Mil i una raons per a l'Estat propi. El llibre.

Ben aviat, aquest país haurà de posar en marxa un procés constituent que ens conduirà a la proclamació de la nova República catalana independent. Aquest procés ha de venir precedit d’un ampli i gran debat ciutadà sobre el país que volem, sobre la Catalunya del futur. La societat civil ha de ser obligatòriament la gran protagonista d’aquest debat en què tots nosaltres ens haurem d’involucrar, aportant-hi idees, reptes, solucions perquè les conclusions que se’n puguin arribar a extreure representin la base sobre la qual el Parlament català redacti la nova Constitució.

En aquesta línia, l’Associacióel País Que Volem, tot continuant amb el camí iniciat des de fa temps a l’entorn del debat ciutadà constituent, va programar 13 sessions sota el títol DEBAT A BAT. L’organització de les jornades va anar a càrrec de Pere Pugès, Pau Hortal, Josep Pedrol i Jaume Marfany. Es van dur a terme durant el mes de juliol, de manera trepidant i apassionant.

El primer resultat d’aquests debats, que no pas l’últim, és el llibre “Mil i una raons per a l’Estat propi”.

El periodista Jordi Mercader és la persona que exerceix de relator d’aquestes 13 converses, sobre 13 grans temes de país, en les quals han participat un total de més de cent deu professionals i experts en cada un dels àmbits. Cadascuna de les sessions estava moderada per coneguts periodistes com Xevi Xirgo, Josep Maria Ureta, Albert Sáez, Enric Sierra, Joan Bosch, Pere Martí, Salvador Cot, Vicent Partal, Eduard Berraondo, Joredi Navarro, Xavier Duran o Francesc Canosa.

El llibre, de lectura no només interessant, sinó també amena, ens submergeix en àmbits tan diferents, però alhora tan importants com la Cultura, l’art i la llengua; la Societat del benestar, informació i coneixement; l’Economia, empresa i ocupació; Territori i sostenibilitat; Sectors econòmics bàsics; Dret, fiscalitat i finances públiques; Ciència, innovació, tecnologia i creativitat; Sanitat, seguretat social i pensions; Ciutadania, democràcia i política; Administració, serveis públics i seguretat nacional; Projecció internacional; Salut, esport i lleure; Educació.

El llibre està dividit en dues parts: En la primera hi trobarem el relat amè, didàctic i de lectura fàcil que Jordi Mercader ha fet sobre cadascuna de les sessions. A la segona, hi podrem trobar la compilació de les anàlisis DAFO que van fer els participants sobre els perjudicis que genera la dependència d’un altre Estat i els avantatges que comportaria disposar d’un Estat propi. Així mateix, sobre els punts forts i els punts febles que té Catalunya per estructurar-se com un Estat.

El llibre té un pròleg del President de la Generalitat Sr. Artur Mas i un epíleg d’en Pere Pugès.

Del pròleg del president n’extraiem aquest fragment: 

“Amb la lectura d’aquest llibre ens adonarem que tenim tot el que necessitem per fer un salt qualitatiu endavant i situar-nos entre les societats més avançades d’Europa. No ens ha de fer por el futur. Estem preparats per encarar-lo amb garanties d’èxit. Ara ens toca treballar per fer-lo possible, perquè el futur pertany a aquells que creuen en la bellesa dels seus somnis." 

L'hora del relleu: punt i seguit

Fa una mica més de 5 anys, vaig iniciar aquest gran viatge que ha representat per a mi el treball dins de l’ANC. Des de llavors han passat moltes coses, tant a l’Assemblea com al país. La immensa majoria han estat bones, extraordinàries i només n’hi ha hagut algunes de les quals prefereixo no parlar-ne... o potser algun dia... més endavant, si cal, quan ja siguem independents.

A principis de 2010 em vaig incorporar a una organització, recentment creada, que s’anomenava Moviment per la Independència. Aquesta organització pretenia constituir una nova entitat assembleària que tindria com a únic objectiu aconseguir per a Catalunya un Estat independent. Vam ser dues-centes persones les que, l’abril de 2011, subscrivíem aquella crida a la Conferència Nacional per l’Estat popi, d’on naixeria, l’any 2012, l’ANC.

