Homenatge a la Catalunya del Nord en els XXI Premis Nacionals Joan Coromines

 

Sentit homenatge a l’activisme per la llengua de la Catalunya del Nord en els XXI Premis Nacionals Joan Coromines

• La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i Aire Nou de Bao homenatge els batlles encausats per portar el català als plens municipals

• Nicolas Garcia demana el suport dels ajuntaments bretons i corsos per portar el debat a l’Assemblea Nacional Francesa

Aquest dissabte 25 de novembre, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i l’entitat Aire Nou de Baó han fet un homenatge a la Catalunya del Nord i al seu activisme per la llengua catalana en la vint-i-unena edició dels Premis Nacionals Joan Coromines.

El Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà ha acollit, de 15 a 18 hores, aquesta celebració que ha guardonat Blanca Serra, Pere Manzanares, Berenguer Ballester, l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català) i Ampli Productora pel seu compromís en la normalització de la llengua, cultura i nació catalanes.

Al llarg de la celebració també s’ha fet un homenatge als cinc batlles de la Catalunya del Nord que aquest mes d’abril varen ser jutjats al Tribunal Administratiu de Montpeller per haver modificat el reglament del seu consistori per tal que el regidor que així ho desitgés, pogués parlar en català als plens municipals.

“Hem fet una cosa senzilla, com és parlar la nostra llengua al nostre país”, ha explicat Marie Costa, batllessa d’Els Banys, que ha demanat el suport del màxim de gent possible en aquesta lluita, ja que “simbòlicament és molt important”.

Per la seva banda, Nicolas Garcia, batlle d’Elna, ha subratllat la importància que més ajuntaments, com els bretons i els corsos, també se sumin a la iniciativa per tal de portar el debat a l’Assemblea Nacional Francesa.

Qui també ha assistit a la celebració ha estat Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts i Lliures per Europa, i Lluís Puig, exconseller de Cultura i actual responsable d’acció cultural i difusió del Consell de la República. En una breu intervenció, Ponsatí ha afirmat que la Catalunya del Nord és un exemple de com mantenir viva la nació en situacions adverses.

Durant l’acte de lliurament de premis, Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, ha fet un parlament en el qual ha remarcat el compromís i la disposició del govern de Catalunya de continuar treballant per a la normalització de la llengua catalana.

Bernat Casals, president d’Aire Nou de Baó, ha recordat el dret i el deure de parlar català sempre i amb tothom mentre que Jaume Marfany, president de la CAL, ha destacat que la Catalunya del Nord és terra d’acollida i de refugi.

Aquest 2023 fa vint-i-una edicions que la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) organitza els Premis Nacionals Joan Coromines en record al gran filòleg i lingüista. La present edició ha estat coorganitzada per Aire Nou de Bao, una entitat al servei de la llengua i la cultura catalanes al municipi rossellonenc de Bao.

Des d’ambdues associacions s’ha decidit guardonar Blanca Serra per la seva intensa i dilatada lluita per la llengua catalana i la llibertat dels Països Catalans; a Pere Manzanares per la seva trajectòria política i cultural, amb més de 40 anys d’iniciatives a favor de la llengua catalana en el territori nord-català; a Berenguer Ballester per la seva perseverança a favor de la llengua catalana en els mitjans d’informació de la Catalunya del Nord, a l’APLEC pels 40 anys promovent l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes, i a Ampli Productora pels continuats continguts de producció multimèdia i audiovisual en llengua catalana i referits a temàtiques culturals i esportives del territori nord-català.

"Valenti Almirall. Quan tot va començar" Conversa amb Josep Maria Figueres

LA CLAU de la nostra història. Programa 244. Emès el 21 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Convidat:

JOSEP MARIA FIGUERES, historiador, professor titular d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’ha especialitzat en l’estudi del periodisme al qual ha dedicat mig centenar de llibres dels que destaquen les dues grans monografies sobre el Diari Català i La Veu de Catalunya.

