Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ETV Llobregat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ETV Llobregat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de març del 2025

La creació de RENFE i la desaparició de les companyies catalanes. Els Geraldino, catalans de nació



Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 292

El caos que es produeix dia sí i dia també a Rodalies de Catalunya ens porta avui a comentar l’article de Marc Pons titulat “Qui va crear Renfe i per què van desaparèixer les companyies catalanes de trens?”

El 1941, dos anys després del final de la Guerra Civil, el Consell de Ministres de Franco va aprova la creació de l’organisme públic RENFE i la nacionalització de la xarxa ferroviària de l’Estat espanyol formada per 12.000 quilòmetres de vies.

Quines eren les companyies qye havien operat a Catalunya abans d’aquesta nacionalització? El 1848 va entrar en funcionament la primera línia ferroviària de tot l’estat que cobria Barcelona i Mataró en només mitja hora. Aquesta línia havia estat promoguda per l’empresa catalana Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró, fundada el 1845 per Miquel Biada i Bunyol.

El gegant empresarial català Girona Hermanos, Clavé y Compañía; fundador del Banc de Barcelona, primera entitat financera comercial de la península (1844); i constructor del Canal d’Urgell, l’obra civil més important de la Catalunya del segle XIX (1847-1861) El 1852 unia Barcelona amb Granollers. I el 1862 completava la línia que unia la capital catalana amb Sabadell, Manresa, Cervera i Lleida.

El 1852 Manuel Girona crearia la Compañía del Norte i el 1862 es fusionaria amb la Compañía del Este. Durant la dècada de 1860, aquestes companyies catalanes completarien la connexió ferroviària entre Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida i Girona. El 1875 ja s’havia produït la concentració del negoci ferroviari català a mans de la TBF (Compañía del Ferrocarril Tarragona-Barcelona-Francia). I el 1898 es produiria la fusió entre els dos grans operadors ferroviaris de l’estat espanyol: la TBF i la MZA (Compañía del Ferrocarril Madrid-Zaragoza-Alicante), que operaria únicament amb les sigles de la segona, però que tindria una direcció bicèfala.

En esclatar la Guerra Civil, la xarxa ferroviària de Catalunya era propietat de la xarxa autònoma catalana de la MZA; que era dirigida des de Barcelona estrictament per directius catalans. Durant el conflicte patiria la col·lectivització per part dels comitès revolucionaris. Després de la guerra, el règim franquista revertiria totes les col·lectivitzacions als seus legítims propietaris; però, curiosament, els ferrocarrils de la MZA passarien de mans dels revolucionaris a les de l’Estat.

El règim franquista concebria i crearia Renfe com un instrument més de domini sobre la societat. Seria, també, un instrument al servei personal dels capitostos de règim. Renfe seria convertida en el recer de milers de “afectos al régimen” que veurien recompensada la seva adhesió a la rebel·lió i a la dictadura franquistes amb una còmoda i ben remunerada ocupació.

Final

La frase de la setmana del poeta, assagista i escriptor uruguaià, Mario Benedetti

“Els llibres, les ments i els paraigües, només serveixen si s’obren”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

La immersió de la Bressola. NO, un canvi existencial. El congrés d'ERC. RENFE igual amb vaga que sense.


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 17 de març de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès



Convidats

Carles Coloma i Collado, la presentació feta per ell mateix: català, culer, professional del món de l’empresa, marit i pare, àvid lector i aspirant a escriptor. Tinc la dèria d’escriure per divertir-me jo i de passada intentar que tu, lector, també et diverteixis. Aconseguir-ho... ja és una altra cosa. Tant de bo.

Lourdes Escardívol, mestra, ex-SN ANC

Francesc Abad, analista polític


Davantal

Diumenge passat, milers de persones es van manifestar a Perpinyà darrere de la pancarta “Bressola viva, llengua viva: suport institucional ja!” El centre de la capital es va omplir de crits a favor de la llengua catalana i pancartes a favor de l’educació en català a la Catalunya del Nord.

Sense deixar el tema, us recomanem la lectura d’un molt bon reportatge de Clara Ardèvol a Vilaweb, titulat La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord. Per cert, la  temporada 2020-2021 vam tenir el plaer de tenir-la com a col·laboradora al Vull una resposta.

