Articles any 2012


Article publicat al diari 30º el mes de desembre de 2012

Segon assalt: 87 a 48

La boxa és un esport que està dividit en episodis, anomenats assalts. Els campionats més importants consten de 12 assalts i el combat es pot guanyar per K.O. o bé als punts.
Ahir, el combat per la llibertat de Catalunya va disputar el seu segon assalt. En el primer, la victòria va ser aclaparadora i l’independentisme va omplir els carrers de Barcelona l’11 de setembre. Ahir, en aquest segon assalt, de nou l’independentisme continua guanyant i sumant punts. Les forces polítiques partidàries de convocar el poble de Catalunya a un referèndum per l’autodeterminació, gairebé les mateixes que el 26 de setembre van aprovar al Parlament una declaració en aquest sentit, aquests partits o coalicions han sumat un total de 87 escons enfront dels 48 d’aquells partits que continuen mantenint l’opció unionista amb l’Estat  espanyol.
El referèndum per la independència compta amb el suport de 2.140.317 vots. En l’anterior legislatura els vots obtinguts per les mateixes forces va ser de 1.755.748. És a dir, avui, 26 de novembre de 2012, el Parlament representa 384.569 vots més favorables a la consulta.
Més xifres... més estadístiques... El Parlament resultant d’aquestes eleccions compta amb el 58,51% de vots que demanen una consulta al poble de Catalunya perquè sigui aquest, i únicament aquest, el que decideixi quin ha de ser el seu futur.
Algú es preguntarà si aquestes eleccions eren necessàries. Rotundament, sí. Calia plebiscitar el clam al carrer de l’11 de setembre. El plebiscit ha tingut lloc i el poble ha respost;  i ho ha fet de manera contundent amb una participació de gairebé el 70%. Un percentatge altíssim per unes eleccions dites “autonòmiques” i celebrades en una època de crisi que afecta milers de catalans i catalanes.
Alguns parlaran de fracàs perquè centren la seva mirada en els resultats electorals de la coalició governant, CiU, i en la figura del president Artur Mas. Aquest ha estat i continua sent la perspectiva errònia amb què s’ha mesurat el clam independentista. Una visió equivocada -en determinats sectors diria que una equivocació premeditadament volguda- sobre quin ha de ser el procés –llarg i dur- que ens ha de conduir a fer de Catalunya un nou Estat d’Europa.
El president Mas ha intentat esdevenir l’únic líder i l’únic conductor d’aquest procés. Un intent polític comprensible i legítim, però erroni. El projecte independentista no se’l pot atribuir ningú en exclusiva. És un projecte de país en què estem involucrats gent molt diferent, persones a títol individual i també entitats, associacions, moviments, partits totalment diversos i entre els quals, en determinats casos i aspectes, només tenim un punt d’unió, un nexe comú, un objectiu general a assolir: l’Estat independent.
Aquest intent de CiU de liderar el projecte els ha anat molt bé als nostres enemics. Han intentat centrar tots els seus atacs en la figura del president i han basat i basaran la seva anàlisi exclusivament en els resultats obtinguts d’Artutr Mas. Intentaran obviar el que és evident: 87 diputats; 2.140.317 vots favorables al referèndum d’autodeterminació. Els seus periodistes podran anar omplint les pàgines dels seus mitjans i els seus contertulians farciran de mentides a mitges o de mentides totals els seus programes de ràdio i de televisió. Les matemàtiques no entenen, però, de contubernis polítics ni tampoc de males praxis professionals... 87 diputats i 2.140.317 vots són la nostra gran força, la força de la raó, la força de la democràcia.
I res ens serà donat... El camí no serà fàcil i caldrà una gran dosi de coratge, valentia, resistència... sí, és cert... però acompanyada de la gran força de la il·lusió i de la confiança en què som en el camí que ens ha de dur fins a la llibertat.
Il·lusió, esperança, convenciment... També, però, realisme, tocar de peus a terra. Hi ha 746.122 catalans i catalanes que volen continuar com estem, que volen continuar sent espanyols. Si m’ho permeteu, deixo de banda conscientment els 523.333 vots obtinguts pel PSC, perquè crec que una bona part són encara recuperables per al nostre projecte.
Aquests conciutadans representen prop d’un 21% dels votants que aquest diumenge han anat a les urnes. I el nostre missatge ha de continuar sent el mateix: la nostra proposta de nou Estat d’Europa és per a tothom; també per a aquest mig milió que potser sempre se sentiran espanyols, que segurament representaran el NO en el referèndum. Tant se val; el nostre projecte és inclusiu, és un projecte en positiu, és també un projecte per a ells, un projecte per a tothom.
En la boxa, els assalts estan separats per un període curt de temps. Som a punt, doncs, d’iniciar el tercer assalt del nostre combat. Respirem ben fondo; recuperem forces; que algú ens tanqui una mica la ferida oberta a la cella; escoltem els crits d’ànim dels que ens veuen com a guanyadors; busquem les mirades còmplices; pensem en la victòria final...
L’adversari ens espera...

Independència és llibertat. Catalunya nou Estat!

Democràcia, Justícia, Llibertat. Catalunya nou Estat!

_________________________________________________________________

Article publicat al diari 30º el mes de novembre de 2012

Un vot per la llibertat


Si marxeu, us convertireu en un dels països més pobres del món
Jordi III del Regne Unit als insurrectes nord-americans