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 243

«Lo programa del catalanisme en totes ses manifestacions no pot ésser més que un: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les per los suaus i dolços llaços de l´afecte que la germanor fa nàixer»

La frase anterior és del llibre Lo catalanisme, de Valentí Almirall, periodista i polític, publicat el 1886. Valentí Almirall, va néixer el 1841 a Barcelona i se’l considera el pare del republicanisme federalista d’esquerres, per tant del catalanisme d’esquerres. Amb poc més de 24 anys, durant el seguit de pronunciaments que es van produir en la dècada dels seixanta del segle XIX, Almirall va participar en l'alçament del 1865, que va fracassar, cosa que el va dur a exiliar-se a Occitània.

Indultat al cap d’uns mesos, va tornar a Barcelona on va començar a freqüentar els ambients progressistes i del Partit Democràtic, al nucli del qual van forjar-se les idees federalistes. La Revolució de 1868, que va provocar la fugida de la reina i l'inici del Sexenni Democràtic, va representar un canvi radical per a Valentí Almirall. Havia pres part en la revolta col·laborant en la redacció del 'Boletín Oficial de la Revolución', periòdic clandestí, a més de participar, el 28 de setembre, en l'ocupació de l'ajuntament de Barcelona. Tres dies després, amb l'èxit del cop arreu d'Espanya confirmat, la Junta Revolucionària el va nomenar regidor.

Es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal i va proposar-se estudiar els sistemes polítics de Suïssa i els EUA. Mentre a Espanya es discutia la Constitució del 1869 i Prim buscava nou rei per a Espanya, Almirall va fundar el Club dels Federalistes i va escriure les 'Bases para la constitución del Estado en Cataluña' i un bon nombre d'articles, cada vegada més crítics amb el Govern.

El triomf electoral a Catalunya en les eleccions constituents no va sorprendre ningú. Però a la resta d'Espanya, on de federalistes n’hi havia ben pocs, el partit va quedar en quart lloc.

Dins del partit, els anomenats “intransigents” amb Almirall al capdavant, van promoure el 1869 el pacte de Tortosa entre catalans, aragonesos, valencians i balears que establia un full de ruta per assolir una república federal. Va fundar el diari 'El Estado Catalán', perquè fos el portaveu de les idees "intransigents". El diari propugnava la transformació de l'Estat espanyol , unitari i centralitzador,  en un de federal respectuós amb les diverses cultures de l’estat. També va assolir la publicació del “Diari Català” el primer escrit íntegrament en la nostra llengua.

El 9 d’octubre de 1880, s’inaugura el Primer Congrés Catalanista, organitzat per Almirall. El Congrés va representar el punt d’arrencada de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, d'una comissió per vetllar pel dret civil propi i del Centre Català, d’on van sorgir iniciatives de tota mena: diaris, revistes, plataformes per crear escoles perquè "les criatures perden los millors anys de sa infància escoltant explicacions en una llengua que no entenen", el Segon Congrés Catalanista (1883), el Memorial de Greuges (1885) —origen de les Bases de Manresa— i un intent de crear un partit polític propi. El lema del Centre era diàfan: "Catalunya, i avant!".

Motius de salut van fer que Almirall anés abandonat la primera línia del catalanisme, fins a la seva mort el 1904. Encara va tenir temps, però, d’escriure llibres cabdals com: 'Lo catalanisme' i 'Espanya tal com és'.

Final

Frase de la setmana extreta de “Lo catalanisme” de Valentí Almirall:

La nació espanyola sols en duas cosas va avuy al davant de las de Europa, y aquestas duas cosas son: lo deute del Estat y 'ls oficials generals de son exércit.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu molt bona setmana!