En el reportatge es fa la pregunta: El mètode (exitós) de la Bressola es podria aplicar a la resta del país? Malgrat reconèixer que la situació de la Catalunya del Nord no és comparable a la resta dels Països Catalans, a  la Bressola veuen molt clar que tots els mètodes d’intervenció, traducció i reformulació constants, verticalitat i exigència amb la llengua es podrien aplicar a totes les escoles del país. Ara bé, en primer lloc seria indispensable que tots els professors tinguessin una bona formació lingüística. Em el cas de la Bressola, reben sol·licituds de professionals del nord i del sud i, alguns (sobretot del sud) no els incorporen per manca de competències lingüístiques. A més, el primer any tot el professorat té un tutor que els fa el seguiment i cursos de català per millorar la llengua.

Més coses... Una de les mestres diu: “He estat en escoles del sud en què no se sent un mot de català. ‘És que acaba d’arribar’. I què? Li has de donar les eines! És com si nosaltres aquí ploréssim perquè el 90% dels nostres mainatges parlen francès a casa.”

Quin és, doncs, el secret de l’èxit de la Bressola? La directora Ester Franch afirma que els conceptes claus són intervenció i verticalitat. “I, sobretot, fer de la llengua el pal de paller constant, des de l’espai més important al detall més petit. De la classe de matemàtiques a la corda de saltar.”

Els professors són també els dinamitzadors lingüístics del pati. Gràcies al joc va anticipant les paraules abans que ells les diguin. Els jocs, cançons i paraules que coneixen els nens són en francès. “Si no hi hagués un adult a l’inici donant paraules, acabarien canviant la llengua” diu una de les mestres.

La verticalitat... El mestre és el primer referent, però els alumnes més grans també tenen la missió d’ensenyar el català als més petits i als qui acaben d’arribar. Una de les nenes, la Cerise, de nou anys, diu: “Quan parlo amb la Lia, que és nova, quan diu un mot en francès, l’hi dic en català, com als petits.”

L’educació per projectes, a les escoles del sud, ha provocat la greu disminució en l’ús de la llengua. A la Bressola defensen molt aquest mètode pedagògic, però amb una intervenció del mestre perquè la llengua no es perdi. La directora pedagògica, Olatz de Bilbao és rotunda en aquest tema: “Si una activitat no beneficia la llengua, no la farem, en buscarem una altra. La llengua és l’eina, però també l’objectiu.”

Avui també parlarem de dos llibres separats per un marge de temps de 10 anys: “NI. La història d’un nacionalista qualsevol” i “NO. Un canvi existencial”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Manllevo un altre microconte del bon amic David Vila, del recull “La revolta de Cramòvia i altres contes” El que porta per títol “Massa”

Volíem fer la revolució, però ens agradava massa el peix...al cove.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

 

diumenge, 16 de març del 2025

La llengua al món de la salut. "Ensenya'm la llengua" amb el Dr. Antoni Beltrán



Hola a tothom... Gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai de Terra de Marca XXI, un programa del Grup Terramar TV i Tot República. Que emetem des del plató de Canal 20 Olèrdola.

Si en alguna cosa estarem d’acord, és que un metge sobretot ha d’escoltar i ha de poder tenir una interacció clara amb el pacient. Si quan anem, com dèiem abans, a cal metge i li diem que tinc el cor agre o que m’ha sortit un voltadits o que tinc tos de gos ens hi hem d’entendre perquè el professional ens pugui ferun bon diagnòstic.  

Avui parlarem d’un llibre que ens proposa conèixer i recuperar un vocabulari viu, senzill i aclaridor (el que en diríem clar i català) relacionat amb el llenguatge popular i amb un món tan important per a tots com és el de la salut.

Convidats

DIAPOSITIVES 1 i 2

Antoni Beltran, metge, especialista en medicina interna i en medicina familiar i comunitària. Exerceix de metge d’atenció primària i geriatre a Sant Feliu de Guíxols. Autor d’”Ensenya’m la llengua”

Cambres fosques. Reflexions sobre el mal. Conversa amb Teresa Costa-Gramunt



Hola a tothom... Gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai de Terra de Marca XXI, un programa del Grup Terramar TV i Tot República. Que emetem des del plató de Canal 20 Olèrdola.

Possiblement Fiòdor Dostoievski sigui un dels literats que ha tractat més sobre el tema del mal, el mal i el sofriment dels innocents, a la recerca de Déu... Crim i càstig, Els dimonis, Els germans Karamàzov, Apunts del subsol (1864) on escrivia... Hi ha secrets que confessem a unes poques persones... altres que no confessem mai ningú i ens turmenten... i altres que, com la maldat, fan niu en les profunditats més impenetrables i amagats de l’ànima.

