Articles any 2011

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 18 de desembre de 2011

Fins sempre, "Cala"


Digueu-me: podeu veure, a la primera
Llum de l’alba, allò que hem hissat
Amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada surarà
Triomfant sobre la terra dels lliures i la 
Pàtria dels valents! (Martí Marcó)


El Cala ens ha deixat. Potser cansat de tanta lluita, de tants anys d’esforç, ha decidit descansar i que siguem nosaltres els que continuem el camí que ell ens va indicar ja fa molt de temps.

La seva cara desprenia bondat. Molts dels que no el coneixien podien veure en això un contrasentit... Reflex de bondat en una persona que havia estat fundadora d’una organització armada com Terra Lliure... Els que el coneixien de veritat sabien que no n’hi havia cap, de contrasentit.

A causa de la seva lluita i empès per l’Espanya que ens nega les llibertats, va haver d’optar ja fa molts anys per la via de l’exili. Un exili en terra catalana, malgrat que separada per fronteres administratives dels estats opressors.

La seva lluita va continuar al nord. El 2002 va rebre el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

Vinculat a múltiples activitats de caire cultural i nacional, va participar activament en l’associació Aire Nou de Baó, en laCAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) i també en l’equip Criteri per l’autocentrament dels catalans. Actualment era també president del Casal de Perpinyà


Cala, Fins sempre!


Faré de la paraula un dard enverinat,
del poema una perbocació
al rostre sense rostre
dels poderosos


_________________________________________________________________


Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 8 de novembre de 2011

L'Assemblea Nacional Catalana recull el testimoni



Ahir, 7 de novembre de 2011, 40 anys després de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana en recull el testimoni per continuar la lluita fins a la consecució de l’Estat propi.


Ahir, més de mil persones vam omplir a vessar l’església de Sant Agustí de Barcelona per homenatjar l’Assemblea de Catalunya i exigir el dret d’autodeterminació.



L’acte va ser presentat per Jaume Marfany, del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. Mossèn Francesc Casañas, actual rector de la parròquia, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà que va ser el mossèn que va donar aixopluc a l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1971.


L'acte va servir per homenatjar la "plataforma antifranquista més important de l'Estat", en paraules de l'escriptor Antoni Batista, que va ressaltar la necessitat de "recordar la història". Va citar, també, personalitats claus en aquells anys com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell, que van ser homenatjats amb una llarga ovació pels assistents.


Tot seguit va tenir lloc una taula rodona entre diverses personalitats que van pertànyer a l’Assemblea de Catalunya. Moderats per Carme Forcadell, membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, van participar-hi Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra.  

Jordi Carbonell va reivindicar la tasca de l’Assemblea assegurant que 'quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes' i ha deixat clar que 'fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència'.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que 'la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació'. Per aquest motiu ha encoratjat els presents dient que 'només ens falta posar-nos a la feina perquè els que som aquí puguem veure un estat sobirà dins la Unió Europea'.



Miquel Sellarés, contudent i clar ha explicat que 'després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats'. Com a remei també ha insistit en la independència i per avançar en aquest camí ha marcat tres vies claus: 'Les nostres institucions, la societat civil amb Òmnium Cultural i altres entitats i l'Assemblea Nacional de Catalunya, un element que ha d'empènyer les institucions del país perquè junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res'. Sellarès ha tancat la seva intervenció amb una sentència ferma i crítica: 'Per ser al món com tothom toca fer Estat. Pujol i altres quan parlaven d'Estat parlaven d'Espanya i amb això no aconseguirem res'.


Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya confessant-se 'contenta per representar les dones visibles de l'Assemblea perquè d'invisibles n'hi havia moltes més' i ha criticat l’actual democràcia espanyola. 'Amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia molt precària”. És per això que ha llançat la pregunta retòrica: 'A què esperem?


El membre de l'Assemblea de Catalunya, Pere Ignasi Fages, va assegurar en un manifest subscrit per 110 dels membres de l'Assemblea que "igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat". "Per això, va continuar, donem suport a l'Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana".


Un cop acabades les intervencions i mentre la coral El poble que canta entonava el Cant de la senyera s'ha desplegat la que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte ha conclòs amb la lectura del manifest i les interpretacions, per part de la coral El poble que canta, de La Balenguera i l’himne nacional de Catalunya Els Segadors

_________________________________________________________________


Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 24 de setembre de 2011



Osona per la independència: 

I tanmateix, la remor persisteix...




Mil dues-centes persones...

Qui pot omplir avui un teatre amb 1.200 persones per parlar d'independència...