Premis Coromines 2023: Homenatge a la Catalunya Nord. SAGA, el saló del gaming en català

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 20 de novembre de 2023 per ETV Llovbregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al Youtube

Convidats:

Pep Ribas, conseller delegat CAL

Mireia Plana, vicepresident Plataforma per la Llengua

Davantal

En el davantal de la setmana anterior, parlàvem, arran de les manifestacions i concentracions contra el pacte d’investidura i, especialment, en contra de la llei d’amnistia, de l’España de charanga i pandereta, de l’España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste.

La crispació i l’odi que traspuen les constants concentracions de l’extrema dreta i de la “dreta extrema”, ens ha ofert tot un seguit d’imatges esperpèntiques, ridícules, inversemblants, més pròpies de la bufonada o del teatre grotesc que no pas d’una manifestació de protesta.

Des de resar el rosari contra l’amnistia i per la unitat d’Espanya fins al senyor que colpeja un fanal amb un pal que, si ens hi fixem bé, és un pal adequat al seu estatuts economicosocial... un pal de golf... fins a la imatge que sobresurt d’entre moltes... la senyora de la plaça de Sant Jaume, una dona rossa, ulleres fosques i una bossa de mà agafada al braç i embolicada amb la rojigualda llençant un crit esfereïdor més propi d’una possessió diabòlica que demana amb urgència un exorcista de reconeguda experiència.

És cert que tot això ens fa riure i més encara quan totes aquestes imatges són aprofitades pels programes d’humor per parodiar-les i ens provoquen un esclat de rialles.  Faríem bé, però, que després del riure ens prenguéssim molt seriosament l’extrema dreta, el feixisme en tots les seves cares, que són múltiples i diferents. 

En el programa d’avui ens oblidarem per uns moments d’aquesta ridícula, però perillosa España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste. Avui parlarem amb dues entitats que treballen per la llengua catalana, que volen una llengua viva en una nació lliure. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua, la CAL, la de Llengua, Cultura i Llibertat i amb la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana havia de ser del mestre Joan Coromines. Estan extretes de la carta que Coromines va enviar a Jorge Semprún, ministre de Cultura del Govern d'Espanya, després de rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas

L'única nació meva, i la meva única llengua, a les quals reto incondicional obediència i homenatge són la nació i la llengua catalanes

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

El lawfare. La història de Catalunya dia dia. Via Laietana, 43, la gola del llop. Els aixecaments realistes i el trienni liberal (1820-1823)

 

La CLAU de la nostra història. Programa 243. Emès el 14 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 243

La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra que consisteix a utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o obtenir una victòria política. 

La paraula combina els termes law (llei) i warfare (guerra). La traducció seria “guerra jurídica”.  Entre les tàctiques més habituals del lawfare estan la d’obrir processos sense proves, influir i sembrar la confusió entre ‘opinió pública o blocar els intents dels implicats per recórrer les acusacions i defensar els seus drets.

Aquesta “guerra jurídica” es desenvolupa mitjançant un ús il·legítim del Dret intern o internacional per fer mal a l’adversari polític, desprestigiant-lo i desacreditant-lo, tant des del punt de vista de l’opinió pública com també paralitzant-lo políticament i financerament i immobilitzant-lo judicialment. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en la divulgació de la informació vinculada a aquestes guerres jurídiques, ja que influeixen decisivament en l’opinió pública.

Els casos principals reconeguts com a lawfare s’han donat especialment a l’Amèrica Llatina. Alguns exemples

La presidenta del Brasil Dilma Rousseff el 2016. L’expresidenta i llavors senadora argentina Cristina Fernández de Kirchner el 2017. Un dels casos amb més repercussió va ser e l’expresident del Brasil Lula da Silva. El 2018 va ser condemnat per acceptar suborns, corrupció i blanqueig de capitals i el 2021 la Cort Suprema va anul·lar les sentències.

A Europa, coneixem el cas de l’opositor rus Alexéi Navalni, acusat de corrupció al Govern de Vladimir Putin. El 2020, Navalni va sobreviure a un enverinament que li va provocar un coma i pel qual va estar ingressat durant cinc mesos en un hospital alemany.