Aquesta frase històrica, i amb molt poca visió de futur, ens recorda, fil per randa en el seu esperit, algunes de més modernes:
· La independencia de Cataluña arruinaría a los propios catalanes. El PIB de la comunidad autónoma caería como mínimo 50.000 millones de euros. Una Cataluña independiente tardaría al menos diez años en lograr integrarse en el Euro.  (La Gaceta, octubre 2012).
·  De la región más rica de España a la nación más pobre de Europa: La independencia llevaría a Cataluña al nivel de pobreza de Chipre (Alerta digital, octubre 2012)
L’estratègia de la por és una constant que, des de sempre, han fet servir els estats davant qualsevol procés d’independència. La força d’un país que vol assolir el seu propi Estat independent es basa principalment en la unitat. En el cas català, pretenen trencar la unitat d’acció que de moment hem aconseguit entre la societat civil i les nostres institucions.
Veiem algun dels dards enverinats que llencen contra nosaltres per intentar que l’estratègia de la por ens faci dubtar, ens motivi la desconfiança en el futur i acabi portant-nos al trencament de la nostra unitat d’acció:
Catalunya no és econòmicament viable.
Si Noruega, Dinamarca o Eslovènia ho són, per què no ho hauria de ser Catalunya? Dels deu països més rics del món, nou són països petits. Per altra banda, cal tenir en compte l’espoli que, des de fa segles, pateix Catalunya. Prenent com a base les dades del 2009, aquest any, des de gener fins a finals d’octubre ens han espoliat uns 13.700.000.000 d’euros. L’únic necessari perquè un país sigui econòmicament viable, és que faci les coses ben fetes i, això, només dependria de nosaltres.
No podreu continuar cobrant la pensió.
És clar, que continuarem cobrant les pensions! En tot cas, això no depèn de si Catalunya és independent o no, sinó de l'equilibri entre el nombre de pensionistes que viuen a Catalunya i el nombre de persones que, a Catalunya, cotitzen a la Seguretat Social. A Espanya, les pensions que cobren cada mes els jubilats surten dels diners que paguen, cada mes, els que treballen. Els diners per pagar les pensions dels jubilats de Catalunya no es treuen d'una caixa de reserva, sinó dels diners que paguen els catalans en actiu. En el període que va de 1995 al 2010, a Catalunya, el saldo acumulat de la Seguretat Social (ingressos – despeses) va ser positiu (+24.774 M€), mentre que en el mateix període, a Espanya (sense Catalunya), el saldo va ser deficitari (-86.332 M€).Tot i que, a partir del 2009, degut a la crisi econòmica, tant a Catalunya com a Espanya, el saldo ha estat negatiu, el dèficit entre les cotitzacions i les prestacions ha estat molt menor a Catalunya que a Espanya.
Els que se sentin espanyols perdran els seus drets.
Ser i sentir-se espanyol no és incompatible amb voler la sobirania política per Catalunya. Es pot ser espanyol al Brasil, al Japó o a Catalunya. El projecte de tenir un Estat propi és per a tothom que visqui a Catalunya, independentment dels seus orígens i el seu sentiment identitari. Defensem un independentisme plural i integrador que no vol homogeneïtzar les persones, que no vol prohibir cap llengua, que no vol imposar cap passaport a ningú, que no vol fer fora ningú.
Els ciutadans de llengua castellana perdran els seus drets lingüístics.
Sí, l'Estat català respectarà els teus drets lingüístics. Volem una Catalunya independent i democràtica. Per tant, l’Estat serà respectuós amb els drets individuals de tots els seus ciutadans, inclosos els lingüístics. El català és i ha de seguir essent la llengua pròpia i comuna del país, a excepció de la Vall d’Aran on ho és l’occità, però a nivell personal cadascú podrà parlar en la llengua que vulgui. A Catalunya es continuarà parlant castellà, àrab, amazic, anglès, francès.
No podreu continuar sent espanyols. Perdre la nacionalitat espanyola.
En el marc d’un país europeu occidental, dins la Unió Europea o no, és absolutament normal viure a qualsevol país d’Europa sense importar la nacionalitat que tinguis, i això seguirà essent així en un estat català sobirà. Tots els escenaris són possibles: mantenir la nacionalitat espanyola o fins i tot optar a la doble nacionalitat. Defensem que cap ciutadà/na de Catalunya serà discriminat per raó del passaport que esculli tenir. 
Hi haurà una greu confrontació i es trencarà la convivència i la cohesió social
El procés d’independència no ha d’obrir cap conflicte social en la societat catalana. El nostre independentisme és integrador, transversal, democràtic, pacífic. Vol, per damunt de tot, preservar l’alt grau de convivència i de cohesió social que hem aconseguit a Catalunya i que és mèrit de tots plegats. El procés d’independència i la creació d’un Estat propi ha de ser sobretot respectuós; ha de ser un procés que garanteix els drets de tots els ciutadans/nes de Catalunya.
Per damunt de dubtes i pors cal mantenir la unitat d’acció, aconseguida aquest 11 de setembre, entre les nostres institucions i la societat civil. Ningú no pot ja rebaixar els nostres objectius ni tampoc alentir-ne el procés.
 _________________________________________________________________________________

Article publicat al diari 30º el mes d'octubre de 2012


25 de novembre: Unitat d’acció!


11 de setembre de 2012. Dos milions de persones, el 28% de la població total del país, marxen sobre la ciutat de Barcelona, ​​capital de Catalunya, responent a la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una manifestació massiva, unitària, democràtica i pacífica que va ocupar els carrers de Barcelona amb una sola consigna: "Catalunya, nou Estat d'Europa" (Catalunya el nou estat d'Europa), un clam unànime a favor de la independència.
La manifestació va ser el detonant que tots esperàvem i el president de la Generalitat, Sr Artur Mas, ha convocat eleccions anticipades per al proper 25 de novembre. Les seves paraules van ressonar de manera contundent proclamant la seva intenció de celebrar un referèndum d'autodeterminació durant la pròxima legislatura, tot afegint-hi: "tant si l'estat espanyol ho permet com si no".
L'ANC ha aconseguit la seva primera gran victòria, una victòria que és la suma de les diverses batalles que, amb el suport incondicional de la majoria del poble català, ha hagut de lliurar, durament, però amb èxit. L'ANC ha aconseguit en pocs mesos situar la independència de Catalunya al centre del debat polític, ha concentrat un 28% de la població catalana en l'exigència d'un nou estat independent per al país, ha emplaçat els polítics, al govern català i el mateix president de la Generalitat perquè liderin el camí cap a la independència.
Hem d’entendre els properes eleccions com a plebiscitàries. Del resultat en dependrà la futura composició del Parlament que ha de ser clarament favorable a iniciar el procés d’independència de Catalunya. El Govern que en sortirà escollit haurà de comandar el procés i això no serà una tasca fàcil. Davant seu tindrà bàsicament dos camins:
En primer lloc, el Parlament pot proclamar de manera unilateral la independència de Catalunya. En aquest cas el referèndum seria una acció posterior que serviria perquè el poble català ratifiqués la decisió del seu Parlament.
L’altre camí, no exempt de fortes dificultats, seria el de convocar abans de res el referèndum d’autodeterminació. Aquí toparíem amb la negativa per part de l’Estat espanyol. Una negativa fonamentada en les lleis actuals; això vol dir que el Govern català hauria de trencar la legalitat espanyola si volgués convocar el poble a referèndum.
Una tercera via seria la de recórrer a la Unió Europea. Demanar-ne l’empara per poder celebrar aquest referèndum sota control de la comunitat internacional.
Sigui quin sigui el camí decidit pels polítics, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha de continuar la feina basada en uns objectius estratègics clars i ben definits:
  1. Consolidar la majoria social favorable a la independència, elaborant el discurs necessari per aplegar als que encara no estan convençuts. Am és, caldrà donar prioritat a aquelles zones del país on, per la seva composició socioeconòmica-cultural haurem d’abocar-hi més esforços.
  2. Elaborar un punt programàtic referit molt clarament al procés d’independència, que haurem de proposar a tots els partits perquè el recullin ens els seus programes electorals.
  3. Encomanar a les Assemblees Sectorials de l’ANC la dinamització del debat sobre les estructures bàsiques del futur nou Estat català.
  4. Obtenir el màxim suport internacional possible.
  5. Preveure i estructurar les accions de mobilització i conscienciació que puguin ser necessàries.
Hem avançat molt. Encara, però, ens falta un llarg camí per recórrer. Sobretot, estem molt lluny encara de tenir el suport internacional que necessitem. La unitat interna i l’àmplia majoria social favorable ens han de permetre anar construint les complicitats externes que ens han de portar al reconeixement internacional quan declarem la nostra independència.
Sabem que, històricament, tenim dos grans adversaris interns: d’una banda, la relaxació que sovint experimentem després d’aconseguir alguna gesta important i, d’altra banda, la desunió i l’enfrontament.
Cal que sapiguem ,mantenir-nos en aquesta línia de tensió col·lectiva. Cal no abaixar la guàrdia en cap moment. No ens podem permetre cap mena de relaxació ni individual ni col·lectiva.
Cal mantenir la unitat d’acció, aconseguida aquest 11 de setembre, entre les nostres institucions i la societat civil. Ningú pot ja rebaixar els nostres objectius ni tampoc alentir-ne el procés.

