LES CLAUS DE BAUDOLINO
Capítol V
La curiositat: el veritable motor de les grans aventures
Si tens pressa o avui no et ve de gust llegir gaire, aquí tens...
El resum
«No és el desig de trobar respostes el que mou Baudolino, sinó la necessitat de fer-se preguntes.»
En aquest capítol,
Eco presenta la curiositat com un dels trets essencials de Baudolino. El
protagonista no es conforma amb els coneixements que rep dels seus mestres ni
amb les explicacions acceptades. Cada resposta li provoca noves preguntes i
cada història desperta el desig d'anar més enllà. La seva curiositat es
converteix així en el motor de les aventures que vindran.
Aquesta actitud
encaixa amb el segle XII, una època d'intensa renovació intel·lectual.
Europa viu un gran moviment de traduccions i recuperació del saber antic. A
través de centres com Toledo i altres focus culturals arriben al món llatí
obres d'Aristòtil, Galè, Euclides, Ptolemeu i autors de la filosofia i la
ciència àrabs.
Eco relaciona
aquesta obertura intel·lectual amb Baudolino: conèixer comença per
reconèixer allò que encara ignorem. El protagonista no és important perquè
tingui totes les respostes, sinó perquè no deixa de preguntar-se què hi ha més
enllà del que coneix.
El capítol també
explica el mètode narratiu d'Eco: les preguntes generen expectatives i cada
resposta obre nous interrogants. D'aquesta manera, la curiositat del personatge
es converteix també en la curiositat del lector.
Finalment, Eco
suggereix que les grans descobertes no neixen només del coneixement acumulat,
sinó de la capacitat d'imaginar què pot existir més enllà dels límits coneguts.
La pregunta que
queda oberta és clara: què fa avançar més el coneixement, les respostes que
obtenim o les preguntes que encara no sabem respondre?
Si, en canvi, ets dels que gaudeixen de perdre una estona entre llibres, història, llegendes i les trifulgues de Baudolino, tens
LA GUIA COMPLETA
1. L'ARTICLE
El món s'eixampla amb cada pregunta
Hi ha un error freqüent quan es llegeix Baudolino: pensar que la
novel·la parla de grans personatges històrics. En realitat, parla sobretot
d'una actitud davant del coneixement.
En aquest cinquè capítol, Eco ens mostra que el tret distintiu de
Baudolino no és la seva intel·ligència ni la seva imaginació, sinó una
curiositat insaciable. Tot allò que desconeix l'atreu. Tot relat incomplet
desperta en ell el desig de saber-ne més. Mentre altres personatges accepten el
món tal com els ha estat explicat, Baudolino vol explorar-ne els marges.
Aquesta és una diferència essencial.
La curiositat no consisteix a acumular informació. Consisteix a no donar
mai una explicació per definitiva.
És aquí on Eco es distancia de moltes novel·les històriques. El seu
protagonista no és un heroi que avança perquè coneix el camí, sinó perquè
s'atreveix a seguir preguntant quan els altres ja es donen per satisfets.
Aquesta actitud reflecteix molt bé el segle XII. Europa viu un període
d'expansió intel·lectual, comercial i geogràfica. Es tradueixen llibres grecs i
àrabs, augmenten els contactes amb Orient i les Croades obren noves rutes i
nous horitzons. El món sembla més gran del que s'havia imaginat.
Eco converteix Baudolino en el símbol d'aquest moment històric. El
protagonista entén que darrere de cada història hi pot haver una altra
història, i darrere de cada mapa un territori encara desconegut.
Llegit avui, aquest capítol continua interpel·lant-nos. En una societat
que sovint premia les respostes ràpides i les certeses immediates, Eco
reivindica el valor del dubte. La curiositat és el primer pas del coneixement.
Sense ella no hi ha ciència, ni filosofia, ni literatura, ni descobriments.
