divendres, 25 de febrer del 2022

La Taula de canvi, el primer banc públic europeu. Passegem pel mapa de la petjada catalana. La immigració occitana a la Catalunya Moderna

 

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història

La nació catalana, des dels seus orígens, a causa de la seva dinàmica econòmica i complexitat social, s’acostuma a governar-se des de la lògica del parlamentarisme, les lleis pactades i les sobiranies compartides.

Dels grecs aprenem a valorar els beneficis de l’intercanvi per la via del mercat, en comptes de l’apropiació. Dels romans aprenem a fer lleis i a fer-les complir. De la presència dels gots ens queda el “phoedus”, manera de gestionar la propietat que facilita el desenvolupament econòmic del país.

Per això, quan Carlemany, fundador del Sacre Imperi Romà-Germànic, l’any 800, funda la Marca Hispànica, els Senyors de la Terra, contra la possibilitat de ser frontera, prefereixen ser terra de pas.

Més endavant, a principis del segle XI, per resoldre problemes socials interns, es convoquen les Assemblees de Pau i Treva, on s’aproven lleis per posar límits severs a la guerra i, amb la creació de les Sagreres, es fa efectiva la presumpció d’innocència, en defensa de les persones. D’aquí deriven els drets i llibertats, els usatges i constitucions.

Al segle XIII es creen les Corts Catalanes, un sistema legislatiu molt avançat que permet pactar les lleis entre els representants de les diverses classes socials agrupades en els tres braços: el militar, l’església i el braç reial que aplega els representants del poble (ciutadans honrats, gremis, comerciants, etc.). En paral·lel, es crea el Consolat de Mar, la institució que defensa els interessos dels catalans arreu de la Mediterrània i més enllà.

Des del segle XIV, per gestionar les contribucions i els pressupostos aprovats en les sessions de Corts, es crea la Diputació del General que, a partir de 1362 es denomina Generalitat de Catalunya i esdevé poder executiu autònom.

La pràctica a Catalunya d’una governança amb poders separats –judicial (en mans de l’audiència reial), legislatiu (propi de les Corts) i executiu (des de la Generalitat)- abona el concepte de República. Els seus principis es desenvolupen en les Corts de 1478 i 1481 que faran exclamar al rei Ferran, el Catòlic: “los catalanes són mas repúblicos que subditos”.

Les Constitucions catalanes van anar evolucionant amb els anys fins arribar a ser més avançades que moltes de les lleis de l’Europa del segle XIX. A principis del segle XVIII disposaven ja de molts dels mecanismes d’un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poder o la previsió de la seva pròpia reforma. Tot aquest sistema s’aboleix “por derecho de conquista” amb el Decret de Nova Planta de Felip V el gener de 1716.

De tot això i de moltes més coses en parlarem amb en Víctor Cucurull i la Martina Mañer.

Final

La frase de la setmana, de l’historiador i escriptor Ferran Soldevila

La terra és la base de l’edifici en què s’assenta la vida d’un poble

I res més per avui... Moltes gràcies a en Víctor Cucurull, Martina Mañer, Marta Faixedas i Rafael Català

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.


dimarts, 22 de febrer del 2022

Joel Muñoz, 18 anys de presó. Pego, la nova Altsasu. Mestres a la vaga

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 21 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Lourdes Escardívol, mestra, membre Assemblea de Representants del CxRep

Jordi Domingo, advocat

Josep Pinyol, historiador

Davantal

En el davantal de la setmana passada vam comentar els judicis que tindran lloc aquest mes de febrer contra independentistes pels delictes habituals de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Les peticions de presó sumen , en total, gairebé vint anys.

La repressió continua i continua....

El divendres passat, la plaça de l’Ajuntament de Pego, de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià, va reunir a centenars de persones en solidaritat amb 14 joves encausats per oposar-se a la presència al poble d’un grup que lluïa simbologia nazi i que cridava consignes feixistes. Els fets van passar el 18 d’octubre de 2020 i la fiscalia els demana nou anys de presó.

La  repressió no té aturador...

Aviat es compliran quatre anys de la primera detenció de Joel Muñoz, activista informàtic. Va ser detingut en el marc de l’operació policial Green Hat, sorgida després del referèndum de l’1 d’Octubre. L’acusen d’haver comès dos delictes: dany informàtic i revelació de secrets. Dieun que, presuntament, va realitzar accions des d’Anonymous dins #OpCatalonia contra webs i serveis governamentals espanyols i contra diverses empreses arreu de l’Estat espanyol des de l’1 d’octubre de 2017 fins al 27 de febrer de 2018.