_________________________________________________________________________________

Article publicat al diari 30º el mes de setembre de 2012

Valentia, coratge, resistència i... 

optimisme!

El passat 11 de setembre prop d’un 30% de la població total de Catalunya va marxar sobre Barcelona darrere d’una pancarta unitària: Catalunya nou Estat d’Europa” i un sol crit va omplir els carrers de la ciutat:independència!
L’11 de setembre de 2012, entre les 7 i les 8 del vespre, vaig fer i vaig rebre més abraçades que en 63 anys de vida. En aquest espai de 60 minuts em vaig abraçar –ens vam abraçar- amb tothom: companys i companyes del Secretariat Nacional de l’ANC; voluntariat, periodistes, tècnics de so, persones anònimes...
Moltes abraçades... Cadascuna d’elles carregades de sensacions, carregades de sentiments. Em permetreu que en remarqui tres, les que considero que acumulen més càrrega emocional i simbòlica.
Primera: l’abraçada amb la meva dona. Aquesta va ser una mica més tard de les vuit. Acaba va de sortir de la recepció del Parlament i, com tantes vegades hem fet, em vaig fondre amb la meva dona en una llarga i emocionant abraçada. Era. També, l’abraçada simbòlica a la gran quantitat de gent anònima que, pot passar el que sigui, però sempre és allí quan  la necessites. Aquesta gent anònima que, com la meva dona, tant han fet i fan pel país; que tant van fer per l’èxit de la marxa de l’11 de setembre.
Segona: L’abraçada amb en Carles Castellanos i la Blanca Serra, independentistes de sempre, de pedra picada. Per a mi, l’abraçada del record, l’abraçada que mira enrere, l’abraçada que d’homenatge a tants i tantes patriotes que des del 1646 han treballat, han lluitat per una Catalunya independent. L’abraçada que et fa venir noms i rostres a la memòria; persones amb qui has compartit de més a prop o de més lluny el mateix objectiu.
Tercera: L’abraçada amb en Jordi i l’Andreu, la gent més jove de l’ANC. El Jordi, Secretari de l’ANC amb 18 anys; l’Andreu, responsable de Relacions Internacionals, amb 21 anys. Dos xicots increïbles en tots sentits. L’abraçada del futur, de la gent que prendrà el relleu i que portarà aquest país endavant.
I després de l’11, què?
L’ANC continuarà mantenint la corda tibada. Això vol dir que el nostre únic objectiu continua i continuarà sent el d’obtenir la independència de Catalunya.
Disposem d’un Full de Ruta des de fa temps i, de moment, fins que els esdeveniments no ens el facin modificar, continuarem aplicant-lo.
Què ens mana ara el Full de Ruta? Com a primer punt, i potser el més important de tots, aconseguir una majoria social favorable a la independència.
La feina acaba tot just de començar. No podem emborratxar-nos d’èxit, pensant que amb la gran demostració de força i unitat de l’11 de setembre ja ho tenim tot fet. No podem pensar que la feina ja està feta... perquè no ho està. Hem tingut un èxit extraordinari; ara cal, però, saber gestionar adequadament aquest èxit.
Al Baix Llobregat hem fet una gran feina... una feina increïble... però ens en queda molta per fer encara. És sobretot aquí, a la ciutat de Barcelona i el seu cinturó metropolità, amb prop de 5 milions d’habitants –el 70% de la població del país-  on ens estem jugant l’assoliment de la majoria social; on ens estem jugant guanyar o perdre un referèndum d’autodeterminació.
Quan arribi el moment, digueu-li referèndum o eleccions plebiscitàries, no podem de cap de les maneres perdre. Se’ns obriria un abisme que seria gairebé impossible de remuntar. Hem de guanyar i per fer-ho necessitem la majoria social favorable. Una majoria que cal que la treballem nosaltres, la gent de la ciutat de Barcelona, la gent de la primera i segona corona de la ciutat.
Hem de convèncer amb arguments –i no patiu, en tenim un munt!- que l’’Estat propi és bo per a Catalunya, que és l’única solució per a la nostra supervivència cultural, política i econòmica... Que és l’única manera que puguem mantenir els drets socials adquirits a través d’anys de lluita i sacrifici...
L’Estat propi és bo per a tothom que visqui en aquest país, se senti català, espanyol o equatorià... Tothom en sortirà beneficiat. Els ho hem d’explicar... Els hem de convèncer... Només així obtindrem la majoria social indispensable per aconseguir la independència.
El nostre projecte és un projecte per a tothom. És un projecte en positiu, l’ANC no és anti res. L’ANC no va en contra de ningú. L’ANC treballa per sumar i no per restar.
Valentia, coratge, resistència i... optimisme
Els propers temps seran sens dubte durs. Ens atacaran de totes bandes i faran servir tots les armes que tinguin al seu abast. Sembraran el dubte, el desconcert; atiaran la por; fomentaran la divisió entre nosaltres; ens difamaran... I penseu que això també ho faran compatriotes nostres; ho faran també en català...
Hem de ser valents. Hem de tenir una gran capacitat de resistència. Hem de resistir com sigui l’ofensiva que se’ns llançarà al damunt. I ho podem fer si ens mantenim units com ho vam fer l’11 de setembre. Només així aconseguirem el nostre objectiu. I ho farem amb optimisme. S’ha acabat el “català emprenyat”. Nosaltres som ja el català de la il·lusió, el català de l’optimisme, el català de la voluntat esperançadora d’un futur millor per a tothom.
L’11 de setembre tots plegats vam fer història. Demostrem a Europa i al món sencer que continuarem fins al final de la mateixa manera que ho vam fer l’11: de manera unitària, democràtica, multitudinària i pacífica.
_________________________________________________________________

Article publicat al diari 30º el mes de juliol de 2012

L’11 de setembre marxem sobre Barcelona! 


Diumenge passat, 15 de juliol, mentre participava en la Marxa sobre Martorell, pensava en la història més recent de l’independentisme al Baix Llobregat.

Sovint, es diu que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prové directament de les consultes sobre la independència que es van celebrar a Catalunya entre el 2009 i el 2011. Potser això és cert si fem referència directament a l’ANC;  no ho és, però, si ens referim a l’independentisme en un sentit més general.

Nosaltres, els independentistes del Baix, venim de molt lluny... venim dels temps en què ser independentista era molt summament complicat i difícil, per no dir perillós. L’independentisme al Baix no neix amb les consultes sinó que només s’hi consolida.

