dimecres, 30 de maig del 2018

El "Siglo de Oro". La traducció sistemàtica del català al castellà (DAVANTAL del programa núm. 105 de LA CLAU de la nostra història)



En els diversos programes que hem anat emetent de LA CLAU de la nostra història, n’hem dedicat més d’un al tema de la Inquisició i la censura castellana durant el segle XVI.
Va ser en aquest segle quan es van començar a dictar disposicions reials que establien un control ferri sobre les idees i sobre les publicacions. Només així es pot explicar com la llengua catalana que era (conjuntament amb el llatí) la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. pràcticament d’un dia per l’altre, desaparegués de tots aquests àmbits i fos substituïda pel castellà.
Durant aquells anys, les lleis de l’Estat sobre la censura, tan estudiades i comentades per molts especialistes, van permetre la traducció i la desaparició de les millors obres de la nostra cultura escrites en català.
En Francisco de Quevedo va escriure les seves anomenades "premáticas", que consistien en una burla de les pragmàtiques reals, textos amb els quals una autoritat dictava determinades lleis. Habitualment eren textos satírics, però en una d’aquestes pragmàtiques, atribuïda fins fa ben poc al mateix Quevedo, titulada “La Premática que este año de 1600 se ordenó” hi podem trobar un text molt diferent, allunyat de tota mena de sátira: :
A ciertas persones, les rogamos por cortesía y si es importante, con imperio, que seis meses después de dada esta nuestra carta y cédula, contando desde el día que se notificare, no usen ni puedan usar de los vocablos y modos de decir que por ésta se les veda; y haciendo lo contrario, se les agravarán y darán las penas merecidas.
Un document que semblava prohibir, entre altres,  les formes d'expressió amb rima: els refranys, les lletres de joies, i pràcticament la poesia en general.
Aquesta pragmàtica acaba així:
“Con esta suma de recordación estará más tratable la gente, si huyen estos modos de decir, de suerte que no den nota de su mudanza de lenguas, para lo cual damos dos meses de dispensación y para que mejor aprendan a huirlos”.
“Expressions com “A raíz del estómago” (traducció inadequada "d’arran de"). “A boca de noche”, “El estado de las cosas” i molts altres semblen catalanades escrites per escriptors que no coneixen prou bé el castellà... i “que dan nota de su mudanza de lenguas” que, evidentment, cal corregir ràpidament.
A LA CLAU d’avui parlarem sobre el la traducció sistemàtica del català al castellà a partir de l’estudi de tot un seguit de mots, expressions i girs lingüístics usats en obres dels segle XVI i XVII.

dilluns, 28 de maig del 2018

VÍDEO: Residus i economia circular. (Programa núm. 13 de Catalunya segle XXI)



El nou programa d'ETV Llobregat i El Punt Avui TV  
http://etv.alacarta.cat/catalunya-segle-xxi/capitol/residus-i-economia-circular
Emès el diumenge 27 de maig de 2018
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López
Convidats:  
Francesc Giró i Fontanals. Director de Planificació Estratègica de l’Agència de Residus de Catalunya
Patrícia Fuentes, graduada en Dret i Advocada
Roger Ribera, estudiant de Ciències Ambiental

diumenge, 27 de maig del 2018

Residus i Economia circular (DAVANTAL programa núm. 13 de Catalunya segle XXI)



Històricament, sempre s'ha dit que "El millor residu és el que no es genera". La nostra activitat econòmica, adreçada a satisfer les necessitats i demandes humanes, s'ha desenvolupat de manera lineal: s'utilitzen recursos del medi, es traslladen, es transformen, s'usen i, un cop acabada la vida útil (real o no), el seu residu torna de nou al medi. Pel camí s’ha produït també un consum de materials i energia i, consegüentment,  la generació de nous i diversos impactes al medi.

Una política de prevenció dels residus i de la contaminació ha de fer una revisió de tot el procés tecnològic complet. L'objectiu principal és prevenir i reduir la generació de residus i la contaminació, tant pel que fa a la quantitat com la importància de la seva afectació al medi i a la salut, tant en les fases de producció com de consum. El millor residu és el que no es genera.

