dijous, 28 de març del 2024

Llibre del Sindicat de Remences de 1448. Els Botoner, comerciants catalans a l'Anglaterra d'Eduard VIII. La dissort de la documentació medieval catalana.


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 259

Dijous passat, 21  marc, el president Puigdemont feia una conferència a Elna, al Rosselló, sobre les eleccions del proper 12 de maig. Una intervenció de més d’una hora en què es van dir moltes coses importants. Una de les més transcendents és que el president es presentarà a les eleccions del 12-M i, si és candidat a la investidura, deixaré l’exili definitivament per assistir al ple del Parlament i demanar la confiança de la cambra.

A l’inici de la conferència, després d’agrair a Elna i als seu alcalde la seva hospitalitat des de sempre, va fer una referència a un llibre que ha estat el primer document català que la UNESCO va inscriure, el juny de 2013, en el Registre de la Memòria del Món. Aquest registre selecciona i inscriu aquells documents considerats d’importància mundial i que tenen un valor universal excepcional.

Aquest llibre català és el Llibre del Sindicat Remença de 1448, que està custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona. Es tracta d’un document manuscrit en llatí entre 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions celebrades pels homes de remença de diverses diòcesis catalanes,  entre elles la d’Elna.

Presenta les característiques pròpies d’un document notarial català de l’època baixmedieval. Com la gran majoria de documents notarials de l’època, està escrit en llatí amb determinats préstecs  de  la  llengua  catalana. 

Conté les actes de les 553 reunions celebrades pels homes i les dones de remença,  de  912  parròquies  de  les  diòcesis  catalanes  de  Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell per tal de nomenar els seus síndics o representants que havien de negociar l’abolició de la servitud dels mals usos davant del rei Alfons IV el Magnànim i recollir els diners necessaris per pagar la redempció dels remences. Les reunions van aplegar més de 10.000 persones, entre elles 115 dones.

Els síndics representarien la voluntat dels remences davant les autoritats, és a dir, rebien el poder de negociar, tractar, recaptar els diners necessaris, endeutar-se i fer el que creguessin necessari per aconseguir la redempció dels remences i l’abolició dels mals usos.

Com que totes  les  reunions tractaven el mateix tema, en els primers folis  del llibre  hi ha l’acta  o  declaració comuna a  la  qual  es comprometien els  remences. Aquesta introducció és un dels elements més interessants i innovadors del document: s’hi exposen els motius que van moure  els  remences a  reunir-se  i organitzar-se per tal d’aconseguir l’abolició de la servitud.

El Sindicat Remença de 1448 també significa una data històrica en la reivindicació dels drets humans: si bé per l’època només reconeixen els drets de tots els cristians, estan reivindicant el dret a la llibertat de totes les persones.

Final

La frase de la setmana de l’historiador, polític i teòric italià Maquiavel

És molt millor fer i penedir-se’n, que no fer i penedir-se’n.

Tornarem després de Pasqua. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona Pasqua!


dimecres, 27 de març del 2024

Correllengua 2024. Conferència a Elna del president Puigdemont. Primeres enquestes eleccions 12-M

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 25 der març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Mercè López, vicepresidenta CAL

Lourdes Escardívol,  professora

Francesc Abad  analista polític

Davantal

Hem de defugir mediocritats i sectarismes. Hem d’allunyar-nos de la resignació i el derrotisme... a vegades fa la impressió que amortitzem massa ràpid algunes conquestes que ens haurien d’estimular a persistir. [...] sóc conscient, també, del desànim, la desmobilització i la pèrdua de confiança d’una part de la població que, esperançada a poder fer possible finalment el somni d’un país lliure i millor, i que va respondre sempre que se li va demanar, s’ha decebut per la nostra incapacitat –la dels partits polítics i la de les organitzacions civils– de culminar aquella esperança. La frustració perquè vam deixar la feina a mitges i perquè en tots aquests anys no hem sabut corregir la desunió i l’enfrontament intern, ha conduït a la fragmentació i la malfiança.”

Aquestes són paraules del president Puigdemont en la conferència del dijous passat, 21  marc, a Elna, a la comarca del Rosselló. Una mica de llum en la foscor independentista. En una intervenció de més d’una hora, el president va dir moltes coses, però si he volgut comença aquest davantal amb aquestes paraules  és perquè crec que res del que va dir serà possible  si no comencem per acabar amb la divisió i l’enfrontament entre independentistes. Prou ja de flagel·lar-nos una i altra vegada i de buscar culpables, botiflers i traïdors. Prou de disparar contra el company de trinxera. Prou d’engegar-nos trets al peu.