Baudolino encara no sap on el portaran les seves preguntes. Però el
lector ja intueix que totes les grans aventures que vindran després neixen
aquí: en la decisió de no deixar mai d'interrogar el món.
2. EN POQUES PARAULES
La formació de Baudolino continua, però ara el protagonista comença a
mostrar una curiositat que va més enllà dels estudis. Les històries, els
llibres i les converses desperten en ell noves preguntes sobre els pobles
llunyans, les cultures desconegudes i els misteris de l'Orient. Eco presenta un
personatge que no es conforma amb aprendre allò que els mestres li ensenyen:
necessita descobrir què hi ha més enllà dels límits del coneixement acceptat.
3. CONTEXT HISTÒRIC
El segle de les traduccions
El segle XII és també el gran segle de les traduccions.
A Toledo, Palerm i altres centres culturals es tradueixen al llatí obres
procedents del món grec i islàmic.
Gràcies a aquest moviment arriben a Occident:
- Aristòtil;
- Galè;
- Euclides;
- Ptolemeu;
- Avicenna;
- Averrois.
No és exagerat afirmar que Europa redescobreix una part essencial del seu
patrimoni intel·lectual.
Aquest corrent explica l'obertura mental que Eco reflecteix en Baudolino.
4. QUI ÉS QUI?
Els traductors medievals
Tot i que no apareixen com a protagonistes, els traductors són figures
decisives del segle XII.
No es limitaven a canviar una llengua per una altra. Interpretaven els
textos, resolien conceptes nous i feien possible el diàleg entre cultures.
Sense aquesta tasca, la filosofia i la ciència medievals haurien estat
molt diferents.
5. EL TALLER D'ECO
Com es desperta la curiositat del lector?
Eco utilitza una tècnica molt subtil.
No respon immediatament les preguntes que planteja.
Al contrari.
Cada resposta obre un nou interrogant.
És el mateix mecanisme que fa servir a El nom de la rosa: el
lector avança perquè vol entendre, no perquè vulgui arribar al final de la
història.
En aquest capítol, Eco prepara el terreny per a les grans llegendes que
vindran més endavant. No les introdueix de cop. Les insinua, les anuncia,
desperta el desig de conèixer-les.
Aquesta manera d'escriure crea una sensació d'expectativa permanent.
6. LES FONTS D'ECO
En aquest moment de la novel·la, Eco continua inspirant-se en el món
intel·lectual del segle XII.
Hi són presents, encara que de manera indirecta:
- els centres de
traducció de Toledo;
- la recuperació
dels autors grecs;
- la influència
de la ciència àrab;
- les xarxes de
transmissió del coneixement entre jueus, musulmans i cristians.
Aquest rerefons històric dona profunditat a les inquietuds de Baudolino.
7. Per pensar-hi
La ignorància també és un punt de partida
Sòcrates afirmava que la saviesa comença quan un reconeix allò que
ignora.
Eco recupera aquesta idea.
Baudolino no avança perquè tingui més certeses que els altres.
Avança perquè és més conscient de tot allò que encara desconeix.
La curiositat és, així, una forma d'humilitat intel·lectual.
8,. Història i llegenda
La curiositat va canviar Europa
Els grans descobriments geogràfics dels segles XV i XVI no van sorgir del
no-res.
Van ser possibles perquè, molt abans, Europa havia començat a
preguntar-se què hi havia més enllà dels seus límits.
Les llegendes medievals, els relats de viatges i els mapes incomplets no
van impedir explorar el món.
En molts casos, van ser l'estímul que hi va conduir.
9. Per aprofundir
- Charles Homer
Haskins, The Renaissance of the Twelfth Century.
- Jacques Le
Goff, La civilització de l'Occident medieval.
- George Makdisi,
The Rise of Colleges.
- Umberto Eco, Lector
in fabula.
- Alain de
Libera, La filosofia medieval.
10. Una pregunta oberta
Què fa avançar més el coneixement: les respostes que obtenim o les
preguntes que encara no sabem respondre?