El mal...Avui en parlarem amb Teresa Costa-Gramunt

Convidats

Teresa Costa-Gramunt és una escriptora de múltiples registres (crítica literària, assaig, ficció, poesia) i múltiples focus: la filosofia, la tradició espiritual, tant oriental com occidental, la psicologia (amb una devoció especial per Carl Gustav Jung), el disseny gràfic (és fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes) o la grafologia

L’hem convidada a Terra de Marca XXI per parlar sobre el mal. Sobre el seu darrer llibre Cambres fosques. Reflexions sobre el mal.

 

Tot República, Plataforma Sobiranista del Penedès



Hola a tothom... Gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai de Terra de Marca XXI, un programa del Grup Terramar TV i Tot República. Que emetem des del plató de Canal 20 Olèrdola.

El 14 de febrer passat es van complir nou anys de la mort de Muriel Casals. L’any 2010, en la manifestació per la sentència del TC contra l’Estatut va dir: "Si estem junts, serem invulnerables".

De frases, proclames i discursos a favor de la unitat per un objectiu comú les hemeroteques i les xarxes n’estan plenes. A l’hora de la veritat, però, aconseguir la unitat, ni que sigui d’acció, no passa de les bones intencions i difícilment arriba a fructificar.

En el programa d’avui, coneixerem, però, una proposta d’unitat a Vilafranca del Penedès que ha acabat tenint èxit. Tot República és la Plataforma Sobiranista del Penedès que actualment està integrada per sis entitats diferents que treballen en accions conjuntes

Convidats

Jaume Claramunt  representant de la Marxa de Torxes

Josep Cols, representant d’Òmnium Alt Penedès

Traspassos immigració. La llengua guanya al sud. El caos ferroviari. Cròniques Illes i País Valencià


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 10 de març de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

Un dels darreres resultats de les negociacions que estant tenint a Suïssa Junts i el PSOE ha donat com a resultat la proposta de llei orgànica de delegació a Catalunya de competències en matèria d’immigració.

Immediatament han aparegut, com ja és habitual, les protestes i els insults de part dels “sospitosos habituals” que són molt abundants i de diferents colors. Cal destacar la de la Secretaria general de Podemos, Ione Belarra, que en una piulada a Twitter va anunciar que, a hores d’ara, la seva formació se situa en el no a la proposició de llei que ja s’ha registrat al Congrés dels Diputats. El seu argument:  “Els socialistes han pactat donar les competències en immigració a un partit antiimmigració que competeix amb la ultradreta catalana; no es farà amb els nostres vots.”

També des de Compromís del País Valencià diuen que votaran no al traspàs perquè no volen que l’agenda política sobre la immigració giri a les posicions de l'extrema dreta i el racisme.

Més enllà de les qualificacions habituals relacionades amb el racisme català, potser no ha tingut en compte que les competències són per a la Generalitat que, si no m’equivoco, està governada pel PSC-PSOE.

És que, com escrivia Antoni Bassas en un article titulat importa “No importa quan llegeixis aquest article”  Si l’hi donen a Catalunya, li han de donar a tothom. Si l’hi donen a Catalunya, però a més està governada pels independentistes que no li donin res. I si governen uns altres, tampoc, que amb Catalunya no se sap mai. Si l’hi donen a Catalunya perquè ho ha negociat Puigdemont és una doble humiliació sense precedents, la primera perquè l’hi ha donat a Puigdemont i la segona perquè l’hi ha donat a Catalunya.

Ens congratulem de la derrota soferta pel conseller d’Educació de la Generalitat valenciana, José Antonio Rovira en la consulta sobre la llengua a l’escola. Alguns diuen que el català ha guanyat pels pèls. Aquesta ha estat la trampa del conseller, incloure en la consulta les comarques castellanoparlants del país que, alerta!, compten amb una norma anomenada d’exempció lingüística, mitjançant la qual,  els alumnes poden demanar no cursar valencià ni examinar-se'n.

Els resultats d’aquestes comarques ha maquillat el còmput final. Per exemple, els resultats a favor del català a l’escola han estat al Baix Segura (4,75%), Plana d’Utiel (7,04%), Vall de Cofrents (12,8%), Alt Vinalopó (16,83%). En canvi, el català s’ha imposat amb força en 20 de les 33 comarques, amb l’excepció de l’àrea metropolitana d’Alacant-Elx. La comarca on el català ha obtingut més bon resultat és l’Alt Maestrat (94,71%), seguida dels Ports (93,20%) i el Comtat (87,63%).