Paraules també d’autocrítica. Perquè n’hem parlat abastament de la incapacitat dels polítics, però seria bo que féssim extensiva aquesta incapacitat, com fa el president, a les organitzacions civils que ,també, van cometre els seus propis errors i van renunciar, cas de l’ANC, a tot allò que hi havia preparat des de feia temps.

És evident que allò que tothom destaca del discurs és que el president es presentarà a les eleccions del 12-M i, si és candidat a la investidura, deixaré l’exili definitivament per assistir al ple del Parlament i demanar la confiança de la cambra. I va afegir: “Se suposa que els jutges hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d’amnistia, però si adopten una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré igualment al ple del Parlament si tinc la majoria per ser investit.”

El president no va defugir la realitat de la Catalunya del 2024 i que més enllà de la lluita per la independència caldrà, mentre aquesta independència no arribi, gestionar la migrada autonomia, perquè el país està travessant una de les pitjors situacions econòmiques i socials de les darreres dècades. El president va afirmar que era conscient d’aquestes dificultats, “algunes extremes i urgents de  resoldre. Des de la sequera fins a l’ensenyament, passant per la sanitat, la llengua, el laberint de la burocràcia o l’habitatge.” No podem esperar a la independència i pensar que aquesta serà la solució de tots els problemes. Ho hem dit moltes vegades, cal gestionar bé l’autonomia.

Saber valorar les nostres victòries, no només la de l’1 i el 3 d’octubre de 2017, sinó altres que han vingut posteriorment i que el president també va enumerar. Valorar i gaudir, per què no? de les victòries parcials.

Canviem aquell eslògan d’Espanya ens roba, pel de Madrid ens roba i aprenguem a fer servir el dèficit fiscal com a eina per acostar la gent a la independència.

“Per això ens caldrà molta mobilització, començant per la mobilització a les urnes” van ser les paraules finals del president.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és del Subcomandant Marcos, que va ser portaveu de l’organització armada “Ejército Zapatista de Liberación Nacional”

“La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per aconseguir-la”.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Que passeu una bona Pasqua i, com sempre, que tingueu molt bona feina!

dissabte, 23 de març del 2024

Albert Jané, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Carme Junyent, "Deu lliçons per a salvar el català". El setge de Cambrils l’any 1640

LA CLAU de la nostra història. Programa 258, emès el 20 de març de 2024 per ETV Llobregat, Terramar Barcelona, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 258.

Òmnium Cultural ha decidit atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany a l’escriptor, lingüista i traductor Albert Jané.

Jané és conegut per la seva enorme tasca en l’elaboració del diccionari de sinònims que du el seu nom, per haver dirigit durant divuit anys la revista infantil i juvenil Cavall Fort, de la qual fou un dels primers redactors, i per traduccions cèlebres de contes tradicionals i de la sèrie belga Els barrufets. Ha traduït més de 200 obres literàries: 150 còmics i 60 llibres.

Albert Jané ha consagrat la seva vida a la llengua des de tots els fronts: gramàtic, poeta, narrador, articulista, traductor de llibres infantils.També ha fet de corrector, de professor de llengua, d'activista cultural, de dinamitzador i, com a aficionat, de dibuixant. D’una honestedat intel·lectual a tota prova. Va inventar-se el verb “barrufar” i és gràcies a ell que els barrufets parlen català. Va fer el diccionari de sinònims d’autor en línia més consultat, amb quatre milions de visites només l’any 2022. Ha estat un dels artífexs de Cavall Fort, una revista que ha resistit més de seixanta anys i que encara avui té més de 10.000 subscriptors que la sostenen davant la competència sense sentiments de les tabletes i els mòbils.

També se’l pot considerar, conjuntament amb Tísner i Màrius Serra, el pare de l’enigmística catalana moderna. Albert Jané ha elaborat centenars de jocs lingüístics per a Cavall Fort: traduint i adaptant còmics, preparant concursos de llengua i també publicant mots encreuats a la mateixa revista, que signava amb el pseudònim Narcís Terrades.

En un article publicat a la revista Núvol el seu editor Bernat Puigtobella escrivia:  “Només un reduït nombre d’iniciats pertanyents al seu cercle d’amistats coneixíem part de la seva narrativa gràcies a unes edicions privades: dietaris com Tal dia farà l’any, Què deuen voler?, Els dies i els anys, els Quaderns de Barcelona, Les Estances d’Omar Kayam i, últimament, El cercapeus transversal.”

Albert Jané, amb els seus 93 anys complerts, ha continuat i continua escrivint des de casa seva, a Santa Coloma de Gramenet. Rebrà el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el proper 17 de juny al Palau de la Música Catalana. Durant la roda de premsa, Albert Jané ha assegurat que “és un obrer de la llengua” i que “no hi ha solucions màgiques per fer front a la situació actual d’emergència lingüística, tothom des del seu camp ha de fer el pugui”.

