dilluns, 27 de juliol del 2020

La Crida, liquidació en 15 dies

Pensaments i reflexions negre sobre blanc....

Sembla sorprenent la facilitat i rapidesa amb què s’ha liquidat la Crida. El 2 de juliol, Puigdemont anuncia la seva intenció de crear un nou partit. El 3 de juliol, els associat rebem un correu en què, entre altres coses, el secretari general de l’associació, Toni Morral ens diu que “ahir, el president legítim Carles Puigdemont,  Jordi Sànchez i 50 persones més, entre les quals em compto, vam anunciar la voluntat de convocar el Congrés Constituent d’un nou partit...”  i conclou el correu dient  “Ara, amb la proposta d’aquesta cinquantena de persones d’impulsar un nou partit polític que reculli bona part de les propostes de l’actual Crida, caldrà decidir quin és el nostre futur.”

El 8 de juliol ja s’anuncia una consulta per decidir el futur de la Crida que se celebra entre el 16 i el 18. Els resultats són clars: 7694 vots a favor de transformar la Crida en una fundació del partit de Puigdemont (un 95,7% dels vots emesos) i 207 en contra. La participació va ser d’un 40%.

En 15 dies ha desaparegut la Crida i, casualitats de la vida, quan pràcticament es complien dos anys de la seva presentació (16 de juliol de 2018).

Resumiria aquests dos anys d’història de la Crida en tres etapes: La de la il·lusió i l’esperança. La de les expectatives que cada vegada més esdevenien dubtes. La de la desil·lusió i la decepció.

Il·lusió i esperança... Aquell mes de juliol, i malgrat una presentació a destemps i gens reeixida, molts ens sumàvem al projecte de la Crida un projecte que es dirigia únicament i exclusiva, a les persones. Una persona, una opinió i un vot.

Crèiem sincerament que la Crida no podia ser la regeneració de cap partit. La Crida només seria l’eina que el país necessitava si es convertia en el moviment polític transversal (ideològicament i generacional) on es veiés reflectida tota la gent del país que realment volem canviar les coses, que realment volem la independència i la República catalana per construir un país millor. Un país que defensi els valors republicans i una nova manera de fer les coses: més participativa, més igualitària, més justa, més al servei de la ciutadania.

La Crida s’havia d’organitzar, tan pel que fa als òrgans interns com en la presa de decisions, de manera totalment diferent a la que avui en dia tenen els partits polítics. Més oberta, més transparent i, sobretot, més participativa. La Crida havia de donar resposta als grans consensos del moviment independentista, totalment transversals i que, majoritàriament, no responen a cap lògica partidista.

La Crida havia de ser la resposta que molta gent esperava davant d’un moviment independentista cada cop més dispers, descoordinat i desconfiat, també envers el paper dels nostres partits.

Expectatives que esdevenen dubtes... Tot plegat comença ja en l’assemblea fundacional de la Crida. Les esmenes més radicals als textos de les ponències són refusades. El procés electoral per dirigir l’associació és totalment opac: una única llista tancada nomenada a dit, bàsicament per –imagino- Jordi Sánchez i el president Puigdemont. A darrera hora i perquè el procés pogués semblar més democràtic, apareix l’intent d’una segona llista. Tot i així la gran majoria de noms escollits pertanyen a la llista “oficial.”

Majoria de gent de JxCat: Jordi Sánchez, Toni Morral, Elsa Artadi, Laura Borràs, Damià Calvet, Gemma Geis, Ferran Mascarell, Albert Batet, Miguel Ángel Escobar, Assumpció  Castellví, Marina Geli, Pilar Calvo... i molts consellers o diputats.

El procés d’expansió territorial, de constitució dels corrents ideològics i de les sectorials no avançava. De manera molt lenta i gràcies a la pressió que constantment s’exercia des de les bases, la Crida va començar a créixer, sobretot pel que fa als corrents i a les sectorials. Des de les bases continuàvem creient que era possible construir la Crida des de baix, ja que des de dalt no hi havia manera d’avançar.