A l’Estat espanyol, el lawfare s’ha fet servir com una estratègia més de repressió contra el moviment independentista català. Des del 2010, l’Estat espanyol ha anat preparant-se per aplicar el Lawfare, ha anat adaptant progressivament les regles del joc. Principalment, ho ha fet amb dues lleis: La Llei orgànica del 2015 de Protección y Seguridad Ciudadana (més coneguda com la Llei mordassa) i la Llei orgànica del 2015 de reforma de la Llei del Tribunal Constitucional amb l’objectiu que aquest tribunal pogués executar les seves pròpies sentències. Ambdues lleis ampliaven considerablement el poder dels jutges.

La llei d’amnistia pactada entre el PSOE i Junts preveu una comissió d’investigació  que és la que haurà de determinar quins són els casos de lawfare que s’han produït durant aquests darrers anys i com se’ls ha d’aplicar la llei d’amnistia.

Final

La frase de la setmana extreta d’Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll

“Si camines prou, sempre arribaràs en algun lloc.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

 

El pacte d'investidura PSOE-JUNTS

 

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 13 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Francesc Abad,   analista polític

Josep Ferrer, president d’AExRC

Josep Pinyol, historiador. Autor del llibre “Tornem-ho a fer!”

Davantal

El pacte PSOE-Junts ha creat una certa divisió d’opinions dins del moviment independentista. No analitzarem el contingut del pacte en aquest davantal, d’això ja s’encarregaran els nostres convidats. Un sector de l’independentisme veu aquest pacte com una claudicació més, com un altre engany, com una altra traïció que no condueix a res. Probablement és aquella part de l’independentisme que sembla estar convençut que ser un estat independent és molt més fàcil del que alguns creuen. La seva posició és clara... com que els partits independentistes actualment tenen majoria al parlament (68 diputats  d’un total de 135) n’hi ha prou amb aixecar la declaració d’independència del 2017 i tot fet.

Veient, però les reaccions a Madrid i a les Espanyes, sembla força evident que els espanyols són més conscients que nosaltres del que acaba de pactar el PSOE i estaria bé que reviséssim el nostre propi relat.

Ho hem estat veient aquestes darreres nits a Madrid; ahir també a la Puerta del Sol, a la plaça de Sant Jaume i moltes altres ciutats de l’estat. Hem estat veient aquella España de charanga i pandereta, aquella España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste; hem estat veient l’enfrontament entre una España que muere i otra España que bosteza.

L’España vieja i tahúr, l’España que muere, l’Espanya del PP, l’Espanya franquista, la neofranquista, la falangista, la d’extrema dreta, la nazi,,, amb els seus jutges, els seus militars, els seus guàrdies civils, la seva policia, els seus intel·lectuals, els seus mitjans de comunicació... estan enrabiats, enfurismats... es pugen per les parets, se’ls regira la bilis, surten de polleguera, treuen foc pels queixals i demanen tornar a la seva Espanya, la de charanga i pandereta, la del NO-DO, l’Espanya en blanc i negre.

L’España que bosteza... L’interior del PSOE és un conflicte permanent entre la vella guàrdia i els barons enfrontats obertament a Sánchez i els seus partidaris. Sánchez haurà d’intentar governar una Espanya ingovernable. L’Estat es debilita cada vegada més.