Final

La frase de la setmana del guru del ioga i professor espiritual hindú Sivananda Saraswati

“Fan falta quaranta músculs per arrufar el nas, però només quinze per somriure”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una bona setmana

dimecres, 20 de març del 2024

No hi haurà llista cívica de l'ANC. Crisi institucional al Consolat de Mar. Eleccions el 12 de maig

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Jordi Domingo, advocat

Núria Vilajeliu,  tècnica organització d'esdeveniments

Manel Carrasco  activista. ExSN de l’ANC

Davantal

La darrera setmana ha comportat l’acceleració de tres temes summament importants:  l’aprovació de la Llei d’Amnistia.. L’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya i el resultat de la consulta de l’ANC sobre la llista cívica.

Sobre l’amnistia , cal dir que el seu desenvolupament i efectivitat real continua presentant certs dubtes. Quant de temps aconseguirà bloquejar-la el PP al Senat? Quan arribarà, doncs, l’aprovació definitiva? Tot això sense oblidar que   el poder judicial continuarà tenint la darrera paraula.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 no han tirat endavant. Uns pressupostos, cal remarcar, que superaven la despesa del 2023 en prop de 4.000 milions d’euros més. Entre altres departaments, Salut rebia 1.436 M€ més. Educació 682 M€ més. Cultura 566 M€ més, i d’aquests, 111 M€  eren per fomentar l’aprenentatge del català i potenciar-ne l’ús. Seria bo recordar que mentre no siguem un estat independent caldria que els parits aconseguissin fer funcionar bé l’autonomia.  

El 12 de maig anirem a noves eleccions. Sembla evident que seran les eleccions en què l’independentisme es presentarà més fragmentat i dividit en, possiblement, fins a cinc o més candidatures. Aquest fet, acompanyat de la major o menor abstenció independentista fa que Salvador Illa i el PSC presentin un somriure d’orella a orella.

En aquest embat electoral no hi serà finalment la llista cívica de l’ANC. Els associats han posat el punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional.  La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat els resultats Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 No: 3.758 En blanc: 181.

Aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN de l’Assemblea. Sóc especialment dur amb aquest SN perquè aquesta ensulsiada ja va començar el mateix dia de les eleccions dels càrrecs. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. L’actual SN, des del primer moment, va decidir jugar-s’ho tot a la carta de la llista cívica. Va deixar totalment de banda punts tan importants del full de ruta com el punt 3.3 i 4 Estratègia i àmbits de confrontació.. Es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament i la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista no ha servit per a res.

El SN va obviar, conscientment o no, diferents avisos que provenien de les bases. Dimissions continuades, nombroses i conflictives en el si del SN, i sense poder-les substituir en la seva totalitat. Desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. El Full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els 12 anys de vida de l’ANC. El full de ruta s’aprova amb només 867 vots a favor i una abstenció al voltant del 98%. Quan el SN pretén que l’ANC fomenti l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, la proposta és també rebutjada per 2.253 vots contra 1.459. La  participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

No ens queda més que tancar aquesta trista i pobra darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, l’ANC, la millor eina que ha tingut el moviment independentista.

En parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’he escoltada en una sèrie anomenada “El senyal”, però que sembla que ja apareixia a la pel·lícula “L’exòtic hotel Marigold”

“Al final tot acabarà bé, i si no, és que encara no és el final”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 19 de març del 2024

CORRELLENGUA 2024, homenatge a M. Carme Junyent

 

Aquest 2024, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) dedicarà el Correllengua a la filòloga i lingüista M. Carme Junyent.  Més enllà de retre homenatge a una de les figures més compromeses i lliures en la defensa del català, des de la CAL volem també posar èmfasi en la trajectòria i l’activisme d’aquesta estudiosa de les llengües amenaçades i minoritzades.

Com a coneixedora de les causes i els processos que provoquen la desaparició d’una llengua, Junyent va ser una de les persones que ja fa anys va alertar sobre la possible extinció del català. A més, en el seu llibre El futur del català depèn de tu (Penguin Llibres), aquesta reconeguda lingüista ja va expressar la idea que “si de la llengua no ens n’ocupem nosaltres, els parlants, no la salvarà ningú“.

El Correllengua 2024 vol transmetre i amplificar el missatge de M. Carme Junyent en defensa de la llengua, així com els seus coneixements sobre la diversitat lingüística del món i el seu valor.

