dimarts, 8 d’agost del 2023

2a Conferència Nacional per l'Estat Propi. Debat del Full de ruta

2a Conferència Nacional per l’Estat Propi

2a fase del debat del Full de ruta,

del 31 de juliol a l’11 de setembre de 2023

Per a posar en marxa la fase final de la 2a Conferència, en l’acte de presentació (Ateneu Barcelonès. 20 de juny) es va prendre el compromís de renovar el web (www.mxi.cat) per facilitar la participació de tots els inscrits, els que ja ho havien fet fins llavors i els que ho fessin fins al proper 11 de setembre, data en la que es tancarà la fase de presentació d’esmenes al projecte de Full de ruta resultant del debat de la primera fase de participació (1-O-2022 a 28-02-2023).

S’han introduït vuit seccions d’informació que permeten seguir l’actualitat del moviment independentista i, especialment, de les activitats, articles i opinions relacionades directament amb els objectius de la 2a Conferència. 

La part més complexa ha estat simplificar el sistema d’inscripció i facilitar la participació en el debat del projecte de Full de ruta, que és l’eix vertebrador de la 2a Conferència. En la pàgina d’inici s’han introduït dos botons, 

un porta directament a la fitxa d’inscripció  i l’altre permet entrar en el projecte de Full de ruta i presentar-hi esmenes en línia. 

A hores d’ara, el web ja està plenament operatiu i, per tant, facilita la inscripció omplint un breu formulari i permet, als inscrits, entrar al’intranet  per veure el projecte de full de ruta i presentar-hi esmenes. La persona inscrita ha d’introduir el seu número de document d’identificació i rep un codi al mòbil. Després d’introduir-lo al web, accedeix al full de ruta i pot presentar esmenes, clicant al botó corresponent. Se li desplega el Full de ruta, que està numerat per paràgrafs, i clicant sobre el botó vermell del paràgraf que vol esmenar, se li obra una fitxa on ja trobarà el text complert del paràgraf que vol esmenar i només haurà d’introduir la seva proposta de nou text i la justificació. El sistema li proposarà inicialment com esmena el text de la ponència per facilitar els canvis que vol introduir a l’entorn del text original. Si el que vol es substituir el text de la ponència, només cal esborrar el text proposat i posar-hi el nou. En el cas de voler eliminar el paràgraf, ha de deixar buit el requadre.  Per introduir un nou punt, cal escriure el nou text a continuació del punt on es vol introduir, deixant un “punt i apart”.

El dia 31 d’agost es reunirà la comissió d’esmenes, que tractarà les esmenes rebudes fins aquell mateix dia i decidirà les que accepta i, per tant, s’incorporaran al text provisional del Full de ruta, les que rebutgi (que passaran a ser esmenes vives que es debatran en l’assemblea de cloenda si la persona que les ha presentat les manté) i les que la mateixa comissió d’esmenes transaccionarà amb la persona, o persones, que hagin presentat esmenes sobre el mateix punt. 

En tot cas, l’11 de setembre es tancarà definitivament la fase d’esmenes i la comissió d’esmenes procedirà de la mateixa manera, per acabar tenint un projecte de Full de ruta que, amb les esmenes vives, es presenti a l’Assemblea final, o acte de cloenda de la 2a Conferència, previst inicialment pel proper 30 de setembre.



"Desbordats i aclaparats, necessitem eines útils i no únicament eslògans" (Algunes reflexions sobre llengua de Jordi Martí i Monllau)

 

Dibuix de Cesc publicat durant la Transició

Formo part d’un grup de Whatsapp integrat per persones relacionades, d’una o altra manera, amb la llengua, des de professorat a sindicalistes passant per activistes i membres d’entitats que treballen per la llengua des de diferents àmbits.

Fa uns dies es va comentaren el grup les darreres notícies relacionades amb la sentència del 25% de castellà a les aules. La més recent que el TSJC obliga una escola de Girona a fer en castellà una assignatura troncal o més i que, precisament, el tribunal ha pres com a suport jurídic la nova legislació educativa pactada pel PSC, ERC, Junts, i els Comuns.

Un dels integrants del grup és en Jordi Martí Monllau, professor de filosofia, membre de la comissió de Llengua de la Intersindical i vocal de Llengua d’aquest sindicat a les Terres de l’Ebre. La intervenció del Jordi em va semblar molt interessant. Les reflexions que va aportar són una barreja de coneixement de la situació, del context polític i social i de la realitat en què ens movem.

