Conec
la Laura Borràs des de fa més de quinze anys, de molt abans que comencés a
entrar en el món de la política “professional”. La conec més, doncs, en el
seu vessant humà, literari, cultural i intel·lectual que no pas en la seva
trajectòria política.
Sempre
l’he considerada una molt bona persona, honrada, de ment oberta a tot i a
tothom, una gran mestra i una intel·lectual ferma i compromesa amb la llengua,
la cultura i el país.
Manifesto,
doncs, el meu suport incondicional i la meva solidaritat en tot el que està
passant en aquest món hipòcrita, intrigant, traïdor quan toca, botifler quan
cal de la política i dels polítics.
Laura
Borràs és, com tants altres, una víctima del Lawfare, la guerra judicial que
han patit molts (polítics i no polítics) sobretot a l’Amèrica llatina.
Lawfare: La
guerra judicial o lawfare és una forma de guerra que consisteix a utilitzar el
sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li
perdre temps i diners, o per a obtenir una victòria en les relacions públiques.
La guerra judicial pot implicar que la llei d'un Estat es giri contra els seus
propis funcionaris.
Què
es necessita per muntar un cas de Lawfare? [1]
“Diverses
coses alhora: primer, un aparell
judicial reorganitzat a la meva manera (amb 'tecnòcrates' vinculats a mi en
espais clau). Després, triar el culpable.
A continuació, cercar proves (i aquí l'ordre és important, compte, primer assenyalem el culpable, comencem per
la condemna, i després, si apareixen, les proves, i si no apareixen,
tindrem la condemna igual).
Necessitem,
a més, una maquinària mediàtica al
nostre servei, que la premsa hi participi activament, perquè si no, no
arribarem enlloc. I ja amb tot això, només ens queda escollir el moment
perfecte per llençar-nos. Èxit assegurat.
Si
es posen a analitzar els casos de lawfare a l’Amèrica llatina ( Brasil, l'Equador,
l'Argentina, Bolívia) veurem que sempre se segueix la mateixa fórmula. És com
si es tractés de química: uns quants elements alhora i ocorre una reacció.”
Cm s’ha
orquestrat el cas contra la Molt Honorable presidenta del Parlament Laura
Borràs? Ella mateixa ho explica (amb vídeos que complementen la seva
argumentació) en un fil de twitter[2] que
reprodueixo resumit:
L’inici ja va ser irregular. La jutgessa
Sílvia Mejía, essent jo diputada i sense ser competent per investigar-me, va iniciar una investigació prospectiva,
expressament prohibida per l’ordenament jurídic i inconstitucional: no
buscava aclarir uns fets, sinó investigar una persona
Fa unes setmanes, des del faristol del
Parlament, la diputada Anna Grau es ventava que el seu partit, Ciudadanos, estava en l’origen de la
investigació.[3]
La
jutgessa Sílvia Mejía, propera a C’s,
va seguir amb la investigació i l’octubre de 2018 el fiscal adscrit al seu jutjat va ser apartat d’aquest cas
concret i substituït per Teresa Duerto Argemí, la mateixa fiscal que investiga Josep Alay per malversació (11.44
euros per un peatge).
L’origen de la investigació és el
suposat fraccionament d’uns contractes quan jo dirigia la ILC. Jo nego rotundament que fraccionés
contractes i a la instrucció de Mossos també. El fraccionament, amb tot, no
és un delicte sinó una irregularitat administrativa, no una causa penal.
L’explicació de per què no es pot parlar
en cap cas de fraccionament de contractes la va fer de manera molt clara
l’Oriol Ponsatí-Murlà, director de la ILC, en aquesta entrevista al programa
Més 3/24 de TV3. (Vídeo al fil de twitter [4]).
Sobre el possible fraccionament, Mossos afirma en el seu informe: “Aún
así, esta Instrucción considera que,con los datos e información disponibles, no hay elementos suficientes para afirmar
que exista ningún tipo de irregularidad en cuanto al fraccionamiento de los
contratos ILC”
Després
de l’informe, la jutgessa aparta Mossos de la investigació i l’adjudica a la
Guardia Civil.
L’excusa van ser “filtracions” sobre la investigació. Justament des que
investiga la GC és quan es produeixen filtracions, sempre coincidint amb
moments significats políticament.
Sempre he tingut coneixement de les
informacions judicials per la premsa abans que pels advocats.
La primera notícia que estava essent
formalment i il·legalment investigada (abans, amb el secret de sumari, no tinc
dret a defensa) arriba el juny de 2019 a través de la Secretaria del Congrés de
Diputats (no a través del Jutjat): hi ha un procediment penal obert contra mi.
Quan el cas passa al Tribunal Suprem, en
ple estat d’alarma per COVID, i a pesar que la situació sanitària va limitar
l’activitat judicial als casos més greus o urgents; el suplicatori al Congrés es tramita de manera exprés, que no es podia
fer perquè no entrava en els supòsits del Reial Decret
El
component de persecució política que envolta el cas és tan evident que ha estat
admès per representants de la CUP i d’ERC.
També entitats com Òmnium Cultural tenen aquest convenciment. (Veure vídeos de
Marta Vilalta, Pau Juvillà, Xavier Antich i Mireia Vehí al fil de twitter [5])
Després de 4 anys en què se m’ha acusat
de 4 delictes, a l’hora de la veritat la
fiscalia no pot sostenir els dos més
greus, que es poden vincular al concepte de corrupció: malversació i frau.
Malgrat tot, es mantenen acusacions per
dos presumptes delictes i el jutge que havíem recusat ha decretat l’obertura
del judici oral el dia abans de la taula de diàleg.
Convé recordar la finalitat amb què l’article 25.4 va ser impulsat per la CUP: es
defensa que la suspensió s’ha de produir quan hi ha “corrupció lucrativa”
(posar la mà a la caixa per a lucre personal) i ja ha quedat evidenciat que
aquest no és el cas. (Veure vídeo al fil de twitter [6])
Al marge de tot el que ja s’ha comentat
sobre el fet de no respectar la presumpció d’innocència, la finalitat de l’article era la suspensió preventiva dels diputats
acusats de delictes relacionats amb la corrupció lucrativa; o sigui, la
malversació, que ja ha caigut de la causa.
Com molt be explica el meu advocat
(Gonzalo Boye) no hi pot haver corrupció
si no es reclama responsabilitat civil. I no es demana perquè no hi ha
hagut CAP perjudici per a l’administració.
[1] Afinogenova Inna, Público.es https://www.publico.es/politica/casos-escandalosos-lawfare-america-latina.html
[4]
VÍDEO: https://twitter.com/LauraBorras/status/1552037165324029953?s=20&t=Zj_i5cGD1LrYD13WPmEMvg
https://twitter.com/LauraBorras/status/1552037377002151940?s=20&t=Zj_i5cGD1LrYD13WPmEMvg
https://twitter.com/LauraBorras/status/1552037377002151940?s=20&t=Zj_i5cGD1LrYD13WPmEMvg
https://twitter.com/LauraBorras/status/1552037471990566914?s=20&t=Zj_i5cGD1LrYD13WPmEMvg