L’acte d’inici del Correllengua 2024 serà el dijous 4 d’abril a l’Aula Maragall, ubicada a l’edifici històric de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), se celebrarà la taula rodona titulada Com conviure amb la diversitat lingüística? ha estat organitzat amb la col·laboració del GELA, grup de recerca, depenent de la Universitat de Barcelona, del qual Junyent va ser-ne la directora i la investigadora principal 

Els ponents seran Mònica Barrieras, membre del GELA; Òscar Andreu, presentador i guionista, i Amina Chabeh, activista i educadora. La discussió estarà moderada per Jaume Marfany, president de la CAL. També tindrà lloc la lectura del Manifest del Correllengua 2024 a càrrec de l’autor, el filòleg i escriptor Jordi Badia.

L’acte central es farà a Masquefa, la vila de M. Carme Junyent, els propers dies 24 i 25 de maig. La programació dels actes es farà conjuntament amb l’Ajuntament del municipi i les entitats de la població.

Pel que fa al cartell de l’edició d’enguany, ha estat dissenyat per Laura Tusell, estudiant de Disseny Gràfic i Creacions Digitals. Amb aquest cartell l’autora ha volgut retre un especial homenatge a M. Carme Junyent, representant la lluita per la llengua i la transcendència del feminisme. Segons la Laura, “l’ús de l’estil geomètric aporta dinamisme i modernitat al disseny, reforça la seva expressió visual i la seva significació simbòlica”.

Teniu tota la informació a cal.cat  sobre el Correllengua 2024, materials i recursos diversos al web cal.cat

dissabte, 16 de març del 2024

On vas Assemblea? Punt i final a la llista cívica de l'ANC

 

Punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional (SN) de l’ANC d’impulsar una Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat: Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 (48,16%). No: 3.758 (49,45%). En blanc: 181 (2,38%).

L’actual SN de l’Assemblea va sorgir de les darreres eleccions celebrades el maig de 2022. Durant tot aquest mandat, el SN ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Aquesta línia d’actuació va produir una trencadissa mai no vista en el si del SN. L’Assemblea s’havia anat debilitant a partir de 2017. Canviar el crit d’independència pel de llibertat presos polítics en va ser el primer símptoma. L’enorme parèntesi que va significar la pandèmia  va empitjorar la situació i va fer accelerar la davallada. En aquests darrers dos anys, en comptes de superar aquesta inestabilitat i recuperar la força perduda, ha estat precisament el contrari.

Tot plegat arrenca el mateix dia de les eleccions dels càrrecs del Secretariat Nacional. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. Després d’aquest actitud, si més no deslleial amb el que s’havia acordat, fins i tot es va intentar que en Pesarrodona retirés la seva candidatura a la vicepresidència, cosa que no es va aconseguir i que va acabar amb aquella mena de “solució” salomònica de repartir-se la vicepresidència, ’un any en Jordi Pesarrodona i un any l’Uriel Bertran. Una “solució”, per cert , que no està prevista de cap manera ni en els estatuts ni en el reglament de règim intern.

L’obsessió per la llista cívica ha fet deixar de banda completament el punt 3.3 del full de ruta Estratègia de confrontació i el punt 4 Àmbits de confrontació en què el full de ruta proposava cinc àmbits de confrontació en els quals no s’ha fet pràcticament res. Sense oblidar que també es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament. La Conferència del Moviment Civil Independentista, mal organitzada, no ha servit per a res.

El SN de l’Assemblea ha demostrat no tenir contacte amb la realitat de les bases. Ha tingut diversos avisos que o bé no ha sabut interpretar o bé els ha obviat conscientment.

El primer avís és múltiple....Les dimissions continuades, nombroses i conflictives, en el si del SN. La desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen són pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. Les múltiples dimissions van obligar a convocar unes eleccions parcials, celebrades el 13 i 17 de juliol del 2023, per cobrir fins a 22 places vacants, que va ser impossible cobrir en la seva totalitat.

Segon avís... El full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els anys de vida de l’ANC. El full de ruta definitiu s’aprova amb aquests resultats Sí 867 (75,92%). NO 203 (17,78%) BLANC 72 (6,3%). L’enorme abstenció de l’ordre d’un 98% i un full de ruta aprovat només per un 2% (aproximadament) de socis era un símptoma inequívoc que el carro anava pel pedregar.

