dijous, 30 de març del 2023

La CAL engega el CORRELLENGUA 2023


El 15 d’abril es posarà en marxa el Correllengua 2023.

La vint-i-setena edició del Correllengua es dedicarà a la figura de Joan Brossa, el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

L’acte inicial tindrà lloc al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa el 15 d’abril. No hi ha un espai millor per retre homenatge a Joan Brossa que l’espai on es preserva el seu llegat i memòria. A la Fundació, a més de conservar i promoure l’esperit interdisciplinari i transgressor de la seva producció, es busca que l’espai sigui la casa de la creació contemporània dedicada a  l’experimentació, a l’estudi de nous llenguatges expressius, a l’exhibició i a la divulgació.

La jornada comptarà amb la presència de diversos convidats relacionats amb la llengua i cultura catalanes, així com dels representants de la CAL i de la Fundació Joan Brossa. Glòria Bordons, experta en Joan Brossa, contextualitzarà la figura de l’autor i el seu compromís amb el territori i la llengua catalana.  L’escola Memory i Carles Rebassa amenitzaran la jornada amb els seus respectius espectacles.  Més tard, els assistents podran visitar l’exposició Altres Brosses.


En el web de la CAL, ja podeu trobar-hi el cartell, l’exposició i el manifest d’enguany, elaborat per l’actriu i activista Carme Sansa. Us recomano que feu un cop d’ull al Dossier destinat als organitzadors del Correllengua que conté multitud de recursos de tota mena. 


Carrers amb nom de dona. Les fosses de Manacor. La història de Catalunya dia a dia. Josep Dencàs, el nacionalisme radical a la Generalitat

 
La CLAU de la nostra història. Programa 225. Emes el 28 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 225

La veritat és que no m’ho havia preguntat mai: Quants carrers del país tenen noms de dona? La revista Sàpiens m’ha donat la resposta: entre tots els municipis de Catalunya els carrers amb nom de dona són 4.185. Aquesta xifra representa només el 4% dels carrers censats. A més, la gran majoria d’aquests carrers tenen relació amb figures del cristianisme, ja siguin santes o marededéus. Per a més inri, aquests carrers acostumen a ser els més curts o els més secundaris.

Per pal·liar una mica aquests situació tan irregular, la revista Sapiens ha engegat una campanya que permeti, d’una banda la visualització d’aquesta situació i, d’una altra, i a través d’un procés de participació que permeti recollir un ampli llistat de propostes de dones que hagin fet una contribució important en els camps polític, econòmic, científic, cultural, social, esportiu... poder interpel·lar els ajuntaments, a través de les seves ponències de nomenclàtor, perquè busquin fórmules per anar feminitzant els espais públics.

Noms de dones com:

Guinedilda de Cerdanya, la dona de Guifré el Pilós. Tot una dona d’estat. 

Elisava, una misteriosa artista i una de les poques dones medievals que van signar la seva obra. 

Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, nascuda el 1905, una de les primeres matemàtiques de l’Estat espanyol. 

Maria de Montpeller, la dona de Pere I i mare de Jaume I. Constança de Sicília la dona de Pere el Gran. 

Margarida Borràs la primera persona transsexual torturada i ajusticiada a València. 

Juliana Morell, que va viure al segle XVII, la primera doctora en lleis. 

Eulàlia Ferrer la primera editora que es va imposar en un món d'homes. Des del 1821 fins al 1838 va tirar endavant una llibreria, una impremta i el 'Diario de Barcelona', el Brusi. 

Na Mercadera , l’Heroïna de Perelada, que va viure al segle XIII.

Narcisa Freixas, nascuda el 1859, va compondre cançons per als més petits i va fundar l’Escola Musical Popular. I un llarg llistat de dones, mig oblidades o oblidades del tot en els llibres d’història.

Final

La frase de la setmana  del que va ser periodista, editor i columnista de The New York Times

Massa sovint gaudim de la comoditat d’opinar sense la incomoditat de pensar

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

dimecres, 29 de març del 2023

Valoració de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. Es reprén la campanya "Nosaltres acusem". Les declaracions de Marta Rovira

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 27 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats

Josep Lluís Rodríguez, Coordinador d’Incidència Política de l'ANC

Víctor Cucurull, historiador

Avui i demà, tindrà lloc als jutjats de Girona el judici contra la Sandra, en Lluís, la Berta i l’Òscar. Els acusen de tallar les vies del TGV i d’arriar la bandera espanyola a la delegació del govern espanyol , en el marc de les accions del primer aniversari de l’1 d’octubre de 2017. L’acusació formada pel ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat ,que representa Adif i Renfe,  els demana penes de 4 anys de presó per a cadascun i 78.000 euros entre multes i responsabilitat civil.