He estat coordinador del Consell Permanent del 2011 al 2012 i membre dels tres darrers secretariats nacionals, de març del 2012 fins a l’actualitat. L’abril de 2013 vaig tenir el gran honor de ser escollit vicepresident, càrrec que he intentat portar amb tot la dignitat de què he estat capaç, durant més de 2 anys i fins ara.

Des d’aquell 2010,  i durant aquests més de cinc anys, he compartit amb tots els companys i companyes, i amb tots vosaltres, moments importantíssims, moments decisius. He compartit hores i hores de feina, reunions, debats, discussions... Hem viscut junts grans alegries, extraordinàries emocions, moments únics. També incerteses, dubtes, moments en què la responsabilitat ens pesava damunt les espatlles.

La feina, les alegries, les emocions, les discussions, les incerteses, els dubtes i la responsabilitat ens han unit. Ens han unit, malgrat tot. Malgrat les diferències de criteri o d’estratègia. Malgrat les divergències, que n’hi ha hagut. Malgrat les diferents maneres de treballar i també de veure quin havia de ser, quin ha de ser el paper de l’ANC dins d’aquest procés d’independència.

És cert que he tingut més afinitat amb uns que amb altres... Crec que és normal i que a tothom li ha passat el mateix. Ara bé, al cap i a la fi tots hem treballat compartint un element comú importantíssim i que crec que hem intentat posar per damunt de tot: la independència de Catalunya. 

Un dia em van preguntar què destacaria de tots aquests anys viscuts a i amb l’ANC. Pel cap et passen mil moments diferents: els inicis, al 2010, quan no érem més de 200 persones; la Conferència Nacional per l’Estat propi del 2011; el Sant Jordi de 2012, en què vaig tenir l’honor de presidir la Mesa; la Marxa cap a la Independència; la Via Catalana del 2013; la V baixa... El treball a Comunicació i relacions internes o a la Comissió d’Incidència Política; la Taula de Forces Polítiques i Socials per a l’Estat propi; la campanya Ara és l’Hora; el 9 de novembre.... I encara en sortirien moltes més...

No tinc cap dubte, però, a l’hora de destacar quina ha estat la millor experiència durant aquests anys: la gent, conèixer i compartir tantes hores amb gent d’arreu del país i també de fora de Catalunya.

He tingut l’immens plaer de conèixer molts de vosaltres personalment i, gairebé a tothom, a través del correu de comunicació interna. Una eina extraordinària que, més enllà de si he sabut usar-la de la manera més adequada per a vosaltres, ha significat poder compartir algunes de les vostres inquietuds, molts del vostres dubtes i, també, de les vostres queixes, cal dir que, la majoria, del tot justificades.

Segurament serà el que enyoraré més d’aquests anys a l’Assemblea: recórrer el país, parlar amb la gent, parlar amb tots vosaltres.

Segurament aquests darrers anys han estat dels millors anys de la meva vida. Sempre recordaré aquella trucada de telèfon a principis de 2010 que va significar l’inici de tot.

El meu agraïment a tots els que , en un moment o altre, hem coincidit en aquest camí cap a la independència. El meu agraïment i reconeixement als diferents companys i companyes que durant aquests anys hem compartir les tasques al Secretariat Nacional i al Comitè Permanent.

I, especialment i per damunt de tots, gràcies a vosaltres, a la gent de les AT, de les AS i de les AE i a tots els associats i simpatitzants d’aquesta gran organització que és l’Assemblea. El meu més profund agraïment i reconeixement. Sou vosaltres els que heu fet possible allò que semblava impossible!

I no voldria acabar sense un record profund i emocionat per a tots aquells companys i companyes que, durant aquests anys, ens han deixat i que voldria personalitzar en els noms dels amics Jordi Cortada, Santi Pons i Lluis Ballús. Sempre estaran presents en el meu record.  

Ha estat un autèntic honor.

Una abraçada molt gran a tots i a totes i, ja ho sabeu...

Endavant i bona feina!