Qui és capaç d'omplir un teatre (sense llogar autocars, pagar dinars o berenars o, fins i tot, dietes...) amb 1.200 persones per parlar de política...



El teatre l'Atlàntida de Vic es va omplir ahir de gom a gom en la presentació d'Osona per la Independència, la secció territorial osonenca de l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització que té previst constituir-se formalment pel març de l'any que ve.


L'expectació que ha despertat l'acte ha estat extraordinari: unes 1.200 persones han omplert la platea i l'amfiteatre de les dues sales grans de l'Atlàntida i hi ha hagut gent que s'ha quedat a fora. Una bona part del públic ha pogut seguir l'acte gràcies a una pantalla gegant.
J


Malgrat aquest gran èxit, pocs són els mitjans que se n'han fet ressò. Volen silenciar tot el que puguin aquesta remor que se sent i que va creixent.

Podeu seguir, però, les cròniques de l'acte a VilaWebNació Digital 


Un interessant article Hi ha dates que s'incrusten en la memòria col·lectiva...

Fotografies de l'acte


Aquesta remor que se sent...
I tanmateix la remor persisteix....

__________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 16 de setembre de 2011

Unitat política? Unitat d'acció!




Cada vegada que s’apropen unes eleccions es parla molt i arreu sobre la conveniència que els partits polítics partidaris  de la independència del nostre país es presentin junts en una única candidatura.


Se’n va parlar abastament en les eleccions al Parlament de Catalunya el 2010 i es torna a insistir ara, de cara a les eleccions al Congrés dels diputats d’Espanya.

Els partidaris i ferms defensors d’aquesta idea aporten els seus arguments com el d’ evitar l’atomització del vot independentista tot adduint que si se sumen candidatures també se sumaran de manera proporcional els vots i, conseqüentment, s’obtindria més representació parlamentària.



Em permeto dubtar d’aquestes afirmacions. La suma de partits no crec que arribés a representar una suma proporcional de vots. Més encara, potser ens enduríem una sorpresa –negativa- en l’hipotètic cas que una candidatura única de l’independentisme es presentés a unes eleccions.


Crec que de vegades confonem la unitat política amb la unitat d’acció.Com a independentista no pretenc en cap moment una unitat política. Entenc que cadascuna de les persones que componem l’ampli espectre de l’independentisme som, ideològicament parlant, molt plurals i diferents. Dins de l’independentisme hi cap tothom; dretes o esquerres, liberals o socialistes, catòlics o ateus... Els independentistes tenim dret, doncs –i penso que és bo- a disposar d’una opció política que, a banda del nostre objectiu comú d’independència, ens representi també en el sentit ideològic més ampli.

Una altra aspecte molt diferent és, però, la unitat d’acció. ÉS aquest concepte el que hem de tenir molt clar. Unitat d’acció de totes les forces polítiques i la societat civil en un únic objectiu: arribar a la constitució d’un estat propi independent.  



Per això hem d’entendre la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana com un pas més en aquesta desitjable unitat d’acció. Una Assemblea que no serà una suma més de sigles o de grups, sinó un aplegament d’esforços individuals en un treball conjunt que tindrà com a objectiu posar les bases per tal que s’articuli una gran mobilització ciutadana per aconseguir la plena sobirania de la nostra nació.



Treball conjunt amb tothom. Un únic objectiu per a tots.


Unitat d’acció per la independència

_________________________________________________________________



Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 12 de setembre de 2011

11 de setembre de 2011: Esplugues per la independència!









Esplugues per la independència, la recentment constituïda Assemblea local que formarà part de la futura Assemblea Nacional Catalana avui en fase de consitució, va ser present per primera vegada en els actes independentistes de l'11 de setembre.

El vaspre del dia 10 va convocar la III Marxa de Torxes per la Independència, de la qual ja teniu una petita ressenya en el posta anterior.



El mateix dia 11, Esplugues per la Independència va participar en la Manifestació de la tarda. Una vintena d'adhjerits i simpatitzants, conjuntament amb un petit reforça de la població veïna de Sant Just, vam manifestar-nos amb la nostra pancarta davant del monument a Rafael de Casanovas.


Va destacar en la manifestació la presència de força pancartes d'Assemblees locals constituïdes que han de ser la peça bàsica de l'engranatge de la futura Assemblea Nacional Catalana.

_________________________________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 6 de setembre de 2011

Crida de l'Assemblea Nacional Catalana

Clica-hi damunt, per veure la imatge més gran

Actes convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)


Arriba un any més la Diada Nacional de Catalunya, jornada per a la memòria de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals i per a la reivindicació de llur recuperació.