RENFE i Rodalies continuen amb el seu nefast servei. Per si no n’hi havia prou amb el sofriment diari dels usuaris, els sindicats SEMAF, CCOO, UGT, CGT i SF animen els treballadors a fer vaga 17, 19, 24, 26 i 28 de març i l’1 i el 3 d’abril han convocat una vaga durant aquest mes de març i a l’abril en protesta pel traspàs del servei a la Generalitat.

Potser ja va sent hora que ens apliquem la coneguda frase de l’escriptor i editor Joan Sales: Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del Mafalda, el personatge de còmic:

Admiro aquella gent matinera que es lleva aviat per canviar el món. Jo em llevo una mica més tard, per notar els canvis.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

30 anys sense Ovidi Montllor. La història de Catalunya dia a dia. La revolució menorquina de 1810



DAVANTAL 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 291.


Tot ben senzill i ben alegre

em creureu mort i jo no hauré mort.

Faré vacances!

El passat 10 de març es van complir trenta anys que l'Ovidi se'n va anar de vacances. 

Ovidi Montllor i Mengual  va néixer a l’Alcoi, capital de la comarca de l’Alcoià al País Valencià. L’Alcoi, on en la consulta de la llengua a les escoles ha guanyat el valencià per un 60%, el mateix percentatge amb què ha guanyat a la comarca.

Va ser el fill gran d’una família obrera de l’Alcoi de la postguerra. Va haver de començar a treballar amb només 12 anys i ho va fer treballant en 36 oficis diferent des de mecànic a comptable passant per adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer i un llarg etcètera. El 1959, amb 17 anys, es va afiliar al PSUC i, després, al Partit dels Comunistes de Catalunya.

Integrat en el moviment de la Nova Cançó, la seva trajectòria professional va ser molt extensa i variada. Musicalment, va editar més de àlbums, va fer unes cinquanta pel·lícules, trenta muntatges teatrals i diversos programes televisius.

La divulgació de l'obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida. Va musicar i interpretar poemes d'autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart i Josep Maria de Segarra, entre d'altres.

Núria Cadenas va fer el 2002 un llibre extraordinari sobre l'Ovidi; un personatge tan gran que, en paraules de l'autora "no cap en aquest llibre." La Núria, referint-se a l'Ovidi, escrivia:

"L'Ovidi Montllor és teatre i llums, càmera, acció, és una copeta d'Aromes de Montserrat i les peces del dominó que xoquen contra la taula, una apassionada discussió sobre les misèries de la filosofia i la voluntat de canviar tantes coses. L'Ovidi és Alcoi, és clar, però també Barcelona. És poesia i futbol, menjar poc i pair bé, fera i pollet, ira i tendresa. La veu més pregona de la cultura catalana. És el gest. El treball. La terra. Terra."

El llibre de Núria Cadenes acabava amb la mort de l'Ovidi:

"Al cementiri d'Alcoi plovia a bots i barrals, aquell dia. La teva ciutat plorava amb ràbia i ràfegues de vent mentre les dolçaines tocaven la Moixeranga més trista. Després, en un dia de sol, allà on comença el barranc del Cinc, prop d'un romer et van deixar anar. Quina putada que ens has fet, Ovidi."

dimarts, 11 de març del 2025

Gabriel Rufián. Els cims catalans amb Lluís Duran. Com remuntem la situació lingüística? amb Gerard Furest

 


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Lluís Duran Doctor en Història Contemporània i membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals.

Especialista en la història del catalanisme polític, ha publicat diverses obres, com Breu història del catalanisme (en dos volums, i, més recentment, El congrés de Cultura Catalana i la transició política (2016) i Història del catalanisme (2017).

Autor de nombrosos articles, també  ha coordinat la publicació d’Enric Prat de la Riba (1870-1917): pensar i construir una Catalunya per al futur... i Pompeu Fabra: llengua, civisme i país .

Va ser aquí, al Vull una resposta, per presentar-nos Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa.

Avui ha tornat per parlar d’aquest llibre Els cims del catalanisme. Alçament de llum en la tenebra

Gerard Furest Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català".

 Davantal

El vaig conèixer en aquest plató quan no era ningú. Entenent aquest no ser com que no era mediàtic i només era conegut per família, amics i companys. D’això deu fer ben bé 11, potser 12 anys. Des de l’Assemblea buscàvem gent que pogués transmetre un cert missatge independentista no identitari (atenció a la paraula) de cara a participar en les ràdios i televisions de l’Espanya profunda.

A partir d’aquí la seva carrera va ser meteòrica. Primer a Súmate, ràpidament, i per molt poc temps al SN de l’ANC i ja, de seguida, a ERC en el seu paper tan ben interpretat de “xarnego independentista.