Les eleccions al Secretariat Nacional ANC

Les eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC

Programa de VULL UNA RESPOSTA emès el dijous 30 d'abril de 2015

Presenta: Magda Gregori

Convidats:

Lígia Espejo, Assemblea Territorial de Sant Just Desvern

Ignasi Faura, Secretariat Nacional ANC

Jordi Vilarasau, Secretariat Nacional ANC

Jaume Marfany, Vicepresident ANC

Vull una resposta: El corredor mediterrani

Programa de Vull una resposta: El corredor mediterrani i les infraestructures ferroviàries a Catalunya

Emès per ETV Llobregat el dimecres 7 de maig de 2014.

Convidats:

Joan Amorós llicenciat en enginyeria industrial i Secretari General de FERRMED,

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

La força de la gent (Article publicat a la revista Tornaveu, núm. 100)

 

 

Tornaveu: “Dispositiu que, reflectint la veu de qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny.”

Des del desembre de 2009, la revista Tornaveu ha fet aquesta funció: ser la veu d’un gran nombre d’associacions culturals; la veu d’una bona part d’aquesta societat civil catalana que té en l’associacionisme un dels seus trets més característics.

Des del Consolat del Mar, passant pels gremis i les acadèmies, la societat industrial, el cooperativisme, fins arribar al segle XX i XXI, Catalunya, els Països Catalans, han estat sempre un exemple paradigmàtic de la nació que, en no disposar d’un Estat, s’organitza ella mateixa des de la societat civil per suplir aquesta manca.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és un exemple més d’aquesta capacitat d’organització de la societat civil d’aquest país. Una organització nascuda fa poc més de dos anys que ha contribuït en bona part a canviar completament i de dalt a baix els escenaris polítics i a fer que aquest país avanci decididament cap a la sobirania plena, cap a la independència.

L’ANC és una organització unitària, transversal i democràtica que compta actualment amb més de 55.000 membres, entre associats, simpatitzants i col·laboradors. Organitzada territorialment en més de 600 assemblees escampades arreu del país, en 52 assemblees sectorials i 23 assemblees exteriors.

Catalunya necessita un Estat. Hi ha una multiplicitat de raons i d’arguments que ho justifiquen. Un Estat propi i independent assegurarà, mitjançant una Constitució democràticament establerta i assumida pel poble català, unes estructures d’Estat adequades a la realitat i a les necessitats de Catalunya. Un Estat independent comportarà l’existència d’un Parlament amb plens poders, que podrà legislar lliurement, que podrà gestionar lliurement, que podrà pactar lliurement.

La independència és només una eina per aconseguir canviar la societat. És la nostra eina per aconseguir construir un Estat millor, un Estat més democràtic, un Estat amb més justícia social... Un Estat, sobretot, de futur. Un Estat en què puguin viure millor els nostres fills i els nostres néts.

 

I en aquest nou Estat per a tothom, l’associacionisme continuarà sent-hi present, no tant per suplir-ne les mancances d’una nació sense estat, sinó per continuar completant les necessitats de la nova societat catalana, per continuar demostrant aquesta necessitat vital que tenim d’autoorganitzar-nos segons el nostre propi criteri, necessitats i valors polítics i socioculturals.

En nom propi i en el de l’Assemblea Nacional Catalana felicitem la revista Tornaveu per aquest número 100. Per aquest treball incansable durant prop de cinc anys en pro de la llengua, la cultura i el moviment associatiu d’aquest país.

Vull una resposta: R+D+I amb Josep M. Martorell

Programa de Vull una resposta: Parlem sobre Recerca, Desenvolupament i Innovació R+D+I

Emès per ETV Llobregat el dimecres 16 d'abril de 2014.

Convidats:

Josep M. Martorell Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya

Josep Amat enginyer i catedràtic de la UPF

 

Vols respondre a l'ABC?

A hores d'ara ja deveu conèixer l'editorial que ha publicat l'ABC. Ni tan sols us en donaré l'enllaç. No els fem la difusió.

El Full de Ruta de l'Assemblea, que aprovarem el proper 5 d'abril a Tarragona, deixa ben clar que el procés entra en la fase que anomenem de Declaració d'independència.