Un òrgan tan important com era la constitució del Consell de representants es dilatava en el temps. Els corrents estaven ja constituïts i treballant. L’expansió territorial avançava més lentament, però anava endavant. El Consell de representants, però, no arribava mai.

Desil·lusió i decepció.... Finalment, el president Puigdemont es decideix a trencar amb el PDECAT i anuncia la creació d’un nou partit.

L’anunci d’aquest trencament del president amb el PDECAT és, en principi, una bona notícia. El PDECAT ha representat des del primer moment un llast per allò que s’ha vingut a denominar “l’espai Puigdemont”, que ningú sap ben bé què representa, però que el lideratge del president fa que sigui l’esperança de molts independentistes. Segurament, aquest trencament s’hauria d’haver produït molt abans i un molt bon moment hauria estat quan la presentació de la Crida.

El que no s’acaba d’entendre és perquè aquest “nou partit” pot ser la Crida mateixa que, amb més lentitud de la desitjable, ha anat construint una estructura basada en els nuclis territorials, les sectorials i els corrents ideològics. La Crida estava en condicions de ser aquest “nou partit” transversal, com ho són ja els corrents ideològics que acull (lliberals, socialdemòcrates i esquerres). La Crida és un moviment sociopolític que podria créixer encara més amb la desvinculació del PDECAT del president Puigdemont i que aquest esdevingués el líder de la formació.

Doncs, no. Cal acabar amb la Crida i amb tot el que ha representat. Acabar amb tota la feina feta fins ara per una gran quantitat de gent que creia en el projecte. Acabar amb un moviment transversal per anar a engruixir les files d’un partit que continuarà dient-se JxCat i que a hores d’ara ningú sap com serà. Si hem de partir de la presentació del dissabte 25 la cosa no va per bon camí i sembla una nova reproducció de l’antic JxCat, potser eliminant algun llast de la vella Convergència, però mantenint la majoria de les misèries de la “vella política” que de fet no és vella perquè segueix ben vigent.

La Crida, però, ja està finiquitada. L’assemblea que s’ha de fer només servirà per certificar oficialment la seva defunció política. Els resultats de les votacions han estat clars. Només 207 associats (entre els quals em compto) s’hi van oposar.

Potser aquest ha estat sempre l’objectiu d’alguns dels que van crear la Crida: guanyar temps per poder acabar trencant lligams amb el PDECAT i crear mentrestant un bon planter de possibles afiliats a la regeneració de JxCat.De moment uns 7.694 possibles nous militants

En tot cas jo no hi seré.

L’independentisme, més que un nou partit, per molt que clarifiqui els espais electorals, necessita un autèntic bloc per la ruptura (com el que anunciava el CxRep) un bloc republicà en què es pugui incloure tothom, d’un extrem a l’altra de l’arc polític. Un bloc que no serveixi només per disputar i guanyar la Generalitat autonòmica, sinó que pugui servir de punta de llança per avançar, conjuntament amb la mobilització ciutadana, en la unitat estratègica, socialment àmplia i ideològicament diversa, imprescindible per guanyar la independència i la República catalana.


dissabte, 18 de juliol del 2020

VULL UNA RESPOSTA: Vuit temporades d'emissió setmanal ininterrompuda

El Vull una resposta ha tancat la seva 8a temporada
Aquí teniu algunes imatges per al record

L'octubre del 2012, a ETV Llobregat,  començàvem  un nou programa que vam voler titular "Vull una resposta". Feia només un més de la gran manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana a Barcelona. L'independentisme començava a demostrar al carrer la seva gran força. 

Han passat gairebé vuit anys i el programa de divendres passat, 17 de juliol, va ser el darrer de la vuitena temporada d'emissió setmanal ininterrompuda del Vull una resposta (excepte el mes de juliol de 2014 que ens vam atrevir a fer un programa diari)

Han estat, fins ara, prop de 350 programes en què hem seguit de ben a prop l’actualitat política catalana i, en especial, del procés cap a la independència.

El Vull una resposta tornarà el mes de setembre per iniciar la que serà la seva novena temporada en antena. Des dels estudis, si és possible i des de casa, si cal.