El 16 de gener de 2019, el Gironès, el Moianès, la Selva i l’Empordà es va despertar amb una operació executada per la Policia Nacional que va detenir 16 activistes polítics i sindicals, entre ells, els alcaldes de Verges i de Celrà . Posteriorment, els Mossos d’Esquadra van investigar i imputar a dues persones. En total 16 detencions i 21 imputacions en la macrocausa policial per les mobilitzacions durant l’1-O del 2018 a Girona.

Segons escriu el periodista Quico Sallés “La instrucció del cas ha passat d’empaitar 21 independentistes a reduir la llista a només quatre acusats. De fet, el cas s’ha allargat en el temps i escurçat en acusats perquè respecte d’alguns dels 21 investigats la policia no ha pogut acreditar ni tan sols que eren a la protesta. El sumari inclou fins i tot una ordre del jutge instructor perquè la policia espanyola fes un altre peritatge, per la baixa qualitat de les imatges que havia aportat i que feia impossible assegurar la participació dels investigats en el tall. Val a dir que els investigadors van treure les imatges de comparació de les xarxes socials amb molt mala qualitat.”

Ara que la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ens diu que el referèndum de l’1 d’octubre no va saber connectar amb gran part de la ciutadania i que no va tenir "prou legitimitat interna”. Ara que l’ANC sembla recuperar la campanya “Nosaltres acusem”, seria bo recordar que avui, més de cinc anys després de l’1 d’octubre, es manté la repressió judicial, policial, política i mediàtica contra el moviment independentista i tenir ben present que un dia vam dir a tots els represaliats “Mai no caminaràs sol”.

En el programa d’avui tindrem com a convidat en Josep Lluís Rodríguez, Coordinador Incidència Política de l'ANC i coneixerem la valoració que en fa l’Assemblea de la Conferència Nacional del Moviment Cívic Independentista.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana se li atribueix a Pancho Villa:, un dels líders de la Revolució Mexicana:

No és que hàgim perdut... és que encara no hem guanyat.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dijous, 23 de març del 2023

Fundació Reeixida: L'any Daniel Cardona, la transició del separatisme a l'independentisme modern. La història de Catalunya dia a dia

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 224

En el davantal d’avui, ens farem ressò d’una entrevista a l’historiador Flocel Sabaté, catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida i una veu de prestigi internacional. L’entrevista la va publicar la setmana passada al PUNT AVUI amb el títol de “El cas Sixena el triomf de la desmemòria”.

En el transcurs de l’entrevista, Sabaté parla de la història i la seva tergiversació. Als catalans no ens van prendre només unes obres d’art, sinó la història i des de Catalunya tothom resta callat. S’ignora la història continuada d’aquelles terres des del segle XII, fins i tot abans perquè, en època musulmana, Lleida n’era la capital. Quan en els anys cinquanta del segle passat se’ls pregunta als habitants de Vilanova de la Sixena on van al mercat, responen que a Lleida.  A banda i banda de la Franja viuen la capitalitat de Lleida. Les relacions amb les terres del bisbat de Lleida duren segles i de manera positiva, fins que aquesta relació fa nosa i s’ha de tallar.

Al manual d’història escolar més famós publicat a Saragossa el 1945 es parla de la corona catalanoaragonesa, doncs el 2018 Aragó prohibeix aquesta expressió a tots els llibres de les escoles. No es pot esmentar per res els catalans, els reis han d’anar numerats com ells diuen i proclamen a tot arreu que els membres de la corona d’Aragó, catalans, valencians i mallorquins inclosos, eren coneguts com a aragonesos. Tot el contrari del que diuen la documentació i estudis europeus.