Tercer avís.... Es produeix el mes de juliol de l’any passat quan el SN decideix ser part activa en unes eleccions fomentant l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Es llença a fer una consulta als associats  amb la pregunta “Estàs d’acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l’Assemblea promogui l’abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del sí a la independència del Primer d’Octubre?”. En la consulta, van participar-hi 3.773 socis (més que en la del full de ruta) i la proposta del SN és rebutjada amb els següents resultats: 2.253 (59.71%) en contra de la proposta. 1.459 (38,67%) a favor i 61 (1,62%) vots en blanc. La participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

Finalment, aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN. Malgrat els més de 70 actes organitzats en poc més de 20 dies arreu del país per cantar les excel·lències de la llista cívica. Malgrat que el SN no ha organitzat cap debat entre els partidaris d’una i altra opció. Malgrat que els partidaris del NO no hem disposat de les mateixes condicions internes per defensar aquesta postura (no hem tingut accés al web de l’Assemblea; no hem pogut enviar missatges a tots els socis mitjançant el correu electrònic o Telegram) El resultat final torna a ser decebedor per a un SN que s’ho ha jugat tot a la carta de la llista cívica.

L’Assemblea afronta ara noves eleccions al SN que haurien de servir per passar pàgina i obrir una nova etapa. Si no vaig errat, del 25 març al 8 d'abril serà el termini de presentació de candidatures; del 14 al 18 de maig hi haurà les votacions i el mateix 18 els resultats provisionals i el 25 els definitius.

Caldria que el nou SN comencés el seu mandat convocant una Assemblea General Extraordinària que hauria d’incloure com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou full de ruta .

Els estatuts de l’ANC van ser elaborats pensant en una associació que havia de durar un màxim de 3 a 4 anys. En portem dotze. Els Estatuts han quedar obsolets i cal canviar-los per adaptar l’ANC al context i situació actuals partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament.  

El nou full de ruta ha de ser també innovador i ha de permetre recuperar l’Assemblea com la millor eina de què encara disposem per avançar en el camí de la independència i de la República Catalana.

Alguns punts que caldria tenir en compte:

Cal refer la unitat estratègica i d’acció (ara malmesa) amb les principals entitats de la societat civil. L’ANC ha de prioritzar tornar a ser pal de paller de la societat civil, però amb la inclusió i treballant conjuntament amb tots aquells grups i entitats (petites o grans) que tenen com a objectiu la independència.

L'Assemblea ha de seguir tenint el caràcter d'entitat unitària i aglutinadora de la societat civil, independent de qualsevol opció electoral, tal com va ser definida en la seva declaració fundacional i en els seus Estatuts.

Tenir molt en compte que no es pot excloure absolutament ningú en el camí cap a la independència que només serà possible si hi som tots.

Activar, modificant el que sigui necessari el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació”. Col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

Tanquem aquesta darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, la millor eina que ha tingut el moviment independentista

divendres, 15 de març del 2024

Quinze anys dels "10mil a Brussel·les". La història de Catalunya dia a dia. "Espill de la vida religiosa" el "bestseller" català del segle XVI. Les dones en la nostra història

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 256

El 7 de març de 2009, faltaven encara sis mesos per a la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt, la capital de Bèlgica, Brussel·les, era l’escenari d’una gran manifestació per la independència. Ha passat a la història com els “Deu Mil a Brussel·les”.

Els artífexs d’aquest primer gran èxit de l’independentisme modern van ser, entre altres, Enric Canela, químic, professor i catedràtic de bioquímica i biologia molecular. Agustí Esparducer, informàtic. Elisenda Paluzie, economista. David Morgades, creador del Bloc Gran del Sobiranisme. Josep Poveda, Pep Anton, M. Teresa Galceran, Xavier Mir... El biòleg i enginyer informàtic Manel Bargalló en va explicar l'experiència al llibre Els herois de Brussel·les.

Com ha passat sovint, hi va haver una forta oposició política, fins i tot s’hi oposava la direcció d’Òmnium. Els partits van passar de tot i només van reaccionar quan es van adonar de la magnitud que havia anat prenent l’acció. Partits i autoritats van passar de no fer-nos cas a participar quan van veure la magnitud de la resposta a 10mil. Més o menys el que també va passar fins a un parell de mesos abans de la gran manifestació del 2012 de l’Assemblea.

M. Teresa Galceran escriu, en referència a aquell dia històric: “I de sobte entraven, per uns carrers laterals, les banderes grogues amb el lleó negre de Flandes i les banderes del Vènet! i les de Còrsega i Sardenya, les  d'Euskadi i les  blaves d'Escòcia, per acompanyar-nos. Allà érem -com diu el poeta- El meu Poble i Jo.”

Arribar a l’1 d’octubre de 2017 no va ser gens fàcil. Els Deu Mil a Brussel·les són una baula d’aquesta llarga cadena que comença a bastir-se fa desenes i desenes d’anys. Des d’aquells temps  de principis del segle XX, en què se’ns ’anomenava “separatistes. Estat Català, Nosaltres Sols, el Front Nacional de Catalunya, el PSAN, l’MDT, Nacionalistes d’Esquerra, el BEAN...