Compartim l’opinió del periodista Tatxo Benet de Mediapro que ha escrit:

Només per aquest clima de “guerra civil” (entre cometes) en el que a partir d’ara viurà Madrid, paga la pena l’acord  que Puigdemont ha estat capaç d’arrancar. La divisió de l’estat aflebeix el mateix estat i deixa Catalunya en una posició idònia per arrencar drets que mai hauria d’haver perdut. La classe política espanyola en aquests moments està “groggy” i en mans de les faccions mes ultres i radicals. Espero que els nostres polítics sàpiguen aprofitar l’avantatge que acaben d’obtenir.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Martin Luther King

Si no pots volar, corre. Si no pots córrer, camina. Si no pots caminar, gateja, però no deixis d’avançar mai cap al teu objectiu.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Les amnisties a l'Estat espanyol. La història de Catalunya dia a dia. El legat Tecla Sala al Museu d'Història de Catalunya. El moviment coral dins el teixit social català

 LA CLAU de la nostra història. Programa 242. Emès el 7 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història a YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 242

Aquestes darreres setmanes, en què parlem molt d’amnistia, la primera que ens ve al cap és la del 1977 que va permetre l’anomenada transició democràtica. D’amnisties, però, n’hi ha hagut unes quantes des del segle XIX.

Durant el segle XIX, les amnisties se succeïen sempre que acabava un conflicte .En poc menys de 30 anys, n’hi va haver sis:  el 1832, el 1840, 1847, 1854, 1856 i el 1860. Ja es practicava “l’’autoamnistia” , és a dir, evitar que es poguessin perseguir els delictes del sector que governava.

El 1869 l’amnistia afectava els que s’havien mobilitzat contra les lleves de la Guerra de Cuba. El 1871 se’n va decretar una per evitar els processaments contra els que havien participat en insurreccions republicanes. El 1890 l’amnistia va ser una veritable “autoamnistia”  ja que va ser per delictes electorals comesos en el règim de la Restauració.

Ja en el segle XX, el 1906 es va aprovar una amnistia per als delictes d’opinió i expressió relatius a la unitat d’Espanya i les forces armades. El  1914 va incloure les vagues d’obreres (considerades llavors delicte). En vam tenir dues més el 1916 i el 1918. Després de la dictadura de Primo de Rivera, l’amnistia concedida va incloure republicans conspiradors i militars, però no incloïa presos socials ni aquells delictes que feien referència a la “integritat de la pàtria”. Francesc Macià, entre altres ciutadans, no va ser amnistiat. L’amnistia del 1931 va venir com a conseqüència de la proclamació de la República. En el bienni negre de 1934-1936, l’amnistia es va fer servir per alliberar militars revoltats el 1932 i els condemnats pels delictes d’atemptat i de sedició contra la República. El 1936, amb la victòria del Front d’Esquerres ens van amnistiar els condemnats per delictes polítics i socials.

Durant la dictadura franquista no es va aprovar cap llei d’amnistia, si bé es van produir uns quants indults.

La darrera amnistia fins ara va ser la de l’any 1977, la primera llei aprovada per les Corts espanyoles. Va ser el producte d’un pacte entre partits en nom d’una “reconciliació nacional”. La llei va incloure tots els delictes comesos pel franquisme, en contra de les demandes  de l’Assemblea de Catalunya que volia una amnistia restringida únicament als presos i exiliats polítics. Una vegada més, la llei va acabar sent una llei “d’autoamnistia” perquè va incloure totes les responsabilitats penals d’autoritats, funcionaris i forces policíaques del franquisme. L’amnistia va tancar la porta fins i tot a la investigació sobre tot aquests fets i no va apartar-ne cap dels responsables.

Final

La frase de la setmana del pensador i literat alemany Johann Wolfgang von Goethe:

Si cadascú neteja la seva vorera, el carrer estarà ben net.

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

El pacte ERC-PSOE. Continuen les converses entre el PSOE i el president Puigdemont

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 6 de novembre de 2023 per ETVV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Pere Pugès,   empresari cooperativista i activista. Confundador de l’ANC

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista

Davantal

ERC ja ha tancat el pacte amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. Pel que s’ha pogut saber el pacte és més aviat fluixet, per dir-ho suaument. S’ha posat força èmfasi en el traspàs integral de Rodalies que, en el fons, és el traspàs de la responsabilitat pública de tots els problemes que genera Rodalies a la Generalitat.