La setmana passada Gabriel Rufián, en la seva línia habitual, va tornar a generar polèmica. Va dir una gran veritat. El Rufiàn més sincer i que no interpreta cap paper : “Yo tengo el ego de un camión” .

I un parell de grans mentides que no fam més que alimentar el relat espanyol contra Catalunya en general i cont5ra l’independentisme en particular.

“Ha habido eslóganes terribles que han hecho mucho daño”, i posa com a exemple 'Espanya ens roba'. Hi ha moltes maneres de definir l’espoli fiscal a què estan sotmesos els Països Catalans en general i Catalunya en particular  i, si consultem la definició del verb robar veurem que la frase està ben aplicada. Robar: apropiar-se indegudament d’allò que és propietat d’altri. Desposseir (algú) de les coses que li pertanyen.

Segona gran mentida... En la conversa, el diputat d’ERC carrega contra el moviment independentista assegurant que durant els anys del Procés es van "repartir carnets de puresa", un fet del qual diu que va participar i del qual, ara, s'avergonyeix, diu. Quan, precisament, si d’alguna cosa es pot acusar el moviment independentista és que, durant els anys del procés, va intentar difuminar o eliminar per complet els signes principals de la identitat nacional catalana i que no són altres que la llengua i la cultura. Només cal que recordeu algunes frases com “l’independentisme social” o “l’independentisme no identitari” o “a la independència també en castellà”.

En el programa d’avui, però, no parlarem de Rufián ni d’aquests discursos de perdedors. Avui parlarem d’un llibre que vol retre homenatge als milers de persones, la majoria anònimes, que, amb el seu coratge i determinació, van fer front a l’intent de genocidi cultural contra el nostre poble i la nostra llengua durant el franquisme.

I també, després de la publicació de les dades de l’EULP del 2023, tindrem amb nosaltres a Gerard Furest i volem parlar amb ell, no tant de les males xifres en l’ús de la llengua, sinó d’allò que cal fer per redreçar la situació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del llibre de David Vila Ros “La revolta de Caramòvia i altres contes.”

Tinc la sensació que avui soc més baixet, deixa anar tot d’una el rei. No us ho penseu, li respon un antic súbdit brandant amenaçadorament una espasa. Som nosaltres, que estem dempeus.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina

 

divendres, 28 de febrer del 2025

Les indústries de guerra catalanes. Analitzem enquesta ICPS sobre Catalunya i l'EULP sobre la llengua

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Jaume Vallcorba, enginyer, activista cultural. Soci fundador i vicepresident del Cercle Català de Negocis (2008-2010). Ha publicat tres llibres: Catalunya, Estat d’Europa. Les raons econòmiques de la Independència (2010). Un País, Un Estat. Estratègia i negociació per a la Independència (2011)- L’autonomia que tenim, EL PAÍS QUE TINDREM.

Conferenciant destacat del 2009 al 2015 en la necessitat de la independència de Catalunya i creador de Sopars amb història per tractar de diferents episodis de la història del nostre país.

Francesc Abad, analista polític

En sociolingüística, llengua d’identificació significa aquella llengua que considerem més nostra, més propera. Llengua habitual vol dir la llengua que fem servir de manera més freqüentment, en una majoria d’àmbits i ocasions.

La darrera EUSLP 2023 ens deixa aquestes xifres:

El 2003, un 44,3% de la població tenia el català com a llengua d’identificació i un 46% manifestava que era la seva llengua habitual.

El 2023, el nombre de ciutadans que tenim el català com a llengua d’identificació ha baixat  fins al 30% i, pel que fa a la llengua habitual fins al 32,6%. Aquests percentatges són encara més desfavorables pel que fa als joves entre els 15 i 29 anys. Dins d’aquest grup d’edat, només el 28,7% tenen el català com a llengua més propera i es queden per sota del 30% (un 29,2%) els que diuen tenir-la com a llengua habitual.

1.631.800 persones. Aquest és el nombre de parlants que mai no fa servir la llengua catalana. MAI. Els activistes castellans de la llengua. 1.631.800 persones. Al voltant d’un 22% de la població total del país. Quants som els activistes catalans de la llengua? 336.300. Aproximadament, un 4% de la població.

L’enquesta és molt completa i podreu trobar-hi un munt de dades. Si us parlo només d’aquestes tres és perquè considero que són les més importants i les que marquen la tendència a la baixa, des de fa dècades, en l’ús de la llengua catalana. La resta de dades que apareixen en l’enquesta poden ser molt interessants (i alguna se’n pot presentar com a positiva), però considero que, al contrari de la popular frase feta, són el bosc que no ens deixa veure els arbres que de veritat importen. 