Per això, mentre arribàvem al Pont del Diable i veia aquell gran desplegament d’estelades, recordava els independentistes de sempre, del Baix i d’arreu del país. No podia evitar que el pensament se me n’anés fins als anys 80, amb les detencions massives de gent independentista, sobretot pertanyents a l’IPC. O molt més recent encara, les detencions de l’any 92, l’any de l’Olimpíada a Barcelona, amb la trista i famosa “operación Garzon” , de la qual s’han complert recentment 20 anys. 

Hem deixat enrere, però, aquella època en què et podien detenir per portar una pancarta amb el lema independència. Ara ja som milers i milers arreu del país que ens proclamem obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, aquest Estat que ens ofega des de fa més de 300 anys, que ens considera com una colònia i que actua de l’única manera que sap i coneix,  i que és la d’exprimir-nos per extreure’ns tot el suc possible.

Des de tots els sectors el crit ja és gairebé unànime: ja n’hi ha prou! Se’ns ha acabat la poca paciència que ens quedava perquè hem madurat, a cops i batzegades, però ha arribat el moment d’adoptar una postura decidida i encaminar-nos cap a l’Estat propi.  El 30 de juny a Lleida vam començar a marxar cap a la independència. El país sencer està en marxa i no ens aturarà ningú fins que aconseguim el nostre objectiu: Catalunya nou Estat d’Europa!
Ara hem de tenir en el punt de mira un sol dia, una sola data, un sol lloc: l’11 de setembre a Barcelona!

Hem d’aconseguir la manifestació unitària més important de la història d’aquest país. Des de l’ANC ens ho hem proposat. Som tossuts, durs, incansables, tenaços... tenim ganes, il·lusió i, sobretot, tenim una necessitat, tenim la gran necessitat de tenir un Estat propi. El necessitem, el volem i l’aconseguirem!

Tots i totes hem de treballar perquè l’11 de setembre es desplacin fins a Barcelona milers i milers de persones de tot Catalunya. Estem segur que tots els partits polítics sobiranistes... els sindicats, totes les entitats que component el teixit associatiu d’aquest país estaran amb nosaltres en aquesta manifestació unitària.

S’han acabat ja les pancartes amb eufemismes, les pancartes amb dobles sentits... S’han acabat els missatges de “Som una nació”....  ja ho sabem, carai, que som una nació! S’han acabat les pancartes amb eufemismes o dobles sentits. Ha arribat el moment que tots marxem darrera una sola pancarta, que marxem tots junts darrera un sol lema: Catalunya nou Estat d’Europa.

Podem dir amb la boca ben gran que l’AMI, que agrupa ja més de la meitat de municipis de Catalunya ens dóna suport incondicional. La societat civil i el municipalisme marxem junts cap al nou Estat.

L’11 de setembre marxarem sobre Barcelona des de tot el país. Hi entrarem en quatre columnes que confluiran totes a la Pl. Catalunya i carrers adjacents. L’acte serà un acte de trencament, un acte rupturista que tindrà el seu punt culminant quan els regidors i alcaldes es constitueixin en assemblea per demanar al president de la Generalitat i al Parlament que iniciï el procés de secessió de l’Estat espanyol. Amés, es demanarà sobretot el suport perquè els ajuntaments puguin celebrar, al més aviat possible i el mateix dia que la resta de municipis de Catalunya, una Consulta popular que ens permeti conèixer el suport dels nostres ciutadans a la constitució de l’Estat català sobirà dins la Unió Europea.

Des de Pl. Catalunya sortirem en manifestació fins al Parlament on volem que ens rebin les màximes autoritats i tots els diputats que estiguin amb nosaltres. Serà el moment de demostrar quants i quins són els diputats independentistes del nostre Parlament.

Els dies que falten fins a l’11 de setembre seran dies d’activitat frenètica. Som en mesos de vacances i de descans... l’ANC, però, no fa vacances. L’ANC no descansarà fins a aconseguir la independència.

Us demanem un esforç amb la mirada posada en aquest 11 de setembre històric. Només depèn de nosaltres. Si anem junts, units per un sol objectiu. Si tots i totes, en la nostra diversitat i complexitat, ens posem darrera de la pancarta Catalunya nou Estat d’Europa... si ho fem i estic segur que ho farem... ningú absolutament ningú ens podrà aturar!

Tothom  a Barcelona l’11 de setembre!

Tot el país en marxa sobre Barcelona per l’Estat propi!

_________________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 26 de juny de 2012

Els nens i nenes tampoc se n'escapen!


Com ja era de preveure, les sentències contra la llengua catalana i el procés d'immersió lingüística a l'ensenyament van caint l'una darrere de l'altra. Ara ha estat el torn de l'ensenyament infantil de tres a sis anys.

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat avui els articles del decret de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que defineix el català com la llengua normalment emprada com a vehicular en l'ensenyament infantil de tres a sis anys. La setnència afecta diversos articles, entre ells el 4.1 sobre la comunicació en català en 'les activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació i comunicacions amb les famílies', que ha quedat anul·lat.

També ha quedat anul·lat l'article 4.3: Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de l'educació infantil tenen el dret a rebre l'ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

La sentència no expressa cap dubte pel que fa a la immersió lingüística anul·lant l'article 4.4: En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió lingüística de la llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge.

La meva resposta serà molt clara: dissabte30 de juny marxaré conjuntament amb milers de compatriotes. Ho faré a Lleida, la mateixa població que ha patit setges ferotges per part dels exèrcits espanyols de les diferents èpoques. Lleida, la ciutat que va ser la primera del Principat a caure en la Guerra de Successió i la primera a patir els Decrets de Nova Planta. Lleida, que va haver de patir la massacre del convent del Roser on van perdre la vida més de 700 civils al 1707.

Marxarem el dia 30 de juny a Lleida. Marxarem cap a la independència i cap a un nou Estat propi que ens permeti d'una vegada viure en llibertat, viure amb més justícia social i amb més bEnestar per a tothom.

_________________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 26 de maig de 2012

L'Assemblea... 

Marxa cap a la independència




L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va celebrar la seva assemblea constituent el passat 10 de març. El Full de Ruta aprovat a l’assemblea constituent marca com a objectiu prioritari a curt termina l’organització i celebració de la Marxa cap a la independència, una marxa que s’estructurarà en 10 columnes que recorreran cadascuna de les regions o zones en les que hem estructurat l’organització de l’ANC. Totes les columnes confluiran a Barcelona, l’11 de setembre, per celebrar una gran concentració multitudinària sota el lema“Catalunya, un nou Estat d’Europa”.

LMarxa constarà de tres fases diferenciades: dues de puntuals (actes d’inici i final) on totes les columnes coincidiran, i la part central itinerant que és la que protagonitzarà cada columna en el seu territori.


Tot plegat començarà el dissabte 30 de juny amb la celebració del gran acte d'inici de la Marxa. En aquest acte hi seran convocats tots els membres de l'assemblea i tota la ciutadania de Catalunya. En pocs dies tindrem tots els detalls relacionats amb aquest gran primer acte.