És el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que han fet possible aquests 350 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep Pedrol, la Clara Ardèvol, a tota la gent d’ETV Llobregat i, evidentment, a tots els nostres convidats i als que dia a dia ens heu estat seguint. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.


VÍDEO: Parlem amb el vicepresident de l'ANC. Lletraferits, dos bojos per la llengua (Darrer programa de Vull una resposta)

Darrer programa de Vull una resposta emès el 17 de juliol de 2020 per ETV Llobregat.

El post confinament no acaba de funcionar i s’estan produint diversos brots de coronavirus arreu del país. Els més preocupants els del Segrià i el del barris de Torrassa, la Florida i Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat, on hi ha centenars de casos de la covid-19.

Finalment, i quan tot estava a punt per la gran rebuda popular, els reis d’Espanya han decidit posposar la seva visita reial a Catalunya. Sembla ser que han preferit fer una ruta per Bilbao i Vitòria. I, de moment, Catalunya haurà d’esperar per rebre’ls tal com es mereixen.

La Crida va començar ahir una consulta als associats que s’allargarà fins demà 18 de juliol. La proposta de la direcció és la de dissoldre l’associació, que tantes esperances havia despertat en el seu moment, i convertir-la en una Fundació del nou partit del president Puigdemont. En principi, els associats tenen la paraula.

L’Assemblea Nacional Catalana ha iniciat una nova etapa. Després de les eleccions del passat mes de juny, el nou Secretariat Nacional ha escollit els càrrecs orgànics que regiran l’associació durant els propers dos anys. Cap sorpresa en la presidència que ha recaigut de nou en Elisenda Paluzie. El vicepresident serà David Fernàndez. Avui el tenim com a convidat i podrem parlar amb ell del futur de l’entitat.

Sabíeu que komorebi és una paraula japonesa que significa “La llum del sol que es filtra a través de les fulles dels arbres”?

Què passa quan dos somiatruites completament bojos per la diversitat lingüística es troben? Doncs que sorgeixen iniciatives com Llenguaferits, un espai amb el qual volen despertar l'interès envers les llengües en general i envers el català en particular. I, sobretot, de manera amena i entretinguda.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La darrera frase de la temporada de l’escriptor i filòsof català Francesc Pujols:

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.

El programa d’avui ha estat el darrer de la vuitena temporada de Vull una resposta. Des de l’octubre de 2012 fins avui han estat prop de 350 programes en què hem seguit de ben a prop l’actualitat política catalana i, en especial, del procés cap a la independència.

El Vull una resposta tornarà el mes de setembre per iniciar la que serà la seva novena temporada en antena. Des dels estudis, si és possible i des de casa, si cal.

És el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que han fet possible aquests 350 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep Pedrol, la Clara Ardèvol, a tota la gent d’ETV Llobregat i, evidentment, a tots els nostres convidats i als que dia a dia ens heu estat seguint. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.

Us deixem amb algunes imatges per al record. Imatges d’alguns d’aquests 350 programes.

Tornem al setembre, Que passeu el millor estiu possible. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina!


dissabte, 11 de juliol del 2020

VÍDEO: Independentistes d'Esquerra i Puigdemont. La Crida és dissol? Enquestes:ERC guanya les eleccions catalanes (Darrer programa de Vull una resposta)












Vull una resposta, programa emès el 10 de juliol de 2020.

Jordi Cuixart no ha seguit cap tractament penitenciari per superar els dèficits detectats. És una persona que té importants distorsions cognitives.

Jordi Sánchez no ha pogut fer  un tractament individualitzat, tal com passa amb els estafadors.

Raül Romeva necessita un tractament per fer-li entendre que la independència de Catalunya s’ha de defensar dins del marc legal que estableix la constitució espanyola.

Aquests arguments forment part dels tres escrits que ha presentat la fiscalia per oposar-se a la concessió de permisos de sortida a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i a l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari per a Raül Romeva.