El document concreta els possibles escenaris i, en funció de cadascun d'ells, també vol servir de guia  d'actuació dels membres de l'ANC. Les propostes d’actuació que s'hi fan representen un pla d’etapes que respon a cadascun dels escenaris previstos. 

Des de sempre sabem que el camí serà difícil i que, en certs moments, potser serà dur; perquè l’Estat espanyol, en la seva guerra bruta contra Catalunya, farà servir tot el seu poder polític, jurídic i mediàtic... que és molt!

Davant dels atacs, de qualsevol atac, hem de ser intel·ligents. Molt intel·ligents. Cal saber actuar d'acord amb aquesta intel·ligència i amb els valors que ens caracteritzen: il·lusió, força, convenciment i optimisme, com hem fet fins ara. I també d’una bona dosi de fortalesa i coratge. Aquests seran els valors que ens duran cap a la victòria final.

Voleu respondre a la gent de l'ABC i a tots els que pensen com ells? És molt fácil. Veniu al Tarraco Arena de Tarragona el proper 5 d'abril i aprovem el Full de Ruta que tant els inquieta. 

Omplim a vessar el recinte i demostrem a tota aquesta gent la nostra determinació i la nostra força. Demostrem-los que no hi ha marxa enrere, que el procés és ja irreversible.

Demostrem-los els nostres valors. 

Companys i companyes, tothom al Tarraco Arena el 5 d'abril!

Vull una resposta: Conversa amb Jaume Bosch (ICV)

Programa de Vull una resposta: Conversa amb Jaume Bosch, diputat per ICV 

Emès per ETV Llobregat el dimecres 5 de març de 2014.

Convidats: 

Jaume Bosch diputat al Parlament de Catalunya per ICV

La tertúlia d'actualitat i a  l'espai de l'entrevista, la campanya de l'ANC Signa un Vot

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

Parlem de sobiranisme a La Rambla, programa de BTV

Programa La Rambla, emès per BTV el 27 de març de 2014

Vull una resposta: Ernest Maragall i Daniel Font, dues veus qualificades del socialisme català

Programa de Vull una resposta: Ernest Maragall i Daniel Font, dues veus qualificades del socialisme català 

Emès per ETV Llobregat el dimecres 19 de febrer de 2014.

Convidats: 

Ernest Maragall fundador del PSC, conseller d’Educació de 2006 a 2010 i actualment president del Consell de Nova Esquerra Catalana

Daniel Font de la comissió executiva del PSC i membre del corrent d’opinió Fòrum Cívic.

I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat amb Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, parlem amb J.A. Coto, diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular 

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

Eleccions europees: l'oportunitat perduda?

Fa unes setmanes, quan el calendari per a la presentació de candidatures a les eleccions europees encara ho feia possible, des del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana vam considerar que calia fer tots els esforços necessaris per a fer possible una candidatura unitària i cívica, d’ampli espectre sociopolític. La candidatura unitària i cívica era un clam majoritari de la societat catalana; per tant, malgrat que massa senyals indicaven que la majoria de partits polítics catalanistes partidaris d’exercir el dret a decidir no estaven fen els passos necessaris per fer-la possible, l’ANC va intensificar les converses amb tots els partits i va fer tots els esforços possibles per intentar arribar a un acord.

Crèiem, i continuem creient-ho, que les eleccions europees són un autèntic repte i una gran oportunitat. Una candidatura unitària i cívica d'ampli espectre sociopolític hauria permès, d’una banda, mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi i maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu. A més, hauria permès fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible.

Més encara, la participació en les eleccions europees és sempre molt baixa. Oscil·la entre un trenta i un trenta-cinc per cent depenent dels països. Una candidatura unitària i cívica hauria fet créixer la participació de manera considerable fins a arribar a percentatges del 55 o del 60%. Un fet que hauria estat de ressò europeu i que hauria fet girar els ulls de tot Europa vers el nostre procés d’independència.