Si algú ha estat colo­nit­zat som nosal­tres en el sen­tit de com s’ha rees­crit la història de manera sis­temàtica des del segle XIX. Quan es busca el dis­curs de cohesió naci­o­nal d’Espa­nya, fa un segle i mig, hi ha una gran dis­cussió, s’acaba des­car­tant l’altra Espa­nya pos­si­ble que hagués estat la fede­ral de la corona d’Aragó i s’imposa la cen­tra­lista, con­ser­va­dora i cas­te­llana.

Si es diu corona d’Aragó no és per la regió d’Aragó sinó perquè és el nom de la dinas­tia, com hi ha la dinas­tia dels d’Anjou o la dinas­tia dels Borbó. I tota la for­mació d’aquesta dinas­tia es basa sobre­tot, perquè li dona més pres­tigi, en la cul­tura cata­lana. Els reis són cata­lans. L’expansió medi­terrània es fa en català. Arreu són cone­guts com a cata­lans. Aquesta és la història, i l’han esbor­rat. Nosal­tres hem dei­xat d’exis­tir en el pas­sat. En el relat de la uni­tat d’Espa­nya els cata­lans no hi tenim lloc com a iden­ti­tat. L’Arxiu de la Corona d’Aragó és a Barcelona perquè els papers del rei eren a Bar­ce­lona , perquè Bar­ce­lona era la capi­tal, no Sara­gossa. Fins a prin­cipi del segle XIX, tots els his­to­ri­a­dors, d’aquí i de fora, quan citen els docu­ments diuen que els han con­sul­tat a l’Arxiu Reial de Bar­ce­lona. 

Final

La frase de la setmana de l’escriptor anglès G.K. Chesterson

Els contes de fades superen la realitat, no perquè ens digui que els dragons existeixen, sinó perquè ens diuen que els podem vèncer.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves claus de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimarts, 21 de març del 2023

Conversa amb en Jordi Pesarrodona: ANC, dimissions, col·lectiu "Indesinenter", llista cívica, eleccions Assemblea...

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 20 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Davantal 

El cap de setmana de l’11 i 12 de març es va celebrar la Conferència Nacional del Moviment Civil independentista, promoguda i organitzada per l’ANC. La Conferència es va tancar amb el propòsit de recollir les aportacions de tots els participants, entitats i persones a títol individual, perquè serveixin per posar en marxa el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

En el davantal d’avui ens farem ressò del comunicat sobre aquesta Conferència  de l’Assemblea i la 2a Conferència Nacional per l'Estat Propi que ha fet públic el Moviment Independentista de Catalunya.

"Esperem i desitgem que ben aviat puguem parlar d’un Pacte Nacional que aplegui la majoria de les entitats i organitzacions de la societat civil i que serveixi de marc per a la coordinació de tots els projectes i accions que haurà de dur a terme el braç civil del moviment independentista, fins assolir l’objectiu de la instauració definitiva de la República Catalana en el territori de la Catalunya situada al sud dels Pirineus.

Els temes tractats durant aquest cap de setmana es van estructurar en tres grans fronts: el social, l’institucional i l’internacional, coincidint amb les tres potes que es defineixen en el Full de ruta a debat en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi La gran majoria de les propostes i accions sorgides en els debats d’aquest cap de setmana també estan recollides en aquest Full de ruta i moltes es deriven de l’experiència acumulada durant la primera etapa del procés d’independència. Ara caldrà recopilar-les, estructurar-les i convertir-les en un programa d’actuació que sigui la base a partir de la qual poder construir el Pacte Nacional proposat en l’acte de cloenda de la conferència organitzada per l’ANC. Com va dir un dels ponents, ara caldrà buscar les sinergies entre les entitats i avançar plegats.

La 2a Conferència Nacional per l’Estat propi té ara, més sentit que mai. De la mateixa manera que el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista ha de ser el marc per construir i aprofitar les sinergies entre les entitats, ara cal construir les sinergies imprescindibles entre els actors de les tres potes del moviment, la societat civil, els partits i el Consell de la República. La societat civil ha fet el primer pas, de la mà de l’ANC.

Ara toca construir el marc perquè tots els actors imprescindibles d’aquesta segona etapa del procés avancin plegats. No serà fàcil, com no ho va ser fa 12 anys. Com ja va passar el 30 d’abril de 2011, a la 1a Conferència Nacional per l’Estat propi, la societat civil ha fet el primer pas. Esperem que el Pacte Nacional que proposa l’ANC aplegui les grans entitats de la societat civil i aquesta empenta permeti tornar a situar els altres actors en la direcció adequada."