El traspàs comporta crear una empresa pública que s’anomenarà Rodalies de Catalunya. Aquesta empresa, però, serà gestionada també per Madrid “de manera compartida i cooperativa”, tal com va dir el ministre espanyol Félix Bolaños. La Generalitat hi tindrà la major part de la participació, però el consell d’administració que prendrà les decisions tindrà un 50% de representants de la Generalitat i un 50% de representants de l’estat.

Ens diuen, però, que el president serà nomenat a proposta de la Generalitat i que serà aquest el que tingui el vot en cas d’empat. Ara bé, com les decisions estratègiques  s’hauran de prendre per una majoria qualificada, l’Estat espanyol tindrà el poder de blocar qualsevol d’aquestes propostes vitals. El traspàs només es produirà en les línies R1, R2 i R3. La resta del document del pacte, treballadors, inversions calendari, és ple d’ambigüitats, incerteses i vaguetats.

Pel que fa a la condonació del 20% del deute, Carles Boix, professor de ciències polítiques a la Universitat de Princeton, als Estats Units ha dit que “l’Estat s’’ofereix a condonar el deute d’una comunitat amb els diners d’aquesta comunitat i a estendre “el café para todos” a totes les comunitats.” Això, afirma Boix, incrementarà la pressió fiscal sobre la comunitat pagadora en un futur pròxim i no resol cap dels problemes estructurals del sistema de finançament actual.

Res de taula de negociació entre governs i de mediador... Taula de diàleg entre partits i un verificador....

Pel que fa a la llei d’amnistia, ara per ara en desconeixem el contingut i la lletra petita de l’articulat.. No en coneixem l’abast. No sabem qui quedarà inclòs o exclòs. No coneixem quin serà el preàmbul i els termes del pacte. No sabem si serà un text concret i que permeti una sola lectura o, com ens temem, acabarà sent un text amb múltiples lectures possibles i subjecte a la interpretació judicial.

Entenem que les negociacions amb el president Puigdemont, i en conseqüència amb Junts, estan aturades sobretot en el tema de l’Amnistia. ¿Podrà Puigdemont revertir la situació actual del pacte per la investidura i convertir-lo en l’acord històric que exigia el President? Es trencaran definitivament les negociacions i conduirem  l’Estat espanyol a repetir les eleccions?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Comencem!

 

Final

Dissabte passat ens va deixar s Carles Furriols, conegut com a “Tati” Furriols, metge, impulsor de la Fundació Doctor Trueta i activista per la independència. Bon viatge per als guerrers...

La frase de la setmana de l’escriptora britànica Agatha Christie

Vaig aprendre que mai no podem fer marxa enrere, que l’essència de la vida és anar sempre endavant.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Garrotins del Correllengua 2023 per Jaume Arnella

El garrotín és un dels pals o tonades que pertanyen al món de la glosa. Ha estat  enregistrat sobretot dins de l'ambient gitano i carrincló (bohemi) de Lleida

Consta d'una cobla de quatre versos amb assonància o consonància dels parells. Es canta amb un estil vocal sil·làbic i amb molta llibertat melòdica i rítmica que depèn del glosador.

És un ritme de rumba lenta. Després de cada cobla es canta una tornada, que pot ser lliure i amb inspiracions però la més habitual és:

Al garrotin, al garrotan, de la vera de la vera de Sant Joan

M'han arribat aquests garrotins del Correllengua 2023, escrits i cantats per Jaume Arnella a Santa Eulàlia de Ronsana, el diumenge 22 d'octubre de 2023

Cantarem quatre corrandes

picant tots plegats de mans

per celebrar el Correllengua

dels Països Catalans.

Al garrotín, al garrotan

de la vera vera vera de Sant Joan

( repetim la tornada)

 

Ja sabem tots que la llengua

te força dificultats

està rebent patacades

ben bé dels quatre costats.

Al garrotín, al garrotan .....