Aquestes són les dades generals de Catalunya. Podem començar a imaginar-nos quines seran les dades de Barcelona capital i de les àrees metropolitanes de Barcelona, el Vallès o el Tarragonès.

Conegudes les dades (de fet ja esperades i sense gaire sorpreses), no podem perdre ni un minut més en lamentacions, flagel·lacions, autoculpabilitats o recerca de culpables i traïdors. Aquest comportament no ens condueix a res més que a l’extinció lingüística i cultural (i per tant, nacional).

Per part de les administracions, i per començar, fer complir les lleia que ja existeixen en matèria lingüística, amb sancions, si cal. Gestionar amb criteri on i per què es dediquen els diners. I que no tot se soluciona amb cursos i més cursos. A les escoles, immersió lingüística real.

Per part nostra, posem-nos a fer el que millor sabem fer (quan volem). Posem-nos a fer “coses”. Posem-nos a fer que aquest exèrcit lingüístic de 336.300 persones creixi i creixi de manera exponencial. Que cadascú de nosaltres esdevingui un activista per la llengua. Organitzem-nos a cada barri, poble i ciutat. Exigim. Fem valdre els nostres drets. Plantem cara.

Traiem-nos-ho del cap. Ni la simpatia ni l’empatia. Ni la seducció ni el paternalisme. Ni la bona fe, la paciència o les bones paraules aconseguiran que el català esdevingui una llengua normal pel que fa al coneixement i a l’ús en tots els àmbits. Només existeix un factor primordial sense el qual cap llengua podrà sobreviure en aquest món cada vegada més globalitzat: la necessitat.

Fem que el català sigui necessari, que sigui imprescindible per viure i treballar en els nostres països.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del científic Albert Einstein:

La vida és molt perillosa. No pas per les persones que fan el mal, sinó per aquelles que s’asseuen a veure què passa.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina

El "lawfare" contra Laura Borràs. La història de Catalunya di a dia. Guillema de Montcada




DAVANTAL

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 288

La setmana passada, el Tribunal Suprem espanyol va ratificar la condemna de quatre anys i mig de presó a l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental. A més,  va considerar que no se li pot aplicar l’amnistia perquè el cas no té a veure amb el procés d’independència, sinó que és un cas de corrupció administrativa.

David Ros i Isidre Llucià, membres del col·lectiu independent de juristes Maspons i Anglasell va elaborar fa més d’un any un informe en què s’analitzava lasentència contra Laura Borràs. La conclusió dels experts va ser que “el cas de la presidenta Laura Borràs era un cas d’ús i abús tergiversat del dret”.

És el cas de Laura Borràs un exemple més de lawfare? Repassem que es necessita per muntar un cas de lawfare, segons la periodista russa Anna Afinogenova,.. primer, un aparell judicial reorganitzat segons el meu interès (amb 'tecnòcrates' vinculats a mi en espais clau). Després, triar el culpable. A continuació, cercar proves (i aquí l'ordre és important, compte, primer assenyalem el culpable, comencem per la condemna, i després, si apareixen, les proves, i si no apareixen, tindrem la condemna igual). A més, necessitem una maquinària mediàtica al nostre servei, que la premsa hi participi activament, perquè si no, no arribarem enlloc. S’ajusten aquests condicionants al cas de la presidenta del Parlament? Repassem ara com es va orquestrar tot plegat.

L’inici ja va ser irregular. La jutgessa Sílvia Mejía, propera a Ciudadanos, va iniciar, sense tenir-ne les competències, una investigació prospectiva, expressament prohibida per l’ordenament jurídic i inconstitucional que, de fet, no buscava aclarir uns fets, sinó investigar una persona.

L’origen de la investigació és el suposat fraccionament d’uns contractes quan Laura Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.  En tot cas, ho fes o no ho fes, el fraccionament de contractes no és un delicte, sinó una irregularitat administrativa, no una causa penal.

Sobre el possible fraccionament, Mossos afirma en el seu informe: “Tot i així, aquesta Instrucció considera que, amb les dades i informació disponibles, no hi ha elements suficients per afirmar que existeixi cap tipus d’irregularitat pel que fa al fraccionament dels contractes”.

Després d’aquest informe, la jutgessa aparta Mossos de la investigació i l’adjudica a la Guardia Civil. L’excusa van ser “filtracions” sobre la investigació. Justament des que investiga la GC és quan es produeixen filtracions, sempre coincidint amb moments significats políticament. Durant 4 anys, se la va acusar de 4 delictes. A l’hora de la veritat la fiscalia no va poder sostenir els dos més greus vinculables al concepte de corrupció: malversació i frau.