En els darrers dies, ha quedat demostrat que el COVID19 no ha marxat ni molt menys i així s’’ha fet evident amb els nous rebrots, sobretot a la comarca del Segrià que, finalment i potser amb retard, ha estat confinada. El COVID 19 no ha marxat i continua el caos absolut en el pagament dels ERTOs des del mes de març. Gairebé quatre mesos després, milers de persones no han cobrat els que els pertocava o, en els casos més greus, no han cobrat absolutament res.

El nou partit de Puigdemont es presentarà el proper dia 25 de juliol. Dimecres passat l’associació Independentistes d’Esquerra va fer una roda de premsa per anunciar que retornava al calendari que hi havia previst abans de la crisi de la pandèmia i que es reobren els debats i la presentació d’esmenes a les ponències política i organitzativa amb la vista posada en l’Assemblea Fundacional que tindrà lloc el mes de setembre, presencial si és possible i, si la crisi del COVID19 s’accentués, es faria virtual.

Independentistes d’Esquerra van valorar com “un primer pas necessari i important” el projecte de nou partit del president Puigdemont, malgrat que consideren que, “en la constitució de la unitat estratègica de l’independentisme català, en confrontació amb l’Estat espanyol, calen altres incorporacions que ampliïn l'abast ideològic i que contemplin l'àmbit territorial de la nació catalana completa.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

El nostre agraïment a tot l’equip del Vull una resposta, la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol i en Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.

Avui que hem tingut amb nosaltres en Pep Guia, entre altres coses, un bon coneixedor de l’obra de Joan Fuster, la frase de la setmana ha de ser del gran escriptor i filòsof de Sueca, extreta del seu llibre “El nacionalisme espanyol”

L'esquerra "espanyola" s'ha caracteritzat sempre per la seva innocència, i pel seu "espanyolisme" rabiós.

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos i que tingueu molt bona feina!


dijous, 9 de juliol del 2020

VÍDEO: Catalunya, entre la utopia i la distòpia. Segona part (Programa 177 de LA CLAU de la nostra història)












LA CLAU de la nostra història programa 177 i darrer de la cinquena temporada d'emissió

En el programa d'avui abordarem la segona part de "Catalunya, entre la utopia i la distòpia". Engegarem des d'on ho vam deixar la setmana passada,el segle XIX. 

Com sempre amb en Víctor Cucurull, el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i Cultura.  

Final

La frase de la setmana de l'escriptor argentí José Luís Borges:

Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca 

El programa d’avui ha estat el darrer d’aquesta cinquena temporada. Esperem tornar al setembre i poder iniciar la que ja serà la sisena temporada de LA CLAU de la nostra història des dels enyorats estudis d’ETV Llobregat.

El nostre agraïment a tot l’equip tècnic d’ETV Llobregat a en Víctor Cucurull, l’ànima del programa, a tots els nostres convidats i a tots vosaltres els que ens heu estat seguint des de casa. Recordeu que podeu visionar qualsevol dels 177 programes emesos fins ara a etv.alacarta.cat

I un dia més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Que passeu un molt bon estiu. Continueu cuidant-vos molt i ens tornem a veure el mes de setembre.

Fins aviat.


dimecres, 8 de juliol del 2020

Independentistes d'Esquerra valora el projecte polític del president Puigdemont
















Avui, 8 de juliol, Independentistes d'Esquerra ha fet una roda de premsa en què ha informat de la represa del calendari que hi havia previst abans que s'hagués de suspendre per la crisi provocada per la pandèmia del COVID19.

Vilaweb i larepublica.cat han cobert la roda de premsa. En els articles que han publicat hi ha algunes consideracions que, perquè han estat mal expressades o mal interpretades, no s'ajusten a la realitat.

Ha de quedar ben clar que Independentistes d'Esquerra en cap cas demana a tots els independentistes que s’incorporin al partit de Puigdemont. Aquest tema i molts altres també poden decidir l'Assemblea Fundacional. Tal com diu el comunicat oficial de l'Associació " considerem que és un primer pas necessari i important en la conformació del projecte d'alliberament nacional, però que calen altres incorporacions que ampliïn l'abast ideològic i que contemplin l'àmbit de la nació completa."