L’independentisme ubicat en l’anomenada “societat civil”...  El CIEMEN, la Crida, Sobirania i Progrés, la PDD, les consultes sobre la independència de Catalunya iniciades el 2009 a Arenys de Munt i culminades a Barcelona el 2011. La Conferència Nacional per l’Estat Propi que va representar el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana.

Han passat 15 anys dels 10mil a Brussel·les. Cal recordar aquela gesta perquè, com va dir el zapatista conegut com el subcomandant Marcos:  “La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per aconseguir-la”.

Final

La frase de la setmana extreta del llibre “Les dones en la nostra història” de Ferran Soldevila

“Però la història no és solament el que escriuen els historiadors. La història són els fets de la humanitat, encara que els historiadors no els escriguin ni els descriguin.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats, noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


dimecres, 13 de març del 2024

"Salvador Puig Antich. Cas obert" , Conversa amb Jordi Panyella

Vull una resposta. 12a temporada. Emès l'11 de març de 2024 per ETV Llobregat, Terramar Barcelona, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragona


Jordi Panyella, periodista d’investigació i escriptor. Autor, entre altres de Fèlix Millet, el gran impostor. Causa general i Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés.

Pep Cruanyes Advocat i historiador català. President de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. Cofundador de la Comissió de la Dignitat

Gerard Sesè  politòleg, actor i cantautor. Cap de comunicació del Consell de la República

Davantal

Demà, 12 de març, si res no ho atura, està previst que el Tribunal Suprem emeti la resolució definitiva al recurs que va presentar Adrià Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte d’agressions a l’autoritat durant el primer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2018 . Si el Tribunal Superior decideix no acceptar cap de les al·legacions, l’Adrià tindrà 10 dies per entrar a presó des del moment que rebi l’ordre executòria.

L’Audiència de Madrid ha emès una ordre de detenció contra Dani Gallardo perquè el tanquin a la presó i compleixi la condemna pels delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat durant una manifestació contra la sentència del procés el 2019 a Madrid.

Els encausats en l’operació Judes, acusats de terrorisme es troben a l’espera del judici. I molts altres represaliats a partir del 2017 viuen amb l’espasa de Dàmocles de la multa, la inhabilitació, el judici o la presó.

Mentrestant seguim pendents de l’aprovació per part del Congreso espanyol de la Llei d’amnistia. Una llei que finalment continua fent referència al terrorisme, però amb un reformulació: s’elimina l’esment al codi penal espanyol, que fa una definició molt àmplia, molt vaga, dels delictes de terrorisme. En l’exclusió per traïció, es manté la referència al codi penal espanyol, però intenta de limitar-ne l’abast amb disposicions del dret internacional. I en la definició de la malversació, conté alguns canvis atenent les recomanacions de la Comissió de Venècia.

En l’apartat negatiu, Alerta Solidària ja ha denunciat que l'amnistia ha deixat fora el delicte de coaccions que afectaria concretament a un condemnat per un delicte de coaccions a 2 anys i quatre mesos després de la visita del rei a la tardor del 2020 i que és conegut com 'En Joan de l'Empordà'.

Anirem seguint el desenvolupament i aplicació d’aquesta llei, sobretot tenint en compte que la decisió final dependrà del jutge de cadascun dels casos.

Avui, recordarem una vegada més Salvador Puig Antich. Ho farem amb Jordi Panyella autor del llibre “Salvador Puig Antic. Cas obert”. Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic 25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets, escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per primer cop en tots aquests anys.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana de Julia Conesa Conesa, activista que va formar part del grup de les 13 dones afusellades en el cementiri de l'Almudena i que han passat a la història com les Tretze Roses. Una frase dedicada, també, a Salvador Puig Antich.

“Que el meu nom no s’esborri de la història”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 8 de març del 2024

La immigració a Catalunya. Carles I sense censura. Conversa amb Jordi Bilbeny

LA CLAU de la nostra història. Programa 256. Emès el 6 de març de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 256

Fa unes setmanes, el diari ARA publicava l’article de Laura Serra “Llengua. Radiografia de la immigració a Catalunya”. Entre altres dades molt interessants, ens deia que avui en dia el 70% de la població viu en llars on algun dels membres ha vingut de fora, siguin avis, gendres o oncles. El 47,5% de la població catalana té el castellà com a llengua inicial, i un gens menyspreable11,6% parla a casa una altra llengua, ni català ni castellà.

En els darrers 20 anys, han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents. Les causes d’aquesta arribada massiva són degudes en molt bona part al model social i econòmic imperant al nostre país que no és altre que el d’un capitalisme salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Tal com diu l’economista Miquel Puig:  “Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país que té molts universitaris. Tenim una taxa de natalitat baixíssima i una taxa de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la meitat estudien a la universitat. Hi ha una distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”

Aquest creixement demogràfic desmesurat per un país partit com el nostre comporta tot un seguit de problemes socials, educatius, sanitaris, d’habitatge i, evidentment lingüístics i culturals. Pel que fa a l’habitatge, s’esdevé una autèntica segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.