Joel Muñoz s’enfronta a una pena de 18 anys de presó, molt més que qualsevol dels líders independentistes ja indultats.

Els presos polítics que ja s’han beneficiat d’un indult van rebre el suport de milers i milers de persones. El suport econòmic i també el suport polític i mediàtic. Ela comparació es fa del tot odiosa quan parlem dels més de 3.000 represaliats que s’estan enfrontant a diversos processos judicials, alguns d’ells amb penes totalment desproporcionades, i que disposen de molt poca ajuda, més enllà dels grups de suport i antirepressius que els fan costat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Any Joan Fuster.... Frase de la setmana... un dels seus aforismes

És un deure dels joves espantar sistemàticament els vells... ni que sigui per evitar que s’adormin del tot.

Com sempre marxarem pensant en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 17 de febrer del 2022

LA CLAU de la nostra història: Jordanus Catalanus. Josep Oller i el Moulin Rouge. Ferran Soldevila i la resistència cultural antifranquista

 

La CLAU de la nostra història. Tercera etapa. Capítol 179. Emès el 16 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

DAVANTAL

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA

El  18 de març de 2019 vam emetre el darrer programa de LA CLAU de la nostra història. Uns dies abans ja havia començat aquest malson del Covid-19. Vam mirar d’acabar la temporada 2018-2019 de la manera que vam poder fent alguns programes des de casa. Portàvem un total de 176 programes emesos.

I ara tornem. Tot l’equip de LA CLAU tornem amb els ànims renovats i molt il·lusionats per engegar aquest nou format de programa.

Com ho farem?

Més enllà del nostre davantal habitual tindrem la notícia de la setmana que ens la presentarà la nostra nova col·laboradora, la Martina Manyer.

En el programa d’avui coneixerem Jordanus Catalanus, conegut també com a Jordà de Catalunya, el primer europeu modern que es va endinsar a l’Índia. El seu viatge va despertar l’interès de les classes mercantils i de les cancelleries de l’època,.

Després, començarem una nova secció “La petjada catalana” que la farem en col·laboració amb la Marta Faixedas, membre de l’equip que porta el web “La petjada catalana”. Cada setmana una i més històries, un o més indrets on els catalans hem deixat petjada.

En el programa d’avui, coneixerem la figura del terrassenc Josep Oller i Roca, que va fundar el famós Moulin Rouge de París l’any 1899.

Finalment, tindrem la secció “Episodis de la nostra història” presentada per Rafael Català de Rafael Dalmau editors. En el programa d’avui, “Ferran Soldevila i la resistència cultural antifranquista!” d’Enric Pujol.

I acabarem amb la frase de la setmana, ja habitual en els nostres programes, En aquesta nova temporada amb sorpreses que ja us anirem comunicant.

Tots a punt? Doncs comencem la nova etapa de LA CLAU de la nostra història!

Final

La frase de la setmana és de l’escriptor anglès Aldous Huxley: 

La lliçó més gran de la història és, potser, que ningú no ha aprés mai les lliçons de la història

Marxem. Esperem que us hagi agradat aquest primer programa de la tercera etapa de LA CLAU de la nostra història.

Tornarem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.


Conferència president Aragonès. L'ANC davant del Parlament. Meridiana resisteix

Vull una resposta. 10a temporada. Programa emès el 14 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Olga Amargant, advocada, presidenta de la Coordinadora de l’advocacia de Catalunya

Maria Vidal, traductora i politòloga

Francesc Abad, analista polític

Davantal

Mentre el president Aragonès està fent la seva conferència al MNAC. Mentre Meridiana resisteix i l’Assemblea es manifesta davant del Parlament, la repressió contra l’independentisme continua. La setmana passada, Marc Castellarnau va haver d’acceptar una pena d’1 any i 9 mesos de presó en un judici en un cas on se li demanaven fins a 7 anys.

Durant aquest mes de febrer es preveuen quatre judicis contra independentistes pels delictes habituals de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Aquesta mateixa setmana, es jutjaran tres activistes que van participar en manifestacions de caire independentista la tardor del 2019. Les peticions de presó sumen gairebé vint anys.