L’encarregat de jutjar Laura Borràs va ser el jutge Jesús Maria Barrientos; el mateix que l’exvicepresident de la cambra, Josep Costa, va aconseguir recusar en el judici contra l’antiga Mesa del Parlament per falta d’imparcialitat. A més, recentment el Tribunal Suprem va ordenar repetir el judici de la Mesa del 2017 justament pel mateix motiu.

Durant el judici, els pèrits de la defensa de Borràs van posar en dubte l’actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, van denunciar el trencament de la cadena de custòdia de les proves i van assegurar que s’havia alterat el contingut dels discs durs requisats a Isaïes Herrero.

Utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o obtenir una victòria política és la descripció de lawfare.

FINAL

El passat 14 de febrer es van complir 9 anys de la mort de Muriel Casals. A LA CLAU de la nostra història la volem recordar a través d’una de les seves frases mes conegudes, la que va dir en el Concert per la Llibertat de l’any 2013:

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimecres, 26 de febrer del 2025

"Ensenya'm la llengua", la llengua a la salut, amb el Dr. Antoni Beltran. Actualitat política catalana


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 17 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Fa tres anys, Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona, deia aquí, al Vull una resposta: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

Les recents declaracions de l’únic supervivent de l’escamot gihadista afirmant que el CNI sabia què feien a la casa d’Alcanar i estava al corrent de l’operació afegeixen encra més dubtes i incògnites sobre aquella tràgica jornada que va acabar amb setze víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.

Les tropes mediàtiques i els tertulians habituals immediatament han tret importància a aquesta declaració que només intenta, diuen, alimentar la teoria de la conspiració i que el cas ja està tancat.

Com deia Jofre Llombart, és evident que si el terrorista hagués dit, encara que també no aportés cap prova, que el CNI no havia tingut res a veure, llavors els mateixos mitjans i tertulians, li haurien donat tota la credibilitat.

Més enllà de el ghijadista està dient o no la veritat, és que els dubtes i les incògnites continuen planejant damunt de tota la trama d’aquell atemptat i, molt especialment, que l’Estat continua mantenint informació classificada. Mentre que aquesta informació no sigui desclassificada i la informació aparegui completa, transparent i investigada a fons, continuarà havent-hi massa incògnites i continuarem fent-nos massa preguntes.

Avui també parlarem d’un llibre que ens proposa conèixer i recuperar un vocabulari viu, senzill i aclaridor (el que en diríem clar i català) relacionat amb el llenguatge popular i amb un món tan important per a tots com és el de la salut.

Coneixeu... feu servir paraules com... estrebada, regirada, rebrincada... expressions com tinc una galipàndria de ca l’ample, tinc el cor agre, tinc el cap emboirat, m’ha sortit un voltadits, em vaig donar un cop a l’os de la música... Sabeu que hi ha moltes menes de tos...tosseta, tossarra, estosseguera, tossiguera....tos de missa d’onze...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

FINAL

El passat 14 de febrer es van complir 9 anys de la mort de Muriel Casals. A LA CLAU de la nostra història la volem recordar a través d’una de les seves frases més conegudes, la que va dir en el Concert per la Llibertat de l’any 2013:

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

dimarts, 18 de febrer del 2025

La poesia de "Safrà" amb Marta Pérez Sierra. Catalunya, el més gran país del món amb Joan Canadell

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 10 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Joan Canadell, enginyer industrial, empresari i polític català, diputat al Parlament de Catalunya i expresident de la Cambra de Barcelona.

Marta Pérez Sierra, filòloga, escriptora i poeta. Ha publicat més de 25 llibres entre poesia, relats i també contes infantils. Ha estat també cocreadora de diversos espectacles poètics. 


Davantal

Un dels nostres convidats d’avui diu que conèixer la pròpia història, la pròpia i veritable història, és clau per a l’autoestima d’un país.

Espanya ho sap molt bé i per això ens ha amagat o fins i tot ens havent una història en què Catalunya i els Països Catalans han estat sempre un país de segona subordinada sempre a una Espanya gran i gloriosa.