 

Però tenim clara una cosa

i ara us la dic amb un mot

que si mai perdem la llengua

és com si ho perdéssim tot.

Al garrotín, al garrotan.....

 

I és per això que el Correllengua

ens ho recorda cada any

tots al carrer a defensar-la

amb empenta i amb afany.

Al garrotín, al garrotan......

 

Celebrem ara una festa

però no podem oblidar

que també és una lluita

i que visqui el Català.

Al garrotín, al garrotan.....

 

El Born Centre Cultural i la nació. La història de Catalunya dia a dia. Qui era Jaume Ferrer i la seva misteriosa galera amb la senyera? El dissortat Comte d'Urgell

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 241. Emès el 31 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història a YouTube

Davantal

L’any 1977 es va arribar a un acord per tal que el Mercat del Born, que romania tancat des del 1971, acollís la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’any 2001, tot fent-hi les obres, s’hi va trobar al subsòl un important jaciment tant a nivell arqueològic com històric.

A partir d’aquí, es va decidir que a l’antic mercat s’ubicaria el Born Centre Cultural, un centre de divulgació per reflexionar sobre el passat, el present i el futur del nostre país. Les obres es van iniciar el 2005. El 2011 es van acabar les obres d’arquitectura interior i instal·lacions i el 2012 van començar els treballs de museïtzació, alhora que es reurbanitzaven els carrers de l’entorn.

L’Ajuntament de Barcelona va nomenar Quim Torra com a director del Centre Cultural que es va inaugurar l’11 de setembre de 2013. Quim Torra va definir de manera excel·lent el que havia de representar el Born: “Si l’espai que ocupaven les Torres Bessones és la Zona Zero per als nord-americans, el Born i les seves ruïnes són la Zona Cero dels catalans”

El passat mes de setembre, el president Quim Torra, que va dirigir el Born entre els anys 2012 i 2015, va publicar un article a VilaWeb en què denunciava la decadència actual de l’espai. Torra recorda les persones que van fer possible aquell espai; l’historiador Albert Garcia-Espuche, Enric Sòria, l’arquitecte rehabilitador, Dani Freixes i Josep Bohigas, responsables del projecte museogràfic i, com a avaladors polítics, l’alcalde Trias i el regidor Jaume Ciurana.

El Born Centre Cultural va viure diverses polèmiques que, en realitat, com ens recorda el president Torra, amagaven el que era realment important: recuperar la memòria històrica dels fets de 1714 o caure, una vegada més, en la desmemòria. La pèrdua de l’Estat català duran la desfeta del 1714 i tot el que va acabar significant per als Països Catalans no s’explicava enlloc, més enllà d’en una secció del Museu d’Història de Catalunya. 

L’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau va representar el punt i final per al Born fins al punt de fer dir a Quim Torra “la decadència de l’espai em provoca una gran tristesa.” Mes endavant escriu “molt em temo que la decadència romandrà”. Una frase malauradament profètica a primers d’octubre l’ajuntament torna a denigrar el Born, eliminant-ne la direcció i integrant-la al Museu d’Història de la ciutat.

Res millor per acabar aquest davantal d’avui que el paràgraf final de l’article del president Torra: “Potser cap esdeveniment no representa millor el que ens proposàvem fer al Born com el concert que vam acollir de l’Orquestra Montsalvat sobre l’heroisme, amb l’Egmont i l’Heroica de Beethoven. La tradició, la innovació, la identitat, el compromís, la fidelitat. La llibertat, l’heroisme, la cultura, la terra, el poble. La modernitat, el catalanisme, el cosmopolitisme. El Born i la nació, Europa i les darreres paraules que Goethe fa cridar a Egmont: “Defensem allò que és nostre!”

Final

Marxem amb la frase de la setmana del físic Albert Einstein

La vida és com anar en bicicleta. Per mantenir l’equilibri has d’anar avançant. 

Tornem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. 

Que tingueu una molt bona setmana!