Per seguir lluitant i treballant perquè aquesta sigui una de les darreres Diades abans de l'assoliment de la nostra independència, us convoquem a un seguit d'actes per al cap de setmana dels dies 10 i 11.


Dia 10 al capvespre, al Fossar de les Moreres.


Dia 10 a la nit, a diversos punts del territori, Marxa de les Torxes.


Dia 11 durant tot el dia, a l'Arc de Triomf, parada informativa a la Mostra d'Entitats (Estand 38 - ANC)

Dia 11, a la tarda, dins el marc de la Mostra d’Entitats


 A la carpa 5, de 17:30 a 18:00: PRESENTACIÓ DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, amb l'Àngels Folch i en Miquel Strubell.

A la carpa 3, de 17:45 a 18:45: DEBAT SOBRE 'ELS PROJECTES, LES ACCIONS', amb la participació d'en Pere Pugès i Dorca

Dia 11 a la tarda, a la Plaça Urquinaona, manifestació unitària sota el lema

 'Som una Nació. Volem Estat propi'

A la carpa 3, de 17:45 a 18:45: DEBAT SOBRE 'ELS PROJECTES, LES ACCIONS', amb la participació d'en Pere Pugès i Dorca


Dia 11 a la tarda, a la Plaça Urquinaona, manifestació unitària sota el lema 'Som una Nació. Volem Estat propi'





________________________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 14 de juny de 2011

Esplugues per la independència: Assemblea Nacional Catalana



El proper divendres 17 de juny commemorarem el primer aniversari de la Consulta sobre la independència a Esplugues de Llobregat, que va tenir lloc el 20 de juny de 2010.

Aquest record al passat, a tot el que van representar les consultes i, particularment, la que va dur a terme la gentd'Esplugues decideix ens servirà per encarar fermament i decidida el futur.

Aquest mateix dia, en el marc del sopar de trobada i celñebració de l'aniversari, presenterem l'Assemblea Nacional Catalana i, més concretament, el nucli local d'Esplugues de Llobregat, sorgit de la plataforma Esplugues decideix. Ens acompanyarà en Pere Pugès, membre del secretariat escollit en la passada Conferència Nacional per l'Estat propi que va tenir lloc el 30 d'abril passat.

El preu del sopar serà de 10€ per persona. Podeu reservar els tiquets a espluguesdecideix@gmail.com

_________________________________________________________________


Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 7 de juny de 2011


L'Assemblea Nacional Catalana a ETV Llobregat




Dimecres 8 de juny, a les 22h, dins del programa CAL parlar de llengua que emet ETV Llobregat, tindrem ocasió de parlar amb en Pere Pugès i en Miquel Srubell sobrel'Assemblea Nacional Catalana.

El passat 30 d'abril, dins del marc de la Conferència Nacional per l'Estat propi, es va cordar engegar el procés de creació a Catalunya d'una organització popular, unitària, plural i democràtica, l'Assemblea Nacional Catalana(ANC) que es regirà pels principis que figuren en laDeclaració Fundacional.

En Pere Pugès és director d'empresa cooperativa per Esade i gerent de Projectae. Ha estat militant de l'Assemblea de Catalunya, del PSAN i fundador de Nacionalistes d'Esquerrs. El 1982 va entrar al PSC i va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Boi. En la dècada dels 80 i 90 va ser també coordinador de la comissió de política lingüística de la Federació de Municipis de Catalunya. Actualment forma part del secretariat escollit en la passada Conferència Nacional per l'Estat propi.

Miquel Strubell és sociolingüista. Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford. Actualment és professor dels nopus estudis de Llengües i Cultures a la UOC. Va ser president de l'associació política Catalunya 2003 i membre fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. Forma part del secretariat escollit en la passada Conferència Nacional per l'Estat propi.

_________________________________________________________________


Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 21 de maig de 2011

Una bona, saludable i fructífera indignació

Estic d’acord amb moltes de les coses que es diuen i es demanen des de la plaça Catalunya.... Hi ha més coses, però que m’indignen...

Estic indignat per viure en un Estat que des de fa més de 300 anys ens explota. Un Estat que no em deixa, ni individual ni col·lectivament, ser jo mateix. Que no em permet disposar dels propis recursos que generem a casa nostra.


M’indigna un Estat que encara em coarta la llibertat d’expressió i m’impedeix, entre altres coses, que pugui veure una televisió en català des del País Valencià.  