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del teòleg i matemàtica anglès William George Ward: El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï; el realista ajusta les veles.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa. Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 17 de març del 2023

Els bombardejos sobre Barcelona. Qui tenia por del "Noi del Sucre"? La història de Catalunya dia a dia. L'esclafament de l'associacionisme lliure a Catalunya en temps del general Franco.

LA CLAU de la nostra història. Programa 223, emès el 14 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube
 

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 223

Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 es van produir els bombardejos més intensos i cruents sobre la ciutat de Barcelona.

Carles Pi i Sunyer, que va ser alcalde de la ciutat i també Conseller de Cultura de la Generalitat durant el període de la Guerra d’Espanya, en les seves memòries va escriure: "Els barcelonins havien anat acostumant-se a sentir l'anunci de l'alarma. Era un toc llarg, sostingut, de les sirenes; quan s'acabava, el senyal era tres tocs curts i seguits. Quan era de dia la gent no se'n preocupava gaire, però un cop fosc l'aprensió era més forta. En començar l'alarma tots els llums s'apagaven, tant els del carrer com els de dins de les cases".

Des del febrer de 1937 fins al gener de 1939, Barcelona va ser víctima del banc de proves que les aviacions nazi, feixista i franquista van desplegar sobre la capital catalana, tot seguint una metòdica política de destrucció, terror i desmoralització en la població civil.

El mes de març de 1938 va ser el més mortífer. Aquells tres dies hi va haver 14 incursions aèries i 12 atacs, que van llançar 192 bombes. Era una nova tècnica de guerra: el bombardeig de saturació. Cada tres hores, els projectils queien al bell mig de la ciutat i es desfermava el pànic. Aquell mes de març van morir 1.000 persones i en van resultar ferides entre 1.500 i 2.000. Els immobles afectats van ser 350 i un total de 1.800 van ser destruïts en un període de dis anys.

El 18 de març de 1938, el poeta i editor Josep M. López-Picó escrivia: “Continua la terrible hecatombe que castiga Barcelona. Un parell de milers de víctimes i més de cent edificis destruïts en dos dies. Pànic i horror. Anem tots a Vallirana. Les escenes d’èxode i d’arrecerament presenciades als paradors del metro i a les estacions són d’aquelles que no s’obliden mai”.

Les bombes van anar caient durant més de 24 mesos sobre els pisos i cases de Barcelona sense ni tan sols donar temps d’enretirar la runa. Fins a l’últim moment. De fet, del 21 al 25 de gener del 1939 la capital catalana, derrotada i amb molts pisos i locals buits perquè molts havien marxat a l’exili, va ser diàriament bombardejada. No hi havia cap interès estratègic ni militar, però es continuava aterrint la població.

Final

La frase de la setmana del músic, cantant i escriptor de còmics estatunidenc Gerard Way

“Un dia la teva vida passarà per davant dels teus ulls; cal que t’asseguris que valgui la pena veure-la”Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

La Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista i la 2a Conferència Nacional per l'Estat propi (Comunicat del Moviment per la Independència)

 

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Conferència Nacional del Moviment Civil independentista, promoguda i organitzada per l’ANC. La Conferència s’ha tancat amb el propòsit de recollir les aportacions de tots els participants, entitats i persones a títol individual, perquè serveixin per posar en marxa el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

Esperem i desitgem que ben aviat puguem parlar d’un Pacte Nacional que aplegui la majoria de les entitats i organitzacions de la societat civil i que serveixi de marc per a la coordinació de tots els projectes i accions que haurà de dur a terme el braç civil del moviment independentista, fins assolir l’objectiu de la instauració definitiva de la República Catalana en el territori de la Catalunya situada al sud dels Pirineus.