Poca gent abandona el seu país si no és per buscar seguretat, feina i unes condicions de vida més favorables. La gran majoria de la immigració viu en una situació totalment inestable, tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

Aquest darrer punt és el que destacaria per damunt de tots: si no hi ha necessitat, no hi ha interès ni motivació. Si el país, l’administració, el món polític, el món empresarial i sindical, la societat civil i nosaltres mateixos individualment com a ciutadans,  no som capaços de crear aquesta necessitar, aquest interès, aquesta motivació, l’immigrant optarà únicament pel castellà i, en el millor dels casos, s’esforçarà només per entendre el català. El nouvingut ve a treballar, a guanyar-se la vida. Vol aconseguir una situació social i econòmica millor i més justa per a ell i la seva família. Si comprova que, per viure a Catalunya, n’hi ha prou amb saber el castellà, no cal dir que optarà per aquest estatus lingüístic.

En cap cas, però, cal culpar la immigració del procés de regressió en què sembla haver entrat el català pel que fa al seu ús social. El fet que la immigració no es decideixi a aprendre i fer servir la llengua del país, no és res més que un altre símptoma d’aquesta preocupant situació sociolingüística que arrosseguem des de fa molt de temps i que no acaba de redreçar-se.

Final

La frase de la setmana del filòsof danès del segle XIX Søren Kierkegaard

“Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dijous, 7 de març del 2024

Repressió, represaliats, amnistia...

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 4 de març de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Garraf Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Adrià Sas, Activista. Represaliat. Membre de la Plataforma antirepressiva de Barcelona

Josep Bustos Solé Membre de la Plataforma antirepressiva de Ponent

Davantal

El passat dissabte 2 de març es van complir 50 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich. N’hem parlat en aquest programa i ho tornarem a fer dilluns que ve amb en Jordi Panyella autor del llibre Salvador Puig Antich, cas obert i amb l’advocat Pep Cruanyes, El cas Puig Antich va passar de la justícia ordinària a la militar amb l’argument que el que va passar el 25 de setembre de 1973 al portal del carrer Girona, núm. 70 era una cas de terrorisme.

Cinquanta anys després, la paraula terrorisme continua present en la justícia espanyola. Els dotze membres del CDR implicats en l'operació Judes estan acusats de pertànyer a una organització terrorista clandestina i estable i els demanen fins a 27 anys de presó. I la setmana passada el Tribunal Supremo va decidir obrir una causa penal per terrorisme contra el president Carles Puigdemont i el diputat del Parlament Ruben Wagensberg pel cas Tsunami.

El setembre de 2021 vam parlar en aquest programa amb Adrià Sas, que a finals de 2020 havia estat condemnat a 3 anys i mig de presó, després que la Generalitat i la Fiscalia mantinguessin la seva acusació, per atemptat a l'autoritat i un delicte de lesions, L’Adrià  havia estat jutjat per l'agressió a dos Mossos d'Esquadra durant el primer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2018, una acusació que ell va negar en tot moment durant el judici.

Gairebé quatre anys després de la sentència i després de diversos recursos, la via judicial s’ha esgotat per a Adrià Sas. El 12 de març el Tribunal Suprem deliberarà sobre el recurs presentat per la seva defensa. El resultat de les deliberacions es faran arribar al TSJC que serà el que notificarà als advocats de Sas la resolució. Si el Tribunal Superior decideix no acceptar cap de les al·legacions, l’Adrià tindrà 10 dies per entrar a presó des del moment que rebi l’ordre executòria.

El cas d’Adrià Sas és un dels molts casos causats per la repressió que l’Estat espanyol ha exercit a partir del 2017. Els acusats en l’operació Judes que ja hem citat anteriorment. El cas de Dani Gallardo que havia d’ingressar a presó la setmana passada i que ha decidit no lliurar-se voluntàriament. Gallardo ja va passar tretze mesos en presó preventiva després d’haver estat detingut durant les protestes a Madrid contra la sentència del procés, i ara el tribunal vol que compleixi els dos anys i onze mesos que li resten per a acabar la pena.

Els coneguts com els “vuit del Rectorat”, per als quals la fiscalia demana penes de fins a 2 anys i mig de presó pel tancament al Rectorat de Lleida en la detenció de Pablo Hasél.

Aquests són només alguns dels casos de la llarga llista de represaliats.   .