La petició més elevada és per al jove que va ser detingut l’octubre de 2019 a Barcelona. Se li demanen 10 anys i 6 mesos. L’únic fet concret és que se li atribueix el llançament d’una “pedra de grans dimensions” que no va arribar a impactar en ningú ni en res. A més, com portava una caputxa vermella  es demana l’agreujant de disfressa.

Dos joves més també seran jutjats aquesta setmana... sempre per l’acusació de desordres públics i atemptat a l’autoritat. Els fets es van produir la nit del 18 de desembre de 2019 en la concentració del Tsunami al Camp Nou.

La repressió continua i ja són 145 els anys que suma l’independentisme en condemnes... I el procés cap a la independència i la república continua enquistat. No és que no hi hagi estratègia comuna, és que podem dir que no hi ha cap mena d’estratègia més enllà d’anar tirant amb un autonomisme controlat i restringit.

Des de la societat civil, s’aixequen veus per intentar remuntar aquest  immobilisme i les diferents propostes van des de tornar a la casella de sortida (referèndum per la independència de 2009) a crear un nou partit a l’estil de Junts pel Sí.

Una cosa és ben certa: només quan els partits (o el partidisme) han passat a segon terme, el moviment independentista ha avançat. És el que va passar del 2009 al 2017, i sobretot fins al 2015.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Dijous passat ens va deixar Maria Antònia Oliver, gran escriptora compromesa. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016

En aquest món en què vivim hi ha molt d’horror i, per tant, molt de camí per a la rebel·lia.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 10 de febrer del 2022

"Que el consens no ens faci traïdors" o... pares i mares en defensa de la llengua catalana

 

La sentència que obliga a fer UN MÍNIM del 25% de castellà a les escoles continua fent aparèixer un dubte darrere de l’altre de cara al futur de la llengua catalana.

El govern disposa de dos mesos per fer-la efectiva. El conseller d’educació, Josep González Cambray s’ha erigit, de moment, en l’únic responsable de l’aplicació o no de la sentència. Aparentment, aquest fet pot donar una certa tranquil·litat als centres, directors i professionals de l’educació. I diem només “aparentment” perquè el conseller s’ha limitat a dir que donarà resposta a la llei d’educació de Catalunya. Ara bé, en un esborrany que ha començat a córrer es pot llegir el següent:

“Es donarà  autonomia als centres, tenint en compte la composició lingüística de l’alumnat i la realitat sociolingüística de l’entorn de cada centre.”

Aquest fragment ha fet sonar totes les alarmes en el món de l’ensenyament. Des de l’USTEC creuen que aquesta “autonomia als centres” emmascara l’acceptació de la sentència. I no només això, sinó que la portaveu del sindicat, Iolanda Segura ha afirmat que “si tu a un centre li dius que faci un projecte lingüístic segons la seva realitat i tens un panorama amb molts castellanoparlants, és molt probable que s’opti per un projecte amb el castellà com a llengua predominant.”

Més encara, la sentència del 25% ha desencadenat un seguit de denúncies que afecten de MANERA INDIVIDUAL escoles i instituts. En aquests moments hi ha uns 80 centres que han rebut ja mesures cautelars dictades pel TSJC.

Com ens podem enfrontar a aquesta gran ofensiva del nacionalisme espanyol? No es pot comptar ni amb el govern ni amb el Parlament perquè acataran la sentència, això sí, emmascarant-la amb metàfores i ambigüitats. Tampoc es podrà comptar amb la gran majoria de direccions de centre (massa acomodades; evitaran el conflicte i la més que possible inhabilitació). Vist el panorama, tampoc tenim el dret de demanar la desobediència i la immolació als mestres. L’únic camí, més enllà de la mobilització al carrer, és el que han iniciat els pares i mares de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar.

Trenta famílies de P5 d’aquesta escola han decidit personar-se com a part afectada (codemandada) en el procés judicial per defensar el català a l’escola. És la primera vegada que un grup de famílies s’organitza per defensar als tribunals el català a les aules.

Les representa l’advocat Benet Salellas que ha afirmat: “Al tribunal li va bé que el gros de les famílies no hi estiguin representades, perquè així el debat jurídic es dona només entre la família que vol escolaritzar en llengua castellana i el Departament d’Educació“ i remarca que “volem obrir la batalla jurídica amb tots els seus efectes.”

Obrir una batalla jurídica amb el mateix procediment a totes les escoles... Mobilització de pares i mares en defensa de la llengua catalana. Em semblaria una gran estratègia!

I acabo amb un comentari sobre les grans expectatives que ha obert la posada en marxa del Pla Nacional per la Llengua.

En un article recent comentava alguna de les frases que van aparèixer  en unes jornades de treball organitzades per la Fundació Rafael Campalans (vinculada al PSC): consens, compromís, acord, no-confrontació, convivència, respecte, serenitat, tranquil·litat, actitud constructiva, despolititzar la llengua...I les frases més contundents... En boca de l’expresident Montilla i del Secretari General del PSC, Salvador Illa: “tothom que ho vulgui ha de poder-se desenvolupar en castellà...” “la defensa del català no ha de ser atacar el castellà...”  “el castellà és també la llengua pròpia de Catalunya”.

Antoni Puigverd, en l’article “Noblesa de la dificultat” i en relació al Pla Nacional per la Llengua escrivia: [...] “als anys 80 formava part d’un pacte social i polític entre catalans, que caldrà renovar; cosa que implica necessàriament el reconeixement del valor social i cultural del castellà.”

Molta atenció, doncs, a com es va desenvolupant aquest Pla Nacional per la Llengua. No sigui cas que, parafrasejant l’enyorat Jordi Carbonell: “Que el consens no ens faci traïdors.”

dimarts, 8 de febrer del 2022

Pau Juvillà sense escó des del 28 de gener. L'esquerra del segle XXI. Projecte de llei de reforma constitucional

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 7 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats 

Dolors Feliu,  jurista

Josep Ferrer, president d’Acord d'Esquerres per la República Catalana

Davantal

Nota

El Vull una resposta és, habitualment en directe. Aquest programa, però, de manera excepcional, es va gravar el 4 de febrer. Això afecta a la part inicial del davantal, ja que, com s’ha conegut després,  Pau Juvillà va ser donat de baixa el dia 3 de febrer a la tarda amb efecte 28 de gener. Per tant, tota l'actuació política entre 28 de gener i 3 de febrer no va ser una simple "posada en escena" en el sentit que dona a entendre el text.

És exactament igual si la presidència del Parlament és de Roger Torrent o de Laura Borràs. És exactament igual si la secretaria general és de Xavier Mundó o d’Esther Andreu. El resultat és el mateix: la sobirania del Parlament se sotmet als dictats d’una administració electoral. Més encara... Pau Juvillà va ser donat de baixa el 28 de gener, el mateix dia en què ho va requerir la Junta Electoral Central. Abans que s’iniciés tota la posada política en escena.

Avui també parlarem de dues propostes que ha posat sobre la taula Acord d’Esquerres per la República Catalana. La primera sobre la reformulació del paper de l’esquerra en el segle XXI i la segona sobre una possible proposta de llei de reforma constitucional.

Sobre la primera proposta, AExRC manifesta que “Els principis bàsics de l’esquerra transformadora del s.XXI han de ser els drets nacionals i culturals dels pobles, un major empoderament ciutadà i el principi de subsidiarietat, així com la denúncia dels nacionalismes imperialistes.”

Afirmen també que “Cal denunciar la pretesa contraposició entre drets nacionals i drets socials. Ben al contrari, ambdues reivindicacions són perfectament compatibles i fins i tot complementàries, ja que per assolir millores socioeconòmiques satisfactòries cal el ple autogovern i la plena disposició dels recursos propis.”

La segona proposta seria la de presentar, debatre i aprovar al Parlament de Catalunya una proposta de reforma de la Constitució espanyola. Una proposta que modifiqués o eliminés punts dels articles 1 i 2 de la Constitcuión. Que inclogués el dret d’autodeterminació.

Com deia Eugeni Xammar:

“Dels meus contactes amb Irlanda i amb irlandesos durant la Primera Guerra Mundial n’havia quedat indeleblement impresa al meu cervell una fórmula sentida mil vegades: “La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda. Les dificultats ‘Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?”

El debat al Parlament, a la societat catalana i espanyola serviria per obrir una gran esquerda en el règim monàrquic del 78?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Any Joan Fuster. L’aforisme de la setmana...

Hi ha dues menes de cristians, de fet, dues menes de professar qualsevol ideologia. Els qui prefereixen recordar la frase de Mateu “aquell qui no està amb mi està contra mi.” I els qui creuen en la frase de Lluc “qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres,”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!