Els temes tractats durant aquest cap de setmana es van estructurar en tres grans fronts: el social, l’institucional i l’internacional, coincidint amb les tres potes que es defineixen en el Full de ruta a debat en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi (www.mxi.cat). La gran majoria de les propostes i accions sorgides en els debats d’aquest cap de setmana també estan recollides en aquest Full de ruta i moltes es deriven de l’experiència acumulada durant la primera etapa del procés d’independència. Ara caldrà recopilar-les, estructurar-les i convertir-les en un programa d’actuació que sigui la base a partir de la qual poder construir el Pacte Nacional proposat en l’acte de cloenda de la conferència organitzada per l’ANC. Com va dir un dels ponents, ara caldrà buscar les sinergies entre les entitats i avançar plegats.

La 2a Conferència Nacional per l’Estat propi té, ara, més sentit que mai. De la mateixa manera que el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista ha de ser el marc per construir i aprofitar les sinergies entre les entitats, ara cal construir les sinergies imprescindibles entre els actors de les tres potes del moviment, la societat civil, els partits i el Consell de la República. La societat civil ha fet el primer pas, de la mà de l’ANC.

Ara toca construir el marc perquè tots els actors imprescindibles d’aquesta segona etapa del procés avancin plegats. No serà fàcil, com no ho va ser fa 12 anys. Com ja va passar el 30 d’abril de 2011, a la 1a Conferència Nacional per l’Estat propi, la societat civil ha fet el primer pas. Esperem que el Pacte Nacional que proposa l’ANC aplegui les grans entitats de la societat civil i aquesta empenta permeti tornar a situar els altres actors en la direcció adequada.

organitzacio@mxi.cat

www.mxi.cat

dimecres, 15 de març del 2023

Conversa amb Gerard López autor de "Treu la galleda! El català s'enfonsa, però tu el pots salvar" 41 anys d'una pancarta

 
Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 13 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Convidats

Gerard López Fageda, periodista i subdirector de l'informatiu "Catalunya nit", de Catalunya Ràdio.

Víctor Cucurull, historiador

Davantal

14 de març de 1982, demà se’n compliran 41 anys, una manifestació convocada per la Crida a la Solidaritat contra la LOAPA, va aplegar més de 300.000 persones a Barcelona. El PSC va ser-ne el gran absent. Feia poc més de 3 mesos de les detencions, el 3 de desembre de 1981, d’un total de 23 militants independentistes als quals es va aplicar la llei antiterrorista.

La LOAPA, Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico no era res més que una llei producte del cop d'Estat del 23-F i que era una mena de "basta!" de les forces nacionalistes espanyoles perquè -pensaven- que s'havia anat massa lluny pel que feia a les autonomies.

L’independentisme d’aleshores va ser-hi present, denunciant que la LOAPA era una agressió derivada d'una Constitució anticatalana i d'una autonomia sucursalista,

Per segona vegada apareixia una gran pancarta amb la paraula “independència”. La primera vegada que s’havia vist aquesta pancarta, va ser uns mesos abans, l’11 de desembre de 1981 ,en la rebuda a l’estació de Sants dels primers independentistes que van ser posats en llibertat i que venien des de Madrid.

El governador civil d'aquell temps, Jorge Fernández Díaz (us sona el nom?) va ordenar la detenció dels dirigents de l'IPC que estaven darrera la pancarta: Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco van ser detingudes i empresonades durant un mes. El Sr. Jorge Fernández va aplicar-los una nova llei que es deia de "defensa de la democracia" creada després del 23F.

La protesta contra aquestes detencions va desenvolupar una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era".

Aquest aniversari ens fa recordar que no tot ve del 2012, ni d’Arenys de Munt, ni del 2010... Són més de 300 anys en lluita per la llibertat  i per la restitució dels nostres drets nacionals.

La lluita per la llengua forma part també d’aquesta llarga lluita pels nostres dreta nacionals. El català està vivint (més aviat, patint) una situació delicada. Alguns diuen que el català s’enfonsa. El nostre convidat d’avui ens diu que quan una barca està a punt del naufragi, quan l’agua ens arriba fins als turmells, per salvar-la i evitar-ne l’enfonsament definitiu, cal arremangar-se, agafar una galleda i començar a buidar l’aigua de l’embarcació. Doncs, si el català s’enfonsa, treu la galleda!

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’economista austro-nord-americà Joseph Schumpeter,

Els polítics són com els mals genets que estan tan preocupats per quedar-se a la cadira que no poden preocupar-se per on van.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dilluns, 13 de març del 2023

Una llengua és tot un món o...tenir la mosca al nas o darrere l'orella?