Com es pot llegir en el comunicat, Independentistes d'Esquerra fa una crida a adherir-se al seu projecte que, en confluència amb altres actors i encapçalat pel president Puigdemont, farà realitat la la independència de Catalunya, en la perspectiva de l’alliberament nacional i social del conjunt dels Països Catalans."

INDEPENDENTISTES D’ESQUERRA REPRÉN EL CALENDARI PREVIST ABANS DEL COVID-19

En la roda de premsa celebrada vull al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Independentistes d’Esquerra ha anunciat que reprèn el calendari que tenia previst abans de la suspensió a causa del COVID-19. En aquest sentit es reobrirà de nou el debat als més de 5.500 adherits sobre les ponències política i organitzativa i la presentació de possibles esmenes amb la vista posada en l’Assemblea Fundacional que tindria lloc el proper mes de setembre. Si els esdeveniments sanitaris ho impedissin l’Assemblea se celebraria de forma virtual.

En nom del grup promotor d’Independentistes d’Esquerra han intervingut Rosa M. Dumenjó, Josep Andreu i Josep Guia. Davant el nou context polític i social, la imminent convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya i la recent proposta política presentada pel president Puigdemont, Indepedentistes d’Esquerra ha volgut fer pública la seva opinió sobre el manifest “Junts per Catalunya” encapçalat pel mateix president, Carles Puigdemont, per Toni Comín i Jordi Sánchez.

En aquest sentit, considerem que és un primer pas necessari i important en la conformació del projecte emergent d'alliberament nacional. Així mateix, considerem que, en la constitució de la unitat estratègica de l’independentisme català, en confrontació amb l’Estat espanyol, calen altres incorporacions que ampliïn l'abast ideològic i que contemplin l'àmbit territorial de la nació catalana completa.

La contribució d'Independentistes d’Esquerra en aquest procés constituent es decidirà a l'Assemblea del setembre vinent, sense perjudici de la decisió personal de cadascun dels adherits d’incorporar-se o no al projecte del manifest del 2 de juliol.


dissabte, 4 de juliol del 2020

VÍDEO: El dia de l'orgull LGTBI. Puigdemont crea un nou partit. El fiscal del procés al Col·legi d'Advocats de Barcelona (Darrer programa de Vull una resposta)












Vull una resposta emès el 3 de juliol de 2020.

Finalment, el president Puigdemont trencarà amb el PDECAT i ha anunciat la creació d’un nou partit. Com serà aquest nou partit, com es constituirà, com se n’elegirà la direcció, quin serà el seu programa electoral és, ara per ara, la gran incògnita que planeja sobre el món independentista.

L’anunci d’aquest trencament del president amb el PDECAT és una bona notícia. El PDECAT ha representat des del primer moment un llast per allò que s’ha vingut a denominar “l’espai Puigdemont”, que ningú sap ben bé què representa, però que el lideratge del president fa que sigui l’esperança de molts independentistes. Segurament, aquest trencament s’hauria d’haver produït molt abans i un molt bon moment hauria estat quan la presentació de la Crida. S’ha perdut llastimosament més d’un any i ara caldrà fer les coses de manera precipitada, cosa que mai és recomanable.

El que no s’acaba d’entendre és perquè aquest “nou partit” no és la Crida mateixa que, amb més lentitud de la desitjable, ha anat construint una estructura basada en els nuclis territorials, les sectorials i els corrents ideològics. La Crida està en condicions de ser aquest “nou partit” transversal, com ho són ja els corrents ideològics que acull (lliberals, socialdemòcrates i esquerres) . La Crida és un moviment sociopolític que podria créixer encara més amb la desvinculació del PDECAT del president Puigdemont i que aquest esdevingués el líder de la formació.

Si, contràriament, el nou partit és crea amb la suma (només) dels independents de JxC i d’aquells membres del PDECAT que s’apuntin a la idea del president més, els grups i partits més petits com Demòcrates o Acció per la República i si finalment l’opció de la Crida fos la de dissoldre’s per sumar-se al nou partit, l’independentisme no guanyaria gran cosa. La situació seria molt similar a l’actual amb dos grans partits disputant-se la Generalitat autonòmica i el moviment continuaria enquistat.