L’ANC, recollint aquest clam majoritari, ha estat treballant per constituir aquesta candidatura unitària i cívica que reclamava la societat catalana. Finalment, no ha estat possible i per això lamentem profundament que, en aquests moments decisius, els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat que se’ls exigia des de la societat.  

El partits, lamentem dir-ho, aquesta vegada han actuat més mirant els seus propis interessos que els del país. La unitat política que s’havia assolit amb l’acord sobre la data i la pregunta i, encara més, amb la tramitació de la petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta, aquesta vegada no ha estat possible.

Des de l’ANC, hem celebrat aquests avenços aconseguits en la unitat política. que han situat en dos terços dels membres del Parlament els partidaris d’exercir el dret a decidir. Els partits, però, tenen les seves pròpies estratègies, els seus legítims interessos i, evidentment, són ben lliures de prendre les seves pròpies decisions. És el que han decidit fer en relació a la nostra proposta de candidatura unitària i cívica.  

La situació creada amb el fracàs d’aquestes negociacions ens fa veure que la unitat política imprescindible per encarar la part pendent i decisiva del procés d’independència, que s’ha de materialitzar amb la consulta del 9 de novembre, encara és lluny de tenir la fortalesa necessària.

Oportunitat perduda? Sí, però l’ANC treballa sempre en positiu. Girem full, doncs, i busquem un nou consens, una nova possibilitat d’unitat política. Busquem una nova oportunitat.

Davant la impossibilitat de la candidatura unitària, l’ANC demana a totes les forces polítiques catalanistes que es puguin presentar en les diverses candidatures a les eleccions europees, que incloguin uns punts comuns, mínims, dins dels seus programes electorals.

Aquests punts, especificats en la nostra Declaració de febrer, són els següents:

1. El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el pronunciament sobre la independència de Catalunya.

2. En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració de la Consulta, demanar l'empara del Parlament europeu per garantir la  celebració d’aquesta Consulta, així com la intervenció europea en el procés posterior si l'Estat espanyol no accepta l'aplicació pràctica dels seus resultats. 

3. La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que actualment la conformen. 

4. La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

L’Assemblea Nacional Catalana només donarà suport a les candidatures que incloguin aquests punts programàtics.

Hem perdut una gran oportunitat. 

Prou, però, de lamentacions i tornem de nou a la feina.

Les eleccions europees del proper 25 de maig continuen sent encara aquesta oportunitat única per fer un nou pas en la construcció d’una majoria política i social, sòlida i estable, que enforteixi les nostres institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el futur immediat.

Com sempre, només depèn de nosaltres.

L'ANC a Euskal Telebista

Entrevista de Olaia Urtiaga dins del programa ETB hoy d'Euskal Telebista

Tertúlia al programa de ràdio Fent Via: Moviments socials

Programa de ràdio Fent Via, la Xarxa.

Tertúlia sobre moviments socials. Convidats:

Arcadi Oliveres,  Justícia i Pau i Procés Constituent

Jaume Marfany, vicepresident ANC

Podeu sentir-lo, clicant aquí

Vull una resposta: Albert Pont i Miquel Puig: Negociació amb l'Estat i balances fiscals

Programa de Vull una resposta: Albert Pont i Miquel Puig: Negociació amb l'Estat i balances fiscals

Emès per ETV Llobregat el dimecres 5 de febrer de 2014.

Convidats: 

Albert Pont, President del Cercle Català de Negocis

Miquel Puig,  Doctor en Economia  

I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat amb Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, Jordi Turull (CiU), J.A. Coto (PP) i Carina Mejias (C's) parlen sobre les balances fiscals

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta

Vull una resposta: els 10 primers del rànquing

En aquests moments, l'apartat del web ETV a la carta pot oferir 40 programes de Vull una resposta.