La part central de la Marxa transcorrerà de l'1 de juliol fins al 10 de setembre amb actes continuats a les 10 regions que constitueixen l'organització de l'assemblea.


L'acte final, l'11 de setembre, la concentració nacional més gran de la història. Tot el país al carrer de la capital de Catalunya per demanar la independència i forçar el posicionament dels dirigents polítics. Aquest acte serà l'inici de la fase que haurà d'acabar amb la convocatòria de referèndum municipal per l'autodeterminació.


Tenim pel davant un projecte molt ambiciós, però totalment viable. Des de l'assemblea hi creiem i estem segurs d'aconseguir l'assoliment dels objectius plantejats.


Ho aconseguirem perquè l'Assemblea Nacional Catalana és una organització que cada vegada es va fent més gran. Perquè és unitària i transversal i vol ser l’assemblea que aplegui la unitat d’acció de tots els independentistes d’aquest país. Unitat d’acció de tots els independentistes que creiem en la necessitat de l’aprofundiment democràtic. De tots els independentistes, siguin del color que siguin, militin o no en partits polítics, que creiem en la necessitat d’un Estat propi com a eina per construir una societat més lliure, més justa i més solidària.


I aquest camí cap a l’Estat propi només el podrem fer si el fem junts, sumant esforços, compartint sinèrgies, treballant en positiu.


Tenim la necessitat i l’obligació de vertebrar el territori per assolir la independència; d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que el millor i més positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures.


Us convidem, doncs, a participar i a integrar-vos enl'assemblea i, sobretot, en la Marxa cap a la Independència.


Us convidem que vingueu amb nosaltres cap a l’Estat propi


___________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 25 d'abril de 2012

L'Assemblea Nacional Catalana escull 

la seva Executiva


Els membres del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han escollit els càrrecs del moviment aquest diumenge 22 d'abril. La Carme Forcadell ha estat elegida com a presidenta de l'ANC, mentre que Carles Castellanos en serà el vicepresident, i el Llorenç Sotorres ha estat escollit tresorer. 

El Jordi Martínez és el nou secretari de l'ANC, en una sessió en què també s'han votat els vocals que formaranl'Executiva del moviment, que són: el Josep Albertí, l'Anna Bernabéu, l'Estel Brugulat, l'Àngels Folch, la Núria Jàvega, la Roser Loire, el Jaume Marfany, el Pere Pugès, el Jaume Soler, l'Odette Viñas, el Josep Colomer, l'Andreu Porta, el Brugués Comas, l'Ignasi Termes i el Ferran Civit. 

En la sessió, el Secretariat també ha decidit mostrar el seu suport a moviments sorgits de la societat catalana en contra de l'ofec econòmic a què se sotmet als catalans. D'altra banda, l'ANC continua creixent i estenent-se pel territori i, a més de la constitució de noves assemblees territorials i sectorials, ha superat els 5.000 membres de ple dret.  

____________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 18 d'abril de 2012

L'ANC... el Baix Llobregat en Marxa cap a la independència (vídeos)

Aquí teniu dos nous vídeos ... 



Aquest primer és el vídeo promocional de les assemblees territorials de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) al Baix Llobregat.



El segon, titulat "El Baix Llobregat en marxa cap a la independència" recull entrevistes fetes el 10 de març al Palau Sant Jordi durant el transcurs de l'assemblea constituent de l'ANC.


No se'ls perdeu! 




_____________________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 24 de març de 2012

Èxit en la presentació de les 

Assemblees territorials del 

Baix Llobregat de l'ANC




Sant Boi de Llobregat, Can Massallera, 20h del divendres 23 de març. La sala plena a vessar, amb més de 400persones que assisteixen a l'acte de presentació de lesAssemblees Territorials de l'ANC al Baix Llobregat.

Hi són presents les assemblees de Begues, Castelldefels, Cervelló, Cornellà, Gavà, Esplugues, Molins de Rei, Pallejà, El Prat, Sant Boi, Sant Climent, Sant Feliu, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles, Viladecans i la subcomarcal del Montserratí.

Jaume Marfany, del Consell Permanent de l'ANC, va presentar l'acte i va donar pas als convidats. En primer lloc, va parlar Lourdes Escardívol, de Sant Boi decideix independència. Tot seguit, en Pere Pugès, del Secretariat Nacional de l'ANC va dedicar la seva exposició a explicar els antecedents de l'ANC i tot el camí fet fins al dia d'avui. També va parlar del futur i de totes les etapes previstes en el Full de Ruta aprovat en l'Assemblea Constituent del 10 de març passat.

Després, va intervenir Carme Forcadell, membre també del Secretariat Nacional de l'ANC. La seva exposició va girar a l'entorn de per què volem la independència i quina ha de ser la nostra actitud per tal d'aconseguir-la. 

L'acte va comptar amb la col·laboració inestimable deMontserrat Carulla, que es vca presentar de la següent manera: "Sóc Montserrat Carulla. Actriu i independentista."La seva veu, extraordinària i incofusible, va omplir la sala amb poemes com "Assaig de càntic en el temple" o "La campana de Sant Honorat".

Finalment, Marcel Casellas va tancar l'acte amb la seva actuació que va servir de distensió ide relax després que les emocioins i la tensió estiguessin a flor de pell.

Jaume Marfany va  cloure l'acte tot dient que: "Que l'acte d'avui ens serveixi per reflexionar que sense Estat propi el futur del nostre país i amb ell el de tots nosaltres continuarà sent un futur de dependència econòmica, política, lingüística i cultural que impedirà que la societat catalana pugui ser més lliure, més justa i més solidària.

Companyes i companys, segur que coincidirem un dia o altre en aquest camí cap a la llibertat."

L'acte es va cloure amb el cant de "Els Segadors", l'himne nacional de Catalunya, que tots els coordinadors i coordinadores de les Assemblees del Baix van cantar des del matexi escenari. 


Més fotografies al Facebook

________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 14 de març de 2012

"Jo també hi era" 

30 anys d'una pancarta




Dilluns passat, mentre veia el programa Àgora que entrevistava Pere Pugès i Carme Forcadell, membres del secretariat de la recent constituïda Assemblea Nacional Catalana (ANC), va aparèixer una fotografia i un subtítol a la pantalla que m'ho va fer recordar.

Era el 14 de març de 1982. Feia poc més de 3 mesos de les detencions dels principals dirigents de l'IPC, entre ells, com molt bé recordareu alguns, Marcel Casellas. Feia poc s'havia promulgat la tristament famos LOAPA, que no era més que una llei producte del cop d'Estat del 23F i que era una mena de "basta!" de les forces nacionalistes espanyoles perquè -pensaven- que s'havia anat massa lluny pel que feia a les autonomies.

Aquell dia, les forces polítques catalanes (sobretot CiU) amb la clara absència i el silenci traïdor del PSC-PSOE, havien convocat una manifestació contra la LOAPA. L'independentisme d'aleshores va voler ser-hi present i fer sentir la seva veu.