Tot i que va ser el típic xat de Whatsapp, és a dir, idees a raig, li vaig demanar permís al Jordi per intentar donar forma a les seves reflexions i publicar-les aquí, al meu blog. Aquí les teniu:

Les darreres sentències preocupen a tothom i la pregunta és com reaccionem. En Jordi entén que la reacció és més que complicada perquè l’ordre de fer en castellà una o més assignatures troncals és una ordre directa del jutge al centre educatiu. L’única reacció possible és desobeir. Ara bé, això només ho pot fer la direcció del centre i si ho fa s’enfronta a l’article 410 del Codi Penal i, si persisteix, en l`acte de desobediència a l’article 411

Si això és així, perquè continuem presentant batalla judicial amb plets i mes plets que en el fons no condueixen a res (i no parlo dels qui poden protagonitzar les famílies dels infants ara obligats a ser escolaritzats en castellà)? Doncs, perquè si la comunitat educativa no es planta no hi ha cap més camí. I realment jo no espero que una comunitat educativa que ha mostrat deixadesa en el manteniment de l'escola catalana es planti davant de la imposició del castellà.

En el moment de l’execució de la sentència del TSJC sobre el mínim del 25%, els sindicats demanaven al govern que es protegís els funcionaris. En cap moment van demanar la insubmissió que, d’altra banda i en el millor dels casos, seria un campi qui pugui i, en el pitjor, tot un seguit d’inhabilitacions i... l’aplicació igualment de la sentència.

L’única solució que podria haver frenat la sentència, hauria estat que una part significativa de la comunitat educativa s'hagués plantat disposada a un torcebraç amb el TSJC fins a les darreríssimes conseqüències. 

Parlem molt de desobediència, però quan ho fem pensem que la desobediència la farà l’altre i així la hi exigim. “Pressionem el govern” diem sovint, però el govern no pot desobeir la llei vigent i pretendre que continua sent un govern.

Però és que no és només el govern i la comunitat educativa que semblen passar de la llengua. Al capdavall, el govern que tenim és una representació fidel de la societat mateixa, una societat que està mancada de consciència lingüística i que no fa el que caldria per normalitzar la situació que pateix el català.

Per això penso que no hem de descartar alternatives que ens permetin mantenir una escola catalana més enllà de l'actual model dit d'immersió lingüística. No perquè jo les vulgui, no, sinó perquè em semblen les úniques que aquesta societat pot assumir.

Quan vam començar a implementar el model de conjunció lingüística, amb el català com a llengua vehicular per defecte, partíem de la base que la Generalitat sempre estaria governada per partits catalanistes (un postulat força gratuït i sobretot contrari a l’evolució demogràfica). Semblava, doncs, que seria el model més avantatjós per al nostre model educatiu. Ara bé, si perdem el govern de les institucions en què es pot acabar transformant? I pensem que la dèria abstencionista actual ho facilita.

Alguns direu que és el mateix si el president de la Generalitat és d’ERC, de Junts, o un president del PSC membre de SCC (Societat Civil Catalana), que al cap i a la fi tots fan el mateix. I això, evidentment, no és cert. No seria igual encara que tinguéssim un poble lluitador, però és que el nostre poble és més “piulador” de frases i eslògans que es dedica a escampar per les xarxes.

El tema del mínim 25% de castellà a les escoles ve de lluny. No es pot anar dient que la culpa de les darreres sentències és atribuïble a la llei aprovada l’any passat pel Parlament, que va tenir el suport del PSC, ERC, Junts  i els Comuns, i que declarava el català com a llengua vehicular a l’escola i establia el castellà com a llengua curricular. Aquesta llei va arribar a partir de diferents sentències anteriors (en especial la que afectava a tot el sistema) i no pas a l’inrevés. Es va veure com un intent d’oposar-se a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que fixava un mínim del 25% del castellà a les aules, encara que segurament estava condemnada al fracàs des del principi. Afirmar el contrari és insistir en el caïnitisme (és a dir en la guerra de tothom contra tothom) que ens devora.

Una vegada havia començat ja el procés d’execució de la sentència no hi havia cap més alternativa que intentar frenar-lo a través d’una llei, malgrat que, com he dit abans, segurament l’únic perquè podia servir era per guanyar temps. Personalment no conec cap altra alternativa viable.

El que sí que va ser un greu error va ser no forçar, quan sí que es podia, la retirada de la demanda del govern espanyol interposada l’any 2015 pel llavors ministre d’Educació del Partit Popular Iñigo Méndez de Vigo.

D’altra banda, per a dir-ho tot, que el principal problema d'aquest poble és que està demogràficament desbordat, aclaparat, en un context de dominació política que no li permet assajar respostes. Estic completament d’acord que no podem rendir-nos. Jo tampoc no vull rendir-me, però demano armes, és a dir, eines útils i no únicament eslògans.