L'objectiu "residu zero" no és un objectiu en si mateix, sinó que esdevé un element tractor imprescindible de cara a una transició cap a una economia circular que es replantegi, d'una manera global, els models i patrons, tant de producció com de consum.

La "política de residus" està esdevenint, doncs, part d'una "política per a l'ús eficient i baix en carboni, dels recursos". Passa a ser així una part d'un conjunt de polítiques que ens han de portar cap a una "economia circular" i que ens permetrà assolir objectius que tendeixen al "residu zero".

La base d'aquest gir polític, econòmic i cultural està en assumir que hi ha límits en l'expansió de l'activitat econòmica, tant  en termes d'ús creixent de recursos (materials, aigua i energia) com d'augment de les emissions de contaminants en el medi (gasos d'efecte hivernacle, elements químics, ...)

Avui, a Catalunya segle XXI parlem de residus i economia circular. 

divendres, 25 de maig del 2018

VÍDEO: Catazònia. Els caputxins catalans a l'Amazònia (Programa núm. 104 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 104 de 
 LA CLAU de la nostra història
http://etv.alacarta.cat/la-clau-de-la-nostra-historia/capitol/catazonia-els-caputxins-a-lamazonia
 
Emès per ETV Llobregat el dimecres 23 de maig de 2018 
Catazònia. Els caputxins catalans a l'Amazònia

Convidats:
Fra Valentí Serra caputxí. Es va ordenar sacerdot el 1987 al convent dels Caputxins d’Arenys de Mar i ja fa molts anys que viu al convent dels Caputxins de Sarrià. És Doctor en Història, arxiver provincial dels caputxins i director de la Biblioteca Hispanocaputxina.

És també molt conegut pels seus llibres sobre herbes remeieres i la cuina caputxina. També col·labora, publicant-hi receptes i dites populars, amb el conegut Calendari de l’Ermità.

Norbert Tomàs, director d'Edicions Morera que publica, entre altres, el tradicional Calendari de l'Ermità.
 
Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimecres, 23 de maig del 2018

Catazònia. Els caputxins catalans a l'Amazònia (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)



Els caputxins comencen a arribar a l’Amazònia el 1879, coincidint amb la febre del cautxú. A partir de 1890 s’endinsen a la selva amazònica on es troben amb algunes companyies, majoritàriament de capital anglès, que es dediquen, tot esclavitzant la població indígena, a explotar el cautxú de manera massiva i sense control, alhora que destrueixen la forma de vida i la cultura dels indígenes.   

Els frares van representar un gran suport per a la població indígena perquè, com ja era tradició entre els caputxins, es van dedicar a protegir les cultures i la forma de vida autòctona. 

El grup de missioners, sobretot els de la primera etapa, van anar a Amèrica molt marcats per l’esperit de la Renaixença catalana. L’esperit de recuperació de les tradicions, els mites, el folklore, les cançons... 

Entre aquests missioners, destaca la figura del caputxí Fra Marcel·li de Castellví. Havia nascut a l'Alt Penedès i, després de fer estudis eclesiàstics, el 1931 va ser destinat a la missió del Caquetà, a la Vall de Sibundoy, a Colòmbia.

Allà va crear el Centre d’investigacions lingüístiques i etnogràfiques de l’Amazónia colombiana, inspirat en l'esperit de la Renaixença catalana. Va estudiar la llengua i la cultura popular dels indígenes de la zona i va fer grans aportacions a la lingüística i a l´etnografia. En la seva estada a l'Amazònia va estudiar unes noranta llengües indígenes i, a més, en va descobrir una dotzena més de les quals, fins aquell moment, no es tenia constància.

Fa 525 anys que van començar les relacions entre Catalunya i l’Amazònia. Per tal de commemorar aquest aniversari, el Museu de Cultures del Món de Barcelona, acull fins al 24 de juny l’exposició Catazònia. Els caputxins catalans a l’Amazònia, que recopila l’artesania dels indis Tikuna, el grup indígena més nombrós de la selva amazònica.