Haig de confessar que no he llegit abastament l’obra de Edward Sapir, només una part, apunts o referències. Malgrat això, crec que, un dels aspectes que van fer famós el lingüista nord-americà, va ser precisament que tota llengua, com a representació simbòlica de la realitat que és, conté una visió pròpia de l món. Aquesta hipòtesi és coneguda com a hipòtesi Sapir-Worf ja que, si bé la va formular B.L. Worf, aquest va atribuir la idea inicial a Sapir. La hipòtesi manté que hi ha una dependència entre una llengua i una concepció del món i postula que les diferències lingüístiques són les responsables de les diverses percepcions i formes d’entendre el món, o sigui, les diverses manifestacions culturals.

En aquestes línies, m’atreveixo a proposar una reflexió sobre la comparació entre determinades formes d’expressió en català i en castellà. Si en aquestes dues llengües, indoeuropees i romàniques, per tant molt pròximes, ja es produeixen aquestes diferents percepcions de la realitat, què deu succeir en llengües més allunyades? Veiem algunes d’aquestes formes d’entendre el món:

En català, genuïnament, anomenem la mare de Jesucrist Mare de Déu, en canvi, en castellà, l’ús més habitual és el de Virgen Maria. Per què uns remarquem més l’aspecte semàntic de Mare i els altres de Virgen?

L’expressió catalana m’ha sortit un blau, és l’equivalent de la castellana tengo un morado. Per què diferents percepcions del color?

Per què en català Fem més que Donem (Fer un petó per Dar un beso). Cal atribuir-ho al nostre tarannà –diuen- treballador?

Per què nosaltres –els que poden- vivim amb l’esquena dreta i els castellans viven del cuento?

Quan perdem la calma, la contenció, ens puja la mosca al nas i els castellans tienen la mosca detrás de la oreja. Nas? Orella? Diferent percepció dels sentits?

Quan volem felicitar algú, per qualsevol esdeveniment, fem servir el Per molts anys!, en què volem expressar el matís semàntic de desig d’una llarga vida. En canvi, els castellans, es limiten a fer un plural de felicitat en el seu felicidades!.

Tantes i tantes expressions! Tants i tants mots, frases, significats…. Tota aquesta riquesa i varietat configurada al llarg de la història d’un poble, no expressa una cultura, una forma d’entendre, de veure i viure el món?

Us proposo una reflexió sobre la comparació entre algunes expressions catalanes i el seu equivalent en castellà.

Tenir un ull de vellut / Tener un ojo a la funerala

Vi negre - Vi roig / Vino tinto

Els testos s’assemblen a les olles / De tal palo tal astilla

Ulls com taronges / Ojos como platos

Fer el préssec / Hacer el primo

A boca de canó / A bocajarro

Li falta un bull / Le falta un tornillo

Per llepar-se’n els dits / Para chuparse los dedos

Ploure a bots i barrals / Llover a cántaros

Fer el cor fort / De tripas corazón

Figues d’un altre paner / Harina de otro costal

Posar fil a l’agulla / Poner manos a la obra

Gata maula / Mosca muerta

Sord com una campana / Sordo como una tapia

dijous, 9 de març del 2023

Ja es parlava català al segle IV. La història de Catalunya dia a dia. Quina era la llengua de l'imperi català a la Mediterrània? La inquisició, Nicolau Eimeric (1320-1399)

 

La CLAU de la nostra història. Programa 222. Emès el 6 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 222

La setmana passada es va saber que les Homilies d’Organyà, datades entre finals del segle XII i principis del XIII, no són el text més antic que es conserva escrit en català. Després de dècades de treball, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix estan en condicions d’afirmar que el Llibre Jutge de la Seu d’Urgell, una còpia en català del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint –el codi de lleis got vigent fins al segle XIII–va ser escrit entre 1060 i el 1080. L’atribueixen a Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà que l’hauria copiat per al jutge Albertí d’aquesta localitat de l’Alt Urgell. La pista els l’ha donat els extrems socarrimats del document, prova que va patir l’incendi d’aquesta església el 1090,

El més important, però dels treballs d’Alturo i Alaix és que després d’analitzar diverses fonts llatines conservades, poden afirmar que el protocatalà apareix pel cap baix el segle IV. Fins ara, la tesi més acceptada sobre el naixement del català —o del protocatalà— era la de Joan Bastardas, que la situa sobre el segle VII-VIII. Els dos paleògrafs han trobat els primers indicis del català en els escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, que va nàixer a la ciutat comtal en una data no coneguda i on va morir el 390.