L’independentisme, més que un nou partit, per molt que clarifiqui els espais electorals, necessita un autèntic bloc per la ruptura (com el que anunciava el CxRep) un bloc republicà en què es pugui incloure tothom, d’un extrem a l’altra de l’arc polític. Un bloc que no serveixi només per disputar i guanyar la Generalitat autonòmica, sinó que pugui servir de punta de llança per avançar, conjuntament amb la mobilització ciutadana, en la unitat estratègica, socialment àmplia i ideològicament diversa, imprescindible per guanyar la independència i la República catalana.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi! Comencem! 

Final

El nostre agraïment a l’equip del Vull una resposta: la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol i en Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.

La frase de la setmana del físic, matemàtic i filòsof anglès Isaac Newton:

Els homes construïm massa murs i no gaires ponts

Un dia més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures i els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Continueu cuidant-vos molt i que tingueu molt bona feina.


VÍDEO: Catalunya entre la utopia i la distòpia. 1a part (Programa 176 de LA CLAU de la nostra història)

Programa 176 de LA CLAU de la nostra història.

L’any 1516, l’humanista i polític anglès Thomas More va escriure en llatí un assaig sociopolític que coneixem amb el nom d’Utopia... El nom d’una illa, un món feliç on no existeix el diner, on tothom té els mateixos privilegis, on no existeix la propietat privada, no hi ha ni violència ni pobresa, una societat ideal.

Des de llavors identifiquem utopia amb aquell projecte, idea, objectiu que voldríem aconseguir, però que sabem o creiem saber que és del tot impossible. Ja ens agradaria, diem, però mai no ho aconseguirem. És la doctrina de tots aquells que no s’atreveixen ni s’atreviran mai a acabar amb l’statusquo, a trencar amb allò que està establert.

La distòpia és l’antítesi de la utopia. Si aquesta és el món ideal, la distòpia representa el món cruel que camina inevitablement cap al caos. 

Un exemple molt clar d’un món distòpic és el que ens presenta l’obra de George Orwell 1984, un assaig que ens mostra una societat totalitària on tot resta sotmès a la voluntat del “Gran Germà”.

Un altre exemple de societat distòpica el trobarem en la novel·la “Un món feliç”, de l’escriptor britànic Aldous Huxley. És, aparentment, un món diferent del que trobem a 1984, però la pretesa felicitat és només una mascarada perquè tot està manipulat i condicionat per l’eficiència del sistema. Huxley avança la utilització de la tecnologia amb finalitats il·legítimes. Un món feliç i 1984 són dues mostres de societats diferents en la forma però idèntiques en el fons que no és altre que la i d’implantar el totalitarisme. 

Alfons Duran-Pich, en un article del 20 de maig passat titulat “Utopia o distopia” es pregunta: cap on caminem ara? Utopia o distòpia? Com ens estant preparant i construint les societats futures?

Duran-Pich opina que les grans multinacionals, tecnològiques i financeres, porten ja temps preparant aquest futur i la recent pandèmia els ha ofert un plus inesperat que afavoreix les seves estratègies. Se’ns ven, diu, l’estat d’excepció (o d’alarma, com preferiu) com un paraigua protector de la població, un estat d’alarma al qual es podrà recórrer sempre que convingui. El camí natural ens condueix a la dictatova en versió occidental. Aquest és el “nou món feliç” que ens espera. Una arcàdia de felicitat controlada.

Avui, a LA CLAU de la nostra història ens proposem reflexionar durant els 25 minuts que dura el programa sobre la Catalunya del futur, una Catalunya que es troba entre la utopia i la distòpia. Amb en Víctor Cucurull, el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i Cultura.  

Final

La frase de la setmana del filòsof francès Montesquieu:

La tirania del príncep oligàrquic mai no va ser tan perillosa per al benestar públic com l’apatia del ciutadà en una democràcia.

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve amb la segona part de "Catalunya entre la utopia i la distòpia".

Fins aviat.