En parlem tot seguit amb els nostres convidat. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana extreta de la darrera carta que va escriure Salvador Puig Antich des de la Model.

La nova és escueta: Condemnat a mort. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Tal vegada, i com afirmació del per què he lluitat i que ara, moment de la gran prova, hi crec més fermament. Han portat a terme una venjança irracional. Fàstic, fàstic és el que sento...

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 1 de març del 2024

"Per un final sense final. Sempre amb tu" (Recordant Salvador Puig Antich)

 


Aclariment sobre el títol del post....Aquesta frase és extreta del llibre de Jordi Panyella Salvador Puig Antich, cas obert. És una frase que el periodista troba escrita en un banc de la plaça Puig Antich, al barri de Roquetes. Una plaça sense nom.

Jo no t’he conegut, però et recorde...

UN any més, inexorable, arriba el 2 de març i amb ell el record punyent d’un jove llibertari assassinat per un franquisme que ja agonitzava. Un assassinat sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich van marcar tota una generació.

Puig Antich va ser assassinat enmig de la desesperació i el remordiment de tots aquells que podríem haver fet més. Va ser assassinat enmig de la indiferència de molts que no van fer res.

S’han escrit molts llibres sobre Puig Antich: La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL. Puig Antich, la transició inacabada. Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich. Fins i tot un llibre juvenil publicat per l’editorial Petits tigres amb el títol Salvador Puig Antich. I, evidentment, també hi ha la pel·lícula de Manuel Huerga.

El periodista Jordi Panyella va publicar el 2014 Salvador Puig Antich, cas obert i enguany, amb motiu del 50è aniversari de la mort del militant del MIL, n’ha fet una nova edició amb el subtítol La revisió definitiva del procés. Per a mi el millor llibre dels que he pogut llegir sobre el cas Puig Antich. Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic 25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets, escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per primer cop en tots aquests anys.

Panyella ens fa viure la lluita constant de les germanes de Salvador Puig Antich, una lluita mantinguda durant aquests darrers 50 anys. D’una banda, per mantenir viu el record del seu germà i de l’altra per intentar una i altra vegada que es revisi el judici i la condemna a mort del Salvador, de moment sense èxit. La reobertura del procés, que també reviurem en el llibre, ha estat denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya.

El cas Puig Antich és ple d'irregularitats, mentides, estranys buits, contradiccions i absències des del principi de tot. En Jordi Panyella escriu en el seu llibre:

“Per què el règim feixista tenia tant d’interès  a posar el cas en mans de la justícia titella fàcilment manipulable dels militars. Per què el jutge Nemesio Álvarez va passar per alt la matussera investigació policial. Per què totes aquelles anades i vingudes del policia Timoteo Fernández Santorum en el sumari. Per què les contradiccions en les declaracions dels policies Algar i Rodríguez Álvarez sobre com es va produir el tiroteig. Per què aquella reconstrucció dels fets plena d’oblits. Per què aquella autòpsia absolutament irregular feta en una comissaria. Per què el desinterès  a fer declarar els metges que havien vist el cadàver a l’Hospital Clínic. Per què la denegació de la prova balística als advocats de la defensa de Puig Antich. Per què el jutge va desestimar tants altres testimonis i tantes altres proves de la defensa. Per què l’advocat Condomines em va dir que lamentava no haver pogut enregistrar la conversa que va tenir amb Nemesio Álvarez a la presó Model la nit de l’execució d’en Salvador.”

I conclou.... “Ara tinc clar que la resposta a la gran pregunta d’aquesta història... Qui va matar el policia Francisco Jesús Anguas? Té nom, cognom, pistola i placa de policia.”

He començat aquest post amb uns versos de Vicent Andrés Estellés, Se n’han fet molts de poemes dedicats a Puig Antich. En el llibre de Panyella en descobreixo un que no coneixia. Són uns versos de Josep Miquel Servià, escrits la nit que va precedit a l’assassinat d’en Salvador, davant mateix de la Model.

Panyella ens diu que “son uns versos que van saber captar a la perfecció la tensió asfixiant d’aquella nit, l’electricitat d’aquell moment, la vergonya aliena de l’ambient polític, el buit d’indiferència que es va fer a l’entorn del jove llibertari i antisistema, del qual molts no en van voler saber res. Molta compassió, molta comprensió, però molt poc compromís.”

D’aquí a quatre hores seràs sols un nom:

El d’un mort jove, flamant, reivindicable.

Amb el qual certs polítics sense cor

-que es diuen gent d’esquerra i no han fet res

per treure’t d’un dogal ben previsible-

se’n faran pantagruèlica mengia

per als seus bruts, hipòcrites brams d’ase

Poema complet recitat pel seu autor Josep Miquel Servià