El terme que més sobta, dins del text llatí de sant Pacià, és subinde per dir sovint. Per què no utilitza la paraula saepe (sovint en llatí) i fa servir una forma que recorda tant el català sovint? I per què da servir la forma si te placet (si us plau)? Perquè hi havia un protocatalà que començava a traure el cap en els textos llatins.

Més coses... sant Pacià —com Sèneca ja havia fet en el segle I— es queixa en algun text de l’escàs coneixement de llatí que hi havia a la Barcelona del segle IV. Una altra afirmació que indueix a pensar “que el que es parlava aleshores era també una cosa molt protocatalana”.

Tot plegat ens porta al que ja vam tractar en un programa de La CLAU de la nostra història en què vam entrevistar la filòloga Carme Jiménez Huertas. Ens va dir que, segons els seus estudis, el llatí va ser una llengua escrita però no parlada i que els soldats de les legions romanes d’Hispania no el parlaven perquè el llatí denominat vulgar no va existir mai. L’imperi romà, en diferents etapes, va incloure més de 67 països amb un total de 270 comunitats ètniques amb els respectius idiomes i dialectes. Els palestins van romandre sobre domini romà més de 800 anys. Els egipcis i els grecs més de 400. En la majoria de casos el llatí no es va imposar.

La tesi de Carme Jiménez és que les llengües romàniques comparteixen una tipologia lingüística que ens remet a una llengua mare comú, de caràcter aglutinant i que derivarien d’una llengua mare que es parlava a Europa molt abans de la romanització. El llatí hauria estat únicament una llengua més.

Final

La frase de la setmana de Winston Churchill

Com més enrere puguis mirar, més endavant seràs capaç de veure-hi”.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

dimecres, 8 de març del 2023

Moviment ecolingüista. "El puto C1 de catalán". 28 de maig eleccions municipals

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 6 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Joan Gil i Oliveras, Politòleg de projectes socials. Ecolingüista

Olga Amargant, advocada

Manel Carrasco, activista, exSN ANC

Davantal

Begoña Suàrez, infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron, la del “puto C1” de catalán” ha manifestat que de té por d’anar pel carrer perquè ha rebut moltes amenaces. “He demanat la baixa per estrès i  estic en tractament psicològic” ha dit. Desitgem que les visites al psicòleg l’ajudin a regular el fenomen estructural que semblen patir bona part dels nacionalistes espanyols: la catalanofòbia.

El minutet de glòria de la Begoña al Tik-Tok no és res més, però, que la punta d’un iceberg de grans dimensions. Un iceberg format per la repressió lingüística que l’Estat espanyol exerceix des de fa més de 300 anys; pel nacionalisme genocida d’aquest estat i dels seus col·laboradors, tant de dins com de fora dels Països Catalans; per l’apocament i la feblesa dels nostres polítics i governants i  per la nostra escassa consciència lingüística i les nostres pròpies pors, sobretot a la confrontació.

Són diverses les causes que ens han conduït a la minorització del català en el seu propi territori (només un 36% el tenim com a llengua inicial) i no totes són culpa de l’Estat espanyol. Vegem-ne algunes....

No tenim sobirania. Tampoc sobirania lingüística i la poca que tenim o no la fem servir o la utilitzem malament. A més, tenim un estat a la contra. Torpedina tots els elements estratègics que podrien millorar la situació de la llengua.

La globalització, i una de les seves principals conseqüències: la demografia. En els darrers 20 anys han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents.

Model social i econòmic imperant d’un capitalisme salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Tal com diu l’economista Miquel Puig:  “Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país que té molts universitaris. Tenim una taxa de natalitat baixíssima i una taxa de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la meitat estudien a la universitat. Hi ha una distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”

Tot plegat comporta una segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.

Arran també de les conseqüències que es deriven dels dos punts anteriors, la immigració viu en una situació totalment inestable, tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

Model d’immersió irreal que s’ha anat deteriorant progressivament amb el pas dels anys Retallades educatives que han provocat, entre moltes altres coses, l’eliminació de les aules d’acollida, bàsiques per als infants o joves que arriben al país. 