La nostra nació ha estat sempre avançada en el progrés. Un país capdavanter, en progrés econòmic, en el científic, humanista i molts altres. Això ens ve de lluny. I cercant un com i un per què ens n’anem al segle XIII. L’escriptor, filòsof, místic, teòleg i professor Ramon Llull es va proposar convertir els infidels, però no per autoritat, sinó amb arguments demostratius o, el que és el mateix, amb el que ell anomena “raons necessàries”. Llull va crear un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social. La ciència i el coneixement eren, per a Llull, un instrument per arribar a Deu. En canvi el catolicisme castellà sempre va creure que per arribar a Deu n’hi havia prou amb la fe incondicional i fonamentalista i amb la repressió inquisitorial.

L’escriptora, poeta i traductora Laia Llobera, referint-se a la nostra segona convidada, diu: “Si penso en una paraula que descriu la teva obra aquesta és, sens dubtes, Safrà, una espècie delicada, càlida i sensual, fràgil en la seva recollida (floreix a trenc d’alba i s’ha de recollir a l’instant, de manera artesanal, ja que es marceix  en un sol dia) i d’aroma intensa i penetrant. El safrà és també una espècie misteriosa , de tocs femenins (de colors violacis per fora i daurats i vermellosos per dins).”

“Passen els anys i em retrobo amb els teus versos i els sento cada cop més savis i valents. Són fidels a la teva essència, escrits sense fissures ni concessions. Lleials a la teva poesia: superba i vibrant. Sincera i humil. Amb nom de dona. Carregada de safrà.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 

FINAL

La frase de la setmana extreta de l’inici del llibre Safrà i que, alhora,  és una frase del Hamlet de Shakespeare en traducció de Josep Mercadé.

Sigues fidel a tu mateix. Llavors se’n seguirà, com de la nit al dia, que no podràs ser fals per a cap home.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

diumenge, 9 de febrer del 2025

Immersió o doble xarxa? La història de Catalunya dia a dia. Josep M. Espinàs



Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 286

Què és un sistema d’immersió lingüística? És una metodologia d’aprenentatge que comporta intrínsecament la presència i l’ús de la llengua minoritzada en totes les activitats escolars i extraescolars; a tot el material i en tots els espais del centre, a les aules, evidentment, però també al pati o al menjador. També, que els docents no només facin servir exclusivament aquesta llengua, sinó que n’incentivin l’ús en els alumnes. 

Possiblement, tots estaríem d’acord que és el millor sistema per aplicar al català, en una clara situació de minorització i amb un estat totalment a la contra. Ara bé, és realment un sistema d’immersió lingüística el que des de fa unes dècades s’aplica en el models escolar català?  Les xifres pel que fa a l’ús de la llengua tant en les propis centres escolars com en el dia a dia ens diuen que no és així. Només el 15% de les escoles i el 17% dels instituts eduquen plenament en català.

Fa temps, doncs, que ha aparegut el debat sobre si és preferible mantenir el sistema actual o bé començar a treballar per implantar un sistema de doble xarxa escolar.

La doble xarxa escolar pública (que no pas doble línia) de fet consistiria a mantenir el que tenim avui, una xarxa que és no immersiva amb unes escoles que combinen català i castellà com al llengües vehiculars i que haurien de garantir la plena competència lingüística en ambdues llengües. L’altra seria una xarxa immersiva total, cent per cent en català, a l’aula, al menjador i al pati.

Si ens fixem en el model educatiu implementat a Euskadi veurem que allà existeixen tres xarxes:

El model A on totes les àrees s’imparteixen en castellà amb una assignatura d’euskera. El model B (similar en la realitat al que tenim actualment a Catalunya) on hi ha assignatures en euskera i assignatures en castellà (al 505 aproximadament). I, finalment, hi ha el model D on totes les àrees s’imparteixen en euskera amb l’excepció d’una assignatura en castellà.

La gran majoria de pares, el 81%,  han optat per matricular els seus fills al model D (tot en euskera)

Els resultats semblen satisfactoris perquè les darreres enquestes reflecteixen que en la franja d’edat entre 16 i 24 anys l’ús com a llengua inicial de l’euskera ha passat d’un 17% el 1991 a un  34% el 2021.

El debat està servit.

Som a l’espera de la sentència del TC sobre la llei i el decret llei del 2022 amb què la Generalitat intentava esquivar la sentència del 25% mínim de castellà a totes les aules del país. Una sentència que es preveu dura i que declararia inconstitucional la llei catalana.

Continuem, doncs, amb el sistema actual dit d’immersió?.... Comencem a treballar per implementar una doble xarxa educativa? 

Final

La frase de la setmana del científic Albert Einstein

Tots sabem que la llum viatja més ràpidament que el so. És per això que algunes persones semblen brillants fins que les sentim parlar.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!