De tots aquests 40 programes, aquests són els 10 més vistos fins ara. De més visionats a menys:

L'endemà de la independència amb Albert Pont. Emès el 22 de maig de 2013 

La història, un argument més amb Víctor Cucurull. Emès el 13 de març de 2013

Signa un vot per la independència amb Rosa Alentorn i Agustí Carles. Emès el 20 de desembre de 2013

Conversa amb Alfons López Tena. Emès el 3 de gener de 2014

La teoria de control i la independència amb Josep Amat. Emès el 27 de març de 2013

La Via Catalana cap a la Independència amb Ignasi Termes i Ferran Civit. Emès el 17 de juliol de 2013

L'Assemblea Nacional Catalana amb Pere Pugès i Miquel Strubell. Emès el 20 de març de 2013

Explicar Catalunya al món amb ANC, Help Catalonia i Revista Sàpiens

Independència per a què? "El país que volem" amb Ricard Gené i Josep Colomer. Emès el 29 de gener de 2014.

Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem

Programa de Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem

Emès per ETV Llobregat el dimecres 29 de gener de 2014.

Convidats: 

Jordi Manyà, del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador del projecte El país que volem 

Josep Colomer,  del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador de les Assemblees Sectorials i de Formació de l'ANC 

I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, reportatge sobre la presentació del Pla d'actuació 2014 de l'Assemblea. 

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta

Vull una resposta: Explicar Catalunya al món

Programa de Vull una resposta: Explicar Catalunya al món

Emès per ETV Llobregat el dimecres 22 de gener de 2014.

Convidats: 

Ricard Gené, del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador de la campanya De Catalunya al món

Alex Ribó, coordinador de les Assemblees Exteriors de l'ANC i de ANC-London.

Claudia Pujol, directora de la revista Sapiens, impulsors del llibre i de  la campanya El món ho ha de saber

Liz Castro, editora del llibre What's up with Catalonia? i  piuladora infatigable en anglès

Anna Aroca i Jordi Vazquez, coordinadora i editor respectivament de Help Catalonia

I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, discurs de Carme Forcadell, presidenta de l'ANC en la presentació del Pla d'actuació 2014 de l'Assemblea. 

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta

87 a favor més 3 abstencions

Dijous 16 de gener de 2014. Parlament de Catalunya. Se sotmet a votació la proposta de demanar a l’Estat espanyol que traspassi a la Generalitat de Catalunya la competència de convocar referèndums. La petició es basa en l’article 150.2 de la Constitució espanyola.

El resultat final és aclaparador: 87 diputats hi voten a favor i només 43 en contra. Es produeixen també 3 abstencions, la dels membres de la CUP. 

El dijous 16 de gener de 2014 és un altre dels dies històrics que s’estan produint de manera continuada en els darrers temps. És un dia històric perquè torna a demostrar, una vegada més, la voluntat inequívoca de la gran majoria de les forces polítiques catalanes representades al Parlament que se celebri la consulta sobre la independència; que el poble català pugui anar a les urnes i decidir de manera democràtica i pacífica quin vol que sigui el seu futur polític.

És un dia històric perquè el bloc sobiranista ha sumat tres vots més procedents del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Tres diputats que van ser honrats i valents per posar-se al costat del que una majoria inqüestionable de la ciutadania demana: poder votar.

Voldria comentar alguns detalls de la sessió que em serveixen per fer algunes reflexions.

Intervenció del PSC. Parla el seu portaveu Sr. Lucena: “[...] el català descontent, el català rondinaire, s’inhibeix i esdevé independentista[...]” Desconeixement total del que avui representa l’independentisme i de l’ampli espectre social que el compon.

L’independentisme d’avui es basa en diferents valors, entre ells, el de la il·lusió i el convenciment. És un independentisme que té un projecte de futur, potser l’únic moviment que ofereix un autèntic projecte de futur per a aquest país.  És, a més, un projecte inclusiu que incorpora valors com la llengua i la cultura, però que, alhora, es basa en la cohesió social. Un projecte que té com a objectiu aconseguir un Estat per a tothom, aconseguir el país de tots.

I són aquesta valors de la cohesió social i de la inclusió els que converteixen en ridículs (a més de maliciosos) els arguments del PP defensats per la seva portaveu, la Sra. Camacho.

El discurs del PP, com el de Ciudadanos, busca sempre atiar la confrontació; busca dividir el país i trencar la cohesió social perquè sap que és l’única manera de frenar aquest procés sobiranista que esdevé imparable.