Referents infantils i juvenils molt escassos amb poca presència a les plataformes digitals.

A Catalunya no hi ha conflicte per la llengua perquè gairebé sempre ens deixem trepitjar els nostres drets lingüístics. Defugim l’enfrontament. Com a dada significativa, només un 12% dels catalanoparlants mantenim el català en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’advocat, polític i activista Mahatma Gandhi:  

Quan em desespero, sempre record que al llarg de la història hi ha hagut dictadors, tirans i assassins i durant un temps poden semblar invencibles, per finalment sempre acaben caient... sempre

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 2 de març del 2023

Dedlejar o morir... Aprenguem la lliçó.

 

Es deia Marie Smith Jones i tenia 89 anys. La seva família la descrivia com una dona petita, que fumava com un carreter i que era extremadament independent. L’any 2008, va morir a casa seva, mentre dormia, i amb ella va morir definitivament la seva llengua: l’eyak.

Marie Smith Jones havia nascut l’any 1918, havia estat la cap de la seva –ja minsa- tribu al capdavant de la qual s’havia enfrontat contra les grans empreses multinacionals que es dedicaven a la tala indiscriminada de boscos al seu territori. Durant anys, Marie Smith va lluitar incansablement per preservar la seva llengua i va voler deixar un registre escrit de l’idioma per tal que les generacions futures poguessin reviure’l. Va col·laborar amb la Universitat d’Alaska per tal de deixar un diccionari d’eyak.

L’eyak era una de les vint llengües utilitzades pels indígenes d’Alaska. Fa molts anys, milers de persones es comunicaven en eyak i transmetien la seva pròpia visió del món a través del seu propi vehicle de comunicació i de cultura. Avui ja no existeixen. Ells i la seva llengua són tan sols un record que figurarà en les enciclopèdies i aquells que s’hi interessin simplement estudiaran una llengua i una cultura ja mortes. 

Aquest sembla ser el destí que espera a moltes de les llengües del nostre planeta. Els experts diuen que entre tres i cinc mil llengües poden arribar a desaparèixer durant el segle XXI; i amb elles desapareixeran les cultures de les quals són vehicles de transmissió; desapareixeran entre tres mil i cinc mil maneres diferents de viure, de patir, de gaudir, de morir... Desapareixeran entre tres mil i cinc mil maneres diferents de visionar el món.

La lliçó és clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és "dedlejar" (en eyak, "dedlè" vol dir parlar) o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.

Dedlejar o morir... Aprenguem la lliçó.

dimecres, 1 de març del 2023

L'any Daniel Cardona, La història de Catalunya dia a dia. Què va venir a fer Albert Einstein fa 100 anys a Barcelona? Vincles entre Tarragona i l'Alguer, de Pasqual Scanu

 
La CLAU de la nostra història. Programa 221, emès el 28 de febrer de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 221

Enguany es compleixen 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit la figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.

En aquest sentit, la Fundació Reeixida ha posat en marxa “L’any Daniel Cardona” amb la publicació d’un manifest i un acte que tindrà lloc el proper 7 de març, al Museu d’història de Catalunya. El manifest ja compta amb les signatures d’una seixantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica.

Daniel Cardona i Civit se’l considera, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista. 

Conegut també pel pseudònim de Vibrant i de "l'irlandès", va ser el líder indiscutible, polític i home d’acció dels més actius de l’independentisme català d’aquells temps. Va fundar les dues formacions històriques més destacades d’aquest primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols. 

Cardona va dotar el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.

Durant tota la seva vida, va propugnar la lluita armada per a l’alliberament de Catalunya, no només contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

Sempre va ser més un activista, un agitador que no pas un polític. El seu nom va quedar lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona. Va contribuir a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).

Final

La frase de la setmana extreta de l’opuscle “Per la pàtria i per la llibertat” escrit el 1934 per Daniel Cardona:

La realitat històrica d'Espanya envers Catalunya ha estat sempre aquesta: o assimilar-se o la guerra. Si Catalunya vol seguir els camins infinits de la seva eternitat, no pot mirar Espanya amb altres ulls que els d'un enemic.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!