Estic indignat amb un Estat que contínuament m’ataca; un Estat que em vol eliminar del mapa com, per exemple, està intentat fer amb una associació com Acció Cultural del País Valencià.


M’indigna un Estat que permet que encara se’ns maltracti per raons de llengua... com al xicot de Mallorca agredit per un guàrdia civil per parlar en català. 


Jo també estic indignat i demà mostraré aquesta indignació a través del dret a vot: aquest dret pel qual tan vam lluitar i que tant va costar d’aconseguir.


Mostraré la meva indignació votant. Exercint un vot que segur que els farà mal, perquè crec que és un vot que també vol canviar aquests sistema que actualment patim.  


Les eleccions municipals són molt importants. Perquè municipalisme vol dir política de proximitat. Incidir en el dia a dia, en l’entorn més pròxim. I el municipalisme ha d’estar conduït per gent que viu la política, que és una cosa molt diferent a viure de la política. Viure la política vol dirposar-se al servei de la comunitat, al servei del país.


Només mitjançant la gent que viu la política podrem desplegar d’una vegada per totes la Llei de Política Lingüística al nostre poble; aplicar de forma real el Reglament d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament; aconseguint que el català sigui l’única llengua d’ús al consistori i, molt important, que la llengua catalana esdevingui la llengua d’acollida per als nouvinguts.


Des del municipalisme podem fomentar la participació d’aquests nouvinguts, que també són gent de casa; no només en l’àmbit cultural, sinó també en el polític. Participar de les decisions és la millor manera perquè se sentin ciutadans i ciutadanes de ple dret, com qualsevol de nosaltres.  


Des de la política municipal hem de poder fomentar i dur a la pràctica les consultes populars a la població. Referèndums amb caràcter vinculant que facin que el ciutadà se senti copartícip de la gestió municipal.


També des del municipalisme hem de treballar per una nova llei electoral que pugui donar pas a llistes obertes en què finalment puguem votar les persones que nosaltres escollim i no les que ens molts casos situen els propis aparats del partit.


Sóc independentista, ras i curt, sense afegitons de cap tipus. Crec que la independència només arribarà amb un treball constant des de la base. I el municipalisme forma part també d’aquesta base. Crec que, malgrat la indignació, cal reivindicar el dret al vot com a mitjà també per canviar les coses. Vull reivindicar el valor de la política com a instrument d’acció ciutadana; sobretot la política municipal que ha de contribuir a aquest procés, segurament llarg i difícil, que ens ha de conduir a l’assoliment d’una societat més justa i més lliure.


Sí, estic indignat. I per això demà aniré a votar. Exerciré el meu dret a vot  convençut que d’aquesta manera també ajudaré a millorar el sistema i epsro que a canviar-lo de manera positiva.


Em desitjo i us desitjo una molt bona, saludable i, sobretot, fructífera indignació.


________________________________________________________________________


Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 27 d'abril de 2011


Construïm l'Assemblea Nacional Catalana

El dissabte 30 d’abril s’iniciarà la seqüència lògica del dia després de les Consultes sobre la indepèndència: laConferència Nacional per l’Estat propi i l’inici del procés constituent de l’Assemblea Nacional Catalana.

El dia 30 es posaran les bases d’aquest nou procés del qual destacaria dos punts importants: d’una banda, el fet que sigui un moviment on només es pugui participar a títol personal i, de l’altra, el gran repte que l’Assemblea es planteja: aconseguir una majoria social que doni suport a la independència d’aquest país.

L’Assemblea Nacional aconseguirà els seus objectius si som capaços de treballar de la mateixa manera que hem estat fent durant tot aquest temps que han durat les consultes: un treball unitari, independentment de la ideologia de cadascú. Més enllà de partits, oprganitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú. 

Dissabte podem continuar construint la independència mitjançant un moviment unitari, transversal i sorgit de la societat civil. Un moviment on ens puguem aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals. 


 “El que pretenem a partir d’ara, amb el procés que es posarà en marxa després d’aquesta Conferència, és que la resta de ciutadans del país, els qui fins ara no s’han manifestat favorables a la independència política de la nostra nació, s’incorporin al debat que els proposem i que, entre tots, aconseguim crear les condicions socials i polítiques que ens permetin tenir com més aviat millor, però també amb la màxima certesa, el nostre propi Estat en condicions d’igualtat amb la resta d’Estats sobirans d’Europa i del món i amb la voluntat de contribuir a fer un món molt més just, solidari i sostenible”.



Més informació a: http://www.assemblea.cat

________________________________________________________________________

Cap comentari :

Publica un comentari