Així, la Sra. Camacho es va atrevir a parlar, de manera partidista, barroera i maliciosa dels tres milions de persones que van arribar a Catalunya procedents d’altres llocs de l’Estat. Va dir, que si no hagués estat per ells, Catalunya avui dia només tindria dos milions d’habitants i seria pobre i decadent. D’aquesta manera intentava dividir el país per raons d’origen, de llengua o de cultura. Encara que aquest origen es pugui remuntar a setanta anys enrere. És a dir, no només parla de la gent nascuda fora del país, sinó fins i tot dels fills i néts d’aquells que un dia van decidir venir a Catalunya per trobar un futur millor.

Afortunadament, som un país “mestís”. Afortunadament, aquest ha estat des de sempre, des del segle XIII amb l’arribada del exiliats d’Occitània, un país d’acollida de gent diversa i vinguda d’arreu. Un país on la gent que hi ha arribat, majoritàriament, s’hi ha quedat de manera definitiva. El meu cognom, Marfany, és d’origen occità, com també són d’origen forani molts dels cognoms de la gent que l’11 de setembre de 2013 va unir el país de nord a sud (o de sud a nord) agafats de les mans, en una gran cadena alliberadora.

No hi ha país al món que rebi tres milions de persones en el període comprés entre els anys 1941 i 1975, o més d’un milió de persones de fora de l’Estat espanyol en poc més de set anys (2000-2008), i que pugui presentar un grau de cohesió social, cultural i lingüística tan alt com del que ens podem sentir orgullosos a Catalunya. Aquesta cohesió, obtinguda amb l’esforç de tots plegats, es fa també evident dins del moviment independentista.

Parlem de les CUP... El seu portaveu, Quim Arrufat, va fer un bon discurs. Un discurs que intentava justificar la seva abstenció, però que podria haver estat gairebé el mateix si hagués volgut validar el seu vot afirmatiu. Una llàstima, perquè es va perdre l’ocasió d’arribar a la “xifra màgica” de 90 diputats. La que necessitarem si volem aprovar la futura Llei de consultes. Estic convençut que quan arribi el moment també podrem comptar amb els tres vots dels diputats de la CUP. 

El 16 de gener va ser, doncs, un altre dia històric. La feina, però, continua. És una feina diària, quotidiana, que tots hem de tirar endavant... Tots. 

L'objectiu comú que Catalunya sigui un Estat independent o l'aconseguim entre tots plegats o no ens en sortirem. 

Els tres programes més vistos de Vull una resposta

Vull una resposta és un programa que s'emet setmanalment per ETV Llobregat. El primer programa es va emetre el mes de gener de 2013.

Els que fan possible cada setmana el Vull una resposta són:

Producció i Coordinació: Josep Pedrol
Redacció i conducció: Núria Orriols
Redacció: Xènia Serrat i Antoni J. Morell
Direcció i presentació. Jaume Marfany

i tota la gent d'ETV Llobregat.

El programa també es pot veure a través d'ETV a la carta 

Els tres programes més vistos en aquest espai són els següents:

L'endemà de la independència, amb Albert Pont

La història: un argument més, amb Víctor Cucurull

Signa un Vot, amb Rosa Alentorn i Agustí Carles

Vull una resposta: La llengua en un Estat independent

Programa de Vull una resposta: La llengua en un Estat independent 

Emès per ETV Llobregat el divendres 17 de gener de 2014.

Convidats: 

Xavier Vila. Sociolingüista. Professor del Departament de Filologia Catalana i Director de l'Observatori Centre Unviersitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Director del 2044 al 2009 de la Xarxa CRUSCAT de l'institut d'Estudis Catalans.

Pep Ribas, Activista sociocultural. President de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). Entitat organitzadora del Correlengua, dels Grups de Conversa en català Xerrem i del projecte Junts.

Francesc Marco. Doctorant en Història contemporània. Membre de l'Executiva i del Secretariat de la Plataforma per la Llengua, organització que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. 

 I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat amb Marc Hernàndez, Mariona Luna, Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, reportatge a les portes del Parlament el 16 de gener de 2014.

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta