conflicte. És una dada massa contundent. El temor és majoritari entre el votant unionista, però també arrela entre l’independentista: un 50% també assenyala aquest punt com a crític i també manifesta els seus temors sobre que el procés acabi provoncant problemes de convivència.  

Sobre la Taula de diàleg: l’opinió majoritària de l’independentisme és que no tindrà cap resultat positiu. Un 84% dels votants de JXCAT estan convençits que no en sortirà res i, fins i tot, un 60,2% dels votants d’ERC pensa exactament igual.   

Sempre segons l’análisi que en fa Francesc Abad, el gir polític (la “rendició”) d’ERC es basa en la doctrina del “junquerisme” que té absolutament interioritzat que, apartant JXCAT i el que representa de qualsevol àmbit de poder, deixant-los fora de tot arreu en una legislatura entraria en descomposició i eliminaria així l'últim obstacle que té per fer efectiva la “rendició“ a canvi de l'hegemonia política autonòmica.

L’estratègia no li ha sortit bé en les darreres eleccions, tant en les del 21-D com en les del 14-F perquè els resultats de JXCAT van acabar sent molt per sobre del que ERC esperava. La intenció d’ERC (des del 2017) de pactar un front amb Comuns, CUP i PSC per deixar fora JXCAT ja no es podia fer, Estava tot preparat, però els resultats (inesperats) de JXCAT ho van impedir.

El petit espai d’esperança que en podem extreure de l’enquesta és que, malgrat tot, un 66,5% de la societat catalana creu que cal un referèndum perquè Catalunya pugui decidir el seu futur, davant el 26,9% que s’hi oposen.

Acabo aquest intent de síntesi amb les paraules finals de l’article:

Ens necessitem tots. Si no hi som tots no hi ha independència possible. Però per tornar a ser-hi tots els companys d'ERC han de posar fi a aquesta política de rendicio i divisió de la direcció junquerista i sergisolista que està reduint la base independentista i que, com hem vist avui, ens aboca a la desfeta com a moviment si no hi ha una reacció que l'aturi i així poguem revertir la situació.

Dies de fúria. Dies de glòria. (blog) Abad, Francesc