En Josep Maria Cervelló, militant independentista, ho explica molt bé i amb molt de detall en el seu bloc:

"[...] la pancarta reapareixia al Passeig de Gràcia on arrencava la manifestació contra la LOAPA. Darrera de la pancarta s’anà organitzant tot l’espai independentista, en primer terme els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans amb les seves pancartes, darrera les diferents organitzacions sectorials i els partits IPC i PSAN."

El governador civil d'aquell temps, Jorge Fernández Díaz (us sona el nom?) va ordenar la detenció dels dirigents de l'IPC que estaven darrera la pancarta: Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco van ser detingudes i empresonades durant un mes. El Sr. Jorge Fernández va aplicar-los una nova llei que es deia de "defensa de la democracia" creada després del 23F.

Recordo la gran campanya de suport que es va organitzar al carrer sota el lema de "jo també hi era".

A mi, que també hi era, la fotografia m'ha fet recordar, com diu en Josep Maria al seu bloc"[...] aquells dies i m'han vingut ganes d'explicar-los, perquè no és cert que tot ha començat el 2009 a Arenys de Munt i convé tenir memòria d'aquells temps "democràtics" en que et podien empresonar per portar una pancarta que digués Independència."

Sí.... no tot va començar a Arenys de Munt... per això, l'altre dia a l'assemblea constituent de l'ANC es va recordar que no som res més que els hereus de tants i tantes patriotes que durant segles han lluitat per la nació catalana. L'ANC és hereva de la lluita i de la resistència catalana al llarg de la història. Molts i moltes patriotes no han pogut veure el dia d'avui. Alguns són persones anònimes per a molta gent, però molts són coneguts i estimats per molts de nosaltres. Ells i elles -com els de la pancarta del 14 de març de 1982- han estat els que han anat posant els fonaments de l'independentisme actual.

Avui, que tot sembla més fàcil, és bo, necessari i obligat recordar-ho.

________________________________________________________

Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 9 de març de 2012

Demà, 

l'Estat propi serà una mica més a 

prop



Sembla mentida.... Només queden unes 13h perquè comenci l'assemblea constituent de l'Assemblea Nacional Catalana(ANC). Darrer queden hores i hores, dies, setmanes i mesos d'intens treball. Des de l'elaboració des les ponències dels diferents documents: Estatuts, Reglament de Règim Interior, Full de Ruta, Reglament electoral, el propi Reglament de l'Assemblea de demà... 

Feina intensa d'extensió territorial creant i creant assemblees locals. Feina d'extensió sectorial... Feina, feina feina...

Demà, però, d'aquí a menys de 13 hores, l'Assemblea constituent serà una realitat. No sé si aconseguirem omplir el Palau Sant Jordi, sí que n'estic segur, però, que en serem molts, desbordant optimisme, esperança, il·lusió. Engrescats al màxim en aquest objectiu d'assolir un Estat propi per al nostre país.

Demà és un dia gran, un dia històric. Gaudim-ne al màxim. La feina tornarà a començar el dia 11. 

Tots els que per una raó o altre demà no sigueu amb nosaltres al Palau Sant Jordi, recordeu que podreu seguir laretransmissió en directe per Internet a través del web de l'ANC http://www.assemblea.cat.

Demà, l'Estat propi serà una mica més a prop.

________________________________________________________
Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 9 de març de 2012

Raons de pes per omplir 

el Sant Jordi


Tot és a punt per al gran dia de la constitució del'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Falten menys de 24 hores perquè el Sant Jordi estigui ple d'independentistesdisposats a fer la recta final del camí que ens ha de dur a la consecució de l'Estat propi.

Potser és un bon moment per repassar algun dels programes de Raons de pes, que durant els mesos d'octubre, novembre  i desembre va emetre ETV Llobregat i la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat.

Raons de pes és una sèrie que consta d'onze programes basats en les 175 motius per a l’Estat propi. En cadascun dels programes es va conversar amb persones destacades de diferents àmbits professionals, polítics i intel•lectuals a l’entorn de diversos àmbits temàtics, que van anar des dels fonaments de fet i de dret fins a les futures estructures d’Estat, tot passant per altres àmbits tan importants com els de la llengua i cultura, els mitjans de comunicació, l’economia i el benestar, la justícia i dret o les relacions internacionals o la pròpia Assemblea Nacional Catalana.

Podeu visionar qualsevol programa de la sèrie si cliqueu aquí   

________________________________________________________
Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 6 de març de 2012

Omplim el Sant Jordi d'optimisme



Després de més de dos anys de feina, el 10 de març, a partir de les 10h, al Palau Sant Jordi de Barcelona es constituirà l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

És curiós (potser no tant...) que durant aquests més de dos anys i sobretot desde la Conferència Nacional per l'Estat propi del passat 30 d'abril, els mitans de comunicació (sobretot els més grans) n'han parlat molt poc, o gens, de l'Assemblea Nacional Catalana

És cert que ha estat un treball de portes endins, silenciós i callat, però eficaç. Tot i així, en alguns moments hi ha hagut presentacions, rodes de premsa, actes.... i la majoria dels mitjans, o bé ni n'han parlat, o bé ho ha fet en un raconet i de passada.

Aquesta setmana la cosa ha començat a canviar, no gaire, per això. Se'n parla més, alguns articulistes també hi fan referència en els seus articles... però continuen havent-hi mitjans que ignoren l'ANC i l'acte del 10 de març. Altres, s'atreveixen fins i tot a fer-ne una mica de sorna... Sentia ahir en Joan Barril anunciant l'acte del 10 de març; amb la seva habitual sornegueria va dir que els organitzadors volien omplir MIG  Palau Sant Jordi.... incidint amb el seu to sorneguer en la paraula MIG. Potser, per al gran periodista, 8.000 persones debatent (no fent mítings, com equivocadament va apuntar en Barril) sobre independència i Estat propi és una bona oportunitat per fer-ne broma....

Dels diferents articles que aquests darrers dies s'estan publicant me n'han agradat dos particularment. El primer, publicat a  Mèdia.cat i titulat Quins mitjans descobriran dissabte l'Assemblea Nacional Catalana?, aquest n'és un fragment:

[...]  la història de la creació d’un ampli moviment popular, sorgit de la societat civil i que té al darrere la credibilitat del moviment de les consultes sobiranistes sembla que no interessi a la gran majoria de mitjans. Per ara, l’únic diari imprès a Barcelona que ha avançat l’acte de dissabte vinent ha estat El Punt Avui amb diferents reportatges, mentre l’Ara hi va dedicar una peça breu fa més de tres setmanes. Entre els digitals Vilaweb, Nació Digital, Tribuna.cat i, sobretot, Llibertat.cat han seguit amb detall el desenvolupament de l’ANC i amb menys mesura Crònica.cat i El Singular Digital. I mentre TV3 a penes n’ha fet esment –excepte breument en el cas d’algun dels actes ressenyats al principi- entre les principals ràdios, sols RAC1 ha entrevistat una portaveu de l’ANC...

[...] aquest és un exemple que palesa la dificultat dels mitjans d’informar de processos que surten del focus de l’activitat diària de les forces parlamentàries o d’un acte de força com una gran concentració. Aquesta incapacitat dificulta al seu públic entendre l’evolució de processos més complexos que les rèpliques i contrarèpliques dels partits i ofereix una realitat fragmentada. En el cas del sobiranisme sembla talment que, passades les consultes, hagués desaparegut de l’escena política per reaparèixer de nou del no res.

El segon, publicat a e-noticies, d'Adrià Alsina i titulat Optimistes al Palau  Sant Jordi. Un fragment:

[...] El que més m’agrada del moviment que va començar a Arenys de Munt i ha eclosionat amb l’ANC i els Municipis per la Independència és el seu optimisme. Les recents aportacions d’Eduard Voltas i Toni Soler sobre el paper importantíssim que el castellà té i ha de tenir en la Catalunya del futur són un bon indicador d’aquesta confiança. L’independentisme se sent segur d’ell mateix...

[...] Aquest dissabte, la Catalunya optimista, la Catalunya que sí sap on va, omplirà el Palau Sant Jordi. Mentrestant, la Catalunya pessimista seguirà llepant-se les ferides, però continuarà la seva transformació. I d’aquí a un, dos o tres anys també votarà que sí.

Dissabte, al Palau Sant Jordi, hi serà la Catalunya optimista,  la Catalunya que creu en si mateixa i en el seu futur. La Catalunya que sap o vol anar i com arribar-hi. La Catalunya positiva que mira endavant, que es planteja un objectiu i que està disposada a assolir-lo.

S'ha acabat el mirar enrere i lamentar-nos-en... Mirem endavant!

____________________________________________________________________
Article publicat al Bloc CALdesplugues, el 29 de febrer de 2012

3 de març: 

Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea Nacional Catalana (l’ANC) celebra aquest 3 de març una sessió preliminar a la seva Assemblea General que tindrà lloc el proper 10 de març i que suposarà l’arrencada pública d’aquest moviment.

Prop de 7.000 persones d’arreu de Catalunya –entre membres de ple dret, col·laboradors i simpatitzants- debatran, a més de 200 punts de la geografia catalana, analitzaran les prop de 900 esmenes que s’han presentat als documents fundacionals.


Aquests documents s’agrupen en dos blocs: un sobre l'organització de l'ANC, i un altre sobre l'estratègia per assolir la independència.


Aquest gran acte unitari però disseminat en centenars de punts de debat i votació per a decidir sobre les esmenes, il·lustra el disseny de taca d’oli que el moviment ha decidit fer seu per donar visibilitat i capacitat de participació a tota la població catalana. Després de la votació territorial les esmenes que quedin vives seran votades en la sessió constituent del proper 10 de març, que es farà al Palau Sant Jordi en un gran acte.


La gran quantitat d’esmenes presentades palesa la força i vivesa amb què aquesta associació neix, partint de la Conferència per l’Estat Propi, celebrada al Palau de Congressos el passat 30 d’abril de 2011.L’ANC pretén ser l’hereva de l’Assemblea de Catalunya dels anys 70 i recull el guant i la llavor que el moviment de consultes va sembrar en el país.


L’ANC és una entitat transversal on tothom és cridat a participar sempre a títol individual i sense que importi l’adscripció o el color polític que pugui tenir cada participant, i que només té un objectiu: assolir la massa social crítica que ens permeti arribar a la independència. L’Assemblea té el ferm compromís, recollit en tots els textos fundacionals, de no esdevenir un partit polític ni presentar-se a cap contesa electoral, ni pretén substituir cap entitat del ric teixit associatiu català, sinó només complementar-los per assolir l’objectiu comú.


_____________________________________________________________________

Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, el 14 de febrer de 2012

Treballar pel tot i en positiu (ANC)

Va ser poc després de la primera consulta sobiranista celebrada el 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt, quan un grup de persones, esperonades per aquella efervescència independentista que tots vam poder viure durant aquells dies, van començar a impulsar el Moviment per la Independència (M x I). Quaranta persones provinents de tots els sectors ideològics que defensaven l’exercici del dret d’autodeterminació de la nació catalana. Quaranta persones prou conegudes i valorades en els seus respectius àmbits o sectors i que tenien capacitat per aportar propostes clares i rigoroses al debat que llavors s’iniciava.

Durant el més d’abril de 2010, aquest incipient Moviment per la Independència iniciava la seva ampliació a fi i efecte de crear-ne el que seria el Grup Fundacional. Dues-centes persones van integrar aquest grup. Persones que van ser fundadores  o membres de significats moviments anteriors com l’Assemblea de Catalunya; persones representatives dels col•lectius, plataformes o organitzacions que, en aquells moments, estaven  treballant per la independència nacional des de posicions ben diverses; i també persones de la vida pública (cultural, esportiva,…) que podien ajudar a la projecció d’aquesta iniciativa i, així mateix, persones destacades de l’independentisme valencià, balear i nord-català.

L’ANC, i així ho manifestava recentment l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és una gran element per reivindicar la independència del país, perquè es tracta d’una organització transversal, unitària i sense cap mena de sectarismes.

Fixeu-vos d’on vénen, políticament parlant, cadascun d’ells: Carles Puigdemont, alcalde de Girona per CiU; Maria Mèrcè Roca, exdiputada al Parlament per ERC i Josep Manuel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt per la CUP. Tres exemples clars –i n’hi ha molts més- d’aquesta filosofia de treballar pel tot i sempre en positiu.

Ha arribat el moment decisiu. Anem cap a l’Estat propi…


Del Moviment per la independència a l’ANC.
El Grup Fundacional va treballar amb un sol i clar objectiu: assentar les bases per a la celebració d’una Conferència Nacional per l’Estat propi (celebrada a Barcelona, el 30 d’abril de 2011) i començar a treballar en un full de ruta que conduís al procés de creació, en assemblea constituent, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Des d’aquell mes de setembre de 2009 fins al 10 de març de 2012, data en què tindrà lloc l’assemblea constituent de l’ANC, han passat dos anys i mig. D’aquell Grup Fundacional format per unes dues-centes persones hem passat a prop de 3.000 inscrits a l’ANC… i la xifra continua pujant dia a dia. Les assemblees territorials, punt clau en l’organització de l’ANC, ja en sumen 170 de constituïdes i 49 en procés de constitució. Les assemblees sectorials, organitzades verticalment, per professions, àmbits professionals, sectors, etc., i que són les que han de començar a establir les bases per al debat de la construcció d’un nou Estat, ja en sumen 20, i n’hi ha unes quantes més en procés de constitució.
Treballar pel tot i treballar en positiu. Hem arribat fins aquí després d’un llarg període de treball, reunions, debats, presentacions i actes per tot el país… Hem arribat fins aquí fent mil i un esforços per posar-nos d’acord, debatent, intercanviant opinions… Hem arribat fins aquí buscant el màxim de consens possible entre nosaltres… i ha costat, és veritat. Ha estat dur, també és cert. Però aquest és ja el primer gran èxit de l’ANC: per primera vegada a la història d’aquest país hem sabut posar-nos d’acord gent diversa, vinguda de sectors molt diferents, alguns militants de partit i altres no; gent amb ideologies molt diverses i amb posicionaments sociològics de vegades fins i tot enfrontats. Hem sabut deixar de banda tot allò que ens separa des del punt de vista personal, polític o sociològic i hem après a sumar forces, a treballar pel tot i no per les parts. Hem après a treballar en positiu. I aquest n’és el primer gran resultat: la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana el proper 10 de març.
Després del 10 de març començarà la feina decisiva, la que ens ha de dur a la consecució d’un Estat propi. Una feina que hem d’encarar amb la mateixa actitud i el mateix tarannà que hem sigut capaços de mostrar fins ara. El nou Secretariat que sortirà escollit democràticament ha de tenir com a brúixola conductora i objectiu essencial aquest saber treballar pel tot i no per les parts; aquest saber treballar sempre en positiu.
Tothom hi cap dins de l’ANC. Tothom, absolutament tothom, en pot formar part i treballar-hi des de les seves pròpies possibilitats. Tothom!
També s’hi ha referit altres persones com l’escriptora Maria Mercè Roca,  que ha assegurat: “Ara per ara, l’Assemblea és l’eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per la independència.”  O l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis: “l’ANC és el moviment independentista més important de la història de Catalunya perquè està creat pel poble”.
Els tres eixos de la independència:
Aquest país avança amb pas ferm i decidit cap a la seva independència. Això no ho aturarà ningú. El camí per arribar-hi estarà ple de dificultats i entrebancs, segur, però n’estic del tot convençut que ningú podrà evitar que Catalunya sigui un Estat europeu. Disposem de tres eixos fonamentals: La societat civil, el municipalisme i els partits polítics amb les nostres institucions.
En un extrem, la societat civil, amb el seu gran entramat d’associacions i entitats, amb l’ANC com a gran exponent de la unitat i pluralitat d’aquesta societat civil. A l’altre extrem, el municipalisme, amb l’Associació de Municipis per la Independència al capdavant (220 municipis i 12 Consells Comarcals adherits… de moment). I al bell mig, els partits polítics i les institucions. Els dos eixos dels extrems haurem de pressionar al màxim, haurem de fer de falca perquè l’eix central faci el pas endavant final  i definitiu.
Vine amb nosaltres!
________________________________________________________________________________
Article publicat al Bloc CALdespluguees, l'1 de gener de 2012 

10 de març: 

Assemblea Nacional Catalana

El 30 d’abril passat, al Palau de Congressos de Montjuïc, laConferència Nacional per l’Estat propi va engegar el procés de creació d’una organització popular, unitària, plural i democràtica: l’Assemblea Nacional Catalana.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es constituirà el proper 10 de març de 2012. L’ANC serà el que nosaltres decidim en aquest acte de constitució. I quan dic nosaltres, vull dir tots els que ja hi estem participant i els que participarem durant els propers mesos en aquest procés constituent que vam engegar amb aquella Conferència Nacional. Serà el que nosaltres decidim, però els seus fonaments estratègics varen quedar ja fixats en la Conferència i queden recollits en la Declaració Fundacional que podeu trobar, conjuntament amb els altres documents, en el web de l’ANC. 


L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària.


El repte que ens hem plantejat des de l'ANC és el d’arribar a la data del 10 de març amb 241 assemblees territorials constituïdes i 7.500 persones inscrites.


Tenir 241 assemblees constituïdes voldrà dir tenir assemblees en funcionament en tots els municipis de més de 3.000 habitants i, en les zones menys poblades del país, tenir-hi assemblees comarcals, com a mínim. Només a la Catalunya nord, i en aquesta etapa, tindrem una única assemblea per a tota la regió. S’està treballant també a les comarques de la Franja per tenir-hi assemblees comarcals actives al més aviat possible.


Tenir 7.500 membres inscrits voldrà dir tenir l'1 per 1000 de la població catalana integrada en l'ANC i ens marca un objectiu per a totes i cadascuna de les assemblees territorials, considerant que hem fixat el nombre mínim d'inscrits en 10 per a cada assemblea.


Avui, l'estat actual de l'extensió territorial ens fa ser moderadament optimistes a l'hora de valorar les possibilitats d'aconseguir els objectius fixats. A 10 de desembre de 2011, a tres mesos justos de la celebració de l'assemblea constituent, ja tenim 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i més de 60 poblacions en les que hi ha els contactes suficients com per creure que podrem constituir-hi assemblees.


El nombre d’inscrits actualment és d’uns 3.500. Ara bé, d’aquests només uns 2.000 i escaig han formalitzat la seva inscripció amb totes les dades necessàries i les quotes convenientment domiciliades. Ens queda, doncs, molta feina a fer i no ens podem conformar pensant que, sobre el paper almenys, haurem aconseguit els objectius quantitatius.


El Pla d'acció del Secretariat, incorporat en la ponència del Full de ruta, preveu que el punt fort de l'extensió territorial es realitzarà el proper estiu, des del 23 de juny fins a l’11 de setembre. Durant més de dos mesos i mig, la Marxa per la Independència, organitzada a partir de 10 columnes amb tantes subcolumnes com faci falta, recorrerà tots els municipis del país per fer arribar les propostes de l'ANC, constituir tantes assemblees com sigui possible i fer arribar a tots els alcaldes que encara no ho hagin fet, la necessitat d'incorporar-se a l'associació de Municipis per la Independència.


La Marxa per la Independència ha de ser una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social. Ha de ser l'inici d'un camí que ens porti a tots els racons del país, a tots els barris, a totes les entitats, per fer pedagogia política, per explicar les 1.000 raons per la independència. Ha de ser una marxa que ens permeti fer molt de soroll democràtic que arribi més enllà de les nostres fronteres i que faci veure que el poble català s'ha posat, novament, a caminar.


La Marxa per la Independència ha de culminar, l'11 de setembre de 2012, amb una gran manifestació que expressi a tot el món que Catalunya serà el proper Estat d'Europa. Aquesta vegada, el Passeig de Gràcia de Barcelona ha de ser l'escenari de la manifestació independentista més gran que mai hàgim fet. 


Unitat d’acció per la independència


L’ANC és una organització cada cop més gran i potent. És unitària i transversal i vol ser l’assemblea que aplegui la unitat d’acció de tots els independentistes d’aquest país. Unitat d’acció de tots els independentistes que creiem en la necessitat de l’aprofundiment democràtic. De tots els independentistes, siguin del color que siguin, militin o no en partits polítics, que creiem en la necessitat d’un Estat propi com a eina per construir una societat més lliure, més justa i més solidària.


Com va dir Josep M. Vila d’Abadal, batlle de Vic i promotor del’Associació de Municipis per la Independència en la cloenda de la conferència de premsa del dia 12: Estem d'acord que hem de treballar plegats amb l’ANC perquè la filosofia és ben bé la mateixa. Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que el millor i més positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures”.


________________________________________________________












Cap comentari :

Publica un comentari